gràcies noies per estar al socpetit

[socpetitona]

pitufa2, de vegades em de mirar els que estan pitjor que un mateix... mira'm a mi carai! que porto.. jo que sé.. crec que 17 mesos buscant, i animada (més o menys.. jeje) com el primer dia!!

Si et capfiques tant en un sol tema.. els arbres no et deixaràn veure el bosc! Has de disfrutar de la resta de coses que ens depara la vida, que son moltes!!!

I mira, abans que enfonsar-nos perquè no tenim un bebé, però carai no ens alegrem perquè tenim un marit que ens estima!!

Mira de ser positiva noia, sino... tot això acabarà amb tu, la teva salut, i no ho volguem pas, però amb la teva relació...

[Nes]

Pitufa bonica, ni ets la persona més pesada ni la més pessimista, tan sols avui es un mal día, un d'aquells en què tot es veu gris, apagat, un día d'aquells tan depriment...però res més, i totes en tenim de dies d'aquests i a totes ens va bé poder comptar amb el socpetit, no demanis disculpes per sincerar-te en nosaltres, per confiar en aquelles persones que en més o menys grau passen pel mateix que tu. Va dona, no et capfiquis en el "encara no ho he aconseguit", pensa tan sols en no perdre mai l'esperança (sé que no sempre és fàcil, doncs la nostra situació no es agradable), pero no ens hem de deixar vènçer per l'espera, tot i que ja sabem allò que diuen "qui espera desespera", es cert, però realment hem de procurar ser més fortes que tot això.
Vinga princesa, ànims, que encara queda molt camí per recòrrer!!!

Una forta abraçada

[karkinyoli]

Pitufa reina, no has demanar disculpes per desfogar-te en el fòrum. Totes ho fem i suposo que d'això es tracta.
El dijous està a tocar! Estic segura que divendres et sentiràs més alleujada, d'haver fet una cosa més.
Ja sé que les esperes d'aquest tipus són horribles.La majoria de les que estem aquí ho sabem. Però has de ser forta i pensar el que ja et vaig dir el primer cop que vaig parlar amb tu: que algun dia seràs mare!Potser no serà de la manera que hauries imaginat, però tindràs el teu petit/a.
Però per aconseguir-ho, hauràs de lluitar una batalla més que dura, i cal que t'enfrontis amb força a tot. Si et rendeixes no podràs fer realitat el teu somni i això seria una pena.
Arribarà el dia que tindràs el teu fill als braços i et sentiràs orgullosa d'haver lluitat per ell amb totes les teves forces. Fes que aquest dia arribi.
No et lamentis pel que no tens, lluita per tenir-ho el dia de demà!!!!!!!!
No perdis l'esperança, que vas en la bona direcció!!!!!!!!!!!!!!!!


Pd: i si aquell dia et va servir que t'expliqués com havia estat de dur el camí de la meva amiga Núria per ser mare, tornat'ho a llegir. Per a mi és un exemple inspirador!

[mymy]

no t'amoinis ni tu ni les k ho esteu intentant i encara no. Us explicaré una cosa perk veieu k no s'ha de perdre l'esperança. Els cosins del meu marit, buscaven i buscaven ho van probar tots els trucos de l'abuela, en teoria les proves donaven k tan ell com ella eren fertils, pero recorxolis no havia punteria... al final ja passaven veien k el seu somni de ser pares era impossible. Ho han estat intentan 12 anys!!! i pèr art de magia, el desti o digueu com volgueu patapum, no li venia la warry i va anar al ginecoleg pensant-se k tenia la menopausia prematura ( crec k te casi 40) total k no!!! quina sorpresa la family no ens ho creiem... i si el agost de fa dos anys va neixer una nena ( clavadeta al pare... pk no hagin dubtes!!) i em fa gracia perk es diu igual k jo. Aixi k noies no perdeu la esperança!! i ja veieu kuan ja passaven pk veien k eera impossible patapum!!!

[LISI]

Pitufa, què és això que estàs acabant les forces???? Ni t'ho pensis!!! Estàs plena d'energia i ets molt lluitadora, com totes les que estem aquí compartint vivències!!! No abandonis mai...fins que hi hagi oportunitats a lluitar!!! Serà que a la vida no hem de passar dificultats...examens, oposicions, malalties, mort de familiars, etc... i tot ho superem!! Doncs aquestes dificultats que ens trobem les que volem ser mares no són tant greus, no tenim cap malaltia mortal ni molt menys...la ciència ha avançat molt i els metges ens donen moltes solucions...eiiii aquests ànims, ràpid cap amunt.
Només que hem de tenir més paciència, pensar que tot arribarà, és l'espera que no ens ha de fer abaixar la guardia!!! Què significa "esperar un temps" per aconseguir-ho?? Si això t'ho preguntessin quan ja tinguis el teu petitó en braços...segur que ni ho recordaràs...ànims que seràs una mare genial i només llença la tovallola quan els experts et diguin que no hi ha res més a fer, perquè llavors només et quedarà la fe i un miracle, mentrestant et volem aquí amb nosaltres. Una abraçada gegant.

[karkinyoli]

COM HA ANAT PITUFAA????????????????????????????????

[Nneta]

Ai pitufa2!!! Gràcies a tuuuuuuuuuuuu Ens dones les gràcies per ser-hi... jo et donc les gràcies per contar amb nosaltres, per confiar, pq explicant-nos les coses ets sents millor... això és molt bonic! Per mi ets un exemple de tenacitat i per això t'admiro!!