Llistat de les que van tenir un avort i ara tenen un fill
-
formiga
- :: cèrvol
- Entrades: 545
- Membre des de: dv. set. 15, 2006 10:20 am
- Ubicació: Terrassa, catalunya
Llistat de les que van tenir un avort i ara tenen un fill
Ja fa dies que penso en obrir un post d'aquest estil per tal d'animar a totes les que hem passat per un legrat. Penso que si recollim les experiències d'altres dones que hagin passat per la mateixa situació que nosaltres, ens ajudarem una mica més. I d'això es tracta, no?
Jo, ara per ara només puc dir que torno a estar embarassada i tinc moltes ganes i il·lusió de que tot vagi bé aquesta vegada, però segur que passaré moments de pànic i nervis.
Sense anar més lluny, tinc el testimoni de la meva àvia materna que també va perdre un fill abans del meu pare i després en van venir tres més! A la meva família també hi ha una cosina que després ha tingut una nena i s'hi va quedar de seguida després de respectar els dos mesos de repòs.
Apa noies! Us animo a explicar les vostres vivències!
Jo, ara per ara només puc dir que torno a estar embarassada i tinc moltes ganes i il·lusió de que tot vagi bé aquesta vegada, però segur que passaré moments de pànic i nervis.
Sense anar més lluny, tinc el testimoni de la meva àvia materna que també va perdre un fill abans del meu pare i després en van venir tres més! A la meva família també hi ha una cosina que després ha tingut una nena i s'hi va quedar de seguida després de respectar els dos mesos de repòs.
Apa noies! Us animo a explicar les vostres vivències!
Hola formiga,
Tens raó, no hi ha res que ajudi més que escoltar altres persones que han passat per el mateix que tu i que ara ho han superat i ho han aconseguit, o sigui que allà va la meva experiència. Si li pot servir algú, em sentiré molt contenta que de les coses dolentes en puguin sortir de bones!!!
Jo vaig tenir la meva primera filla amb 30 anys sense cap incidència. Quan al cap de 5 anys ens vam decidir per el segón em vaig treure el DIU, i em vaig tornar a quedar quasi immediatament.
A la setmana 8 ja es va veure que alguna cosa anava malament per les imatges de l'eco i manca de batec. Em van fer tornar al cap d'una setmana per descartar que l'embrió fos més petit del que indicava la data de la darrera regla, i com podeu imaginar va ser una setmana molt llarga.
Quan vaig tornar es van confirmar les sospietes de la gine: HUEVO HUERO o EMBARAS ANEMBRIONARI. Segons vaig entendre es tracta d'un òvul que ha estat fecundat i que ha començat tot el procés, però que en una fase molt inicial ha deixat d'evolucionar. El que sí continua el seu procés és l'embolcall que l'envolta, que és el que desprén les hormones de l'embaràs. O sigui que jo tenia tots els símptomes (nàusees, cansament, mal de pits, gana...) i l'embolcall creixia, però per dintre estava buit.
En ser tan petit em van dir que poter l'expulsava per mi mateixa i vam esperar un parell de setmanes, durant les quals em continuava sentint embarassada però segons la doctora no ho estava. Vaig arribar a pensar que s'equivocava (de vegades la ment i els teus desitjos et juguen males passades). Així és com vaig coneixer al SOCPETIT, buscant informació i consell a la xarxa.
Quan vam tornar totes les esperances van desaparèixer: HUEVO HUERO TOTAL. La doctora seguia pensant que el podia expulsar per mi mateixa, per la qual cosa em va receptar un medicament en gotes que m'ajudaria. Només el podia pendre durant 3 dies, i cada dia m'havia de pendre la tensió, ja que si veia que em pujava ho havia de deixar. Ho vaig passar una mica malament perquè el medicament causava taquicàrdies, ansietat... I al cap de dues setmanes res de res.
Em van programar el legrat i em van receptar unes pastilles que s'havien de posar al coll de l'úter la nit abans, per estovar-ho. La gine em va dir que era possible que allò em fes expulsar-ho jo mateixa... a l'endemà vaig tenir una mena de regla-hemorràgia bestial, el mal era insuportable, vaig tacar els pantalons, va ser espantós. Quan vaig arribar a l'hospital per el legrat els ho vaig explicar i em van fer una eco per confirmar si calia l'operació, i van considerar que era el millor.
Fins aquí sembla un conte de terror, oi? Però a partir d'aleshores tot va anar molt bé. El personal de l'hospital (Clínica del Remei) va ser increiblement amable, l'anestesita un cel, l'operació va anar tan bé que quan em vaig despertar al post operatori em pensava que encara no m'havien operat, no em va fer res de mal, no em vaig haver de pendre ni un calmant... I al cap de dos mesos tornava a estar embarassada.
Al principi vaig patir una mica més del compte, m'enteneu oi? Però ara estic de 22 setmanes i tot va perfecte (espero que tot continui així). Des d'aquí us animo a les que acabeu de passar per alguna cosa semblant, o estigueu de ple. Tot patiment i angoixa té un final i al cap del temps es veu tot molt diferent.
Ànims i endavant, els nostres fills presents i futurs valen la pena!!
Tens raó, no hi ha res que ajudi més que escoltar altres persones que han passat per el mateix que tu i que ara ho han superat i ho han aconseguit, o sigui que allà va la meva experiència. Si li pot servir algú, em sentiré molt contenta que de les coses dolentes en puguin sortir de bones!!!
Jo vaig tenir la meva primera filla amb 30 anys sense cap incidència. Quan al cap de 5 anys ens vam decidir per el segón em vaig treure el DIU, i em vaig tornar a quedar quasi immediatament.
A la setmana 8 ja es va veure que alguna cosa anava malament per les imatges de l'eco i manca de batec. Em van fer tornar al cap d'una setmana per descartar que l'embrió fos més petit del que indicava la data de la darrera regla, i com podeu imaginar va ser una setmana molt llarga.
Quan vaig tornar es van confirmar les sospietes de la gine: HUEVO HUERO o EMBARAS ANEMBRIONARI. Segons vaig entendre es tracta d'un òvul que ha estat fecundat i que ha començat tot el procés, però que en una fase molt inicial ha deixat d'evolucionar. El que sí continua el seu procés és l'embolcall que l'envolta, que és el que desprén les hormones de l'embaràs. O sigui que jo tenia tots els símptomes (nàusees, cansament, mal de pits, gana...) i l'embolcall creixia, però per dintre estava buit.
En ser tan petit em van dir que poter l'expulsava per mi mateixa i vam esperar un parell de setmanes, durant les quals em continuava sentint embarassada però segons la doctora no ho estava. Vaig arribar a pensar que s'equivocava (de vegades la ment i els teus desitjos et juguen males passades). Així és com vaig coneixer al SOCPETIT, buscant informació i consell a la xarxa.
Quan vam tornar totes les esperances van desaparèixer: HUEVO HUERO TOTAL. La doctora seguia pensant que el podia expulsar per mi mateixa, per la qual cosa em va receptar un medicament en gotes que m'ajudaria. Només el podia pendre durant 3 dies, i cada dia m'havia de pendre la tensió, ja que si veia que em pujava ho havia de deixar. Ho vaig passar una mica malament perquè el medicament causava taquicàrdies, ansietat... I al cap de dues setmanes res de res.
Em van programar el legrat i em van receptar unes pastilles que s'havien de posar al coll de l'úter la nit abans, per estovar-ho. La gine em va dir que era possible que allò em fes expulsar-ho jo mateixa... a l'endemà vaig tenir una mena de regla-hemorràgia bestial, el mal era insuportable, vaig tacar els pantalons, va ser espantós. Quan vaig arribar a l'hospital per el legrat els ho vaig explicar i em van fer una eco per confirmar si calia l'operació, i van considerar que era el millor.
Fins aquí sembla un conte de terror, oi? Però a partir d'aleshores tot va anar molt bé. El personal de l'hospital (Clínica del Remei) va ser increiblement amable, l'anestesita un cel, l'operació va anar tan bé que quan em vaig despertar al post operatori em pensava que encara no m'havien operat, no em va fer res de mal, no em vaig haver de pendre ni un calmant... I al cap de dos mesos tornava a estar embarassada.
Al principi vaig patir una mica més del compte, m'enteneu oi? Però ara estic de 22 setmanes i tot va perfecte (espero que tot continui així). Des d'aquí us animo a les que acabeu de passar per alguna cosa semblant, o estigueu de ple. Tot patiment i angoixa té un final i al cap del temps es veu tot molt diferent.
Ànims i endavant, els nostres fills presents i futurs valen la pena!!
M'interesa molt, moltes gracies Mireifor per explicar la teva experiencia. Jo he patit un avortament i ara hem tornat a la reserca.
16/01/2011 TE+
04/02/2011 Visita amb la llevadora
14/03/2011 1a ecografia 1er Trimestre
15/02/2011 Analitica 1er Trimestre
18/03/2011 Visita amb el ginecoleg
15/04/2011 Visita amb llevadora
10/05/2011 2ona Ecografia 2on Trimestre
22/09/2011 DPP
Molts ànims ERG, segur que anirà bé!
Algunes ja coneixeu el meu cas. Em vaig quedar embarassada al tercer intent i el vaig perdre a les 6 setmanes, el meu cos el va expulsar sense legrat.Després varem estar bastant de temps a tornar-ho intentar. Ara duim 12 MESOS!!! I res.....Em fa molta mandra anar a la gine i començar a fer proves...però comencem a estar amoïnats..Què en penseu?
Algunes ja coneixeu el meu cas. Em vaig quedar embarassada al tercer intent i el vaig perdre a les 6 setmanes, el meu cos el va expulsar sense legrat.Després varem estar bastant de temps a tornar-ho intentar. Ara duim 12 MESOS!!! I res.....Em fa molta mandra anar a la gine i començar a fer proves...però comencem a estar amoïnats..Què en penseu?
Aigua jo no ho deixaria més. Es una cosa que també m'amuïna molt, tinc por que alguna cosa no estigui bé, tot i que hem van dir que estava perfecte, no se. Molts petonets.
16/01/2011 TE+
04/02/2011 Visita amb la llevadora
14/03/2011 1a ecografia 1er Trimestre
15/02/2011 Analitica 1er Trimestre
18/03/2011 Visita amb el ginecoleg
15/04/2011 Visita amb llevadora
10/05/2011 2ona Ecografia 2on Trimestre
22/09/2011 DPP
Hola Aigua, t'entenc perfectament. Jo també em vaig quedar embarassada molt ràpid, el vaig perdre a les 17 setmanes i em van fer legrat. Això va ser al febrer i de moment na de na, clar que tampoc ens hi vam posar de seguida perquè entre el que ens van fer esperar, les proves i altres punyetes podríem dir que fins a l'estiu res. Potser només fa mig any que busquem però a mi se m'està fent etern perquè suposo que al perdre'l tan avançada m'he quedat com a mitges, com si encara hagués de reprendre el meu embaràs on el vaig deixar, no sé si m'explico.
De totes maneres, no és fins ara que em sento ben preparada per tornar-hi. A l'estiu estava molt nerviosa i suposo que és aquesta mateixa ansietat la que fa que no ens hi tornem a quedar. Jo també he pensat si a la llarga haurem de fer-nos proves però igual que tu no em fa gens de gràcia. A mi tot el que m'han mirat m'ha sortit bé i si ens hem quedat un cop no hem de tenir cap problema, jo crec més que són els nervis. Clar que és molt fàcil dir que només ens hem de tranquil·litzar una mica! A mi personalment m'han tocat unes circumstàncies que em costa molt de treure-m'ho del cap (amics i família embarassats, criatures per tot arreu... aquest Nadal pot ser molt dur!) i la veritat és que molts dies he de fer un esforç per no engegar-ho tot a la merda.
En fi, perdona pel rollo. Només et volia dir que jo crec que la natura és sabia i que si no ve és per alguna cosa. Si ja t'hi vas quedar un cop i tampoc t'han trobat res no hauries de tenir cap problema. Jo al menys si he de recórrer a la ciència serà perquè he esgotat totes les altres opcions. Jo ara estic en el procés de tranquil·litzar-me i reconciliar-me amb el món (jeje, que hippy que sona!) i després, si cal, començaré amb els mètodes naturals per ajudar.
No sé si t'he ajudat gaire maca, ànims!
De totes maneres, no és fins ara que em sento ben preparada per tornar-hi. A l'estiu estava molt nerviosa i suposo que és aquesta mateixa ansietat la que fa que no ens hi tornem a quedar. Jo també he pensat si a la llarga haurem de fer-nos proves però igual que tu no em fa gens de gràcia. A mi tot el que m'han mirat m'ha sortit bé i si ens hem quedat un cop no hem de tenir cap problema, jo crec més que són els nervis. Clar que és molt fàcil dir que només ens hem de tranquil·litzar una mica! A mi personalment m'han tocat unes circumstàncies que em costa molt de treure-m'ho del cap (amics i família embarassats, criatures per tot arreu... aquest Nadal pot ser molt dur!) i la veritat és que molts dies he de fer un esforç per no engegar-ho tot a la merda.
En fi, perdona pel rollo. Només et volia dir que jo crec que la natura és sabia i que si no ve és per alguna cosa. Si ja t'hi vas quedar un cop i tampoc t'han trobat res no hauries de tenir cap problema. Jo al menys si he de recórrer a la ciència serà perquè he esgotat totes les altres opcions. Jo ara estic en el procés de tranquil·litzar-me i reconciliar-me amb el món (jeje, que hippy que sona!) i després, si cal, començaré amb els mètodes naturals per ajudar.
No sé si t'he ajudat gaire maca, ànims!
-
pigadeta
- :: dragona
- Entrades: 4871
- Membre des de: dc. jul. 25, 2007 3:10 pm
- Ubicació: Tarragona (xo ganxeta)
- Contacta:
Algunes ja coneixeu el meu cas:
Bé jo em vaig quedar embarassada al 3 mes de buscar-ho "en serio", es a dir que super contents i emocionadissims.... al novembre, de l'any passat, el día 26, vaig tenir unes petites perdues, era cap de setmana i com que haviem tingut relacions, vaig decidir esperar al dilluns i parlar amb el gine, em va dir que segurament era lo de les relacions pero que si continuava perdent que hi anès... el dimarts al matí, la pèrdua anava en augment i vaig decidir que havia d'anar al metge... estavem de 9 setmanes, haviem vist ja el batec a la setmana 6 +4, pero pel tamany que tenia l'embrió en el moment de l'abort, feia com una setmaneta que havia aturat el desenvolupament i no tenia batec.
Com que el coll de l'úter estava tancat, em va donar unes pastilles (3 dies) per tal d'obrir el coll i expulsar-ho directament, així va ser el dimecres al matí només llevarme, el vaig expulsar, despres 4 o 5 dies de regla bastant grumullosa e intensa i ja està (Bueno la part psicologica me la salto)
Ens van recomanar 3 mesos d'espera i a finals de març vam tornar a la feina.... vaja i ara última data de regla 19-05-07 per tant dos mesos més tard ja estavem embarassats i ara estic de 28 setmanes
Bé jo em vaig quedar embarassada al 3 mes de buscar-ho "en serio", es a dir que super contents i emocionadissims.... al novembre, de l'any passat, el día 26, vaig tenir unes petites perdues, era cap de setmana i com que haviem tingut relacions, vaig decidir esperar al dilluns i parlar amb el gine, em va dir que segurament era lo de les relacions pero que si continuava perdent que hi anès... el dimarts al matí, la pèrdua anava en augment i vaig decidir que havia d'anar al metge... estavem de 9 setmanes, haviem vist ja el batec a la setmana 6 +4, pero pel tamany que tenia l'embrió en el moment de l'abort, feia com una setmaneta que havia aturat el desenvolupament i no tenia batec.
Com que el coll de l'úter estava tancat, em va donar unes pastilles (3 dies) per tal d'obrir el coll i expulsar-ho directament, així va ser el dimecres al matí només llevarme, el vaig expulsar, despres 4 o 5 dies de regla bastant grumullosa e intensa i ja està (Bueno la part psicologica me la salto)
Ens van recomanar 3 mesos d'espera i a finals de març vam tornar a la feina.... vaja i ara última data de regla 19-05-07 per tant dos mesos més tard ja estavem embarassats i ara estic de 28 setmanes
Gràcies pels vostres consells , maques!!!!
Ester, el teu cas és el que s'assembla més al meu, està clar que amb unes diferències. Jo el vaig perdre molt aviat i així i tot vaig haver de fer un dol bastant llarg, ho vaig passar fatal, i per això ho varem postposar durant un temps. Llavors, tenia unes opos i ho varem seguir aplaçant. Quan ens hi varem posar encara tenia la necessitat de quedar-m'hi de seguida per omplir aquell buit. A vegades penso que això tampoc ho va facilitar, llavors van venir els examens...i fins ara.
Igual ara que ja no tenc tanta obsessió, ni estrés d'examens duim més sort. Jo crec que em donaré un o dos mesos més, la veritat es que no m'agrada gens anar al metge. Però el tema ens amoïna una mica, tot s'ha de dir, sobretot el primer dia de la regla...
Bé , Ester, penso que en estar psicològicament més preparades durem més sort, i sinó ja veurem que feim.
Molts d'ànims a totes.
Ester, el teu cas és el que s'assembla més al meu, està clar que amb unes diferències. Jo el vaig perdre molt aviat i així i tot vaig haver de fer un dol bastant llarg, ho vaig passar fatal, i per això ho varem postposar durant un temps. Llavors, tenia unes opos i ho varem seguir aplaçant. Quan ens hi varem posar encara tenia la necessitat de quedar-m'hi de seguida per omplir aquell buit. A vegades penso que això tampoc ho va facilitar, llavors van venir els examens...i fins ara.
Igual ara que ja no tenc tanta obsessió, ni estrés d'examens duim més sort. Jo crec que em donaré un o dos mesos més, la veritat es que no m'agrada gens anar al metge. Però el tema ens amoïna una mica, tot s'ha de dir, sobretot el primer dia de la regla...
Bé , Ester, penso que en estar psicològicament més preparades durem més sort, i sinó ja veurem que feim.
Molts d'ànims a totes.
-
carbassona
- :: girafa
- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
Hola noies, jo també vaig tenir un abort el març del 2006, i la veritat és que es passa tant malament, però sempre et queda el consol dels que t'envolten i realment moltes vegades penses perquè m'ha hagut de tocar a mi...
Però mireu, nines, no perdeu l'esperança i tant bon punt hi pogueu tornar, a fer pràctiques.
Que és la part més divertida, je je je.
Mireu ara ja tinc una carbassoneta de gairebé 10 mesos i és tremenda.
Per tant no us desanimeu i endavant.
Molts petons i abraçades.
I ja ho sabeu que em teniu pel que volgueu, ok???
Però mireu, nines, no perdeu l'esperança i tant bon punt hi pogueu tornar, a fer pràctiques.
Que és la part més divertida, je je je.
Mireu ara ja tinc una carbassoneta de gairebé 10 mesos i és tremenda.
Per tant no us desanimeu i endavant.
Molts petons i abraçades.
I ja ho sabeu que em teniu pel que volgueu, ok???
Hola Wapas!!! 
ERG como va todo guapa??
Os cuento, yo me puse a buscar el embarazo despues de llevar muchisimos años tomando anticonceptivos y mira por donde voy y me kedo a la primera, taba loca de contenta, se lo conte a todo el mundo y mira por donde no era mi momento y lo perdi, (estaba de muy poquito asi k no hizo falta legrado) pues fue espontaneo, supongo k ya os imaginais el palo, pues claro la gente me felicitaba pues se lo habian contado y no sabian k lo habia perdido, fueron momentos muy duros y tb para mi marido k estaba super ilusionado.
Me costo sobreponerme y de cara a la galeria intente poner buena cara, cuando el ginecologo nos autorizo para volver a intentarlo yo estaba cagada de miedo, y si se repetia todo de nuevo!!
Como mi marido tenia mucha ilusion nos pusimos de nuevo a ello y me volvi a kedar sin problemas y esta vez no se lo dije a nadie aunque estaba por un lado contentisima y por otro super angustiada, pues tenia un dolorcillo en el costado y asi fue como empezo lo de perder el otro, asi k se lo conte a la gente mas cercana, pero prohibido decir nada hasta la primera eco.
Pero esta vez fue diferente, tenia dolor pq eran 2,y habia problemas, todo el embarazo de baja, con revisiones semanales y un nudo en el estomago cada vez, pues uno de los bebes no crecia lo suficiente ( esta nacio con solo 1kg de peso ), pero esta vez fue mi momento, y hoy tengo 2 gemelas maravillosas con casi 9 meses en mis brazos. ( en la foto del tiker se aprecia k una es mas chiquitina )
Un besito y felices fiestas a todas!!!
Ah! Formiga, buena idea abrir este post, pues asi os animamos!! Un beso.
ERG como va todo guapa??
Os cuento, yo me puse a buscar el embarazo despues de llevar muchisimos años tomando anticonceptivos y mira por donde voy y me kedo a la primera, taba loca de contenta, se lo conte a todo el mundo y mira por donde no era mi momento y lo perdi, (estaba de muy poquito asi k no hizo falta legrado) pues fue espontaneo, supongo k ya os imaginais el palo, pues claro la gente me felicitaba pues se lo habian contado y no sabian k lo habia perdido, fueron momentos muy duros y tb para mi marido k estaba super ilusionado.
Me costo sobreponerme y de cara a la galeria intente poner buena cara, cuando el ginecologo nos autorizo para volver a intentarlo yo estaba cagada de miedo, y si se repetia todo de nuevo!!
Como mi marido tenia mucha ilusion nos pusimos de nuevo a ello y me volvi a kedar sin problemas y esta vez no se lo dije a nadie aunque estaba por un lado contentisima y por otro super angustiada, pues tenia un dolorcillo en el costado y asi fue como empezo lo de perder el otro, asi k se lo conte a la gente mas cercana, pero prohibido decir nada hasta la primera eco.
Pero esta vez fue diferente, tenia dolor pq eran 2,y habia problemas, todo el embarazo de baja, con revisiones semanales y un nudo en el estomago cada vez, pues uno de los bebes no crecia lo suficiente ( esta nacio con solo 1kg de peso ), pero esta vez fue mi momento, y hoy tengo 2 gemelas maravillosas con casi 9 meses en mis brazos. ( en la foto del tiker se aprecia k una es mas chiquitina )
Un besito y felices fiestas a todas!!!
Ah! Formiga, buena idea abrir este post, pues asi os animamos!! Un beso.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/071218/hZfQ.jpg" alt="Lilypie Primer Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b1.lilypie.com/esmXp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 15 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |