Primers pasos en busca d'un petitó...no com jo m'ho esperava
Primers pasos en busca d'un petitó...no com jo m'ho esperava
Hola a totes!!Fa poc que volto per aquí, però m'he decidit a explicar com em sento perquè crec que vosaltres m'entendreu.
la setmana passada vaig anar a fer-me una revisió ginecològica per mirar que tot estigués bé, i bueno per fer el primer pas en això de buscar un nen...
lògicament, havia anat altres vegades a fer-me revisions i mai no m'havien dit que hi hagués cap problema, però aquest cop el nou ginecòleg només de veure'm ja em va dir que el part hauria de ser per cesàrea programada. ja sé que pot semblar una tonteria, però és una cosa que no m'esperava i em vaig quedar una mica xafada. no ho sé, m'havia costat molt prendre la decisió de tenir un nen, fins i tot, em plantejava l'adopció perquè em feia por això de l'embaràs i del part, però un cop m'havia fet a la idea, estava molt il·lusionada amb el tema, i el fet de parir de forma natural m'entusiasmava... però ara m'he quedat una mica decebuda...ja sé que no passa res i que mentres tot el demés surti bé no hi haurà cap problema, però en aquests moments encara em costa digerir el tema.
a més tinc un munt de preguntes sobre les cesàries d'avui en dia, com són? com es fan? quants dies de repòs has de fer?
perdoneu-me el rotllo, de veritat, només volia desfogar-me una miqueta.
la setmana passada vaig anar a fer-me una revisió ginecològica per mirar que tot estigués bé, i bueno per fer el primer pas en això de buscar un nen...
lògicament, havia anat altres vegades a fer-me revisions i mai no m'havien dit que hi hagués cap problema, però aquest cop el nou ginecòleg només de veure'm ja em va dir que el part hauria de ser per cesàrea programada. ja sé que pot semblar una tonteria, però és una cosa que no m'esperava i em vaig quedar una mica xafada. no ho sé, m'havia costat molt prendre la decisió de tenir un nen, fins i tot, em plantejava l'adopció perquè em feia por això de l'embaràs i del part, però un cop m'havia fet a la idea, estava molt il·lusionada amb el tema, i el fet de parir de forma natural m'entusiasmava... però ara m'he quedat una mica decebuda...ja sé que no passa res i que mentres tot el demés surti bé no hi haurà cap problema, però en aquests moments encara em costa digerir el tema.
a més tinc un munt de preguntes sobre les cesàries d'avui en dia, com són? com es fan? quants dies de repòs has de fer?
perdoneu-me el rotllo, de veritat, només volia desfogar-me una miqueta.
-
peke
- :: gosset
- Entrades: 405
- Membre des de: dg. set. 28, 2008 11:51 am
- Ubicació: L'Ametlla del Vallès
Benvinguda Mimi09, estem aquí per escoltar-te i aconsellar-te en allò que puguem.
Pel que fa a la cesàrea conec noies que els hi han fet i per la criatura molt bé ja que ella no pateix. Per la mare ara tot ha millorat i no és com abans (jo vaig néxer per cesàrea i la meva mare té 27 punts!!!!!). tinc entès que ara et posen anastèsia local (pidoral) i et fan un petit tall sobre el pubis, el qual després no es veu encara que vagis amb bikini.
Pel que fa a la recuperació és una mica més dura perquè no deixa de ser una operació i tot s'ha de posat a puesto, però tu tranquil·la.
Sobretot no t'has de desanimar, has d'agafar forces i començar a buscar amb moltíssimes ganes. Disfruta del moment i quan hagi d'arribar el part ja es veurà.
Un petó i una abraçada,
Pel que fa a la cesàrea conec noies que els hi han fet i per la criatura molt bé ja que ella no pateix. Per la mare ara tot ha millorat i no és com abans (jo vaig néxer per cesàrea i la meva mare té 27 punts!!!!!). tinc entès que ara et posen anastèsia local (pidoral) i et fan un petit tall sobre el pubis, el qual després no es veu encara que vagis amb bikini.
Pel que fa a la recuperació és una mica més dura perquè no deixa de ser una operació i tot s'ha de posat a puesto, però tu tranquil·la.
Sobretot no t'has de desanimar, has d'agafar forces i començar a buscar amb moltíssimes ganes. Disfruta del moment i quan hagi d'arribar el part ja es veurà.
Un petó i una abraçada,
Hola mimi09!
Tot el que diu peke és veritat; a mi em van fer una cessària programada ara fa una mica més d'un mes, i tot i que no no és el que jo hagués triat pel naixement del meu fill, no ens podem pas queixar.
T'explico; em van programar la cessària perquè el nen estava súper encaixat de natges. A mi em va sentar bastant malament la decisió, però era una decisió mèdica, i sabia que el nen no patiria gens, i cap dels 2 correriem cap risc. Els metges no s'arrisquen a fer parts de natges quan es tracta del primer fill.
Et posen anestèsia local, epidural, és a dir tu estàs conscient tota l'estona, només t'adormen de cintura cap avall. Val a dir que no sents cap tipus de dolor durant l'operació però sí notes que et belluguen ben bellugada per dins,però ja et dic, gens de dolor! Depèn de l'hospital deixaran que hi sigui el teu marit o no. Jo vaig estar a la Quirón, i no hi van poder entrar; però em van dir que d'aquí poc (no sé quan) hi haurà un quiròfan per a parts on sí podran entrar els pares/acompanyant.
Va ser súper ràpid, de debò, vaig entrar amb molta por però de seguida em van posar un suero, i l'anestesista em va posar l'epidural. Va estar al meu darrera tota l'estona, explicant-me què és el que aniria notant, primer els efectes de l'epidural, i després m'explicava tot el que anaven fent els metges; ara t'obren, ara tal, ARA SURT EL NEN!!!, el teu nen s'ha fet caca i pipi!!, i després quan em van tancar i cosir... de debò gens de dolor.
Tú no veus res de l'operació perquè et posen una tela blava davant, i un cop treuen al nen te l'ensenyen de seguida (primer el pesen, l'emboliquen...) és un moment. Tot va ser bastant més humanitzat del que em pensava, són conscients de que és el naixement del teu fill,...
Després ve el més durillo, no t'enganyaré; abans de pujar-me a planta li van deixar veure el nen al meu marit, mentre jo estava a la sala de reanimació (sona molt bèstia, però no és res, estàs a una sala on controlen una estoneta que tu estàs perfectament, és mitja horeta o menys, però es fa etern...). Em van pujar a planta i el nen estava a la nursery amb el pediatra. Jo tenia molt fred, efecte de l'epidural, que em va durar força estona. Quan em van portar el nen a l'habitació de seguida me'l vaig posar el pit. El problema és que jo havia d'estar estirada, una mica de costat. No et pots aixecar fins les 24 hores; durant i després de l'operació vas amb la sonda pel pipi, i la via pel suero i el calmant. És molest... però només per tu, el nen no pateix gens!!!
El dia següent ja em bellugava, em van treure la sonda i la via, passejava amb compte per l'habitació... et van donant calmants pel dolor.
Pel que fa als dies, jo vaig ingressar un dijous al matí, el nen va néixer a les 10'15 del matí, em van donar l'alta el dilluns, en total 5 dies.
I de la cicatriu, es tanca en pocs dies, als 10 dies et treuen els punts (gens de dolor). Et queda una ratlleta, que sembla un plec de la pell, de poc més d 10cm.
No et preocupis!!! de debò!!!! si vols preguntar-me res, no et tallis, cap problema!!!!
Un petó
Tot el que diu peke és veritat; a mi em van fer una cessària programada ara fa una mica més d'un mes, i tot i que no no és el que jo hagués triat pel naixement del meu fill, no ens podem pas queixar.
T'explico; em van programar la cessària perquè el nen estava súper encaixat de natges. A mi em va sentar bastant malament la decisió, però era una decisió mèdica, i sabia que el nen no patiria gens, i cap dels 2 correriem cap risc. Els metges no s'arrisquen a fer parts de natges quan es tracta del primer fill.
Et posen anestèsia local, epidural, és a dir tu estàs conscient tota l'estona, només t'adormen de cintura cap avall. Val a dir que no sents cap tipus de dolor durant l'operació però sí notes que et belluguen ben bellugada per dins,però ja et dic, gens de dolor! Depèn de l'hospital deixaran que hi sigui el teu marit o no. Jo vaig estar a la Quirón, i no hi van poder entrar; però em van dir que d'aquí poc (no sé quan) hi haurà un quiròfan per a parts on sí podran entrar els pares/acompanyant.
Va ser súper ràpid, de debò, vaig entrar amb molta por però de seguida em van posar un suero, i l'anestesista em va posar l'epidural. Va estar al meu darrera tota l'estona, explicant-me què és el que aniria notant, primer els efectes de l'epidural, i després m'explicava tot el que anaven fent els metges; ara t'obren, ara tal, ARA SURT EL NEN!!!, el teu nen s'ha fet caca i pipi!!, i després quan em van tancar i cosir... de debò gens de dolor.
Tú no veus res de l'operació perquè et posen una tela blava davant, i un cop treuen al nen te l'ensenyen de seguida (primer el pesen, l'emboliquen...) és un moment. Tot va ser bastant més humanitzat del que em pensava, són conscients de que és el naixement del teu fill,...
Després ve el més durillo, no t'enganyaré; abans de pujar-me a planta li van deixar veure el nen al meu marit, mentre jo estava a la sala de reanimació (sona molt bèstia, però no és res, estàs a una sala on controlen una estoneta que tu estàs perfectament, és mitja horeta o menys, però es fa etern...). Em van pujar a planta i el nen estava a la nursery amb el pediatra. Jo tenia molt fred, efecte de l'epidural, que em va durar força estona. Quan em van portar el nen a l'habitació de seguida me'l vaig posar el pit. El problema és que jo havia d'estar estirada, una mica de costat. No et pots aixecar fins les 24 hores; durant i després de l'operació vas amb la sonda pel pipi, i la via pel suero i el calmant. És molest... però només per tu, el nen no pateix gens!!!
El dia següent ja em bellugava, em van treure la sonda i la via, passejava amb compte per l'habitació... et van donant calmants pel dolor.
Pel que fa als dies, jo vaig ingressar un dijous al matí, el nen va néixer a les 10'15 del matí, em van donar l'alta el dilluns, en total 5 dies.
I de la cicatriu, es tanca en pocs dies, als 10 dies et treuen els punts (gens de dolor). Et queda una ratlleta, que sembla un plec de la pell, de poc més d 10cm.
No et preocupis!!! de debò!!!! si vols preguntar-me res, no et tallis, cap problema!!!!
Un petó
Hola,
no pateixis per la cassària. En el meu cas no va ser programada, sinó que va ser d'urgència per patiment fetal, però el cas és el mateix.
El meu procés va ser igual al de la Irina80. Anestèsia epidural, van fer un petit tall i en 10 minuts ja vaig poder veure el peque, i en qüestió de mitja hora més ja pujava a l'habiatació amb el meu home i el nen. De mal gens ni mica, notes com et remenen i ja està. Et fiquen una sonda, la qual em van treure al dia següent. Me la van fer a les 8 de la tarda/vespre d'un divendres, i el dissabte a la tarde ja no portava la sonda, ja vaig poder dinar, i m'aixecava jo sola. No tens dolor, ja que et donen calmants, l'únic moment de dolor és el moment d'aixecar-te, ja que fas força amb els abdominals. Jo he vist amigues que han tingut part normal i han trigat més en recuperar-se que jo. Als 10 dies et treuen les grapes, cosa que tampoc fa mal. I el tall és molt petit i pots portar bikini baixet que no es veu res.
Ànims, que no pasa res.
no pateixis per la cassària. En el meu cas no va ser programada, sinó que va ser d'urgència per patiment fetal, però el cas és el mateix.
El meu procés va ser igual al de la Irina80. Anestèsia epidural, van fer un petit tall i en 10 minuts ja vaig poder veure el peque, i en qüestió de mitja hora més ja pujava a l'habiatació amb el meu home i el nen. De mal gens ni mica, notes com et remenen i ja està. Et fiquen una sonda, la qual em van treure al dia següent. Me la van fer a les 8 de la tarda/vespre d'un divendres, i el dissabte a la tarde ja no portava la sonda, ja vaig poder dinar, i m'aixecava jo sola. No tens dolor, ja que et donen calmants, l'únic moment de dolor és el moment d'aixecar-te, ja que fas força amb els abdominals. Jo he vist amigues que han tingut part normal i han trigat més en recuperar-se que jo. Als 10 dies et treuen les grapes, cosa que tampoc fa mal. I el tall és molt petit i pots portar bikini baixet que no es veu res.
Ànims, que no pasa res.
hola,
la meva petitona també va néixer per cessàrea i, tot i que no va ser una cosa planificada (la nena no s'encaixava i ja feia hores que havia trencat bossa), tampoc em puc queixar.
Jo la vaig tenir a la Clínica del Remei i tot va ser també molt humà, l'única cosa que canviaria és poder tenir el meu marit al costat, però no podia ser.
Jo també recordo que tot va ser molt ràpid, em van posar l'epidural, em van estirar i em van tapar i en menys de 10 minuts tenia la nena al davant.
M'ho anaven explicant tot i de seguida que la van treure la vaig sentir plorar i me la van ensenyar. La van rentar i vestir al meu costat, tota l'estona la podia veure. I la ginecòloga em va abraçar i em va fer un petó i em va dir "moltes felicitats, tens una filla preciosa", ho recordo perfectament, em va reconfortar molt perquè jo plorava de la emoció i necessitava que algú ho fes (ja que no hi era el meu marit).
Era increïble, la pena era la impotència de no poder-la tenir encara a sobre, però a mi no em van tenir en cap sala de recuperació: un cop vestida la nena, li van portar al pare perquè la veiés mentres a mi em cosien (unes grapes que no m'han fet gens de mal i no m'ha quedat més que una ratlla de cicatriu) i quan ja vaig estar cosida em van posar la nena a sobre meu (jo seguia estirada a la camilla) i ens van portar directament a la habitació, passant pel passadís on estava el meu marit i la meva família.
No et diré que no em feia gens de mal, el cert és que van ser unes 24 hores de força dolor, sobretot si em volia moure o girar, sort dels calmants.... però passat aquest temps ja em vaig aixecar i ja em trobava perfectament, em va semblar impossible passar de tenir tant de mal a no tenir-ne gens... i tenia una gana!!! (perquè també has d'estar 24 hores sense menjar sòlids, només aigüeta...).
No sé, si tens qualsevol dubte, pregunta!
Al final, jo tampoc ho vaig viure tan malament... no m'estimo menys la meva filla per no haver-la parit de manera natural ni em sento mala mare ni menys dona (de fet, sort que no es va encaixar, perquè portava unes voltes de cordó i s'hagués pogut ofegar en un part natural...)
Ànims i pensa que no tot és el part, sentir el teu fill a dins durant nou mesos i tenir-lo als braços un cop ha nascut, per mi, ja és una experiència increïble, brutal... no trobo paraules per descriure-ho...
(quin rotllo m'ha quedat... espero no haver avorrit a ningú...)
la meva petitona també va néixer per cessàrea i, tot i que no va ser una cosa planificada (la nena no s'encaixava i ja feia hores que havia trencat bossa), tampoc em puc queixar.
Jo la vaig tenir a la Clínica del Remei i tot va ser també molt humà, l'única cosa que canviaria és poder tenir el meu marit al costat, però no podia ser.
Jo també recordo que tot va ser molt ràpid, em van posar l'epidural, em van estirar i em van tapar i en menys de 10 minuts tenia la nena al davant.
M'ho anaven explicant tot i de seguida que la van treure la vaig sentir plorar i me la van ensenyar. La van rentar i vestir al meu costat, tota l'estona la podia veure. I la ginecòloga em va abraçar i em va fer un petó i em va dir "moltes felicitats, tens una filla preciosa", ho recordo perfectament, em va reconfortar molt perquè jo plorava de la emoció i necessitava que algú ho fes (ja que no hi era el meu marit).
Era increïble, la pena era la impotència de no poder-la tenir encara a sobre, però a mi no em van tenir en cap sala de recuperació: un cop vestida la nena, li van portar al pare perquè la veiés mentres a mi em cosien (unes grapes que no m'han fet gens de mal i no m'ha quedat més que una ratlla de cicatriu) i quan ja vaig estar cosida em van posar la nena a sobre meu (jo seguia estirada a la camilla) i ens van portar directament a la habitació, passant pel passadís on estava el meu marit i la meva família.
No et diré que no em feia gens de mal, el cert és que van ser unes 24 hores de força dolor, sobretot si em volia moure o girar, sort dels calmants.... però passat aquest temps ja em vaig aixecar i ja em trobava perfectament, em va semblar impossible passar de tenir tant de mal a no tenir-ne gens... i tenia una gana!!! (perquè també has d'estar 24 hores sense menjar sòlids, només aigüeta...).
No sé, si tens qualsevol dubte, pregunta!
Al final, jo tampoc ho vaig viure tan malament... no m'estimo menys la meva filla per no haver-la parit de manera natural ni em sento mala mare ni menys dona (de fet, sort que no es va encaixar, perquè portava unes voltes de cordó i s'hagués pogut ofegar en un part natural...)
Ànims i pensa que no tot és el part, sentir el teu fill a dins durant nou mesos i tenir-lo als braços un cop ha nascut, per mi, ja és una experiència increïble, brutal... no trobo paraules per descriure-ho...
(quin rotllo m'ha quedat... espero no haver avorrit a ningú...)
-
socpetitona
- :: girafa
- Entrades: 2180
- Membre des de: ds. jul. 28, 2007 8:19 pm
mimi09, com tan dit les altres companyes, no t'espantis ni passa res per una cessària!
Jo, tot i portar bessons em van dir que podia ser part vaginal, estaven els dos ben encaixats des de feia mesos. Em van programar el part perquè vaig arribar a la setmana 40 i ja era perillós.
Després de 26 hores induint el part, em vaig estancar a 5 cm de dilatació i finalment van decidir fer cessària. Em vaig desepcionar una mica en aquell moment, però tot va anar tant ràpid i tan bé que ara me n'alegro! Va arribar un moment que els nens començaven a tenir taquicardia i tot!
Vaig demanar tenir-los a sobre només sortir, em van dir que no podia ser, que me'ls portarien lo més aviat possible. El que si que van fer va ser, només treure'ls, portar.me'ls pq els hi fés un peto, anaven encara super bruts! va ser tan bonic que em vaig posar a plorar!
De seguida els van donar al meu marit, i quan vaig sortir de quiròfan cap a la sala de reanimació el meu marit va estar amb mi tot el rato! i fins i tot van deixar entrar els pares i sogres! els nens me'ls van posar al pit de seguida, els dos alhora! una bogeria! jejeje
No et preocupis, crec que avui en dia el tema cessària està també molt ben portat. No deixa de ser una operació, però no passa res!
Jo vaig parir un dimecres a les 8 del vespre i l'endemà al mig dia ja m'aixecava i el diumenge a les 12 ja tenia l'alta! Quasi no em van caler calmants, i loa cicatriu ja ni es veu!!
Molts ànims que és molt bonic!!
Jo, tot i portar bessons em van dir que podia ser part vaginal, estaven els dos ben encaixats des de feia mesos. Em van programar el part perquè vaig arribar a la setmana 40 i ja era perillós.
Després de 26 hores induint el part, em vaig estancar a 5 cm de dilatació i finalment van decidir fer cessària. Em vaig desepcionar una mica en aquell moment, però tot va anar tant ràpid i tan bé que ara me n'alegro! Va arribar un moment que els nens començaven a tenir taquicardia i tot!
Vaig demanar tenir-los a sobre només sortir, em van dir que no podia ser, que me'ls portarien lo més aviat possible. El que si que van fer va ser, només treure'ls, portar.me'ls pq els hi fés un peto, anaven encara super bruts! va ser tan bonic que em vaig posar a plorar!
De seguida els van donar al meu marit, i quan vaig sortir de quiròfan cap a la sala de reanimació el meu marit va estar amb mi tot el rato! i fins i tot van deixar entrar els pares i sogres! els nens me'ls van posar al pit de seguida, els dos alhora! una bogeria! jejeje
No et preocupis, crec que avui en dia el tema cessària està també molt ben portat. No deixa de ser una operació, però no passa res!
Jo vaig parir un dimecres a les 8 del vespre i l'endemà al mig dia ja m'aixecava i el diumenge a les 12 ja tenia l'alta! Quasi no em van caler calmants, i loa cicatriu ja ni es veu!!
Molts ànims que és molt bonic!!
Moltes gràcies a totes!! la veritat és que tot això em té una mica aixafada, per això que us comentava, m'havia costat molt decidir-me a tenir nens i a això de l'embaràs i el part, i quan ja ho tens assumit, va i has de tornar a canviar el xip.
quan li vaig dir al meu home, pobret, a part d'animar-me, el primer que va pensar va ser que a ell no el deixarien entrar, i també li feia molta ilu. suposo que això ja ho veurem en el seu moment. nosaltres pensàvem que al ser quiròfan no et deixaven entrar.
us agreixo molt que m'hagueu explicat les vostres experiències, perquè de les meves amigues totes han tingut parts vaginals, i com que no en tenia ni idea del tema, ja em veia tota anestesiada i sense poder conéixer el meu futur-fill fins al cap d'unes hores que ja l'hagués vist tothom.
areya, no m'importa pas que m'ho preguntis, cap problema,jeje, per això estem aquí. respecte perquè ho sap el ginecòleg tan aviat es deu a que tinc l'os púbic molt baix i em va comentar que per la seva gran experiència ja em deixava clar que la via del part seria molt estreta i el nen no passaria, per tant, molt millor directament programar cesària. ell també em va dir que d'això m'havia de preocupar quan arribés el moment, que ara el més important era buscar el petit.
quan li vaig dir al meu home, pobret, a part d'animar-me, el primer que va pensar va ser que a ell no el deixarien entrar, i també li feia molta ilu. suposo que això ja ho veurem en el seu moment. nosaltres pensàvem que al ser quiròfan no et deixaven entrar.
us agreixo molt que m'hagueu explicat les vostres experiències, perquè de les meves amigues totes han tingut parts vaginals, i com que no en tenia ni idea del tema, ja em veia tota anestesiada i sense poder conéixer el meu futur-fill fins al cap d'unes hores que ja l'hagués vist tothom.
areya, no m'importa pas que m'ho preguntis, cap problema,jeje, per això estem aquí. respecte perquè ho sap el ginecòleg tan aviat es deu a que tinc l'os púbic molt baix i em va comentar que per la seva gran experiència ja em deixava clar que la via del part seria molt estreta i el nen no passaria, per tant, molt millor directament programar cesària. ell també em va dir que d'això m'havia de preocupar quan arribés el moment, que ara el més important era buscar el petit.
-
rapunzel1977
- :: conillet
- Entrades: 357
- Membre des de: dt. feb. 05, 2008 4:53 pm
- Ubicació: Begues
d
Jo volia part natural i al final va ser cessària, per patiment fetal després de 16 hores de part aturat. Però he de dir-te que va anar bé, que en menys de 24 hores em vaig llevar, que als dos dies ja caminava pel carrer i que puc dur bikini!!!. El que si recordo és la sensació de fred després de la intervenció (efecte secundari de l'anestèsia), i que no van deixar entrar el pare de la criatura al quiròfan.Però he de dir que moltes amigues que van tenir part natural, la recuperació va ser més dura, pels punts de l'episiotomia.
Rapunzel, podries posar l'avatar més petit, que desquadres tota la pàgina? I mimi, del teu ginecòleg ni un comentari. Busca-te'n un altre. Com a primera opció una cessària 
T'ho dic jo que m'en fer una perquè era sí o si, però així de bones a primeres com que no ho veig. Deu tenir pressa el teu gine....En fi.
T'ho dic jo que m'en fer una perquè era sí o si, però així de bones a primeres com que no ho veig. Deu tenir pressa el teu gine....En fi.
Ostres!! sí que m'heu deixat amb el dubte ara 
, amb el que m'havia costat trobar un ginecòleg que m'agradés i fos de confiança... la veritat és que m'ha tractat molt bé i em va agradar molt tot el que em va dir i em va animar (excepte per això de la cesària). és clar que jo confiava en ell plenament, no sabia que era estrany que t'ho poguessin dir tant de seguida...
moltes gràcies a totes també pels vostres ànims i les vostres experiències, perquè realment m'estan ajudant molt i em fan veure les coses d'una altra manera
, amb el que m'havia costat trobar un ginecòleg que m'agradés i fos de confiança... la veritat és que m'ha tractat molt bé i em va agradar molt tot el que em va dir i em va animar (excepte per això de la cesària). és clar que jo confiava en ell plenament, no sabia que era estrany que t'ho poguessin dir tant de seguida...
moltes gràcies a totes també pels vostres ànims i les vostres experiències, perquè realment m'estan ajudant molt i em fan veure les coses d'una altra manera
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |