un pèl down

[creueta]

ep pitufa, jo crec que són fases... hi ha algun moment que ho veus tan costa amunt, que ho veus tan forçat, que penses "val la pena, realment???"... crec que depèn molt de l'estat d'ànim... i del cansament que portis a sobre amb tot el tema aquest...

ànims!!!

[socpetitona]

pitufa2, no et desanimis dona! Mira, hi ha vegades, per estrany que ens sembli, que la naturalesa no és tan savia com sembla, i com que la cièncis evoluciona molt, doncs el seu objectiu és ajudar la naturalesa a arribar on ella per si sola no pot! Si que tens raó que sembla sobreforçar el cos, però personalment crec molt amb la medicina i si hi ha avenços amb aquestes coses és perquè a molta gent li ha passat. I si ho utilitzen és perquè a molta gent els hi ha anat bé, per tant!! molts ànims i no et desanimis que tard o d'hora totes ho aconseguiem!!!

[Pukeko]

I tant que no ets la única Pitufa!!!
Jo vaig arribar a pensar que potser el nostre destí era estar tots 2 sols tota la vida. Però això si no m'ho vaig ni pensar quan el metge em va receptar l'Omifin: després de tot el que havia passat amb els meus desarreglos només volia tenir cicles "normals" i tenir oportunitats, com a mínim.
I mira'm ara: al 4art cicle d'Omifin, patapam, ja tenim l'encàrreg fet.
I pensa que les possibilitats de tenir un embaràs múltiple prenent Omifin no són gaire més altes que les possibilitats naturals que puguis tenir.