AMB 42 BUSCANT EMBARAS

[buffona]

Bon dia a totes!!!
M'agradaria iniciar aquest camí de cerca d'un embaras compartint amb totes les que, com jo, amb 42 tenim la il.lussió de ser mares!!!.
Jo tinc baixa reserva ovarica, (un dels problemes de la edat).. pero als problemes... sol.lucions!!!!
Hi ha alguna més per aquí amb 42? o alguna amb 42 que estigui embarassada o alguna que hagi sigut mare amb 42???? (qui diu 42, diu 41 o 43)...
Us espero per aquí, segur que serà bo poder compartir i ajudar-nos en aquest maravellos camí!!!!
Petons a totes.

[xikaboom]

Bon dia Bufona!!!

Primer de tot et felicito per la iniciativa
Jo he de dir que en tinc 38...i aquest any ja en posaré un més al sac
Per tan, potser no en tinc 42,43 o 44....però ja no en tinc trenta i pocs així que m'identifico bastant amb la búsqueda que vols
començar a fer.
En el meu cas estem "en ello" i clar veus que tens una edat i tens pressa per quedar-te i moooltes ganes evidentment

Així que ànims i a fer-nos costat les que encara no som mamis i en tenim moltes ganes i ja tenim una edat ....que consti que som encara MOOLT JOVES!!!!
Però no val a badar més....que el nostre cos després té problemas ara que com bé dius als problemas SOLUCIONS!!!!!

M'encanta el teu optimismo i animo a mares que han tingut els primers o segons o tercerss fills ja passats 40 o casi amb 40 que escriguin i expliquin històries!


PETONS A TOTES A TUTI PLENI!!!!

[buffona]

Moltes gracies xikaboom per contestar!!!!
Molts anims a tu també!!!!
Prens algun complement? algo especial??? OMIFIN? etz???
Jo estic intentant menjar coses que ajudin a la fertilitat.... per aquí hi ha un post molt bo... i també pels matins una cullaradeta de mel amb canela...
Seguim parlant...
Petonsssssss

[instants]

Hola Buffona!

Molts anims! Jo vaig ser mare amb 42. Ara en tinc 45 i un nen preciós de 3 anyets, que és la meva alegria!
Ja ens aniràs informant de com vas.

[buffona]

Hola Instants!!!
Ohhhhh com me n'alegro!!!!! felicitats!!!!!
Síiiii aniré informant!!!!!!
Et va costar quedar-te??? si algun dia tens ganes de compartir la teva història estaré encantada de llegirla!!!
Un peto i gràcies per escriure!

[petitoneta]

Hola Buffona!

He vist que cada dia prens una cullerada de mel amb canyella i et vull advertir que la canyella està desaconsellada en l'embaràs (és avortiva) i actua també com a anticonceptiva. En la lactància tampoc s'aconsella. La canyella té moltes altres propietats excel.lents i prendre'n un dia esporàdic no passa res, però jo ara en aquests moments de búsqueda no ho prendria de forma sistemàtica. Espero haver-te ajudat!

Petitoneta

[buffona]

Hola Petitoneta,
Ah si? m'havien dit que ajudava a la fertilitat??????????????????????? ai mare.. menys mal que porto nomes dos dies.
Moltes gracies Petitoneta...
Aixxx es que quan una busca quedar-se ens ho creiem tot... :(
algun consell mes que tu facis?????
gracies.

[instants]

Hola Buffona,

Doncs la veritat és que no em va costar gens. Bé, m'explico.
Jo em vaig quedar de manera natural, però la primera vegada el vaig perdre cap a les 7 o 8 setmanes. Em van haver de fer un legrad. I amb tot això se'm van traure les ganes de tornar-ho a intentar. Fins al cap d'un any (quan ja en tenia 42) que em va tornar a agafar el "gusanillo" (digues-li rellotge biològic) i ho vaig tornar a provar i llavors tot va anar bé. Em vaig quedar a la primera! Jo crec que és per que estava molt tranquil·la. En plan "si em quedo, em quedo, i si no, no" i mira...

[buffona]

Que bé INSTANTS!!! felicitats... gràcies per escriure!!!! un petonas

[Cayena]

Hola Buffona
Aquí una altra "cuarentañera" mami!!!!
Jo vaig tenir el meu solete fa casi tres anys, em faltaven dos mesos per fer els 42!!!!
Ara tinc 44 de camí cap als 45 i m'agradaria moltíssim donar-li un germanet o germaneta, però ho veig pràcticament imposible...

El el nostre cas la maternitat/paternitat va ser un camí molt llarg i difícil. Vam començar la cerca quan teniem els dos 36 anys. El primer embaras va arribar als 7 mesos de començar la cerca, però a les 8 setmanes el vaig perdre. Més d'un any després no m'havia tornat a quedar embarassada o sigui que la meva ginecòloga va començar a fer-nos proves i finalment vam fer 3 cicles de inseminacions que van acabar en un altre embaràs, a la tercera inseminació. A les 10 setmanes el vaig tornar a perdre...
Per la meva edat i la ginecòloga ens va recomanar fer FIV i em vaig quedar embarassada en el segon intent, que va acabar en un altre avortament.
Les proves d'avortaments de repetició van sortir totes bé, "mala sort", "l'edat" eren les explicacions... Total vam iniciar un altre cicle de FIV, tot just acabava de fer 41 anys, i va sortir negatiu.
Vam decidir que era el moment de passar a ovodonació, això era finals de setembre/principis d'octubre, pensavem donar-nos uns mesos de descans i després de Nadal tornar a la càrrega... doncs després de la FIV negativa ja no vaig tornar a veure la regla perquè em vaig quedar embarassada, de manera natural, sense buscar-lo...
I ara el meu miracle està fet un bitxo de dos anys i 9 mesos!!!!
Quan el peque tenia 17 mesos em vaig tornar a quedar embarassada, però el malson es va tornar a repetir i el vaig perdre... Això va ser a començaments de l'any passat i tot i que després ens vam tornar a posar amb ganes, la veritat és que ara ja he perdut tota esperança.
És cert que amb un fill les coses es veuen diferents, però igualment, quan tens ganes de tornar a ser mare, es fa durillo saber que no passarà... És una espineta que porto clavada i que encara haig d'apendre a superar...
Però per sobre de tot som molt i MOLT feliços perquè tenim el tresor més gran del món i tenir-lo fa que hagi valgut la pena tot el patiment que vam pasar.

Ja veus, en un cas "difícil" com el meu, als 41 anys vaig ser mare de forma natural!!! Per tant, yes, you can!!!
Això si, l'edat que tenim és la que tenim, ho hem de tenir ben present, per tant, dona't un termini de temps prudencial i si no us quedeu embarassats, busqueu ajuda, el temps passa i amb 42 anys el rellotge biològic va en contra nostra

Moltissima sort!!!!

[buffona]

Hola Cayena,
Moltíssimes gràcies per la teva resposta i... FELICITATS!!! que bé.... m'alegro molt per tu que et quedessis embarassada...
Ara a pel segon!!! tu més que ningu no has de perdre l'esperança!!!!!
M'ha encantat llegir-te.... mare meva.. tan intentar-ho i al final de forma natural....
I prenies alguna cosa especial??? he llegit per aqui tantes coses... que si OMIFIN.. que si MACA ANDINA... en fin...

Seguim en contacte eh? i gracies pels teus consells.

Un petonas.

[Capgrossa]

Hola, buffona,
Amb 43, jo també busco embaràs. Al gener de 2015 (amb 42) vaig patir un avortament, aquell fet em va fer començar a ser conscient del meu cos i estar pendent d'ovulacions. Em penedeixo de no haver estat mes pendent del tema quan vam començar a buscar quan tenia 41. Sabia que era "gran", però no tenia cap idea del que pot costar quedar-se embarassada, i sobre tot passats els 40 (a la meva sogra la van tenir amb 44, i a ma mare amb 46).
El passat novembre vaig buscar assessorament a la SS i se'm van treure de sobre. A principis de maig vaig al gine pel privat, i a veure què diu. Haurem de fer proves, ho sé, però si fos possible voldria poder provar l'estimulació ovàrica. No tinc clar què vindria després, porque tot plegat suposa un desgast emocional brutal...
En fi, a veure si tenim sort!

[Cayena]

Buffona
No vaig pendre res. Durant la FIV prenia Gestagyn que és un complement vitamínic. Però després de la FIV fallida no vaig pendre res de res i voilà!
El que vaig fer és tornar a sortir a correr, sortir molt amb la meva parella i intentar desconectar.
Per si et serveix, tinc amigues a les que l'acupuntura les ha anat molt bé.

Capgrossa
T'entenc moltíssim. Es, com dius, un desgast emocional (i físic, i econòmic) brutal... Però val la pena.
Molta força bonica!

[buffona]

Cayena.. gràcies... em dones molts anims amb la teva història.. gràcies per ser aquí!!!
Un peto

Capgrossa: jo també m'enpenedeixo de haber trigat tant en possar-me les piles.. pero ara no podem lamentar-nos.... el que em de fer es ser possitives i tirat endavant!!!!! ok? estimulació ovarica... tens baixa reserva o t'ho ha dit el gine??? jo estic pensant començar a fer acupuntura.. tu fas?

[Capgrossa]

Buffona: No se encara la meva reserva ovàrica, però baixa de manera molt brusca passats els 40, així que m'ho imagino. Tinc gine a principis de mes, i suposo que m'enviarà fer l'antimulleriana (en tinc montes ganes), a partir d'aqui, a veure què fem.

No faig acupuntura, i la veritat és que no hi confio gaire en aquestes coses. M'estimo més destinar els recursos cap a la medicina més tradicional, però també et dic que si anés millor econòmicament ho provaria tot

[aranse]

Hola a totes,
Com aneu? Us hi llegit ara i m'agradaria saber com estan les coses.
Jo tinc 39 i a punt de començar l' aventura. El que no sé és què ni com ho faré: si la meva parella estarà amb mi (està meditant ser pare), si el buscarem de forma natural i haurà èxit, si haurem de recórrer a Fiv, si ell no voldrà i hauré de fer el camí sola, si em rendiré i desistiré de ser mare. Ja veieu què s'apropen temps de aconteixements i decisions importants.
Del que estic casi segura és que si després de les proves i tractaments aconsegueixo bons ovocits, els vitrifico pel que pugui passar. Després de festes comenco el procés. Potser estigui amb el tema de la vitrificació i intentant de forma natural alhora, depèn del que decideixi el meu company. Com tot és ara per ara tan incert, tornant de Nadal vaig per la vitrificació, aixoe preservo la possible fertilitat dels 39.
Bé, gràcies per llegir-ne
Bon Nadal a totes!

[tacai]

Hola,

Ens hem tirat a la piscina, tinc una nena de 5 anys. I ara vaig en busca d'un germanet, jo en tinc gairebé 42 i la meva parella 41. Em vaig separar del pare de la meva filla quan era molt peke i ara després de 2 anys amb la meva parella faig el que mai pensava que tornaria a fer.

Tinc molta por, també em penso que estic loca, loca, però em fa il·lusió. Ara sé que trio un pare meravellós, i li puc donar un germà a la meva nena i un fill a mi. Si arriba serà genial, acabem de començar...

Durant temps m'ha fet por el què diran, i he estat donant voltes, i dubtant, i ara vull tirar pel dret.

Necessitava compartir-ho....

[Motime]

Hola Tacai!

Només et volia donar l'enhorabona per prendre aquesta decisió! Et desitjo que un germanet per la teva filla arribi ben aviat!

[Cristinetaaa]

Hola, bones a totes, jo també tinc 42 anys i després de pensar que no teníem intenció de ser pares, doncs res més lluny de la realitat i ara en hem decidit.
La meva ginecòloga (després d'un seguit de proves) ens va aconsellar la fecundació in vitro amb ovodonació, 0 sigui que amb una donant d'òvuls i l'esperma del meu marit perquè l'analiítica de la meva hormona antimuleriana és baix (el normal per la meva edat) per tant insuficient per buscar una estimulació ovàrica i aprofitar els meus òvuls. Suposo que també per l'edat no es deu voler arriscar a provar una FIV amb un òvul meu i que no funcioni, seria perdre temps i diners.
Quan parleu de FIV us referiu amb els vostres propis òvuls o amb donants?
M'agradaria que algú que hagués anat a alguna clínica de fecundació privada per seguir algun tractament em pogués passar què tal l'experiència; i els preus.... ufffff!!!!! A Girona estem parlant d'uns 8000-9000 euros per una FIV amb donant d'òvuls!!!!
Moltes gràcies i sort!!!

[Aliennvic]

hola Cristineta jo també tinc casa 42 anys i hem va passar lo mateix.
per edat ens varen acosnellar fer per donants.
al moment xoca molt i jo encara ho estic paint.
pero a la fi serà fill nostre
he anat a cemgine de granollers
estem molt contents
i nosaltres ja estem apunt, dissabte hem fan la transferencia
si vols parlar podem fer privat