Embarassada de 26 sermanes, sola i amb ansietat

[Marieta45]

Hola noies, hola a algú que em pugui ajudar !

Per fi he lograt l embaras, mha costat anys! però després d embarassar me, només mhan passat , una al darrere de l altre, que coses tristes com la pèrdua del meu estimat pare, trencadura fèmur i braç d una única tia, ( estic sola per ajudar) mare amb depre etc. Només tinc mare i tia al món. i són grandetes...i ara penso: però què has fet!?? com podras fer front a tot això sola!!!!

Total que mha agafat molta ansietat i depre perquè em sento sola, ja no em sento amb il lusió, ni forces de tenir un fill, ho veig negre, tinc a una bona psiquiatra almenys però he de prendre orfidal i fluoxetina de l ansietat que tinc, les hormones no mhi ajuden, i no em veig capaç de cuidar a un bebè. Que Deu em perdoni!

Creieu que hiha algú en una situació similar o que se senti sola amb qui poguer compartir i parlar?
Gràcies a qui em pugui donar un consell o sàpiga relativitzar la situació!!! espero saber entrar altra cop en aq forum, per si de cas, us passo el meu mail q és blancac@icab.cat.

una abraçada x a totes i gràcies x endavant!!!

[_farfalla_]

Hola Marieta, primer de tot dir-te que sento moltíssim la teva pèrdua. I que entenc la teva ansietat. Portar una vida al món quan acabes de perdre'n una altra importantíssima, no ha de ser gens fàcil. I crec que és molt lògic sentir el "no podré".
Crec que tens tota la raó i t'ajudaria envoltar-te d'altres dones. A part d'online ( que espero que rebis resposta d'altre dones) Segur que allà on vius o a prop, hi ha algun lloc on trobar grups d'acompanyament a la criança i dones embarassades. Són grups de conversa que solen ser molt acollidors, pots fer una mica de recerca. També et pot anar bé complementar el treball de la psiquiatra amb una psicologa perinatal que estan especialitzades en dones, embaràs i postpart.

Espero que aviat trobis una mica de llum en tot aquest procés i t'envio una fortíssima abraçada.

[Terrallum]

Hola Marieta,

M'uneixo a la proposta de la _farfalla_, crec que buscar una mica de tribu presencial seria el que et faria més bé.

Si vols pots compartir d'on ets i potser trobes algu d'aprop amb qui anar a caminar i compartir una estoneta de desfogue que ens cal a totes.

T'envio molta llum i una forta abraçada!

[Primavera1985]

marieta estàs en un moment d'emocions a flor de pell ! I normal que et sentis així, tens tot el dret a sentir-te trista per la pèrdua tant important ,normal sentir-se sobrepassada per la situació de dependència d ela mare i la tia ....i tot això sumat a les pors de l'embaràs i la criança !!!! I bé,aquesta és la situació,per tant , cal respirar i anar fent al dia a dia, passet a passet tot es va posant al seu lloc.

Ànims i demana ajuda a qui et pugui acompanyar en aquesta mala època : psiquiatre, psicòloga,grup de maternitat....

[Marieta45]

noies!!!! com us agraeixo les vostres respostes! moltíssimes gràcies! perdoneu que no he contestat abans. si, vaig a psiquiatra, psicòloga, mhe de prendre dos orfidals al dia, sinó no aguanto i el fet de no tenir el pare x la criatura em treu el son. Això és el que treballem fort amb la meva psicòloga. Dona la casualitat que ella tb és mare sola!!! i tan panxa està! diu que pitjor aguantar amb un tiu que és mala companyia. vist així, si, clar té raó.

Visc entre sant gervasi i mitre. he mirat al cap, allà només hiha un grup de lactància i no he trobat més grups sobretot de mares soles!!! però seguiré buscant! També vaig escriure a la delegada de barcelona de l associacio de madres solteras por elección i no vaig rebre resposta!!!
Enfí. seguiré buscant...

Gràcies altre cop x vontestsr me noies. una abraçada plena de llum

[MeiB]

Hola Marieta45;

Sento molt la perdua del teu pare i tota la situació que estas vivint. Tendim a pensar en les coses negatives, però pensa que no estas sola i sé perquè he après algunes lliçons en aquests ultims temps es que sempre hi ha algú allà encara que tu pensis que estas sola.

Jo també sóc mare única, bé de fet estic encara en una fase molt inicial (tot just aquesta setmana m’han confirmat que la Beta ha donat positiu!!!) és veritat que prendre aquests decisió al principi costa.
Vaig estar 6 anys amb una persona, etc… però es va acabar i em vaig trobar que tots els meus projectes a curt i mitjà termini van desaparèixer. Vaig començar de zero, primer em vaig centrar en estar bé i després en reprendre els meus propis projectes. Creu-me que valdrà la pena, la maternitat i en solitari ja diu la classe de persona valenta que ets!
Agafa perspectiva, ja veig que estas ben rodejada, teràpia t’anirà bé i si treballes amb gent especialitzada amb perinatal estas en bones mans. Molts ànims i tot el meu suport. Jo també tinc pensat unir-me a l’associació de mares solteres, però més endavant. De moment em toca tenir paciencia i esperar que tot evolucioni bé.

Ets una afortunada i tindras la gran sort de tenir el teu bebe amb tu.

Una abraçada.

[núvolblanc]

Hola, Marieta45,

Em sap greu tot el que estàs passant. És normal que estiguis desanimada, se t'ajunten moltes coses. T'he enviat un privat, ja em diràs si el veus.

Una abraçada forta, forta.

[Marieta45]

Meib i Núvol Blanc, moltes gràcies x les vostres respostes. Vaig ser valenta al seu moment sense saber amb què em trobaria després! ara tinc molta por!!! em sento en un "berengenal"!!!! i només hiha una única dieecció x sortirmen no puc fer marxa enrere i això m angoixa!
MeiB moltes moltes felicitats x la teva Beta positiva, que bé!!!!! tú tb ets molt valenta i núvol blanc, gràcies també, després miro el privat. no sé si vols dir la meva adreça electrònica o si aquí hiha 1 privat! entre q no estic bé i qem costa cada cop entrar en aq forum x això trigo una mica en contestar. Avui he vist però que en el meu mail m avisen, de sobte de noves entrades.
Gràcies 1 altre cop x dir me coses. Ho valoro molt.