indiferència?...

[Visitant]

Tinc una sensació molt rara reines meves... no es que esitugi xof, ni dels nervis, ni angoixada... Tot el tema de la maternitat és com si s'anés difuminant a la meva vida, cada cop està "més lluny".. no estic depre ni res eh? la paraula que més s'hi acosta potser és aquesta.. "indiferència" davant tot el que rodeja el tenir un bb...

Nusé... a algu li ha passat? Es com si estés perdent les energies, les ganes de lluitar... cada cop ho veig més lluny, i així com fa uns mesos cada cop que imaginava el futur hi havia un bb, ara no h ha bb, i pràcticmanet no hi penso en el futur!!!

Es normal? a algú més li passa o li ha pasat? toranre a ilusionar-me o tot es relativitzarà a partir d'ara?

[Isabel]

Hola .;
A mi hi ha mesos que tambe tinc aquesta sensacio. Alguna va dir pel forum (em sembla que la PUKEKO) que arriba el punt en que ja no pateixes ni t'engoixes pel tema. Mes que indiferencia em sembla que ens acostumem a viure amb aquesta sensacio i ja no li donem tanta importancia com els primers mesos. No se quan de temps portes tu, nosaltres ja portem 14 mesos i el que et puc assegurar que tot i que encara hi ha dies de plorera i mal humor quan be la warry, cada mes va afluixant l'intensitat d'aquests sentiments. El cervell es molt intel·ligent i quan una cosa ens afecta molt arriba a desconectar.

[Visitant]

portem des de l'abril... 8 mesos, no? tampoc es tant!!! potser l'avortament pel mig fa que sembli més temps...

Si, potser més que indife`rencia es això que comentes, que el tema deixa de cremar, t'"acostumes" a la situació... en fins.... paciència oi?

[ALNU]

Ei !!! Vinga ànims!!!!!

Que no decaigui la cosa!!!!

[Isabel]

Ahir en parlabem amb el meu home del mateix tema. I si, ho portabem pitjor mes o menys fa uns quatre o cinc mesos. Vosaltres a mes, teniu un avortament pel mig, no m'hi he trobat pero soposo que aixo encara et fa sentir pitxor, oi? Paciencia dona.

[pitita]

No crec que sigui gens estrany la sensació que tens, .... A mi també em passa sovint... Més sovint del què voldria...!
Hi ha mesos que començo amb molta eufòria i d'altres que penso: mira tu, si no ve, doncs ja estem bé així... De vegades penso que se m'estan acabant les forces... I sé que hi ha gent que encara porta més temps que nosaltres buscant...
Últimament, a més, moltes amigues s'han quedat embarassades (i a la primera!) i acabes pensant el pitjor. Nosaltres portem buscant des de principis d'any i s'està fent eteeeern!!!!
És difícil no fer-me il.lusions cada mes, i seeeempre acabo el mes igual...
Res, espero que només sigui cosa de tenir PACIÈÈÈÈÈNCIAAAAAA...!!!!
Molts ànims!! I molta sort a totes!!!!

[elisabeth]

Tinc una sensació molt rara reines meves... no es que esitugi xof, ni dels nervis, ni angoixada... Tot el tema de la maternitat és com si s'anés difuminant a la meva vida, cada cop està "més lluny".. no estic depre ni res eh? la paraula que més s'hi acosta potser és aquesta.. "indiferència" davant tot el que rodeja el tenir un bb...

Nusé... a algu li ha passat? Es com si estés perdent les energies, les ganes de lluitar... cada cop ho veig més lluny, i així com fa uns mesos cada cop que imaginava el futur hi havia un bb, ara no h ha bb, i pràcticmanet no hi penso en el futur!!!

Es normal? a algú més li passa o li ha pasat? toranre a ilusionar-me o tot es relativitzarà a partir d'ara?

Gargoleta meva!!!!!!!!!!! que és això que he llegit de indeferència..... pensa que hi han èpoques en les quals estàs millor d'ànims i hi han èpoques en les que estàs pitxor.... i jo crec que ara tens no sé.... com un baixón..... el que has de fer és no agoviar-te, sí ja sé que em pots dir que és fàcil dir-ho... però jo crec que tu ets una persona positiva, i forta ho has demostrat ..... no siguis dura amb tu mateixa maca i l'únic que et puc transmetre des de Girona és tot el meu recolzament, t'envio tots els ànims i si necessites qualsevol cosa ja ho saps...... aqui estem per això....... Mil petons maca i molts ànims

[paula]

gàrgola, emsembla k m'has trobat la paraula que buscava en mi mateixa:indiferència. I això que anem pel setè mes de recerca però és com si el meu cevell hagués canviat. Tinc la sensació que el meu marit està més animat que jo. Parlem de canviar el cotxe i em pregunto per a què, parlem de posar aire acondicionat i em pregunto per què si a l'estiu sempre estem fora,últimamment el meu cervell no veu el bb per enlloc, com si tot ja estés bé com està, seguint amb la meva vida de "adolescente". i me'n faig creus perquè fins fa poc pensava totalment en el meu futur amb un bb, i ara no, al contrari, em sorgeixen plans sense bb. Crec que l' Isabel té raó i és una mena de defensa que té el cervell. T'entenc Gàrgola, perquè és una sensació molt estranya, com si et desconeguessis tus mateixa.
Em sembla que si no puc tenir fills ho voldria saber ara mateix i encaminar el futur d'una manera diferent, segurament tb em prendria la vida d'una altra manera,el dia a dia. No sé avui també estic tan indiferent que si em diguessin que no puc tenir fills diria "ah". Ja veus avui tampoc estic per animar a ningú.És increible, amb el que m'arriben agradar els nens, però em sento cansada de lluita contra el "no sé què".

[Elidé]

., a mi també em passa una mica, ho veig tot molt remot i m'estan agafant unes ganes de viatjar cap a tot arreu que sembla que s'acabi el món... Jo penso que va a dies... A mesura que s'atansi la data del test ja veuràs com tornem a experimentar la mateixa emoció, intriga i dolor de barriga

[Lopez@Jaen]

. a mi en va passar tambe aixo que dieu, jo no sabia con dir-li i mira has trobat la paraula, si quan portes uns temps buscan i veus que no arriba (jo tambe vaig tenir un abortament) i clar al principi penses que si ara et costara mes i aixo, pero quan veus que no arriba tens indiferencia, pero tranquila que tot arriba.

Viu la vida i anims amunt. QUE TOTES HO CONSEGUIREU!!!!

[Visitant]

merci reinetes meves!!!!! uf... ajuda molt que t'entenguin eh? es que provo d'explicar-li al gargolo i no me'n surto...
merci pels ànims guiapissimes!!! suposo que tot són etapes, que s'han d'anar superant... es complicat de c...s tot plegat eh?

[xell13]

.!!!!!!!!
a mi tb em va passar això q tu expliques el mes aquell q ja t'ho vaig comentar i q em van trobar anèmia, després bultet en el pit... i llavors tenia aquesta sensació q tu expliques...INDIFERÈNCIA....ni més ni menys...
ja no penses en si tindràs sinò això...
però suposo q tot són etapes, i per nosaltres mentre estavem amb el tema aquest del mal rotllo dels diversos mals, vam decidir per iniciar els tràmits de l'adopció, i nena la vida ens va canviar!!!!!
no ho dic pq tothom hagi d'adoptar !!!!!!! i ara!!!!!!!
simplement q vam buscar omplir aquesta indiferència amb quelcom q ens aportès un altre visió del tema...
qui diu això diu preparar un petit viatge amb el gorgolo...per nadal per exemple!!!!!!
ai no se preciosa, si t'ajudem??????
MOLTS ÀNIMS, SORT I SALUT!!!!!!!!!
I PETONS I ABRAÇADES , es clar, això per suposat reina!!!!!!!!

[Amanita]

Hola .,

jo també crec què pot esser una sensació ben normal.

Quan no aconseguim lo què volem...aquesta il.usió, no és què marxi o què la perdem...però suposo què entra en joc la passivitat. Tant se val el temps què un porti buscant...sempre és molt temps, massa temps!, per cadascuna de nosaltres, desde el primer mes de busqueda, o potser fins i tot abans. Quan ens plantegem el fet de ampliar la familia, quan prenem aquesta decisió, què no és cosa d'un dia...llavors...tenim què sumar el temps què hem estat prenent-la...més el temps què portem buscant...i ...hi han molts cops què la paciencia és va esfumant....i cadascuna ho notem de maneres diferents. com pot ser amb ansietats, depresions, essent antisocials..o amb la indiferencia, passivitat....i bé...suposo què moltes més.
És com si algú lligués una poma al extrem d'un corda i nosaltres amb les mans lligades a la esquena, tinguessim què intertar mossegar-la i no pogussim...arribarà un punt qué dius...uff...té bon pinta, és bonica i fa bona olor, vull fer-li un queixalada..i no puc, les meves cervicals se'n resenten...em canso, potser què ho deixi. I amb això de la busqueda, passa lo mateix...amb el nostre cap i cor (fa mal i cansa)...però amb la diferencia...què aquí no ens tirarem enrere...perqué és un desig massa fort, hi han cops, què molt cansat si mirem les males jugades què ens fa el nostre caparró...peró és tant bonic lo què volem...què aquest desig no és perdrà, no se'ns acabaran les forces....potser és tant sols una fase més d'aquest camí tan complicat, en quan parlem de sentiments,....i és clar quan alguna cosa fa mal ens en resentim d'alguna manera...

Alsala noia!! no vegis quin rotllo t'he fotut!
Molts ànims bonica i moltes forces!

[paula]

tens raó amanita, en ell meu cas jo m´he tornat molt antisocial

[Liula]

Ànims gargoleta (i la resta), perquè són etapes com diu la Isabel segurament l'organisme actua així com a sistema de defensa... segur que us ha passat en altres àmbits que en un moment o altre no teníeu il·lusió, de vegades amb la parella, sembla que ja s'ha acabat la passió, i de cop, te n'adones que tornes a riure amb ella...
Penso que si no t'hi capfiques i intentes fer el dia a dia disfrutant de les petites coses no te n'adonaràs i ja s'estarà formant el 2.0... ;). Almenys saps que és possible... ja és molt! Petonets

[creueta]

..... ja saps que t'entenc i molt... crec que són fases... i em sembla que jo estava en una d'aquestes quan m'hi vaig quedar...

simplement no podem estar durant mesos i mesos neguitoses pel mateix... si no hi ha una mica d'estímul, el cervell es cansa, no?

si ve, bé, i si no, doncs també, que ja teniu prou perspectives interessants a curt i mig termini, no?!

i quan es digni a venir... JA LI CANTAREM LES QUARANTA!!!!
"ja era hora, pallús!!!!! fa MESOS que t'espero!!!!!!!!"

[Visitant]

aixxxxxxxxx.. sou uns soletes!!!!!!!! gràcies de veritat, m'esteu ajudant moltissim!!!!!

Sí sí creutea, li fotre una bronca per gandul@ i tardón@ que em sentirà!!!!

[Isabel]

joooo AMANITA, ja m'has fet plorar. Que maco i ple de sentiment tot aixo que dius es nota que ho sents amb el cor...

[masana]

Jo crec, ., que també, amb el temps, es perd aquesta euforia dels primers mesos de recerca i amb l'avortament per mitg encara més. Jo porto menys temps que tu, però també tinc aquesta sensació. Suposo que es normal.
No tenim que decaure, tenim una il.lusió i l'aconseguirem, tard o d'hora.
Molts petonets i una abraçada molt i molt forta.

[pigadeta]

. no saps com t'entenc i la veritat es que avui estic una mica xoff.... (Tot i estar ) Tot just avui fa un any just que vaig perdre el meu primer bb.... no sé perque estava de molt poquet 9 setmanes i tot va ser molt ràpid i fàcil sense legrat ni res pero fins que m'hi he tornat a quedar... al maig vaig tenir molts baixons com el teu...


Tranquila tot passa.... bé ja sabem que el cervell ens fa males pasades, jo avui estic superpendent de si noto el Roger o no... a la que estic una estona tranquila m'agafa la llagrimeta i.... el Roger m'anima!!!

Un petonàs, ja saps on estem pel que necessitis.