GRACIES

[anabelen2007]

ptifa guapa!!!!MOLT BON NADAL A TU TAMBÉ!!!!! ...I RECORDA QUE DIUEN QUE LO BÓ ES FA ESPERAR AIXI QUE NO ET DESANIMIS QUE CADA DIA QUE PASSA ES UN DIA MENYS PER QUE ARIBI EL NOSTRE MOMENT!!!!!ANIMS REINA A PEL 2008!!!!!

[xell13]

pitufa2,
molts ànims bonica!!!!!!!
segurament, tot el q es desitja amb tantes ganes, a vegades costa, i això és el q ens pot passar a moltes de nosaltres....
però pensa q segur tot sortirà ok!!!
va sort i salut maca, q l'amor i l'estimació ho venç tot i més!!!!!!!!!
bones festes!!!!!!!!

[pruna]

ànims nina, no perdis l'esperança! Va, deixa passar uns dies i segur que d'aquí uns dies estaràs millor.

Un petonas bonica, i molt bon nadal per tu també.

[U.D.A]

Gràcies a tu per volguer compartir tot això amb nosaltres, les nostres paraules et serveixen però a la vegada ens serveixen a totes perque qualsevol de nosaltres podem patir un moment aixins, ànims i no et distancïs del teu home, un peto!

[Isabel]

Pitufa2;
No ens tinguis tanta enveja reina, pots estar segura que moltes de nosaltres tambe ho estem passant malament aquestes festes, pero tal i com diu el teu marit, has de buscar una il·lusio i no capficar-ti gaire. Facil de dir,oi? Pero s'ha d'intentar.

La vida es aquello que va pasanso mientras nos empeñamos en que pase lo contrario.

[paula]

Sí, som un bon grup on totes aprenem de totes

[daniela]

té raó la Isabel, moltes de nosaltres ho estem passant malament pel mateix motiu: el no quedar-nos embarassades, però és qüestió de buscar una il.lusió i creure en ella, i tenir confiança en que tard o d'hora aquesta es complirà.

Jo ahir, sesnse anar més lluny tenia un sopar de nadal amb uns amics de la facultat. Havíem de ser 6 parelles, 3 amb nens, i dos embarassats. Nosaltres som els únics que no en tenim. Doncs vam decidir que aquest any no hi anàvem, no em veia capaç de suportar el veure les mares donant el pit als seus bebés, o les dues embarassades parlant dels seus sintomes....i el que és pitjor, aguantant els comentaris tipus "i vosaltres per quan....? " i com aquesta situació moltes més...

Paciència, noia, que tot arribarà, de veritat. Jo confio en que el 2008 ho aconseguirem...i per això tornaré a brindar el dia 31, tal i com vaig fer ara fa un any, tot pensant que el meu somni es compliria, però ja veus, s'està fent de rogar....

[esquirol]

Es clar que si!!!!

Som moltes que estem passant per la mateixa situacio i es per aixo que ens entenem tant i ens donem suport i fa molta il.lusio tambe com veus noies que despres de tmeps de buscar van sortint de la llista i es van quedant embaraçades.

Aixo anima molt, perque tard o d´hora tot ens arriba!!!, si es d´hora doncs benvinguda!! si ens fa patir una mica mes ens ho hem de pendre amb calma i optimisme i no tirar.ho tot per la borda ni desanimar.nos perque hi ha moltes altres coses bones a la vida i avui en dia i han moltes formes de poder quedar-se embaraçada i avegades penso que si la naturalesa no m´ha donat aquesta possibilitat per alguna cosa sera.... i potser puc fer feliç a un nen/a adoptat que tambe tanta necessitat els fa.

Una abraçada molt forta a totes les buscadores i que el 2008 sigui ple dels nostres somnis fets realitat. i ja ens anirem lleguint per aqui.. :)

[MoniMoni]

Pitufa, mucho ánimos, guapa!!

Sobre todo, piensa que tu marido y tú tenéis que estar unidos y ser muy fuertes para afrontar todo lo que os pueda pasar en esta vida....

Mira, yo tengo 33 años, conocí a mi marido cuando tenía 30, después de estar muuuuuuchos años sola, sin pareja, ......había salido con algún que otro chico, pero siempre había tenido "mala suerte" y las cosas no acababan de salir bien,...no encontraba a nadie que me quisiera de verdad......ya casi había perdido las esperanzas de encontrar una persona con la que compartir mi vida, y tener niños, algo que siempre he querido, ya que mi instinto maternal lo he tenido desde siempre.............pues como te digo, hace tres años conocí al que hoy es mi marido.....Desde el pricipio todo ha sido perfecto, somos la media naranja el uno del otro....

Nos casamos en junio, y en julio me quedé embarazada, pero en agosto, cuando estaba de 7 semanas, perdí el bebé.....pues te diré que estaba muy triste, claro que sí, pero sobre todo, daba gracias de poder estar con mi marido, yo he pasado tantos años "buscándolo" ..que claro que quería tener un bebé, pero sobre todo, tengo el cariño de mi marido, que eso es importantísimo......gracias a Dios, me he vuelto a quedar muy prontito, y ahora espero que todo vaya bien, pero no puedo evitar tener mucho miedo a que todo lo que pasó se vuelba a repetir..............

Pero lo que tengo claro es que sobre todo, mi relación de pareja es super importante, y eso hay que cuidarlo mucho,......lo demás, ya vendrá antes o después.....muchos ánimos, pitufa......y piensa que no se acaba el mundo ahora......que tienes todo el tiempo del mundo, pero que sobre todo, tu marido es muy importante.....por eso lo eligiste un día para que compartiera la vida contigo

[socpetitona]

Cal fer una pinya amb la parella! ells també ho pateixen, a la seva manera, pero ho pateixen molt! ell segur que en té tantes ganes com tu, però s'ha de ser fort!
iamgina't si ell també es posés amb la teva actitud.. què passaria? només per ell, si de debò te l'estimes, has d'intentar estar positiva i fer-li bona cara, un dia tu per ell i un dia ell per tu, vull dir que ell també té dret d'estar trist i enfosat, però aleshores has de ser tu que l'animis.
Cal ser feliç, riure, i mirar amb positiu el futur! jo fa ara 15 cicles que busco, i ja pensem amb IA, però ho pensem de manera molt optimista i amb molta il.lusió! Els dos compartim angoixes, dubtes i ploreres meves la tira! però ell és més fort que jo i em reconforta quan m'enfonso...
Nina, no ploris ni estiguis trista, però sobretot recolza el teu company, ell també et necessita!
Aconseguir un bebé, per el que estic visquent és com una lluita, i és molt millor afrontar-la amb la parella que tot sol.
Ànims i a ser feliç amb el que de moment tenim, que és el carinyo i l'estimació del maridet!!

[anabelen2007]

OSTRES SOCPETITONA TU SI QUE ETS UN POU D´OPTIMIESME....TENS MOLTA RAO EN LO QUE DIUS......ELLS TAMBÉ PATEIXEN PERO A LA SEVA MANERA....NOSALTRES SEMPRE TREIEM ELS SENTIMENS PERO ELLS NO TANT....I SEGUR QUE HA DE SER PITJOR......ELLS PER EXIEMPLE NO TENEN UN FORO COM NSALTRES QUE HO EXPLIQUEM TOT I ENS RECOLÇEM LES UNES A LES ALTRES.....JO PER EIXEMPLE TAMBÉ TINC UN PARELL D´AMIGUES QUE EM RECOLZEN I SABEN LO QUE ESTIC PASANT PERO ELLS DUBTO QUE LI DIGUIN A NINGU.....
EN FIN SÉ QUE ENS QUEDA MOLT POQUET PER ACONSEGUIR EL NOSTRE OBJECTIU....I LI EXPLICAREM AL NOSTRES NENS QUAN SIGUIN GRANS QUE QUAN LÉSTAVEN BUSCANT TENIEM UNA FAMILIA DE CIBERAMIGUES .....ON EXPLICAVEM TOT....I ENS PREGUNTAREM..QUE SERÁ DE LA SOCPETITONA,. DE LA DREILHA, DE LA EGR....

[Pukeko]

Noies, no perdeu mai la il·lusió, que si no esteu perdudes!!!
I sobretot no deixeu que això condicioni la vostra vida: no deixeu de fer res, que la vida és avui i demà no se sap mai!!! (Isabel, m'encanta la frase, s'assembla a una cançó del meu estimat John Lennon)
Ja sé que pensareu que des de la meva posició es molt fàcil dir-ho, però penseu que jo he passat 1 any sencer de la meva vida així, fins que ho he aconseguit!! Amb ajuda, si, i què?? Hem de donar gràcies que vivim en una època en que hi ha mil maneres en que et poden ajudar a quedar-te embarassada i ho hem d'aprofitar, amb tot el nostre orgull. Si que hi ha moments baixos (en el meu cas vaig passar les mil i una.....) però no deixeu que això us tregui les ganes de lluitar i d'il·lusionar-vos, ni per l'embaràs i per qualsevol altra cosa!!!

Una abraçada per cada una, que segur segur segur que ho aconseguireu molt molt aviadet!!!!