la meva parella no vol un segon fill

[mariall]

Hola

Fa molt temps que us llegeixo i ara estic tan desesperada que no se que fer i demano la vostra opinio per poguer sortir del pou.

Jo tinc 37 anys, la meva parella en té 41. Tenim un fill que ara està apunt de fer-ne 12 i jo desde sempre vull un segon fill pero la meva parella no.
He deixat passar els anys, perque sempre que parlavem del tema sempre acabem esbarallats, he anat a terapies he fet de tot pero jo el vull. Ara veien que no tinc marge perque l'edat s'ens està posant a sobre es quan tinc el dilema de que faig. Le amanaçat de deixar-lo tot i putejar el meu fill que ja tinc, perque es quedaria sense la familia estable que tenim. I tot i així ell diu que ens deixem que ell no vol mes pressio sobre ell i que NO i NO.
Agrairia molt si poguessiu compartit i donar opinio de que fer en aquest cas, ja que jo estic apunt de separar-me per una part pero per l'altra em dol, ja que sino fos això estem perfecte, lúnic que jo enten a ell que no el puc obligar pero tampoc puc renunciar jo d'una cosa que he tingut sempre clara.

Gràcies us llegeixo

[Caterinamore]

Hola bonica,

Em sap greu pel que estàs passant.

A mi l'únic que se m'acut és, si et separes, buscaràs un altre embaràs? Perquè sinò no sé si val la pena separar-se, pel que entenc i com tu dius, a part d'aquest tema esteu bé.

Sé que voler tenir un fill és un desig molt fort, però si la teva parella no ho vol també s'ha de respectar.

Com t'imagines amb un altre embaràs? Si anéssis a IA de donant per exemple com t'imagines que ho viurieu tots? El teu marit/ex ho podria acceptar? El teu fill? Te'ls imagines mitjanament feliços? Tu et veus optimista amb aquesta opció?

O et veus fent el dol de no tenir fills mai més? Acceptant-ho sense empenedir-te'n? Buscant altres objectius a la vida?

La meva cosina va tenir una filla fa uns 12 anys. El part va ser molt dur i va dir que no voldria més fills. La seva parella en volia més i es van acabar deixant. L'home viu amb una altre dona que ja tenia 2 fills i ara en total en tenen 4. La filla de la meva cosina diu sempre que té molts germans ( no de mare, però sí de pare).

Crec que tenim molt inculcada la familia nuclear i al final la vida és més fluïda. Jo, mirant arbres geneaològics veig que s'ajuntaven quan quedaven viudus i tornaven a tenir més fills. Abans potser es donava molta importància als primogènits, però ara?

Pensa en el teu fill i en el teu marit, però sobretot pensa en TU. Tu has d'estar bé primer i segur que així obtindràs la resposta.

Una abraçada molt forta.

[Claire33]

Mariall, com t'entenc. Vaig passar una situació semblant però amb la meva parella no teníem cap fill en comú i està clar que això va fer molt més fàcil la meva decisió de separar-me. Jo tinc una filla i estava amb un noi que tenia dos fills, vam estar junts 6 anys. Des del primer dia ell em va dir que no volia més fills, jo li vaig dir que si que en volia un altre, que vaig tenir només una filla quan era molt jove i sentia que volia tornar a ser mare. Tot i que ell em va dir que ell no volia, jo vaig seguir amb ell pensant que algun dia canviaria d'opinió. Evidentment van anar passant els anys i ell no canviava d'opinió i jo cada vegada em sentia més trista, amb un dol constant per haver de renunciar a tenir un fill per estar amb ell. El tema ens va suposar moltissimes discussions. El que tu dius, quan no es parlava del tema estàvem súper bé, però quan sortia el tema acabavem molt malament.
Finalment, va ser més fort el meu sentiment de voler ser mare, encara que jo a ell l'estimava. Però crec que quan ens ve el sentiment de voler ser mare és una cosa molt forta i ets capaç d'anar contra tot i tothom. Jo em vaig voler escoltar a mi mateixa, m'imaginava la vida sense tenir més fills, intentava buscar altres motivacions.. però res, no em motivava RES! Sentía que no fer cas al meu sentiment de tenir un fill seria una cosa de la que m'arrepentiria tota la vida.
Així que el vaig deixar, amb molt mal al cor i havent de passar un gran dol per la separació. Però sabia que el dol de no tenir un fill seria molt més fort.
Vaig deixar passar un temps i em vaig plantejar ser mare soltera, però un dia la vida em va canviar. Vaig conèixer un noi i ara, dos anys desprès, estem esperant un fill :) (tot i que ho dic amb la boca petita perquè només estic de 7 setmanes).

Tot i això, com the dit al no tenir cap fill amb comú ho va fer molt més fàcil tot. Tot i que la meva filla i els seus dos nens tenien una relació molt bonica i com de germans.

Jo et diria que el teu fill que té 12 anys, arribarà un dia que farà la seva vida. En canvi tu et quedarás amb el que tinguis. Per tant, pensa en tu i pensa què vols per tu. Sembla egoísta però és que els fills un dia marxen però tu et quedes.

Em sap greu que passis per això, sé el dol que es passa quan tens aquest sentiment de ser mare i no pots. No ho pot entendre qui no ho passa, però és un sentiment que t'amarga la vida i fa que no gaudeixis de res. T'entenc.

[mariall]

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

Doncs si aixó mateix em passa, que estic tan obsessionada i nomès pensan amb aixó que el temps va passant, la vida va passant i jo no gaudeixo de res. a mes a mes amb l'edat que estem arribant que fins ara com veia que erem joves tenia l'esperança que ell canviaria.

Si em plantejo la idea de @caterinamore de IA de donant és l'única llum que veig ara, ja que si em separo, buscar nova parella, trobar-la, amb l'obsessionada que estic, segur que agafo el primer que surtiria i no tindria temps de conexe'l com a persona etc se'm fa molt feixut...
Potser l'idea de IA de donant sola? li plantejo a la parella actual?

Moltes gràcies per les opinions haviam si puc sortir d'aquest forat.

Us llegeixo :)