Pogeffik. Algú s'hi ha trobat?
Pogeffik. Algú s'hi ha trobat?
Hola noies,
Fa mooooooooooooolt que no escric, pero sovint, quan puc us llegeixo.
Necessito saber si algú s'ha trobat en la mateixa situació: ara fa des del juliol que prenc el progeffik, no em quedo embarassada, pero vaja, que no culpo a aquest medicament, ja que no es un inductor, simplement, ajuda en el que pot...prenc el progeffik previ a la inducció, fins al maig no em fan l'histero, i fins al juliol no li fan el semi al meu home (bé, encara no estem casats, pero tan és...) pel que comptem que al setembre potser podem veure el metge i começar amb alguna medicació inductora, pero el cas es el següent, m'he fet uns analisis, perque des de fa un parell de mesos, em pica la pell (per tot el cos) d'una manera desesperant, es fins i tot angoixant, així que vaig anar a la dermatologa i em va manar una analítica molt complerta. Doncs bé, en l'analítica, es veu que hi ha una inflamacií important al fetge, i m'han suspès el tractament de manera immediata. Així que els nou mesos que fa que intentem reforçar l'úter se'n van al riu, i sense jaqueta salvavides...quin gràcia que em fa, sabeu? es com una mica depriment tot plegat!
M'han dit que es pot tractar d'una hepatitis A induida per fàrmacs, però el gine em diu que ni hablar, que la progesterona no pot ser la causant d'una inflamació d'aquestes característiques...no sé noies, fins la setmana que vé, no em mirarán el fetge, per veure que hi veuen i per tant, no sabré res...si alguna de vosaltres si ha trobat...
A vegades penso, que tot son senyals, i que potser no em toca ser mare, o almenys engendrar un fill, qui sap el perquè, pero tot sembla indicar el mateix...que no ha de ser, i moralment em trobo amb el dilema de continuar pensant en fer tots els possibles per buscar un embaràs físic, o plantar-me i llençarme al psicologic i llarg embaràs de l'adopció...no sé, el cap em dona moltes voltes aquests dies, s'ha de lluitar o acceptar la nostra condició, hem d'anar a per totes en busca de concebre, o agafar el camí paral.lel? Buffff, quantes coses a pensar oi? En fi, parrafada plantada...perdoneu i ja sabeu si algu s'ha trobat amb algun tipus de problema al fetge causat per la medicació hormonal...feume'n 5 cèntims si us plau!
Bé, doncs us deixo per ara. Continueu cuidant-vos noies i ànims que tot pot ser fantàstic "a pesar de todo"...
Un petonet ben dolç per totes!
Fa mooooooooooooolt que no escric, pero sovint, quan puc us llegeixo.
Necessito saber si algú s'ha trobat en la mateixa situació: ara fa des del juliol que prenc el progeffik, no em quedo embarassada, pero vaja, que no culpo a aquest medicament, ja que no es un inductor, simplement, ajuda en el que pot...prenc el progeffik previ a la inducció, fins al maig no em fan l'histero, i fins al juliol no li fan el semi al meu home (bé, encara no estem casats, pero tan és...) pel que comptem que al setembre potser podem veure el metge i começar amb alguna medicació inductora, pero el cas es el següent, m'he fet uns analisis, perque des de fa un parell de mesos, em pica la pell (per tot el cos) d'una manera desesperant, es fins i tot angoixant, així que vaig anar a la dermatologa i em va manar una analítica molt complerta. Doncs bé, en l'analítica, es veu que hi ha una inflamacií important al fetge, i m'han suspès el tractament de manera immediata. Així que els nou mesos que fa que intentem reforçar l'úter se'n van al riu, i sense jaqueta salvavides...quin gràcia que em fa, sabeu? es com una mica depriment tot plegat!
M'han dit que es pot tractar d'una hepatitis A induida per fàrmacs, però el gine em diu que ni hablar, que la progesterona no pot ser la causant d'una inflamació d'aquestes característiques...no sé noies, fins la setmana que vé, no em mirarán el fetge, per veure que hi veuen i per tant, no sabré res...si alguna de vosaltres si ha trobat...
A vegades penso, que tot son senyals, i que potser no em toca ser mare, o almenys engendrar un fill, qui sap el perquè, pero tot sembla indicar el mateix...que no ha de ser, i moralment em trobo amb el dilema de continuar pensant en fer tots els possibles per buscar un embaràs físic, o plantar-me i llençarme al psicologic i llarg embaràs de l'adopció...no sé, el cap em dona moltes voltes aquests dies, s'ha de lluitar o acceptar la nostra condició, hem d'anar a per totes en busca de concebre, o agafar el camí paral.lel? Buffff, quantes coses a pensar oi? En fi, parrafada plantada...perdoneu i ja sabeu si algu s'ha trobat amb algun tipus de problema al fetge causat per la medicació hormonal...feume'n 5 cèntims si us plau!
Bé, doncs us deixo per ara. Continueu cuidant-vos noies i ànims que tot pot ser fantàstic "a pesar de todo"...
Un petonet ben dolç per totes!
Hola noies,
no, si ja sé que en teoria el progeffik no m'hauria de fer res, pero no entenc a què es deguda la inflamació, la setmana que vé a veure què hi diuen els metges.
sobre la meva fertilitat, bé, fa molts anys que en conec les mancançes, així que no es que em desesperi, simplement, no sé si insisitir-hi...he patit una endometriosis atípica (ara fa nones), tinc el s.o.p, els ovaris una mica atrofiats, i l'úter en perill per haver patit una amenorrea primaria, o sigui no he tingut mai la regla sense induirla amb fàrmacs. estic operada, i a causa d'aquesta intervenció en la que van cremar implants d'endometriosis per tota la cavitat pèlvica, em vaig guanyar unes quantes adherències que en ocasions m'han provocat molt de mal, pero ara estàn més que controlades, estiraments a saco per fer-les donar i ser flexibles, quines coses eh!
total, que la histero me la fan per descartar o afegir un altre problema, i el semi al meu home, doncs per veure que els seus bitxets siguin de qualitat i nomès tractar-me a mí pel problema.
pero es clar, ara que portava ja 8 mesos amb el progeffik, treure'l bruscament...pos no sé, quasi que no m'agrada massa. es com tornar 8mesos enrere, i ja sabeu noies, que en temes de fertilitat, el temps és molt important.
en fi, ja us aniré explicant, a veure què em diuen la propera setmana...
gràcies per les vostres paraules, de debò. a vegades, les paraules d'algú que sap de què parles, són d'una importància inestimable.
una forta abrçada
no, si ja sé que en teoria el progeffik no m'hauria de fer res, pero no entenc a què es deguda la inflamació, la setmana que vé a veure què hi diuen els metges.
sobre la meva fertilitat, bé, fa molts anys que en conec les mancançes, així que no es que em desesperi, simplement, no sé si insisitir-hi...he patit una endometriosis atípica (ara fa nones), tinc el s.o.p, els ovaris una mica atrofiats, i l'úter en perill per haver patit una amenorrea primaria, o sigui no he tingut mai la regla sense induirla amb fàrmacs. estic operada, i a causa d'aquesta intervenció en la que van cremar implants d'endometriosis per tota la cavitat pèlvica, em vaig guanyar unes quantes adherències que en ocasions m'han provocat molt de mal, pero ara estàn més que controlades, estiraments a saco per fer-les donar i ser flexibles, quines coses eh!
total, que la histero me la fan per descartar o afegir un altre problema, i el semi al meu home, doncs per veure que els seus bitxets siguin de qualitat i nomès tractar-me a mí pel problema.
pero es clar, ara que portava ja 8 mesos amb el progeffik, treure'l bruscament...pos no sé, quasi que no m'agrada massa. es com tornar 8mesos enrere, i ja sabeu noies, que en temes de fertilitat, el temps és molt important.
en fi, ja us aniré explicant, a veure què em diuen la propera setmana...
gràcies per les vostres paraules, de debò. a vegades, les paraules d'algú que sap de què parles, són d'una importància inestimable.
una forta abrçada
Nes molts ànims reina.... ara et dono la meva opinió personal eh?: jo abans de fer l'adopció provaria per tots els mitjans de ser mare biològicament parlant, vull dir de ser jo mare...i si amb tot no funciona llavors potser sí que em plantejaria anar a adoptar una criatura. Cla que és molt fàcil dir-ho vist des de fora, però crec que és el que jo faria si em trovés en la teva situació, que per cert, reconec que no ha de ser fàcil. Un petó reina i tingue'ns informades, ok? aquí estem per ajudar-nos!!!! dew. 
Gràcies Glauc pel ànims! Sempre són d'agraïr...i quan hi són, els trobem a faltar eh!
Penso que tens raó, que hauriem d'esgotar tots els recursos al nostre abast abans de llançar-nos a una adopció, però es tan cansat tot això...que si no surt bé, ens n'anirem mentalment esgotats cap a una adopció...que no serà menys dura. No sé noia, la setmana passada, vaig deixar la progesterona per lo que han trobat al fetge el dimarts, i el dimecres ja tenia la warri artificial a casa, i sabeu? per primera vegada en molt de temps, em va fer mal veure sang...quines coses eh!
Però vaja, que tot i tot, tinc esperança i confío en poder quedar-me en estat, i sinó tinc molt clar que no passa res, que no s'acaba el món, pero no us nego pas la tristesa en alguns moments...
I tot i així sóc plenament concient de que no em puc queixar, que la vida no em va tant malament, que tot, mica a mica, es va posant a lloc, i que porto una temporada sentint-me sana, oblidant-me dels dolors i de les incapacitats que em causen...i això, sens dubte és increïble, ho hauria de ser tot, pero mai estem contents, sempre trobem alguna mancança que no ens deixa ser feliços del tot...exigim potser massa a la vida? a vegades, m'ho sembla.
Una forta abraçada
Penso que tens raó, que hauriem d'esgotar tots els recursos al nostre abast abans de llançar-nos a una adopció, però es tan cansat tot això...que si no surt bé, ens n'anirem mentalment esgotats cap a una adopció...que no serà menys dura. No sé noia, la setmana passada, vaig deixar la progesterona per lo que han trobat al fetge el dimarts, i el dimecres ja tenia la warri artificial a casa, i sabeu? per primera vegada en molt de temps, em va fer mal veure sang...quines coses eh!
Però vaja, que tot i tot, tinc esperança i confío en poder quedar-me en estat, i sinó tinc molt clar que no passa res, que no s'acaba el món, pero no us nego pas la tristesa en alguns moments...
I tot i així sóc plenament concient de que no em puc queixar, que la vida no em va tant malament, que tot, mica a mica, es va posant a lloc, i que porto una temporada sentint-me sana, oblidant-me dels dolors i de les incapacitats que em causen...i això, sens dubte és increïble, ho hauria de ser tot, pero mai estem contents, sempre trobem alguna mancança que no ens deixa ser feliços del tot...exigim potser massa a la vida? a vegades, m'ho sembla.
Una forta abraçada
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |