Us puc dir com em sento?
Vinga pitufa Anims amunt!!!
de vegades els homes diuen les coses d´una manera que a nosaltres ens fa mal pero aquesta no es la seva intenció... Has tractat d´explicar-li com et va fer de mal aquest comentari?
^Potser ell només volía fer-te saber que està content de que haguis ovulat..
De la mateixa manera que tu no pots saber com es sent ell si ell no t´ho explica ell tampoc pot adivinar com et sents tu...
Vinga bonica!!! Aneu per el bon cam´çi...ara ja ovules! Si mires enrere veuràs que heu fet un gran progres!
Una braçada!!!
de vegades els homes diuen les coses d´una manera que a nosaltres ens fa mal pero aquesta no es la seva intenció... Has tractat d´explicar-li com et va fer de mal aquest comentari?
^Potser ell només volía fer-te saber que està content de que haguis ovulat..
De la mateixa manera que tu no pots saber com es sent ell si ell no t´ho explica ell tampoc pot adivinar com et sents tu...
Vinga bonica!!! Aneu per el bon cam´çi...ara ja ovules! Si mires enrere veuràs que heu fet un gran progres!
Una braçada!!!
ei pitufa...
va dona, que ja veuràs com al final entrarà en raó. potser necessita temps per assumir que pot tenir un problema, no tots afrontem els problemes de la mateixa manera, i que tu hagis assumit que potser tens problemes de fertilitat i cal tractar-los, no vol dir que ell hagi fet el mateix, potser li fa massa mal pensar que no et pot donar un fill...els homes, a vegades relacionen la seva masculinitat amb el fet de tenir uns espermes potents i "grandullons", per molt trist que sembli, és així.
ja sé que demanar-te paciència, és demanar-te més del mateix dona, però potser ara t'hauries de centrar en ell, en comptes de centrar-te en l'embaràs...no sé, és una opinió eh!
vinga va reina, ànims que ja veuràs com al final tot anirà bé. no et desesperis i intenta no pensar-hi tant (tot i que sé lo difícil que és això...) va dona, esmorza paciència...que t'anirà bé.
una abraçada
va dona, que ja veuràs com al final entrarà en raó. potser necessita temps per assumir que pot tenir un problema, no tots afrontem els problemes de la mateixa manera, i que tu hagis assumit que potser tens problemes de fertilitat i cal tractar-los, no vol dir que ell hagi fet el mateix, potser li fa massa mal pensar que no et pot donar un fill...els homes, a vegades relacionen la seva masculinitat amb el fet de tenir uns espermes potents i "grandullons", per molt trist que sembli, és així.
ja sé que demanar-te paciència, és demanar-te més del mateix dona, però potser ara t'hauries de centrar en ell, en comptes de centrar-te en l'embaràs...no sé, és una opinió eh!
vinga va reina, ànims que ja veuràs com al final tot anirà bé. no et desesperis i intenta no pensar-hi tant (tot i que sé lo difícil que és això...) va dona, esmorza paciència...que t'anirà bé.
una abraçada
Pitufa, per què no t'encomanes tu de l'optimisme del teu home?? Per què només estàs pensant que tot sortirà malament? Potser sí que el Pitufu nega una mica la realitat, però,.... i què? Mentre aneu esperant si aneu o no a una FIV,... quin sentit té estar tan pessimista????
No el culpis. Segur que a ell li també li fa il.lusió tot plegat, però ho viu diferent. I l'entenc que sigui incapaç d'escorre's en un pot. Segur que si a tu et posessin la pressió a sobre de tenir un orgasme en el propers 5 minuts, també ho tindries xungo, no??
PITUFA, VIU !!!!
No el culpis. Segur que a ell li també li fa il.lusió tot plegat, però ho viu diferent. I l'entenc que sigui incapaç d'escorre's en un pot. Segur que si a tu et posessin la pressió a sobre de tenir un orgasme en el propers 5 minuts, també ho tindries xungo, no??
PITUFA, VIU !!!!
EI EI EI EI!!!!!
AQUESTS ÀNIMS ON SON??? NO POT SER AIXÒ!!!
LA NURIETA TÉ RAÓ, PERQUÈ NO T'ENCOMANES D'ELL? ELS HOMES VEUEN LES COSES DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA I DE VEGADES ENS POT ANAR MOLT BÉ A NOSALTRES.
SUPOSO QUE DEU DE SER MOLT DIFÍCIL PERÒ INTENTA RELAXAR-TE I DEIXAR QUE LES COSES VINGUIN QUAN I COM VINGUIN.
LA MEVA FILOSOFIA ÉS QUE LES COSES VENEN QUAN HAN DE VENIR, QUAN ÉS EL MOMENT, I QUE SI NO HO FAN ABANS ÉS PER ALGUNA COSA.
UN PETÓ MOLT FORT!
JA SAPS ON SOM...
AQUESTS ÀNIMS ON SON??? NO POT SER AIXÒ!!!
LA NURIETA TÉ RAÓ, PERQUÈ NO T'ENCOMANES D'ELL? ELS HOMES VEUEN LES COSES DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA I DE VEGADES ENS POT ANAR MOLT BÉ A NOSALTRES.
SUPOSO QUE DEU DE SER MOLT DIFÍCIL PERÒ INTENTA RELAXAR-TE I DEIXAR QUE LES COSES VINGUIN QUAN I COM VINGUIN.
LA MEVA FILOSOFIA ÉS QUE LES COSES VENEN QUAN HAN DE VENIR, QUAN ÉS EL MOMENT, I QUE SI NO HO FAN ABANS ÉS PER ALGUNA COSA.
UN PETÓ MOLT FORT!
JA SAPS ON SOM...
Pitufa;
...jo nomes t'explico breument el nostre cas per que intentis possar-te en el lloc del teu marit...
L'estarilitat en el nostre cas es meva. Resulta que hi ha mooooooolts mesos que no ovulo. No et pots imaginar quant em va costar assumir -ho i plantar-hi cara. No t'imagines com em vaig sentir d'esteril. Encara em fa possar la pell de gallina quan penso el dia que el doctor m'ho va dir.
Tot i que ara em vegis animada i feliç del cami que estem començant, t'haig de dir que la tranquil·litat que sento la dec al meu home. Gracies a la seva comprensio i paciencia m'he deixat de sentir com el mostre de casa, com la dona incapaç de donar un fill al home que per a mi, es el mes marevellos del mon.
Intenta possar-te en el seu lloc i imaginar per un moment el que sent. Segur que actues d'un altre manera. Ell porta el seu patiment tot i que no ho demostri, ell tambe se sent esteril, i ningu sap quant de temps li fara falta per assumir-ho. El que es segur es que si vols arribar al final del cami, l'has d'ajudar i molt.
...jo nomes t'explico breument el nostre cas per que intentis possar-te en el lloc del teu marit...
L'estarilitat en el nostre cas es meva. Resulta que hi ha mooooooolts mesos que no ovulo. No et pots imaginar quant em va costar assumir -ho i plantar-hi cara. No t'imagines com em vaig sentir d'esteril. Encara em fa possar la pell de gallina quan penso el dia que el doctor m'ho va dir.
Tot i que ara em vegis animada i feliç del cami que estem començant, t'haig de dir que la tranquil·litat que sento la dec al meu home. Gracies a la seva comprensio i paciencia m'he deixat de sentir com el mostre de casa, com la dona incapaç de donar un fill al home que per a mi, es el mes marevellos del mon.
Intenta possar-te en el seu lloc i imaginar per un moment el que sent. Segur que actues d'un altre manera. Ell porta el seu patiment tot i que no ho demostri, ell tambe se sent esteril, i ningu sap quant de temps li fara falta per assumir-ho. El que es segur es que si vols arribar al final del cami, l'has d'ajudar i molt.
Edat: 38 anys
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
-
Evakira
- :: zebra
- Entrades: 1326
- Membre des de: dj. jul. 19, 2007 3:51 pm
- Ubicació: Seguimos soñando contigo.....
pitufa2 wapa...
no val que els anims caiguin a terra!!! ahir estaves super bé, havies ovulat i no pots deixar-te influir per paranoies (que a mi tb em donen de vegades)
El teu home no pot pensar q ell es perfecte xq pot ser te un problema i no ho sap!! tu has provat de parlar-lo amb ell?? estic segura q si vol un nen tard o d'hora haura de passar per la prova si es q no us quedeu xq el teu problema, no ovular es soluciona amb OMIFIN ja ho has comprovat veus???
No t'amoinis de vegades, per no parlar les coses ens fem una muntanya d'un gra i t'ho dic xq jo soc com tu...
vinga guapa anima't!!!
no val que els anims caiguin a terra!!! ahir estaves super bé, havies ovulat i no pots deixar-te influir per paranoies (que a mi tb em donen de vegades)
El teu home no pot pensar q ell es perfecte xq pot ser te un problema i no ho sap!! tu has provat de parlar-lo amb ell?? estic segura q si vol un nen tard o d'hora haura de passar per la prova si es q no us quedeu xq el teu problema, no ovular es soluciona amb OMIFIN ja ho has comprovat veus???
No t'amoinis de vegades, per no parlar les coses ens fem una muntanya d'un gra i t'ho dic xq jo soc com tu...
vinga guapa anima't!!!
pitufa! reina, i tant que pots estar xof!!! Però tan sols et deixem estar xof 1 dia! 
De fet, crec que tens raó amb l'actitut del teu home. Jo parlo per el meu, no se com serà el teu , però de vegades els homes diuen coses que realment a orelles d'un altre persona sonen diferent i ells el que en realitat volien dir o fer entendre éra un altre. Potser el teu home t'ho ha dit per animar-te! perquè que hagis aconseguit ovular ja és un bon pas!
De totes maneres ho veuras tot més clar quan al Marques li facin un altre seminograma i veieu ja clarament el que passa. Si és problema d'ovulació (que veig que amb OMIFIN problema solucionat!) o si també hi ha un problema amb els bitxets del teu home.
Tu de moment ves fent deures, que encara que no et quedis
tot això que hauràs disfrutat!
De fet, crec que tens raó amb l'actitut del teu home. Jo parlo per el meu, no se com serà el teu , però de vegades els homes diuen coses que realment a orelles d'un altre persona sonen diferent i ells el que en realitat volien dir o fer entendre éra un altre. Potser el teu home t'ho ha dit per animar-te! perquè que hagis aconseguit ovular ja és un bon pas!
De totes maneres ho veuras tot més clar quan al Marques li facin un altre seminograma i veieu ja clarament el que passa. Si és problema d'ovulació (que veig que amb OMIFIN problema solucionat!) o si també hi ha un problema amb els bitxets del teu home.
Tu de moment ves fent deures, que encara que no et quedis
tot això que hauràs disfrutat!
Pitufa2 no t'ofenguis pel que t'hagi dit la Nurieta.
Lo únic que te diu és que tiris cap amunt i no t'enfonsis cada vegada, que siguis més optimista, que et contagiis del teu home i que (això t'ho dic jo) no pensis sempre que tot i tothom està en contra teu si no et plany.
Jo no escric gaire al fòrum, però avui entro a parlar amb tú per dir-te que en aquest fòrum, ja ho hauràs vist, ens ajudem totes i la sinceritat és el que predomina aquí. Tú estàs passant per un camí que moltes de nosaltres ja hem passat i sabem lo malament que es passa, encara que no ho hàgim explicat amb pèls i senyals, i per tant moltes de les que t'aconsellen o opinen saben perfectament com et pots sentir ( jo, com la Nurieta tinc dos nenes ben sanes, que ens van costar lo nostre, 2 anys la primera i 5 anys la segona, per tant crec que sé del que et parlo; potser ella no ha tingut aquests problemes, però justament el fet de ser mare que tu dius que li fa veure les coses diferents, et dóna un punt de vista que tú no tens, i que, per cert, no acceptes, suposo que creus que només t'entén la que encara no té fills...).
Des del moment que escrius aquí, en un fòrum públic, en un lloc on moltes es coneixen i d'altres no tant, però que la majoria passen o han passat pel mateix, has d'acceptar que potser no sempre les respostes seran del teu agrat, que potser no tothom sap o vol plànyer-te, sinò que volen animar-te... però si no ho acceptes... vol dir que no busques el recolzament que dius...
I no et preocupis, si a alguna de nosaltres no li agrada quan estas xof, com tu dius, suposo que senzillament no et llegirà, tranquila.
Bueno, encara que aquest missatge segurament et ferirà susceptibilitats, et vull donar ànims i força, que sé el que passes... però com ja t'he dit abans, busca ajuda i recolzament, no que només et donguem coba quan estiguis malament. I accepta el que t'aconsellem, que totes crec que ho fem de bona fe.
Lo únic que te diu és que tiris cap amunt i no t'enfonsis cada vegada, que siguis més optimista, que et contagiis del teu home i que (això t'ho dic jo) no pensis sempre que tot i tothom està en contra teu si no et plany.
Jo no escric gaire al fòrum, però avui entro a parlar amb tú per dir-te que en aquest fòrum, ja ho hauràs vist, ens ajudem totes i la sinceritat és el que predomina aquí. Tú estàs passant per un camí que moltes de nosaltres ja hem passat i sabem lo malament que es passa, encara que no ho hàgim explicat amb pèls i senyals, i per tant moltes de les que t'aconsellen o opinen saben perfectament com et pots sentir ( jo, com la Nurieta tinc dos nenes ben sanes, que ens van costar lo nostre, 2 anys la primera i 5 anys la segona, per tant crec que sé del que et parlo; potser ella no ha tingut aquests problemes, però justament el fet de ser mare que tu dius que li fa veure les coses diferents, et dóna un punt de vista que tú no tens, i que, per cert, no acceptes, suposo que creus que només t'entén la que encara no té fills...).
Des del moment que escrius aquí, en un fòrum públic, en un lloc on moltes es coneixen i d'altres no tant, però que la majoria passen o han passat pel mateix, has d'acceptar que potser no sempre les respostes seran del teu agrat, que potser no tothom sap o vol plànyer-te, sinò que volen animar-te... però si no ho acceptes... vol dir que no busques el recolzament que dius...
I no et preocupis, si a alguna de nosaltres no li agrada quan estas xof, com tu dius, suposo que senzillament no et llegirà, tranquila.
Bueno, encara que aquest missatge segurament et ferirà susceptibilitats, et vull donar ànims i força, que sé el que passes... però com ja t'he dit abans, busca ajuda i recolzament, no que només et donguem coba quan estiguis malament. I accepta el que t'aconsellem, que totes crec que ho fem de bona fe.
Vinga Pitufa!!
La gran varietat d'opinions que reps de totes nosaltres és una mostra que ens importes i que tothom vol posar el seu granet de sorra per ajudar-te. La Isabel t'ha donat una mica la clau d'entendre el que li pot passar al teu home pel cap en aquests moments. Jo afegiria (però és de collita pròpia) que ni el més comprensiu pot entendre el que significa per una dona desitjar un fill tan intensament, o portar-lo a dintre, o haver-lo de parir, o sigui que com deia la meva mare "no le pidas peras al olmo!!!"
Altres t'aporten aquesta visió més tranquila i serena de les que ja són mares.... també és necessari tenir-les en compte i encara que ens costi és vital entendre que hi ha altres mons, altres formes de vida i de veure la vida, més que res perquè possiblement d'aquí un temps tu també et trobis en aquesta situació més calmada i podras donar aquests consells de tranquilitat a les que pateixen com ara ho fas tu.
Segurament les que més et poden ajudar són les que han passat per tot això que passes tu, que també hi han. No és el meu cas, soc mare (d'aquí a poc ho tornaré a ser) i no m'ha costat gaire quedar-me les dues vegades, però he viscut casos de persones properes i estimades que sí que hi han passat... i la veritat és que no hi ha prou paraules de consol, l'únic autèntic consol és aquest predictor que es desitja tant i tant i que un dia acaba donant positiu.
Et deixo amb un parell de bones notícies: dues noies que buscaven, les dues des de fa molt de temps (entre 2 i tres anys) han acabat quedant-se. Una amb FIV i l'altre natural. Tu pots ser qualsevol d'elles: ÀNIMS I ENDAVANT!!!
La gran varietat d'opinions que reps de totes nosaltres és una mostra que ens importes i que tothom vol posar el seu granet de sorra per ajudar-te. La Isabel t'ha donat una mica la clau d'entendre el que li pot passar al teu home pel cap en aquests moments. Jo afegiria (però és de collita pròpia) que ni el més comprensiu pot entendre el que significa per una dona desitjar un fill tan intensament, o portar-lo a dintre, o haver-lo de parir, o sigui que com deia la meva mare "no le pidas peras al olmo!!!"
Altres t'aporten aquesta visió més tranquila i serena de les que ja són mares.... també és necessari tenir-les en compte i encara que ens costi és vital entendre que hi ha altres mons, altres formes de vida i de veure la vida, més que res perquè possiblement d'aquí un temps tu també et trobis en aquesta situació més calmada i podras donar aquests consells de tranquilitat a les que pateixen com ara ho fas tu.
Segurament les que més et poden ajudar són les que han passat per tot això que passes tu, que també hi han. No és el meu cas, soc mare (d'aquí a poc ho tornaré a ser) i no m'ha costat gaire quedar-me les dues vegades, però he viscut casos de persones properes i estimades que sí que hi han passat... i la veritat és que no hi ha prou paraules de consol, l'únic autèntic consol és aquest predictor que es desitja tant i tant i que un dia acaba donant positiu.
Et deixo amb un parell de bones notícies: dues noies que buscaven, les dues des de fa molt de temps (entre 2 i tres anys) han acabat quedant-se. Una amb FIV i l'altre natural. Tu pots ser qualsevol d'elles: ÀNIMS I ENDAVANT!!!
...jo, tot i que tinc dos fills, entenc perfectament el teu patiment. Per que he viscut i visc ancara les dues cares de la moneda!!! Se el que es que t'arribi la noticia d'un embaraç als 18 anyets, se el que es buscar un altre bebe amb 23 anyets i trigar poquet en quedar-me i tambe se el que es portar 19 mesos buscant un bebe i al final haber de caminar el cami de la FIV per aconsseguir-lo. Ho veus? La gran majoria et podem entendre, ara falta que oblidis el teu "JO" i intentis entendre de tot cor el que passa el teu home. I ja saps sobradament que t'ho dic amb tot el carinyo del mon!!!
Edat: 38 anys
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Edat: 38 anys
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
PItufeta2,.... torno per alusions....
No crec que tingui res a veure que jo tingui dos fills ni com els he concebut (ho vaig fer pel mètode tradicional, polvo va polvo ve). Només t'he exposat la meva actitud devant la vida. El darrer any han passat coses a la meva vida (que ara no venen al cas) que m'han fet tenir una visió MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLt diferent de les coses. Per això intento transmetre't el meu optimisme. Coneixes la llei de l'atracció? Et recomano que busquis documentació sobre aquest tema, perquè crec que et pot ajudar.
Evidentment el teu home potser s'hi hauria de remullar més ( o no, tampoc ho sé), però tampoc crec que l'hagis de pressionar. Canvia tu i canviarà l'entorn. Aquesta és la meva màxima. I funciona. Prova-ho.
Prova de canviar tot el plantejament des del començament. Deixa que les coses passin. No intentis nedar contracorrent perquè es desgastaràs inutilment.
Potser tot això ara no ve a "cuento", però només intento donar-te eines perquè puguis ajudar a tu mateixa. Ningú podrà fer-ho per tu. Només TU pots ajudar-te. Fes-ho.
No crec que tingui res a veure que jo tingui dos fills ni com els he concebut (ho vaig fer pel mètode tradicional, polvo va polvo ve). Només t'he exposat la meva actitud devant la vida. El darrer any han passat coses a la meva vida (que ara no venen al cas) que m'han fet tenir una visió MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLt diferent de les coses. Per això intento transmetre't el meu optimisme. Coneixes la llei de l'atracció? Et recomano que busquis documentació sobre aquest tema, perquè crec que et pot ajudar.
Evidentment el teu home potser s'hi hauria de remullar més ( o no, tampoc ho sé), però tampoc crec que l'hagis de pressionar. Canvia tu i canviarà l'entorn. Aquesta és la meva màxima. I funciona. Prova-ho.
Prova de canviar tot el plantejament des del començament. Deixa que les coses passin. No intentis nedar contracorrent perquè es desgastaràs inutilment.
Potser tot això ara no ve a "cuento", però només intento donar-te eines perquè puguis ajudar a tu mateixa. Ningú podrà fer-ho per tu. Només TU pots ajudar-te. Fes-ho.
pitufa2 ha escrit:Gràcies Nurieta, ja VISC no t'amoïnis. Veig que tens dos nanos, no ja? saps? ho dic de molt bon rotllo però sincerament crec que quan ja ets mare tot això ho veus diferent i és fàcil parlar així com ho fas tu.
Realment ho creus això??? Ser mare és quelcom més que un objectiu ouna meta que s'aconsegueix amb un predictor positiu. I no, no és fàcil parlar així si no ho sents amb el cor. Ni sent mare ni sent tieta ni padrina.... Potser sí que m'ha estat fàcil ser mare, però el que és més difícil és tirar endevant ara, criar-los, fer-los feliços cada dia, cada moment,... estar al peu del canó SEMPRE. Posar bona cara i jugar amb ells quan estic rendida de son. No sé,... hi ha tantes coses....
I que em quedés prenyada al primer mes de buscar no fa que els meus nens siguin menys desitjats que a qui li costi anys de cerca per acabar amb una FIV (No ho dic per tu, però de vegades m'he trobat comentaris molt mesquinsdel tipus "és que el meu va ser molt buscat i tu te'ls vas quasi trobar" )
Pitufa, primer de tot crec que no t'has d'obsessionar tant en els detalls i deixar-te portar me´s per les circumstaàncies i per la teva parella.
L'obsessió no és bona i la primera de passar-ho malament ets tu.
I tal i com t'han dit aquí som unes quantes que hem passat per dificultats per tenir als nostres nens , o sigui que ho entenem perfectament el que se sent , tot i que ja siguem mares, en això no tens raó. El que passa es que cadascú ho expressa de maneres diferents .
Si veus que tu sola no ho pots portar buscra ajuda d'un professinal, un psicoleg, no passa res , jo ho vaig fer i n'estic molt contenta.
Dius que estas positiva i contenta però jo no et veig pas així, potser m'equivoco, és només un consell per ajudar-te . No t'ho prenguis a mal.
L'obsessió no és bona i la primera de passar-ho malament ets tu.
I tal i com t'han dit aquí som unes quantes que hem passat per dificultats per tenir als nostres nens , o sigui que ho entenem perfectament el que se sent , tot i que ja siguem mares, en això no tens raó. El que passa es que cadascú ho expressa de maneres diferents .
Si veus que tu sola no ho pots portar buscra ajuda d'un professinal, un psicoleg, no passa res , jo ho vaig fer i n'estic molt contenta.
Dius que estas positiva i contenta però jo no et veig pas així, potser m'equivoco, és només un consell per ajudar-te . No t'ho prenguis a mal.
<a><img src="http://b2.lilypie.com/x8Ipp1.png" alt="Lilypie 2nd Birthday Ticker" border="0"></a>
-
Biscuit2000
- :: rateta
- Entrades: 153
- Membre des de: dc. feb. 06, 2008 8:16 am
això del test d'ovulació a mi no em funcionava, tenia relacions el dia que suposadament ovulava (segon el test) i res de res. Al final vaig optar per tenir relacions dia si dia no durant tot el mes i va ser quan em vaig quedar prenyada pq totes les altres tècniques no em funcionaven.
<a><img src="http://b1.lilypie.com/ydArp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Biscuit2000 ha escrit:això del test d'ovulació a mi no em funcionava, tenia relacions el dia que suposadament ovulava (segon el test) i res de res. Al final vaig optar per tenir relacions dia si dia no durant tot el mes i va ser quan em vaig quedar prenyada pq totes les altres tècniques no em funcionaven.
Tot un mes!!
Coi!! Deu nido!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |