Em podeu aconsellar???

[Elidé]

Hola Pitufa! Jo en aquest sentit sóc una mica masculina i també he patit bloquejos... Intenta no retreure-li perquè encara serà pitjor... No sé, potser podries intentar deixar-lo una mica al marge de les visites de control, que t'hi acompanyi algú altre... Intenta no parlar tant del tema amb ell i no li diguis que estàs ovulant, el sedueixes i prou

[Vilma]

Ostres Pitufa, quin greu que hem sap, amb lo contenta que estaves aquests dies amb el tema de l'ovulació.
També has de pensar que entre cometes igual " es sent culpable" per lo del tema del seminograma et dic. No el presionis i es cert el que diu la teva mare, el cervellet dels homes esta fet per disfrutar.
Sobre tot no et desesperis i ja veuras com ho aconseguireu d'aquí poc i ja veuras també com el pròxim seminograma del teu marit surtirà del tot bé.
Has d'estar tranquileta que els nervis en aquest moment tampoc et van bé, no et diré que no ploris, plora i desafoguet i si es amb ell també, ja que ell ha de saber també el que sents tu en cada moment.
Un petó molt fort i ànims molts ànims.

[Evakira]

pitufa,

el millor es no agobiar-lo amb ovulacions, dies fertils ni res... tu mira-t'ho pero no li diguis res... xq sino el presiones es la millor manera de no agobiar a un home en la busqueda...



no parleu tant del tema... o us acabareu cremant...

ptnets i anims

[Castanyeta]

Pitufa (Barrufeta!),

els homes (no sé si tots, o però sí molts) són així.

Jo al meu un dia li vaig dir "prepara't, que comença el que les del Socpetit en diuen la setmana fantàstica" i em va dir "Ah, no, a mi no em vinguis amb aquests històries, que jo no vull fer els kikis perquè toca, que em sento pressionat i no vull fer de semental i prou". Em va quedar claríssim. Així que vaig decidir fer un canvi d'estratègia: des d'aleshores jo continuo controlant els cicles (temperatures i tal), però no li comento res, pràcticament ni li parlo del Socpetit, i sobretot no li dic res del moment del cicle en què em trobo, si calculo quehe ovulat o no encara no, etc. I quan arriba la setmana clau, el provoco com qui no vol la cosa i en general hi cau de quatre grapes (afortunadament, els homes també són així!).

Naturalment, cal procurar que aquests no siguin els únics kikis del cicle, perquè ajuda a 'dissimular' els de la setmana clau, i pq aquests altres (els de les setmanes no clau) es fan sense cap pressió, ni per part seva ni per part teva, i per tant els pots disfrutar més pq els fas perquè sí, com abans d'estar buscant...

I, sobretot, procura no enfonsar-te! Tot això és un aprenentatge, no només de com ets tu, el teu cos, sinó també de com és ell. I no només de com som física/biològicament, sinó també de com som emocionalment. Ara heu après que ell es bloqueja. Ok, lliçó apresa; saber-ho et servirà per enfocar-ho d'una altra manera el proper cicle. Pensa-ho com si fos un exàmen: suspens al juny, però haver-t'hi presentat et serveix per veure de què va el profe i per on van els tiros, quina mena de coses pregunta i quina mena de respostes vol... i saber tot això ajuda a que al setembre vagi millor, no? doncs el mateix, però sense haver d'esperar tant de temps com entre juny i setembre! :-)

[Sandy2008]

Hola Pitufa,

Al meu marit també ha passat l'etapa aquesta de bloquejos i això que jo no controlo ni ovulacions, ni tempes ni res... Simplement fem l'amor quan ens ve de gust, pero fa un parell de messos que jo m'hi vaig obssesionar...en que aquells dies que jo pensava que estava ovulant teniem que fer l'amor (logicamnet) aquells dies ell tenia pressio a la feina, estava encostipat (jo no li vaig deixar pendre res)... Total que la cosa no va funcionar dos vegades seguides per part d'ell i una per part meva...
Vam parlar del tema, pero no de casa a tenir un nen sino de cara a disfrutar de les nostres relacions sexuals i la veritat que la cosa ha millorat i bastant.

El meu consell es que aquesta nit preparis un sopar bonic amb espelmes i romantic... Et posis sensual encara que nomes sigui per estar abraçats tota la nit que ell noti que l'entens i veuras com la cosa millora...

Anims Guapa!

[karkinyoli]

Si, pitufa, estic molt d'acord amb el que diu la castanyeta. La clau és fer un graaaaaaaaaan esforç i treure-li importància a l'assumpte. Però per tots dos eh? Per ell i per tu. No som màquines sessuás i això de fer-ho per obligació treu les ganes a qualsevol, fins i tot a ells! No sé, això de posar el despertador a les 7 per fer-ho, és que és del tot menys afrodisíac....
Relaxa't una mica, pitufa, deixa de pensar en òvuls perduts i oportunitats desaprofitades. El primer que has d'arreglar és la relació. Intenta entendre'l una mica també, en aquest moment se sent insegur, malalt, inservible i vell. I així no fareu cap bebito. Li cal seguretat.
S'ha de sentir com el "master del univers" que era al principi d'estar amb tu, i per això necessita treure's la pressió de sobre. Què més dóna l'edat que tingui? És una persona! No li pots exigir que es comporti diferent perquè és més gran! A més, lo del seminograma per ells és com posar a examen la seva masculinitat, saps? Encara que per a nosaltres no és així, però ells ho veuen com a signe de "macho man" o "picha floja" (perdoneu les paraules).
El meu consell pitufa, és que treguis pressió, a tu i a ell. Díga-li que per tu el més important no és tenir un fill, sinó tenir-lo amb ell. I que si no és ara serà d'aquí mig any (i més ara que saps que ovules).Però tu tb t'ho has de creure, eh?
Canviar d'aires està molt bé, i també canviar de temes de conversa. Mireu una peli de riure o feu alguna cosa que us agradi fer junts.
En definitiva:"torneu a festejar", i lo demés vindrà sol.
I MOLTS D'ÀNIMMMMMMMMMSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[ALNU]

Jo segueixo la tàctica de la Castanyeta....no li dic res i quan a mi em sembla l'ataco....crec que així ells no es senten presionats.

I segur que ell també està preocupat Pitufa, encara que no ho demostri. També ho està patint, segur.

[anneta_73]

Els homes són diferents a nosaltres... és així!

jo de tu faria el que et diuen les noies: no li parlis tant d'ovulacions, ni de que toca fer-ho, ni del socpetit, ni de res... ves control·lant tu quan ovules i aleshores fes-t'ho venir bé per a què en tingui ganes, però no li planifiquis...

suposo que ell també deu patir la seva "pressió": et veu a tu, preocupada i capficada pel tema i suposo que com que intentes parlar-ne tant amb ell (amb qui sino?) el que acaba passant és que ell s'acaba bloquejant. Per això fuig i no en vol parlar... Nosaltres, les dones, necessitem parlar dels nostres neguits, però la majoria dels homes no. Com que tenir un fill és cosa de dos, potser també se sent culpable de què t'estigui costant una mica quedar-te embarassada... potser se sent desgastat...

intenta pensar com si fossis ell i posar-te en la seva situació...

i fes-nos cas, tu ves controlant pel teu compte tot i quan toqui fer warriors no li diguis!!! I ja veuràs com tot sortirà

[NANIA]

Pitufa!
Fes cas de la Karkinyoli!
Estar enamorats és el més bonic que hi ha, i fer l'amor perquè estàs enamorat encara més!
Relaxeu-vos una mica tots dos i segur que tot tornarà a la normalitat!

[pimpi]

Hola pitufa, jo no tinc gaire experiència, però el que si et puc eplicar és que en el meu cas, quan vam començar a parlar (per novembre) que posarnos-hi al gener o feb, resulta que li vaig explicar un dia que havia conegut el socpetit.
Estàs grillada hem va dir !!! M´ho vaig prendre fatal, però que hi farem. Jo segueixo aqui, i se que per ell són "ruqueries" parlar amb gent que no conec de warrios, warrys o com li vulguis dir, i en cap moment entendria que vosaltres esteu al corrent de si ovulo de si no... ni molt menys gent pendent d´un test d´embaràs, gent que no ens coneixen de res.
Doncs mira, resulta que no li explico res de res, que compro un rapet, el faig a la cassola (fins fa un mes no havia cuinat MAI i ara el tinc a-co-llo-nit de veure´m tant a la cuina) i obro el vinet, i me´l menjo a petons.
I jo no soc petonera, ni molt activa sessuamentque diguem.... però mira que hi farem.....
I ara hem limito a parlar el menys possible, perque ja el primer mes hem va dir..... No hem començat i ja estas obsessionada !!! I com que no li permeto que hem digui segons que.... ojos que no ven corazon que no siente, ara vaig a la meva i si penso que he ovulat.... hi poso més interés però el just perque no sospiti. Són així de base (la majoria) i resulta que natres som masa dferents..... s´ha d´intentar buscar l´equilibri...
Marxeu a la caseta de fora, mima´l molt i molt i si avui no hi han warriors, donc no el forcis, jo potser ni li plantejaria (entenc la sensació de perdre temps, eh,)però primer és el vostre benestar de parella, després el demés, i el temps passa, però no desesperis que no s´acava.
mil petons per que tinguis un bon finde

[helena76]

Ei pitufa!! tant contenta q estaves no t desanimis ara...

Jo crec q has d fer el q t diuen ls compis, no el presionis (ells son molt mes simples i en un got d'aigua s'ofeguen), ell estara patint per lo del espermio i pq veu q tens molta il.lisio i potser ell no pot satisfer-te en aquest sentit.

Aixi q torneu a festejar, fes-lo sentir el mes important per tu i poc a poc tot anira millor, ja veuras.

Anims i molt petons bonica

[karkinyoli]

Si és que en el fons som unes manipuladores! Pobres nois! Tots contents i enganyats.......

[Irina]

Hola Pitufa!

Com veus ens ha passat a totes mes o menys...Cadascu te la seva manera, jo crec, d'intentar controlar la situacio ide no agobiar els nostre home al mateix temps!
Tenim unes quantes coses en comu, nsaltres tambe ens portem bastants anys...25!!!!! i t'he de dir que l'edat NO SIGNIFICA RES!!!!NOMES ES UN NUMERO!Per tant no t'agobiis amb aixo. Jo tambe em vaig obsessionar durant un temps, i ho vaig patir jo sola...no li volia dir res perque ell no es sentis pressionat! fins que vaig petar, perque com tu has dit, saps que estas ovulant, saps que es el moment i sempre passa alguna cosa...i despres t' enfonses,perque perds l'oportunitat...

Jo ni li he comentat que escric en aquest forum, perque el conec i se que no entendra com pot ser que hi hagi unes 50 noies o mes, ves a saber qui ens llegeix, que saben quan ovulo i quan ens ho passem be...! (mirant-ho fredament la veritat es que fa riure, se quan ovuleu la majoria de vosaltres pero no se quin es el vostre plat preferit... )

Al final hi vaig parlar, i li vaig dir que es mooooolt dur per mi, estar controlant temperatures, i fer testos d' ovulacio, si despres veig que ell no col.labora una miqueta... pero clar, al mateix temps entenc que no es facil per a ell, i em sap greu. Per tant, li ho dic amb antel.lacio, i nomes un cop , que a partir d'aquest dia hem d'incrementar les vegades....pero sobretot, el mes important, es que disfrutis del moment, dels petons, les abrassades, les carantonyes i si no hi ha climax, tranquila...es el teu home, la teva parella, el teu amic, dona-li temps...

Jo la veritat es que aquest mes no crec que hagi aconseguit res, pero les vegades que ho hem fet han sigut mooooolt maques, tot i que ha hagut alguna bloquejada.

Es molt dificil!!!!No obsessionar-se...pero jo el que faria es intentar parlar amb ell per explicar-li com et sents(suposo que ja ho sap) pero sobretot per dir-li que a tu tambe et sap greu com se sent ell, i que l'entens i que li dones el temps que necessiti. Potser ell necessita sentir aixo de tu, i poc a poc potser agafara mes confianc,a i tranquilitat. Pero ets tu la que el coneixes millor...

Nomes espero que la vostra situacio millori...

Molts petons guapa

[pimpi]

Correcteeeeeee molt d´acord amb la Irina, comunica-li que tu també estàs engoixada, però que l´estimes tannnnnnt i tant que saps que és una etapa més de la vostra vida, i que a mes saps del cert que la portareu més que bé.!! Digues-li.


Per cert lo del devantal...... jo no el porto "a pelo" que no está el horno pa bollos ( que hem creix el cul com mai), en fi......
anb devantal o sense, però amb carinyuuuuuuuuuu

[Layona]

A mi doncs el meu home sap que escric al soc petit, i no li fa res, al contrari...
Lo que si es veritat que jo no li dic quan ovulo...El primer mes si...pero la veritat es qeu jo notava que a mi mateixa aixó de fer deures quan toca no fa pujar les ganes...

Així que ara el busco quan toca i (quan no tb, clar) pero quan toca li posso més ganes, ell no sp quan ovulo i així encara que jo no estigui inspirada al 100%, ell si que ho està... i no se sent pressionat.

Jo la veritat es que els entenc... de vegades deuen tenir la sensació que els utilitzem només per fer nens...i aixó..gaire maco no deu ser.

Els hem de mimar i ser carinyoses, i sobretot tractar de compendrels...al cap i a la fi...son com nens!!!

[ALNU]

pitufa si vols venir, farem una trobada de buscadores...(el dia 2/03 probablement) així ens coneixerem les cares...

[anneta_73]

ei! sí, pitufi! vine a la quedada que així ens coneixerem en vivo y en directo i ens divertirem

[SiSi]

Pitufa em sap greu dir-te lo que et diré pq. sé que no ho vols escoltar però és lo que penso.

PENSO QUE HAURIES DE DEIXAR DE BUSCAR DURANT UN TEMPS I DEMOSTRAR-LI AL TEU HOME QUE NO NOMÉS BUSQUES ELS BITXETS. D'AQUESTA MANERA HO FAREU QUAN US VINGUI DE GUST I US DEMOSTRAREU QUE ÉS MOLT BONIC FER L'AMOR PERQUE SÍ.

No pot ser que estigueu tant agobiats pq. aixó ha de cremar moooolt la parella i no fa falta. Disfruteu molt del sexe i del vostre amor que en definitiva voleu un fill per això, pq. US ESTIMEU!!!!!

Un petonàs bonica i ànims no tot es pot PROGRAMAR, deixa que tot segueixi el seu curs i oblida't de si estàs ovulant o si has ovulat.

DE TOT COR ÉS UN CONSELL QUE ET RECOMANO.

[Elidé]

Sisí, la Pitufa (com jo) té un problema (la no ovulació) que no desapareixerà per més que posposi la recerca... L'únic que faria és trobar el mateix impediment més tard... Jo fa un any que busco i això de l'obsessió i els nervis m'ho he hagut de sentir a dir moltes vegades, però la setmana passada es va confirmar que tenia raó jo. Crec que no es pot demanar a una persona que té un desig que deixi de tenir-lo o de fer els possibles per acomplir-lo, i també et dic que no és el mateix aconseguir-ho als dos mesos que veure com passa el temps i no hi ha resultats... L'angoixa és del tot comprensible, per més que sigui també del tot improductiva...

[Neu]

Pitufa, si vas començar a ovular dilluns i vau tenir relacions dues vegades pel que dius, jo crec que ja la feina ja està feta. I com has citat del text, és veritat que hi ha més possibilitats de quedar-s'hi si ho fas just abans o en el mateix moment de la ovulació, però no gaire més tard.

Jo el que faria ara és desestressar-me per aquest més i centrar-te en estar bé amb la teva parella. Això és el més important.

De totes maneres em sembla recordar que vas dir que un metge us havia dit que mai aconseguirieu quedar-hi per vosaltres mateixos. Jo crec que si això es va confirmant en els propers llocs on aneu, no seria millor treure estrés i anar per mètodes d'ajuda per la fecundació. Potser seria el més efectiu i el més ràpid i us ajudaria a no obsessionar-vos tant en aconseguir-ho mes rere mes. Potser després de saber el resultat del seminograma us ho podrieu plantejar. Com ja t'ha dit algu del forum, potser caldria creure un metge que us doni confiança i seguir el tractament que ell us digui.

Bé, guapa, t'ho dic ben sicerament,això és el que jo faria, però entenc que tu vols lluitar a la teva manera. Només que em sap greu veure't patir i desanimada. Vinga, que a tu també t'arribarà. Jo en tinc 38 i ja veus, mai no és tard!