VOLER TORNAR A SER MARE... QUAN GAIREBÉ NO HO HAS POGUT SER

[annabcn]

Hola a tothom,

M'agradaria explicar-vos la meva situació, ja que sóc conscient que no és de les més habituals. D'entrada, no sabia si col·locar el post a Buscant un embaràs o bé a Quan les coses no van bé.

Em vaig quedar embarassada el març de 2013 per IA, als 38 anys. Feia dos anys i mig que buscàvem però no ens hi havíem quedat. Segons les proves prèvies, tot estava OK. Bé, vam tenir sort perquè va ser a la primera IA.

L'embaràs no va ser fàcil, perquè a la setmana 16 van dir que no es veia un ronyó. A la mateixa eco em van dir que tenia una artèria umbilical única, que podia comportar problemes de retard en el creixement, de ronyó... o de cor. A la setmana 20 em van dir que estava tot perfecte. Vaig passar un bon estiu, però a la setmana 32 van trobar unes petites comunicacions interventriculars (CIV) al cor del petit. Em van derivar a la Maternitat per confirmar-ho i allà va començar el nostre malson. N'hi havia tres, de CIV, una de molt grossa, i una malformació important de la vàlvula mitral del cor que estenosava l'aorta seriosament. O sigui, dues cardiopaties congènites. Buf! I ja era la setmana 34...

Em van derivar a Sant Joan de Déu, el millor lloc on podia anar, segurament. Allà vaig parir a la setmana 40 el meu petit per cesària. Va passar dos mesos a la UCI de neonats lluitant com un valent, superant operacions diverses i regalant somriures a tothom. El seu pare i jo anàvem a veure'l cada dia i intentàvem transmetre-li tot l'amor de què érem capaços... tenint en compte les circumstàncies. Els metges van fer tot el que vam poder. Finalment el seu cor complicat va dir prou a finals de gener. Com podreu imaginar, ara és un moment trist, molt trist, i el nostre petit guerrer sempre estarà amb nosaltres.

Però per sobre de tot, tant al seu pare com a mi ens agradaria tornar a ser pares... tenint en compte que pràcticament no hem pogut ser-ho. Us asseguro que aquests dos mesos amb el nostre petit han estat l'experiència més intensa de les nostres vides.

Sé que és prudent que passi algun temps. Físic, segurament, per la cesària. I mental, perquè estem en ple dol i és convenient passar-lo. També sé que l'edat (ara 39 tots dos) com les dificultats prèvies juguen en contra nostra. I que el fet que la primera vegada tinguéssim sort en la IA no garanteix que en tinguem ara. També pateixo molt per si hi ha el risc que es repeteixin les cardiopaties... ho preguntarem, és clar. Però volia explicar-vos aquesta història i també expressar el meu desig de tornar a ser mare... quan ho he pogut experimentar tan poc!

[petitacuca]

Molts ànims Anna! Quina experiència més trista, però jo crec que si teniu ganes i il·lusió per ser pares heu de continuar lluitant per aconseguir-ho. Teniu un factor en contra que és el temps, però amb força i ganes tot es pot vèncer. Junts tot i ser dolorós, us pot ajudar més, la unió fa la força que diuen!

Una abraçada i esperem que ben aviat puguis donar una bona notícia. Fas ben fet d'explicar-ho, és una de les maneres de viure el dol, buidant les emocions.

[helljedi]

Hola,

quin greu, no em puc imaginar com ets sents, i em fa mal només d'intentar-ho. Ningú hauria de passar per això.

Sincerament, fa de mal aconsellar. Crec que jo ho preguntaria directament a la ginecòloga i potser demanaria ajut psicològic. Com tu dius, l'edat no juga al vostre favor, s'ha d'avaluar tot.

Molts ànims i molta força, i segur que ben aviat podreu ser pares.

Quanta injustícia...

[montsekit]

annabcn no tinc paraules, no sé què dir... T´envio tota la forca i una abracada fortíssima, per tu i el teu home.
Només puc opinar en quant la cesària, a mi em va dir el ginecòleg que havia de passar un any després de la cesària abans de tornar a intentar. la meva germana té dues cesàries amb 18 mesos de diferència només i va anar bé.. Qui millor et pot assesorar és el teu ginecòleg.

[ragi]

ànims annabcn....que dur passar per aixo!!!!!!
pero endavant...teniu 40 anys tampoc es tant tant...a veure que us diu la ginecologa per la cessarea!!!!!
Ho sento anabcn i molta força!!!

[Raqueleta]

Quina experiència més terrible, esgarrifa de pensar... Per sort, el vau poder omplir d'amor el temps que va viure...
Pel que fa a ser mare de nou, l'edat no juga a favor però no series ni la primera ni l'última en quedar embarassada als 40 anys, ara això no és un impediment. Parla amb el ginecòleg i que tenint en compte la cesària i la teva edat et digui quan convé buscar un nou embaràs.
I per altra banda has de tenir en compte que estàs en ple procés de dol, no fa ni un mes que va morir el teu petit, així que potser necessitaràs ajuda professional per a gestionar a la vegada el dol per un fill perdut i la il.lusió d'un nou embaràs.
Però si és el que voleu, ho podreu fer, estigues segura!

[Goli]

Annabcn què dura aquesta experiència que expliques... no em puc inaginar el dolor que he i esteu passant... però heu de tenir molta força per tirar endevant i tornar a ser valenta i tornar a ser mare. COm bé et diuen totes, parla amb la ginecòloga per tal que t'assessori de com afrontar-ho i pel tema cessàrea. Molts ànims bonica

[maycris]

Hola Annabcn...

L'any passat, en 6 mesos vaig perdre dos embarassos, no vull ni imaginar-me pel q estàs passant..molts ànims.
Dir-te que uns amics van perdre la nena a les darreres corretges..el cordó es va plegar i va deixar-li d'arribar oxígen, la va parir morta..als 6 mesos va tornar a quedar-s'hi, un nen, a les 22 setmanes li van detectar una greu malformació incompatible amb la vida, va haver de passar per una ILE.
6 mesos desprès va tornar a quedar-s'hi, ara té un nen q al juny farà 2 anyets i a l'abril tindran el segon, un altre nen.
Ella ara té 38, no tenen problemes per quedar-se embarassats i les explicacions mèdiques van ser: mala sort.

En el meu cas, estem per ovodonació, també ens vam quedar a la primera, i a la segona de congelats..aquest juliol faré 40, i tot just ara comencem el procés per un segon intent.

El q sí et recomanaria és que busquessis suport professional, de vegades, tot i tenir a la parella, i a la família, necessitem que algú de fora ens doni pautes de com afrontar la realitat.
Haureu de passar el dol, i que el teu cos es recuperi.
Sobretot, no vulgueu tenir presses..

Una abraçada.

[kittie]

Hola Anna, em sap molt greu que estigueu passant per aquesta experiència tant dura. Segur que mai no oblidareu al vostre petitó, però també seguríssim (no ho dubtis) que tornareu a ser pares i el temps poc a poc anirà fent que els records no siguin tan dolorosos. Deixeu-vos aconsellar per els especialistes (ginecòleg i psicòleg) sobre quin és el millor moment per a tornar a buscar ser pares (tant físicament per tu com a psicològicament per els dos) i endavant! Molta força i aquí estem per el que necessiteu.

[Petitprincep2013]

Hola Annabcn!
Quina experiencia tan dura, és terrible. Ho sento molt. Molta força per tots 2. Respecta a tornar a ser pares, millor esperar a l'any, que és el que es recoma després de cessarea.
Molts ànims!

[Chewi]

Annabcn,
primer de tot, em sap molt de greu que hagueu viscut una experiència així. És molt dur.

Malauradament una persona que m'estimo molt han passat per una situació similar. A part de que ho pugueu tornar a intentar i t'informis bé de tot, et recomano que contactis amb l'Associació Petits amb llum: http://www.petitsambllum.org

Allà coneixeràs moltes persones i parelles que han passat per situacions similars a les vostres i us recolzaran i ajudaran a viure aquest moment tan trist i a preparar-vos per a tornar a intentar una maternitat i paternitat.

Una abraçada ben forta!