A VOSALTRES US HA PASSAT?ESTIC UNA MICA DEPRE!

[MISHA]

Bon dia a totes! Ahir el misho i jo no vem tenir un bon dia i per la nit vem parlar molt i va acabar dient-me que ara no vol ser pare.
Us explico una micona: Tenim una hipoteca de picarols (paguem 1800 euros al mes),ell té un bon sou (tampoc és per llençar cohets)però jo ara només treballo mitja jornada i això ha fet trontollar la nostra economia familiar.
El cas és que vaig deixar les anticonceptives al desembre i els dos teniem moltes ganes de ser pares (ell ara té 32 anys i jo 30).
Jo veig un bb i babejo i ell ja no sua quan li donen per agafar-ne un d'algun conegut o amic que ha estat pare.
M'ha dit que si ara ho estés que no s'alegraria perque la seva part racional pot més que el desitj de ser pare.
Evidentment us podeu imaginar com em vaig quedar jo: plorant i...a veure,l'entenc però una determinació així com la de ser pares no es pot canviar així com així.
Ara,segons ell,hauria de tornar a prendre les anticonceptives però tinc el cos ja regularitzat i no m'agrada la idea.
A vosaltres us ha passat això que us explico?
Què faríeu?
Moltes gracies per escoltar-me!!!
Ah!que aquest mes no sé si ho estic o no perque la setmana sessuá ha passat i hem fet deures així que...fins el dia 18 no sabré si ho estic o no.

[petita80]

Hola guapa, a mi no m'ha passat i l'unic que jo faria, seure amb ell i tornar a parlar del tema, dona tu tambe la teva opinio i a veure si preneu una decisio els dos. Nomes que anim i que ja veuras com tot surt be igual ha sigut un mal dia de la teva parella. No se, anim !!!!

[MISHA]

Moltes gracies Petita80!!!

[Gloriadsn]

jolin misha que chungo!! bueno jo nomes puc dirte, aixo que en tornis parlar amb ell i li expliquis realment com et sents,! ja veuras! a vegades tambe pot ser que ells tinguin moments dolents com nosaltres! i a lo millor ha tingut un "bajon", (encara sera que aquest mes heu fet diana!!) tu els anims amunt reina i sobretot parlar-ne, no tho quedis a dins!! una abraçada molt forta!!!

[Layona]

Ostres Misha... Ho sento molt...
Jo estic d´acord amb la Petita80, espera que es clamin els anims i tornen a parlar amb ell.
No ho sé potser pots aprofitar el cap de setmana que com no heu d´anar a treballar potser ell està menys cansat i està més receptiu a l´hora de xarrar-ne amb tranquilitat i calma.
estic d´d´acord amb tu que aquesta mena de decisions no es poden canviar així com així...
Parlen, digues la teva opinió....i avere que passa...

Sobre el tema píndoles...Jo aquí si que pararía els peus i li explicaría de molt bones maneres i dooooolçament que ara tens el cos regularitzat, que t´ha costat molt a conseguir-ho i que sigui ell el que es possi preservatiu, que l´anticoncepció es cosa de dos, no només teva!


Una abraçada per la tita Misha

[dreilha]

Ostres Misha,..., m'he quedat a quadruusss...

A mi no m'ha passat.

Però jo el que faria en aquest cas és primer valorar si realment econòmicament és viable. Si cal buscar solucions com altres fonts d'ingressos o el què sigui... i plantajar-li les solucions!!

Explicar-li com ho veus tu i què podrieu fer per solucionar el problema.

No sé si t'he ajudat gaire...

[MISHA]

Moltes gracies maques!!!
La veritat és que amb la pujada d'hipoteca,pagar el cotxe cada mes,la comunitat,diesel,menjar,roba...anem justos tots els mesos però...
Estic com flipada (com el flipi de Fama ¡a bailar!).
Ja li vaig dir ahir a la nit que jo sé que no és el millor moment però és que mai se sap quan és el millor moment.
Hi ha un millor moment?
Quan no és per una cosa seria per una altra...aix,estic feta un embolic.
Us imagineu que hem fet diana aquest mes? em pixaria a sobre de riure i sé que ell no em diria de no tenir-lo ni res però també sé que no seria el pare que està donant saltets i dient a tothom que la seva dona està esperant un fill,que ell serà pare!.
Jo ho tinc clar: no penso tornar a prendre les anticonceptives,ho sento molt però no! son hormones i no vull més canvis al meu cos.

GRACIES A TOTES,M'ESTEU AJUDANT MOLT!!!

[xuculata]

doncs si, misha, jo també estic d'acord amb la layona...
ara et parlo des de l'altra banda, jo sempre he estat de les que no ho veien clar i volien esperar (a ell sempre li han agradat els nens i sempre ha estat predisposat). si miro el meu entorn, les coses no han millorat pas, no estariem en un moment "òptim"per tenir un bb, però me n'he adonat que això de tenir un fill és una decisió molt més important que qualsevol feina, hipoteca o situació circumstancial que et porti la vida. I es que de fet no hauria de ser tant "manipulable", pq la tècnica ens ha permès programar exactament el moment de tenir-lo a voluntat, no vol dir que sigui com una "cosa" que podem agafar o deixar quan volguem. abans els nostres pares i avis tenien 50 germans i unes condicions econòmiques que feien pena, i tots han sortit endevant. no hem d'esperar el millor moment pq mai arribarà, és la "crida de la natura" i crec que ens hem de deixar portar... ai, no sé si m'explico gaire....
que no pot ser que una hipoteca o una feina sigui més important que un fill. que estem molt pervertits per la societat consumista, i que hem de saber veure el que realment és important a la vida. quan tinguem 70 anys i mirem enrere que hi veurem? la família que hem format al voltant nostre i tots els records compartits o que vam estar pagant una hipoteca de 1800 durant 30 anys???
potser sóc una mica radical, però és com penso ara (i q consti q abans mai era el moment bò, fins que mhe cansat d'esperar a que arribi...)
espero haver-te ajudat. ànims misha, i parla amb ell tranquilament sense desesperar-te, posan-te al seu cantó enlloc d'endavant, veien´t-ho desde la parella.
sort!!!

[Iona]

Misha,
No sé, però pel que expliques, potser la seva reacció és pel fet que s'ho veu a sobre i li ha agafat por. Ës normal. A tots ens ha passat que quan hem desitjat una cosa amb tanta ànsia i, de cop, la tens davant, ...uf...fa vertígen. Jo entenc que el tema econòmic ha de pesar. Però no crec que hagi de ser per fotre-us tots els plans enlaire. Perquè la pregunta seria: si no és ara, quan estarem millor? L'any que ve?...no sé, eh??

[MISHA]

Xuculata,sembla que estiguis a la meva ment perque has escrit moltes de les coses que penso.
Que un fill no és com comprar-ne una faldilla i al dia següent no t'hi veus i la tornes a la botiga,no sé si m'explico!
El meu pare va estar anys i anys fent hores extres al treball per tal de portar un sou que cobreixi totes les necessitats que la familia requeria...
Penso que ell em veu com una vaga.Ara treballo mitja jornada però és que...estic estudiant per les tardes!!!que no em toco la figa (ho confeso,veig Fama ¡a bailar! i ric molt comentan el que fan amb l'alexandra i la big mamma).
Potser s'ha donat un cop al cap? a veure com va el tema avui però jo tinc les coses molt clares així que...

[Nneta]

Misha i si s'ha ofuscat?? Vull dir q tots tenim un dia en q no veiem les coses clares per a oper b, q ho veiem tot negre i l'endemà (quan ja ho hem consultat mab la coixinera) ho veiem una mica millor.... no sé fes el q et diuen les noies: parla amb ell sincerament, amb tranquil.litat, diga-li com et sents i tot això
Ja veuràs com tot ba bé bonica! Molts ànimssssssssssss

[MISHA]

Hola Misha bonica a mi sí que m'ha passat el que comentes... no amb el tema dels nens, però amb altres del món de la parella: quan anar a viure junts (em va dir que sí, jo vaig deixar el pis d'estudiants, i després va ser que no...), quan casar-nos.... clar que no li retrec perquè jo li he fet alguna mala passada que mai no em perdonaré, però això és un altre tema.

El motiu que el meu noi em dóna per endarrerir les decisions "importants" sempre són els diners i l'estabilitat econòmica. És Capricorn i necessita tenir-ho tot super controlat, prefereix esperar segles a fer una cosa, per poder-la fer bé... Suposo que al Mishu li passa una mica això, no? que ell veu que amb la hipoteca que pagueu, potser no li podrà donar al vostre fill tot el que li sembla que necessitarà.

El que jo faria...

1.- no agobiar-lo massa (els tios es bloquegen si els satures)

2.- intentar fer-li veure racionalment que en el fons un nen no necessita tants diners! hi ha un post recent a "De tot un mica" on les mares expliquen el que "costa" un nen.. i no és tant!!

3.- parlar amb ell quan els dos tingueu el cap fred, d'una manera "programada" (p.ex.: "Mishu, amor, el dissabte havent sopat m'agradaria que parléssim de tot això"). El meu psicòleg (sí, hi vaig i em va de p.m.) en diu "provocar petits incendis controlats". Així els dos aneu predisposats a no atacar-vos, a buscar l'entesa.

4.- i mostrar-me inflexible amb el tema pastilles!! que són hormones, tu!! proposa-li el condó... aviam què si li agrada...

ai guapa quin rollo t'he deixat anar... sorry...
un petó preciosa!! i ja saps... ENERGY!!!!

Ja m'arriba la ENERGY sé que tenir un nen no costa tant,el que passa que volem TOT el que hi ha al mercat pel nostre nanu i potser ens hem tornat massa consumistes.
Ell també és molt controlador en quan a diners i estar molt segur per donar un pas però és que això és un tema seriós.No és dir d'anar al cinema a veure una peli i quan arribes o vas de camí canviar d'opinió.
MOLTES GRACIES PEL RECOLÇAMENT!!!

[MISHA]

Misha i si s'ha ofuscat?? Vull dir q tots tenim un dia en q no veiem les coses clares per a oper b, q ho veiem tot negre i l'endemà (quan ja ho hem consultat mab la coixinera) ho veiem una mica millor.... no sé fes el q et diuen les noies: parla amb ell sincerament, amb tranquil.litat, diga-li com et sents i tot això
Ja veuràs com tot ba bé bonica! Molts ànimssssssssssss

Jo crec que s'ha agobiat i ha sortit amb això.És una cosa que hauria de mirar amb un professional perque va morir sa mare fa molt poc i no ha tret encara el que havia de treure:no ha plorat,evita parlar de sa mare...
Moltes gracies per tot!!

[Helena]

Ostres Misha,...

primer de tot saber el motiu principal,...les poques ganes??,..doncs contra aixó, no hi ha res a fer,...respectar-ho i fer-li entrar les ganes,..!!!

i si és pel tema econòmic,...jo tinc un nen de 10 mesos i fins ara no hem gastat massa,...els primers mesos tiravem de teta i de roba d' amics, i joguines,..reciclades!!! (li encanta jugar amb una ampolla petita d' aigua amb arròs a dins!!),...el que gasta més és la guarderia,..però potser pots tirar d' avis, o demanar-te excedència,...

en resum,...que no us freni el tema econòmic!!!!,....si s' ha de baixar el nivell de vida, es baixa,..!! i pensa que lo que gastes per un cantó, estalvies per un altre,...perque ja no vas a sopar tant sovint, ja no fas tantes copichuelas,...no vas al teatre,...

ànims!!!

[MISHA]

Misha,
No sé, però pel que expliques, potser la seva reacció és pel fet que s'ho veu a sobre i li ha agafat por. Ës normal. A tots ens ha passat que quan hem desitjat una cosa amb tanta ànsia i, de cop, la tens davant, ...uf...fa vertígen. Jo entenc que el tema econòmic ha de pesar. Però no crec que hagi de ser per fotre-us tots els plans enlaire. Perquè la pregunta seria: si no és ara, quan estarem millor? L'any que ve?...no sé, eh??

El seu pare tampoc ajuda i diu que ara per ara la gent té nens amb 40 anys i que per què nosaltres no.
No estarem millor mai,a no ser que venem el pis i ens anem a un altre més petit,més económic o anar de lloguer.

[Visitant]

havia escrit un missatge i no ha apragut.... misteris del ciberespai
Et deia que fa de mal aconsellar, perque cada parella és un món i cadascú sap com tractar la seva parella.

En tot cas, crec que és important descobrir quin és el motiu del canvi d'opinió: un no deixa de voler ser pare d'un dia per l'altre sense motiu no? a Partir d'aquí, doncs parlar-ne i mirar de posar-se d'acord...

molts ànims!!!!

[Castanyeta]

Hola,
permeteu-me que hi afegeixi un argument més... dues cites de coses que heu dit aquí:

pq la tècnica ens ha permès programar exactament el moment de tenir-lo a voluntat, no vol dir que sigui com una "cosa" que podem agafar o deixar quan volguem

sé que tenir un nen no costa tant

Cert, sembla programable i sembla que no costa gaire. Per alguna cosa ens passem la vida prenent precaucions! Però de vegades no és cert que no costi. Ide vegades costa MOLT. Ningú es fica al post de les temperatures ni pregunta per la maca ni etc si no porta uns mesos buscant. I si no surt bé la cosa rapidet quan t'hi poses ia cabaes anant de metges i fent els tractaments que sigui, tot s'allarga MOLT sempre.
Us ho diu una que quan s'hi va posar en tenia 35. quan s'hi va quedar en tenia 37 recent fets. Pel mig, un accident de trànsit (6 mesos sense poder fer exercici... ja m'enteneu), una diagnosi de CIN II i conització (tot plegat quatre mesos de tornar a prendre precaucions, i després la intervenció i la quarentena). I que un cop s'hi va quedar, el va perdre als 3 mesos; disgust, nova quarentena i de moment porto tres mesos de recreca.
D'aquí a dos mesos en faré 38. Sovint penso que l'edat fa que no m'hi hagi quedat (si resto els temps que la vida m'ha obligat a parar la recerca, igualment fa més d'un any que busco), i cada dia em pendedeixo més de no haver-m'hi posat abans per motius laborals, i pq el meu home no tenia cap pressa i a mi ja em semblava bé...
El meu consell: si en teniu ganes, poseu-vos-hi. Si arriba, us armeu de valor i us haureu de liar la manta al cap per nassos. Però no ho deixeu per gaire més endavant, que no us n'hagueu de penedir!

[karkinyoli]

Misha, guapa, ho he estat llegint tot, i el més clarificador que has escrit és això últim de la seva mare.
El meu consell és que li donis temps perquè ho paeixi tot i es pugui sentir més segur d'ell mateix. Posem-nos a la seva pell.

- El fet de que tu treballis menys hores, fa que se senti responsable principal de l'economia familiar. Com "el sustento de la família".
- Encara que´el Misho és una persona adulta, en faltar-li la seva mare, se sent desamparat de cop.

- El fet de voler tenir un fill és un canvi important a la vostra vida. Un canvi que s'ha d'encarar amb força. Sap que no pot fallar de cap manera. Ni com a pare ni com a company. Però ara no té força per afrontar el repte, i l'expectativa de fallar-vos, l'aterroritza (perquè segur que és un noi molt responsable).

- Necessita tocar terra ferma, trobar la seguretat que regia la seva vida, abans que sa mare faltés. Evidentment, no pot fer que sa mare torni, però sí que pot postposar l'operació bebé per més endevant. Per això et diu que tornis a les pastis, perquè ell recorda com quan les prenies se sentia segur de que almenys això, ho podia controlar.

-Si un dia va tenir un mínim d'il·lusió per tenir un petit vostre, no pateixis gens ni mica, que li tornarà. Jo mateixa sempre he babejat pels bebés i he tingut un instint maternal brutal, i enmig d'una depre, em vaig sorprendre a mi mateixa pensant que no volia tenir fills, perquè no em veuria capaç ni de passar un embaràs, ni de criar-los. "Si no puc tirar amb mi mateixa!" (pensava). Però darrere els núvols sempre hi ha el sol, i un cop ho vaig superar, em van venir més ganes que abans i tot!

Deixa'l superar-ho i ja veuràs com un dia et sorprendrà prenent la iniciativa ell.

[Buh!]

Misha, jo t'entenc, i entenc en part el cangueli del misho. Jo i el Buho haviem decidit començar a buscar aquest mes, però de cop i volta a ell el canvien de departament i de lloc de treball, amb lo que queda totalment descolocat i a mi em diuen que, després de 10 anys treballant al mateix lloc, tanquen el meu centre de treball i que em recolocaràn a un altre. La veritat es que fa angúnia, i fa que et plantegis moltes coses. De moment hem decidit esperar un parell de mesos a que es calmin les nostres siutacions respectives.
Per a mi és una putada molt grossa perquè tinc una edat i perquè sempre m'ha costat pensar en ser mare ( penso que no sóc prou reponsable, que la meva vida és massa catòtica, que tinc que renunciar a una pila de coses que també són importants per a mi )Ara que m'havia decidit va i ens passa aixó.
M'agradaria posar-m'hi ja però ell no n'estrà conenú i jo sé que tampoc tindria el cap per buscar una criatura i, alhora, estar pensant en un trasllat de feina ( comptant que tinc que fer-me càrrec de part del trasllat físic del centre de treball ) i l'angoixa de com aniràn els canvis ( nous companys, nova manera de fer les coses, nous jefes... )
La veritat és que estic feta un embolic

[imc]

misha, no et puc dir res que no t'han dit abans, totes les raons que et donen son veritat.

Potser va tenir mal dia i ho va dir en un moment de racionalització.
Parla amb ell durant el cap de setmana amb tranquilitat i segur que us quedareu mé bé.