resposta a "us puc dir com em sento"?

[brinsijan]

Pitufa , de debò que em fas patir, et veig molt obsessionada i capficada en això .
No pots estar així noia , és un consell i no t'ho agafis a mal , només et vull ajudar.
El meu consell seria que ho deixis durant un temps i pensis en altres coses....t'aniria bé . El teu home t'ho agraïrà també , que també ho deu estar passant malament.

[Visitant]

jo també ho penso, ja saps que et vaig dir que jo de tu faria un kit-kat, no pot ser que buscar un nen@ es converteixi en un malson, això no pot pas passar, anims i busca alguna cosa que et faci il.lusió, despeja la ment i torna-hi d'aki un temps..!

eps, es el meu consell, jo crec que això t'ajudaria molt..

[marilluna]

Penso com elles dos, estàs molt obsessionada amb el tema i et més mal que bé, no pensis tant en les coses un temps, relaxat que és quan venen les alegries, no pensis avui ho he de fer perquè si o sí, no vulguis controlar-ho tot, és impossible i estas desgastant i forçant molt les relacions amb la teva parella, penso que ell també ho està passant molt malament, però potser no ho manifesta com tu, això no vol dir que no pateixi, fes un repir de temperatures, ovulacions, sexe, en fi de tot això, penso que t'anirà molt bé.... i spero que no t'ho prenguis malament.
ânims i endavant

[.]

Pitufa, a mi también me haces sufrir....te leo a menudo y de verdad que me dejas hecha polvo.

Estoy de acuerdo con las chicas, necesitas desconectar, tu sueño se aleja a medida que te obsesionas.
Ojalá encuentres la forma de ver las cosas con perspectiva y te des cuenta de que así no lo conseguirás...busca algo que te haga pensar en otras cosas, creo que la enfermedad de tu madre es más que una buena razón para estar a su lado dejando al margen todo lo demás.

Suerte y ánimos!!

[Marta_fp]

Pitufa2, jo no sé si el millor és descansar o no, però sí que penso que has de mirar-te la vida d'una altra manera. Jo feia molts anys que volia tenir fills. Vaig venir aquí als EUA convençuda que el meu marit tindria un sou boníssim i que tindríem fills de seguida i no va ser així. Les discussions amb ell eren constants perquè a més, jo sempre vaig voler tornar a casa. Tenia bons amics, però res no em satisfeia.

Aquell temps tenia una amiga psicòloga que sempre em deia: Marta, has d'aprendre a ser feliç amb el que tens. Si no, no seràs mai feliç i sempre et faràs mal a tu mateixa (i els altres també rebran).

I un dia vaig fer aquesta reflexió: deixo al meu marit i me'n busco un altre més disposat? em faig una inseminació demanant un préstec als meus pares? o em quedo amb el meu marit al qual estimo, ell sempre m'ha estimat i tingut cura de mi i em faig a la idea que potser mai es decidirà? Vaig triar la tercera opció i vaig començar a ser feliç.

Després la vida em va portar una altra prova. Quan el meu marit es va decidir vam trigar any i mig a quedar-me embarassada, però jo ja m'havia convençut que no volia tornar a caure al pou. I tot i així, hi havia moments difícils. Vaig ser incapaç de felicitar a uns amics que ens van dir que esperaven el segon.

Ànims! Mira de sortir del pou i ser feliç. Segur que tens moltes coses de les quals estar agraïda. Si tu ets feliç, serà més fàcil que facis feliç també als altres.


Per cert, quan vaig decidir llençar la tovallola, la qual cosa em va servir per acabar de relaxar-me, em vaig quedar embarassada.

[MISHA]

Penso el mateix que les companyes.Tranquilitat,descanseu un temps i milloreu la vostra relació com a parella i potser després o durant aquest descans...esteu tan bé que arriba l'embaràs sense obsessions.
Gaudeix del que tens!!!!

[karkinyoli]

Pitufa reina, com està la teva mare? És una p*tada que li passi això ara. Bé, de fet estar malalt és una p*tada sempre, però que t'enganxi a tu a mitja recerca.....M'imagino els nervis que deus estar passant...
Jo aquest mes deixaria ja el tema, i em centraria amb la teva mare, que realment et necessita en aquests moments. I més i ta germana està a punt de parir i amb els altres dos crios...La dona et necessita al seu costat, cuca.
Tu aquest mes ja has tornat a fer deures, (i no pocs) i per tant, t'has de treure aquesta pressió de sobre.
I no siguis tan exigent amb tu mateixa, dona! No es poden fer tantes coses de cop i totes bé ("quien mucho abarca....").
Ara et toca ser forta, i per molt que et pesi, oblidar els teus propis interessos (que d'altra banda, potser ja has complert).
Dedica't a la teva mare, que el primer és el primer....I fes-li costat. Segur que en algun moment de la seva vida ella també ha deixat de banda coses per ajudar-te a tu.
Ara per ara reina, no tens alternativa!
Molta sort en tot guapa. Un petó!!!!

[carbassona]

Pitufa2 nena posa't tranquil·la dona, ja veuràs com tot anirà bé. Però jo de tu faria el que t'han dit les altres noies de deixar passar un temps, agafar forces i ànims... A més si el teu home està una mica estressat li anirà bé descansar i desconnectar una mica del tema.
Jo crec que si t'obsessiones serà pitjor, perquè com més ganes en tinguis més a poc a poc aniràs a quedar-te embarassada.
Agafa't un meset de relax i estigues pel teu home i la teva mare, dona.
No pensis en res més i busca't alguna cosa per fer i relaxar la ment, com per exemple cuinar, llegir, escoltar música, fer esport,... ai no sé el que t'agradi a tu.
Espero que no t'ho agafis malament tot el que et diem, ja que t'ho diem pel teu bé.
Espero que tot torni al seu lloc aviat.
Petons.