Procés de cerca: emocionalment complicat

comparteix les teves il·lusions de ser mare.
leialeia89
:: puça
:: puça
Entrades: 31
Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm

Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: leialeia89 » dc. set. 14, 2022 10:15 pm

Hola a totes,

Escric perquè fa uns mesos que ens estem posant en la cerca. He llegit el fòrum diverses vegades, veig a tothom amb càlculs molt fets i amb molta informació. Jo era del parer que volia deixar fluïr les coses i anar fent sense mirar massa res i només complint amb uns mínims (saber quan ovulava més o menys per símptomes), per no obsessionar-me. No sé si alguna de vosaltres es sent igual, però voldria explicar com em sento i compartir sentiments si us sentiu també una mica així.

El fet és que tot el meu entorn s'hi ha quedat a la primera. O això és el que han dit. Tinc un entorn sembla que megafèrtil. I suposo que inconscientment em vaig imposar aquesta idea al cap. El primer mes en veure la regla vaig sentir un fracàs brutal. A sobre se li suma que tothom pregunta i ens diu que a veure quan ens animem (ningú sap que ja hi estem posats). Tot plegat sento que es difícil que flueixi pq la societat ho fa complicat pq així sigui.

I aquest any tothom està embarassat. I no puc evitar sentir tristor quan me n'assabento.

I bé, que saber que jo no seré de les que s'hi va quedar a la primera i que ens està costant comença a pesar. No sabem si tenim cap problema i toca esperar fins l'any abans de mirar res pq l'ASSIR no farà res abans, però tot plegat és feixuc.

Vosaltres com ho esteu vivint?

Us heu sentit així en algun moment?
Piruleta15
:: peixet
:: peixet
Entrades: 296
Membre des de: dl. ago. 23, 2021 3:18 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Piruleta15 » dj. set. 15, 2022 7:01 am

Hola!

Jo he estat així com tu dius ben bé 2 anys, tothom del meu entorn es quedava i em deia i vosaltres quan...

El més fort és que jo m'hi vaig posar en alguns casos abans que aquesta gent que ara ja tenen nens i nenes de 2 anys potser.

Bé...mai havia pensat que això em passaria, però a l'any o així (tot i ser potser alguna cosa menys perquè vaig tenir infeccions d'orina que interrompien la búsqueda, em vaig plantar)...

Jo vaig anar per privat...vaig passar un temps de dol, sempre havia pensat en la màgia de fer-ho natural i ohhh sorpresa test +, com a les pelis...doncs bé...res d'això.

Em vaig posar al món de la FIV i em vaig endinsar tant que el dol va quedar de banda, centrant-me en l'objectiu final, tenir un fill/a.

Doncs bé ...després de dos transferències i vàries proves que van començar gener 2021, aquest juliol vaig aconseguir embaràs! Ara estic arribant final del primer trimestre i tot i que no ha estat per la via natural, quan veig a la gent embarassada ja no sento el que sentia que era i jo perquè no??? Tot el contrari encara penso en la sort que he tingut, perquè hi ha gent que potser ni així...

Així que...no pateixis!!! Poc a poc i fins que els recursos O solucions no s'acabin, no et rendeixis.

Una abraçada :)
leialeia89
:: puça
:: puça
Entrades: 31
Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: leialeia89 » dg. set. 18, 2022 7:27 pm

Hola Piruleta, gràcies per compartir les teves paraules :)

Volia transmetre aquesta duresa perquè tot i que sempre hi ha llum al final del túnel, de la forma que sigui, ningú em va dir que posar-se en aquest camí que emocionalment em semblava fàcil d gestionar també resultaria complicadot.

Altra cosa volia mencionar també. El tema de la vida social i el fet de reduïr el consum d’alcohol. No sé si us hi heu trobat. Finalment he hagut de dir a la gent més propera d’alguna manera que en tenim ganes i que m’estic cuidant, pq és increïble la pressió en sopars i festes: pq no beus? Et vols embarassar? Mira que serà maaaaare…. I mil comentaris així, quan tu saps que de moment no està passant res, quan vols 0 pressions en aquest procés i les tens totes…

Bé, de tot en sortirem!
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 426
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Gustineta » dl. set. 19, 2022 12:30 pm

Hola, leialeia89

Et recordo de fa uns mesos, quan vas compartir que et plantejaves buscar un embaràs.

Jo vaig tardar gairebé sis anys a poder tenir un fill viu en braços: anys de cerca natural, infintud de proves, diversos avortaments, diversos tractaments de reproducció assistida, violència obstètrica... Un procés llarg i complicat, amb moltes llàgrimes, pèrdues i dolor, i d'incomoditats que encara avui arrossego. I també d'una transformació i un aprenentatge brutals.

El que sents és molt comú (tot i que no se'n parli gaire), per això va bé compartir pors, neguits i experiències en la cerca. Per això existeix el grup de cercadores. Ens venen un ideal de cerca en què tot és màgic, flueix, passa ràpid i va bé. I la realitat és molt molt diferent.

Potser sonarà un mica directe el que et dic, però crec que t'estàs boicotejant i no estàs gaudint de la cerca, tot i que fa pocs mesos que busques.

Quan entens què ha de passar per quedar-te embarassada, veus que realment han d'alinear-se moltes coses: ovular un òvul prou bo, que un esperma prou bo fecundi l'òvul, que l'embrió es comenci a desenvolupar, que l'endometri estigui en condicions òptimes i que l'embrió s'hi enganxi (i no s'enganxi a la trompa, per exemple), que la gestant no tingui cap desajust ni problemes de salut. I que quan es reuneixen totes aquestes condicions, s'hagin mantingut relacions en el moment adequat del cicle. Si ho penses bé, s'han d'alinear els astres, pràcticament. Menys de sis mesos de cerca és moooolt poc temps i no és indicatiu que hi hagi cap problema (una altra cosa és com es viu i les emocions que desperta quan, mes a mes, et ve la regla).
Ah! I després un cop hi hagut embaràs, no vol dir que arribi a terme...

Potser espanta, però sóc del parer que, si sabem aquestes coses quan ens posem a cercar, poder viure-ho d'una manera més realista i podem trobar maneres de viure aquest procés més tranquil·lament.

Penso que paraules com "obsessió", "rendir-se" són paraules que hauríem de desterrar del nostre vocabulari relacionat amb la cerca. Fan més mal que bé. No sé perquè associem la idea d'un embaràs que no arriba amb "pensar-hi massa" o "calcular el moment de tenir relacions" (com si buscar un embaràs no fos un tema prou important com per no pensar-hi).

El meu fill es va fer en un laboratori, en un entorn súpercontrolat, jo estava súpercontrolada, n'estava pendent, m'havia de medicar per sostenir l'embaràs... vaja tots els elements que etiquetaríem com a "obsessius" (quina merda d'etiqueta) i es va enganxar a mi, va tirar endavant i aquí el tenim. Buscadíssim, pensadísssim.... i especial i estimadíssim.

Com ho saps que al teu entorn tothom s'hi ha quedat a la primera? Tothom, segur? O només tothom qui t'ho ha explicat? O s'hi han quedat a la primera quan han començat a buscar conscientment? Segur que no coneixes ningú que no parli sobre el tema de la cerca d'embaràs (potser perquè no vol fills, potser perquè no s'aconsegueix un embaràs?)
Què té d'especial, quedar-s'hi a la primera? Importa?

Jo et diria que sí, que et cuidis, limitis el consum d'alcohol i de menjar no saludable. I també t'aconsellaria aprendre sobre el teu cicle menstrual, sobre fertilitat i, si ho veus necessari, buscar ajuda d'una psicòloga perinatal (n'hi ha, i de molt bones) que t'acompanyi per transitar la cerca de la millor manera possible.
I sobretot: passa de la gent. Què els importa si beus o si no? La pressió és gran, sí, però pensa una cosa: s'estan posant en una esfera íntima de la teva vida, tens tot el dret del món a parar-los els peus si no vols parlar-ne. O bé pots adoptar l'estratègia contrària i parlar-ne obertament: sí, estic cercant, i m'he de cuidar, algun problema?

Si em permets, et recomanaria un llibre que ha sortit fa molt poc, que es diu Sortir de mare, penso que et podria ajudar.

Una abraçada i molta sort en la cerca :-()-)
Gustineta l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. set. 19, 2022 2:52 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Nov de 2013: inici cerca
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
Caterinamore
:: papallona
:: papallona
Entrades: 132
Membre des de: ds. des. 18, 2021 5:28 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Caterinamore » dl. set. 19, 2022 1:14 pm

Hola Leialeia,❤️

No puc estar més d'acord amb la Gustineta.

Jo et recomano, tot i que dius que no t'hi vols capficar massa, passar pel grup de cercadores si en tens ganes.

A mi m'han ajudat moltíssim. Et fa sentir que no estàs sola en la búsqueda i tens companyia tot i ser virtual! Miris els TOs o no, facis TE o no, miris la temperatura o no,..... sempre hi trobaràs recolzament.
Mimes a les altres cercadores i les altres cercadores et mimen a tu, perquè totes sabem que és dur i més o menys passem pel mateix. Hi ha mesos que pots necessitar molt el contacte i en canvi mesos que potser vas més a la teva.... però tot i així és un recolzament meravellós.

Als que et diuen "Quan us hi posareu?", o passes amb un moc o segueix-los la veta. Jo els hi deia que "quan vingui, vindrà", i és veritat perquè això no se sap mai.

Et desitjo una súper cerca, i disfruta-la molt!!!! Molts ànims!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
Dahlia13
:: puça
:: puça
Entrades: 45
Membre des de: ds. abr. 25, 2020 3:58 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Dahlia13 » dt. set. 20, 2022 9:22 pm

Hola noies!
Leialeia89, jo em sento bastant com tu... Tot el meu entorn a la primera, família, amigues, veïnes... i jo tot i que fa poc he començat, pensava que solament coincidint en fer deures el dia d’ovulació segurament seria fàcil quedar-s’hi... he vist que no. Tota la vida vigilant amb molta por de quedar-m’hi només amb un petit “roce” i resulta que no és tan fàcil després. Hi haurà molta gent que si, però és con diuen per aquí, qüestió gairebé d’alinear-se els astres jeje.

Doncs el tema social jo personalment és el que m’agobia més. La gent pregunta, insisteix, fa comentaris, etc que a la persona que està buscant i no arriba, li genera fins i tot ansietat, a mi m’ha passat abans i durant la cerca. Tothom preguntant a veure quan ens animem, que ja “toca”. Perdona? Qui decideix el que toca o no toca? Vivim en una societat que cada cop fa més pena des del meu punt de vista. Sempre sembla que s’hagi de demostrar coses als altres. I les xarxes socials fan molt, molt mal, només visibilitzant l’ideal de les coses, tot bonic, perfecte, idílic i meravellós. I moltíssima cosa és falsa! Disculpeu que tregui aquest tema, jo també necessitava expressar-ho...

Per tant, leialeia89, si vols posar-te amb nosaltres al grup de cercadores, ens farem costat i ens mimarem com ha dit la caterinamore. Estarem encantades de donar-te la benvinguda!!

Una abraçada a totes!

Dahlia
Dahlia
leialeia89
:: puça
:: puça
Entrades: 31
Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: leialeia89 » dc. set. 21, 2022 10:08 am

Bon dia noies,

Donar-vos les gràcies a totes. Realment compartir aquest espai amb qui veus que estàs compartint tempos, pors i inquietuds és molt gratificant. Diverses coses que heu anat dient i em semblen magnífiques.

Totalment d'acord amb el que dius Gustineta, comencem el procés plenes de pressions i això ja comença malament. Hem d'alliberar-nos de TOT el que ens encapsula en resum, a ser una màquina de fer fills. Jo fins fa pocs mesos pensava que hi havia noies molt exagerades explicant la pressió de la societat, però ara que hi estic posada estic al·lucinant. Quan no estava buscant cada setmana algú em deia "quan us hi posareu?". I ara que hi estic posada, a banda de suportar aquests comentaris per part de la gent que no té ni idea que ja hi estem posats, he de suportar que deixar-ho entreveure a les meves amistats (algunes encara no tenen fills) tampoc s'accepta bé: "què dius? on vas tan aviat i sense viure més la vida?", "et passaràs a la vida de mami... què avorrida seràs", "vols deixar de ser tu? quina bogeria...". Tot això és pq sempre he sigut la jiji jaja del grup. Com si ser mare hagués d'eliminar qui sóc. I ara, veure'm que penso en alguna cosa que segons elles no m'escau, és molt fort. Jo al·lucino. Tenim 33 anys i si tinc la llumeta encesa és cosa meva! Elles no ho diuen amb mala fe, i ho sé, però fan mal.

Realment jo aquest procés el vaig iniciar fa 4 mesos i amb l'objectiu de que fos una cosa relaxada. És per això que tampoc hem estat suuuuuuuper pendents del tema de l'ovulació, de TO i símptomes i tot el llarg etc. que comporta un procés a consciència (tinc una app on surt quan ovulo i només hi hem estat una mica al cas). Mai havia tingut relacions sexuals sense protecció i tenia clar que volia viure aquest procés amb calma, gaudint primer d'aquesta alliberació i anar conscientciant-nos mica en mica, sense presses. Però tinc les presses a sobre per tot el meu entorn més que per mi: no paren de sortir embarassos que la gent anuncia a la primera, comentaris continuats, si fas, si no fas, la sogra cada dia que ens veiem deixant anar comentaris, instagram plena d'embarassos bonics... I em peta al cap al final per tot plegat. Sóc conscient de que és un autoboicot que ens fem totes, eh? Però és difícil passar-ne i fer com si res.

Per això Caterinamore i Dahlia no m'havia posat al grup de cercadores. Us he llegit alguns mesos, però veig que tothom que hi és està molt posat en la feina a fer els dies que s'ovula, en fer TO i TE, controlar símptomes, etc. i potser encara no em trobo en aquest punt. Aniré treient el cap a mesura que vagi potser calculant-ho tot més, que segur que arriba el moment.

Per últim fer-vos una pregunta. Com ho viuen les vostres parelles? La meva parella està fresc i tranquil com un enciam. Jo algun dia li deixo anar això que us explicava i copet a l'esquena i que no em preocupi, que segur que tot ens arriba. Què diferent ho viuen ells... (Més pq quan ens fan pressió l'entorn SEMPRE em miren a mi, a ell mai).
Avatar de l’usuari
sandretaa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1390
Membre des de: dg. des. 20, 2009 9:57 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: sandretaa » dc. set. 21, 2022 12:38 pm

leialeia89 ha escrit:Bon dia noies,

Donar-vos les gràcies a totes. Realment compartir aquest espai amb qui veus que estàs compartint tempos, pors i inquietuds és molt gratificant. Diverses coses que heu anat dient i em semblen magnífiques.

Totalment d'acord amb el que dius Gustineta, comencem el procés plenes de pressions i això ja comença malament. Hem d'alliberar-nos de TOT el que ens encapsula en resum, a ser una màquina de fer fills. Jo fins fa pocs mesos pensava que hi havia noies molt exagerades explicant la pressió de la societat, però ara que hi estic posada estic al·lucinant. Quan no estava buscant cada setmana algú em deia "quan us hi posareu?". I ara que hi estic posada, a banda de suportar aquests comentaris per part de la gent que no té ni idea que ja hi estem posats, he de suportar que deixar-ho entreveure a les meves amistats (algunes encara no tenen fills) tampoc s'accepta bé: "què dius? on vas tan aviat i sense viure més la vida?", "et passaràs a la vida de mami... què avorrida seràs", "vols deixar de ser tu? quina bogeria...". Tot això és pq sempre he sigut la jiji jaja del grup. Com si ser mare hagués d'eliminar qui sóc. I ara, veure'm que penso en alguna cosa que segons elles no m'escau, és molt fort. Jo al·lucino. Tenim 33 anys i si tinc la llumeta encesa és cosa meva! Elles no ho diuen amb mala fe, i ho sé, però fan mal.

Realment jo aquest procés el vaig iniciar fa 4 mesos i amb l'objectiu de que fos una cosa relaxada. És per això que tampoc hem estat suuuuuuuper pendents del tema de l'ovulació, de TO i símptomes i tot el llarg etc. que comporta un procés a consciència (tinc una app on surt quan ovulo i només hi hem estat una mica al cas). Mai havia tingut relacions sexuals sense protecció i tenia clar que volia viure aquest procés amb calma, gaudint primer d'aquesta alliberació i anar conscientciant-nos mica en mica, sense presses. Però tinc les presses a sobre per tot el meu entorn més que per mi: no paren de sortir embarassos que la gent anuncia a la primera, comentaris continuats, si fas, si no fas, la sogra cada dia que ens veiem deixant anar comentaris, instagram plena d'embarassos bonics... I em peta al cap al final per tot plegat. Sóc conscient de que és un autoboicot que ens fem totes, eh? Però és difícil passar-ne i fer com si res.

Per això Caterinamore i Dahlia no m'havia posat al grup de cercadores. Us he llegit alguns mesos, però veig que tothom que hi és està molt posat en la feina a fer els dies que s'ovula, en fer TO i TE, controlar símptomes, etc. i potser encara no em trobo en aquest punt. Aniré treient el cap a mesura que vagi potser calculant-ho tot més, que segur que arriba el moment.

Per últim fer-vos una pregunta. Com ho viuen les vostres parelles? La meva parella està fresc i tranquil com un enciam. Jo algun dia li deixo anar això que us explicava i copet a l'esquena i que no em preocupi, que segur que tot ens arriba. Què diferent ho viuen ells... (Més pq quan ens fan pressió l'entorn SEMPRE em miren a mi, a ell mai).


Jo estic al grup de cercadores pero no faig ni TO ni hem prenc la temperatura, si que tinc la app i quan es la setmana fértil doncs m'hi poso una mica més pero tmpc es si toca ha de ser si o si....
Jo tinc 2 nens que van tardar 1 any cadascun.... van haber mil embarasos a la 1 durant aquella cerca que va ser dur per mi.....
Ara tinc una nova parella i un día al març fent el tonto hem vaig quedar embarazada feia molt poc que estavem junts va ser un shock.... pero estavem contents i vam decidir tirar endavant....
Vam fer eco a les 7 setmanes i tot estava perfecte i a les 12 la eco del 1 trimestres...vam anar i bueno tot va ser un malson un avortament retingut.... ara estem buscant i ara no ve.... i aixo que diuen de la ment començo a pensar que si es veritat pk no buscavem i va venir i ara busquem i ens hem posat una presió absurda i no ve
Imatge


Imatge


ImatgeImatgeImatgeImatge
sunna21
:: puça
:: puça
Entrades: 21
Membre des de: dv. set. 18, 2009 2:29 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: sunna21 » dj. set. 22, 2022 1:45 pm

leialeia89 ha escrit:Hola a totes,

Escric perquè fa uns mesos que ens estem posant en la cerca. He llegit el fòrum diverses vegades, veig a tothom amb càlculs molt fets i amb molta informació. Jo era del parer que volia deixar fluïr les coses i anar fent sense mirar massa res i només complint amb uns mínims (saber quan ovulava més o menys per símptomes), per no obsessionar-me. No sé si alguna de vosaltres es sent igual, però voldria explicar com em sento i compartir sentiments si us sentiu també una mica així.

El fet és que tot el meu entorn s'hi ha quedat a la primera. O això és el que han dit. Tinc un entorn sembla que megafèrtil. I suposo que inconscientment em vaig imposar aquesta idea al cap. El primer mes en veure la regla vaig sentir un fracàs brutal. A sobre se li suma que tothom pregunta i ens diu que a veure quan ens animem (ningú sap que ja hi estem posats). Tot plegat sento que es difícil que flueixi pq la societat ho fa complicat pq així sigui.

I aquest any tothom està embarassat. I no puc evitar sentir tristor quan me n'assabento.

I bé, que saber que jo no seré de les que s'hi va quedar a la primera i que ens està costant comença a pesar. No sabem si tenim cap problema i toca esperar fins l'any abans de mirar res pq l'ASSIR no farà res abans, però tot plegat és feixuc.

Vosaltres com ho esteu vivint?

Us heu sentit així en algun moment?


T'entenc super bé i penso que el que sents és super normal. Nosaltres estem cercant des de fa 2 anys el nostre primer fill. En aquest temps hem vist un munt d'embarassos d'amics, cosins, companys de feina,... és molt esgotador emocionalment (i al nostre cas també físicament, perquè estem en reproducció assistida). És força dificil, una ha de sentir el que sent però d'altre banda intentar anar caminant confiant en el camí.
Una abraçada forta :-()-)
GGSara
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: dt. abr. 25, 2017 2:22 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: GGSara » dj. set. 22, 2022 4:36 pm

Nosaltres ens vam quedar en 6 mesos i he de dir que jo vaig donar moltes voltes mentre buscaven perquè molta gent ens deia que havia arribat a la primera. Ara me sap greu no haver gaudit més del camí,
Quan me vaig quedar vaig descobrir que dues amigues buscaven des de feia temps. Amigues que s'han distanciat de mi des de que sóc mare :ufs:
Diria que el que passa és que a la gent que li costa una mica ho oculta i per aquest motiu hi ha aquesta percepció.
Si en un any o sis mesos si ets major de 35 no t'has quedat mira que et facin proves. Mentrestant gaudeix del camí!
Engruna de mill
:: papallona
:: papallona
Entrades: 111
Membre des de: dt. jul. 05, 2022 4:39 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Engruna de mill » dj. set. 22, 2022 6:00 pm

Completament d’acord amb la Gustineta. Costa no posar-se pressió un mateix i no caure a la pressió dels altres.
Nosaltres ara farà gairebé un any que busquem, però dins d’aquest any hi ha hagut moments més o menys conscients de la cerca. Per tant, “sin prisa, però sin pausa”.
La meva parella es dels que es posa pressió ell mateix si sap que és el dia que ha de “complir”, així no li dic exactament quan és que sóc més fèrtil i està més tranquil.
I sobretot, quan ve la indesitjable cada mes perquè no hem fet diana, jo m’enfonso, però ell és qui aguanta el drama.
En definitiva, si la gent vol opinar que opini. Al final el que compte és un mateix i les opinions a l’esquena!

Molts ànims leialeia89!! I si vols passar pel grup de cercadores per compartir experiències, sensacions o, senzillament desfogar-te, et rebrem amb els braços oberts! :--/)

Una abraçada!!
______________________________________
:b-))) No tinc problema en ser normal, però la bogeria em sembla més divertida. :b-)))
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Maria V. » dg. set. 25, 2022 12:28 am

Trobo que la Gustineta té tota la raó en tot. Jo sóc vella, em vaig apuntar al Soc Petit com a àvia, però trobo que la gent es fica massa en allò que no li hauria d'importar. La meva opinió és que es tracta de xafarderia pura i els que diuen que s'hi han quedat a la primera acostumen a mentir per allò del què diran. A la meva època (ens vam casar el 1976), si et casaves i no venia ràpid l'embaràs, aviat es deia que si la parella no funcionava (amb hipòtesis sempre grolleres i sovint insultants) o que si ell era tal o qual ... Però jo em pensava que tot això havia passat a la història.
Què n'han de fer, la gent, de si cerqueu o no? Nosaltres vam trigar 6 anys a tenir el primer fill des que ens vam casar, però era perquè no en volíem, encara; teníem els nostres motius, totalment raonables però no els explicàvem: era cosa nostra i no n'havien de fer res. Quan vam començar a provar-ho jo tenia 30 anys i ens va costar prop d'un any; és veritat que no vam mirar dates fèrtils ni res; i què, si no ens corria pressa. Cadascú té dret a decidir, sobre un tema tan important. Ni mares ni sogres. També és cert que van ser prou prudents per no insistir quan van veure que no volíem parlar del tema.
Pel que fa a l'alcohol, nosaltres no bevíem, ja des de solters; i què. Ara, de vella, dic que hauré de conduir, per no donar explicacions, però segueixo trobant que no n'han de fer res. No s'escandalitzen quan un que va de modern es fa vegà, i s'han d'estranyar si no vols una copa de vi. Au va...
Potser no havia d'intervenir. Però les informacions importants ja te les han donat les companyes molt encertadament i només volia insistir a dir quedel que digui la gent no se n'ha de fer cas, que vergonya se n'haurien de donar de ficar-se en la vostra vida.
Afectuosament, de part d'una vella.
leialeia89
:: puça
:: puça
Entrades: 31
Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: leialeia89 » dg. set. 25, 2022 7:11 am

Gràcies a totes!

I Maria, de vella res! Això tb són imposicions. Et jubiles i la societat et fa vella de cop. I pq? Jo sóc partidària de que hem de viure des de l'esperit i des de com ens trobem emocionalment i no tant des del nostre número :)

Crec que moltes coincidim en que el procès es veu sovint interceptat per l'entorn, que creu que pot fer i desfer per nosaltres. En aquest sentit ja no és qüestió del temps que portis, en el meu cas ha sigut poc vist amb perspectiva, però la pressió de l'entorn brutal.

I és que noies, ahir vam fer un TE i estic embarassada. Encara estic al.lucinant i no sé ben bé com avançarà. Feia molts dies que em notava estranya, li vaig dir a la meva parella de fer TE amb el primer dia de falta. Res, per si de cas. Si no era res continuem i llestos. Però és que no em trobava fina de feia una setmana. I pam!

I en relació al que dèiem, dissabte vinent tenim un casament. Sento que hauré d'explicar als amics el què per lliurar-me de tota pressió. Són el grup que us comentava que estan tan pesats en mirant si beus o si no beus. I en un casament si no ho avanço pot ser pitjor. Tinc clar que és molt d'hora, però vull estar tranquil.la.

Noies, gràcies a totes per obrir-nos i compartir aquest super espai. Tot i saber que la societat és com és tinc l'esperança de que com a dones cercadores ens entenem i aquest petit món és esperança quan et sents una mica perduda.

Una abraçada a totes.
Caterinamore
:: papallona
:: papallona
Entrades: 132
Membre des de: ds. des. 18, 2021 5:28 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: Caterinamore » dg. set. 25, 2022 12:12 pm

:mu:: :mu:: :mu:: :mu:: :mu::
Ueeeee Leialeiaa!!
FELICITAAATS!!!!!

Jo al casament no diria res, i què que no beguis? No et pots cuidar?? Jojojojo jo no els diria res i gaudiria d'aquest parell de mesos gaudint-ho en privat.. amb la parella.
Però també entenc que els hi vulguis dir per pesades...

Per cert, Maria, m'encanta lo de que ningú s'estranya per que la gent es fa vegana (perquè és moda) i en canvi no conceben que hi hagi gent que no li agradi l'alcohol.

El meu germà petit als 20 em va confessar: "no bec i no m'agrada, m'ha costat 3 anys de caure-hi, però bebia per socialitzar i no perquè m'agradés així que fora".

Una abraçada ben forta i a gaudir per un tub!!!!
leialeia89
:: puça
:: puça
Entrades: 31
Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm

Re: Procés de cerca: emocionalment complicat

EntradaAutor: leialeia89 » dg. set. 25, 2022 4:33 pm

Gràcies!!! :) :) ben mirat fins que no avanci tot no em vull fer masses il.lusions, estem que crec que no ho processem.

Si, parlant així sembla que estigui sortint d'una situació de prendre alcohol diari i ni molt menys, jajaja. La mala sort és que han coincidit: festes del poble, comiat de soltera i setmana vinent casament. Avui déiem amb la meva parella que ja és mala sort!

I jo sempre he begut socialment sense problema. I és clar, jo suposo que ha sigut més evident el tema evitant beure pq han sigut dos dies marcats on tothom socialment beu si no passa res que ho impedeixi. I el tema del casament em fa patir més pq sé que ho notaran moltíssim. Tinc amigues d'aquelles en que es fixen en què beus i què menges i mesos després ja diuen: ja sabia jo q estava embarassada pq aquell dia no va tocar gota d alcohol ni embotit! És tenir poca feina i totalment innecessari, però no les canviaré. I per haver de dir mosquejada a mig casament que estic embarassada i tb treure protagonisme a l'amiga que es casa, prefereixo avançar-ho. Si no arriba a bon port doncs ja ho sabran...

Avui dinant amb la família de la meva parella tb evitant el vi, alguna cosa de menjar que sabia que era 'prohibida'. I dient-me: que no t'agrada? En fi, això dels actes socials veig que serà el més complicat...

Torna a “Buscant un embaràs”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::