BÚSQUEDA, FÒRUM I HOMES: HO ENTENEN???

[monseta]

Hola totes,

No sé si d'aquets tema se n'ha parlat en algún post del fòrum:

Com porten les vostres parelles la búsqueda del petitó i el fòrum?
El feu partícip de les coses del fòrum?

Us exposo el meu cas: Desde sempre al meu mariditu i a mi ens han agradat molt els nens i jo tinc un instint maternal molt fort, i aquest subidón s'ha aguditzat desde que ens vam casar al juliol. Per tant ho vam parlar i vàrem decidir començar a buscar per la primavera del 2009 (abril aprox.)

Vaig considera que seria interessant informar-me i he comprat un parell de llibres sobre l'embaràs, he buscat a internet i vaig trobar el SocPetit, on hi he après i a on estic aprenent moltíssimes coses. Aquest mes he començat a controla el meu cicle, no perquè estiguem fent deures encara, però si per conèixe'm més i perquè m'agrada saber que pasa al meu cos.

Per mi el procés d'anar a buscar un bebito ja ha començat i ho estic vivint amb molta il.lusió. Llegeixo, m'informo, programo, etc...

Però quan li explico totes les coses que estic aprenent, investigant, llegint al meu marit (al que m'estimo amb LOCURA), m'entristeixo una micona, perquè encara que m'escolta tinc la sensació que en el fons pensa que estic una mixa xiflada i obsesionada. Em sembla que no acaba d'entendre que la aventura de tenir un petit no només comença quan ja estàs embarassada.

Sempre havia pensat que aquesta aventura la viuriem junts, i potser si que m'estic precipitant, però podria mostrar una miqueta d'entusiasme, no???

No sé, a vosaltres també us passa????
Que en penseu??

[minerva.77]

Hola Monseta.
Doncs jo t´entenc, perque em trobo mes o menys en la mateixa situació. Jo estic molt ilusionada amb el començament de la búsqueda del , i parlo molt del tema, i li explico al meu home que me ficat en aquest foro... tinc revistes de bebes que m´ha donat la meva germana... i ell sembla que quan li parlo tant del tema es queda igual. Jo li he preguntat si es que no li fa il.lusió, i diu que li fa, pero que ell no vol il.lusionar-se tan aviat, o sigui que li fará mooooolta il.lusió pero quan ja estem embarassats.
Suposo que ells no poden entrendre que ens il.lusionem tant ja només començar. La veritat es que ell tenía moltes més ganes que jo de tenir un bebito, jo ara si que tinc, però m´ha costat una mica més començar. I a la busqueda si que està implicat, tot s´ha de dir

[MILU]

Wola Monseta,

No t'entristeixs ni un tris.....ANIMAT!!!

No és per carregar-me la raça masculina però penso que ells no hi donen tantes voltes com nosaltres, són MOLT + SIMPLES.

Però de totes maneres crec que la dona sempre ho viurà molt més que l'home tot el tema de l'embaraç, etc...
Quan la criatura neix suposo que la cosa canvia i els 2 s'hauria d'implicar x igual, cosa que no sé si és del tot certa...

[creueta]

noies, sense ànim de generalitzar, moltes de nosaltres ens sentim còmodes vivint d'esperances i il·lusions i molts homes sovint s'estimen més recolzar-se en els fets i el que JA és aquí, no en el que podria venir, potser, qui ho sap...

us asseguro que quan la cosa comenci "de veritat", ells s'implicaran.

Fins aleshores, tot és fer càbales i castells en l'aire, i no són molts els homes disposats a perdre's per aquests camins...

La gràcia del SP és que ens permet il·Lusionar-nos i informar-nos sense... i perdó si ofenc algú... que donem la llauna a aquelles persones que ENCARA no es volen veure immerses en un món de càlculs, dies fèrtils i moc vaginal...

jo aconsello no forçar la cosa... ja s'implicaran quan arribi el moment!

[Su_]

Montseta aqui una altre que es va casar al juliol i que ja anem a pel bebito!


Jo crec que els homes no son com nosaltres en aquest tema...pero es logic... ja que nosaltres tenim molts dubtes... pors....

Volem coneixer el nostre cos, entendre els canvis que patira, com sera el part...

Jo m'informo i el meu marit nomes vol fer molta feina! jajajaja i en el nostre cas el vol ser pare desde fa temps... i al viatge de nuvis ja em va dir que volia! pero jo li he frenat una mica!

[minerva.77]

Sí, Montseta, jo també penso que ells necessiten tenir algo més que la il.lussió (encara que també els farà), pero ells son més pràctics ( almenys parlo pel meu maridet). No et preocupis que quan arribi el moment segur que s´implica molt. Jo del meu marit así el crec. Nosaltres el vivim més intensament perque al cap i a la fí el bebito el parirem nosaltres, i ells no poden viure´l tan intensament ( o almenys jo el veig així). Pero tot arriba, ja veuràs.
Ànims!

[monseta]

Gràcies pels vostres ànims,

No, si el cas es que a ell també li encanten els nens i li fa molta ilu, però com dieu és un home i molt pràctic i com em coneix.., suposo que també creu que millor no donar-me "coba" perquè si no no pararé de taladrar-li el cap .

Almenys entraré aquí a fer els meus planiquis....

[Duneta]

Al meu sí que li interessa el tema i de tant en tant va preguntant i si em passa algo fora de lo normal, em pregunta: "que t'han dit les amigues del forum??", però també es normal que no es preocupin tant com nosaltres, no noten res ells i se'ls fa difícil preocupar-se tant com nosaltres, però el meu si que va preguntant en quin dia de cicle estem, si toca fer deures, com va la temperatura, si tenim els deures ben posats....

[Rebeca]

Nosaltres portem 2 anys de busqueda i hem pasat tots els estats d'anim.
Al principi li feia ilusió pero no s'implicava, jo estava ilusionadisima, vaig comprar revistes, llibres i tot ho sabia.
Despres va pasar el temps i no venia, llavors vam començar a fer les proves i parlavem molt del tema, sobretot si les proves no sortien bé, per tenir clar que fariem, pero tot va sortir perfecte.
Lavors va ser cuan jo em vaig enfonsar, vaig caure en una depresió en la que sino s'agues implicat i no m'agues aguantat el matrimoni s'hagues enfonsat.
I ara, per ell i per mi, estic en la meva epoca indiferent, en la que cuan em ve la warry tinc 2 dies de baixon, pero despres m'animo i segueixo la meva vida normal i intento pendre-ho amb humor, cuan em ve la a visitar-me em menjo dues torrades amb nutella i ho celebro, jeje.
Per el que fa al forum al pricipi no estava gaire d'acord, pero despres ens vam sentar un dia a llegir tots dos i em va die que aquest forum si que es bó. Ara de tant en tant ens asentem tots dos i llegirm sino a vegades em diu:"que diuen les noies del forum" o " Algun positiu avui?"

[ametista]

noies, sense ànim de generalitzar, moltes de nosaltres ens sentim còmodes vivint d'esperances i il·lusions i molts homes sovint s'estimen més recolzar-se en els fets i el que JA és aquí, no en el que podria venir, potser, qui ho sap...
us asseguro que quan la cosa comenci "de veritat", ells s'implicaran

TOTALMENT D'ACORD!!
com vaig llegir una vegada, una noia deia dels homes "que envidia, taaaaanto espacio cerebral sólo para pensar en el aquí y ahora"
els homes són així, no els demanis que pensin en coses que poden passar o que s'han de fer d'aquí a uns mesos que s'atabalen!!!!!!

[minerva.77]

Si, els homes son la pera. No us heu llegit el llibre "Los hombres son de marte, las mujeres de venus" ? Es divertit, perque explica lo diferents que som, i pots entendre una mica com funciona el cervell dels homes... una mica eh?...

[neuetes]

Hola noies!

Estic d'acord amb el que ha dit la creueta. Els homes fins que no s'hi entrapusen i cauen no s'ho creuen. Imagineu-vos la situació que quan estava embarassada (molt embarassada) la gent li preguntava al meu home: "que, ja t'hi fas a la idea?" i ell deia que no, que notava les patadetes, veia com creixia la panxa, però de fer-se a la idea...no.
Sabeu el que em va dir el meu home, quan a les 3 de la matinada el vaig despertar amb contraccions i jo li dic (era una frase que l'havia ensajat des de feia mooooolt temps: "Corre, marxem, que la nena ja ve!" va i em diu: "A on anem?". Concho! a L'hospital a parir la nostra filla, a on vols que anem tros de *****. Em va caure el món a terra.
Ara que la nena ja té 9 mesos, l'estima amb bojeria. Fixeu-vos que li canvia els bolquers, li dona de menjar, juga amb ella...ara si que s'hi implica i hi té molta traça. Creieu-me que estic molt sorpresa i orgullosa del meu maridet.
A les que esteu buscant i a les que esteu embarassades: si veieu que el vostre home no s'implica com vosaltres voldriau, no patiu. Doneu-los temps, per ells també és un procès d'adaptació, com l'embaràs. Per ells ara el nen/a és quelcom abstracte, una idea. En canvi per vosaltres és un fet. Les que esteu embarassades el noteu i el sentiu i les que no esteu embarassades la simple idea de estar-ne ja us fa volar la imaginació i la il.lusió.
Molts ànims a totes les que voleu ser mares. És un moment la nostra vida increible. I ser mare... la bomba!!!.

[IRUA]

No patiu, el Iruo és exactament igual!!

De fet prepareu-vos perque quan em vaig quedar el meu cunyat que tè una nena em va dir.."tu ja ets mare ell fins que no el tingui als braços no ho entendrà, per molt que et vulgui entendre és així, a mi em va passar igual..." Així que noies, ja ens podem anar preparant...

[Violeta]

Neuetes, que bonic el que has escrit i com ho has fet!!!
A mi em passa el mateix, havíem de començar a buscar al setembre, fins que em vaig adonar que jo anava per lliure i el meu marit encara no volia, vam quedar que hi aniríem al gener, i ara fa la broma dient que tindrà molt "mal de cap"a l'hora de fer deures, li fa molta cosa, creu que no està preparat, que no té l'instint...en fi, que quan m'acabi la regla ens hi posem, però ell si que creu que estic totalment flipada amb això del fòrum...no ho entén, però com tampoc vol parlar del tema (encara que ara, cada cop més, se li escapen comentaris, que faig veure que no sento pq així no els deixi de fer....). Vaja, que jo també penso que fins que no tingui el bebito als braços no se'n farà la idea de veritat.