estrès=infertilitat

[creueta]

hola noies,
avui surt un article a La Vanguardia sobre la medicina ayurvèdica on, entre altres temes, parla de l'estrès com a font d'infertilitat

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/n ... lidad.html

(...)
¿Cómo acfecta el estrés en la infertilidad?
El estrés tiene que ver con el envejecimiento prematuro. Los jóvenes de hoy tienen unos valores basados en ideales que muchas veces son inalcanzables con el mero hecho de trabajar. Quieren tener una casa en la ciudad, la de veraneo, unas vacaciones de ensueño…; y cuando consiguen llevar el estilo de vida que se han propuesto, entonces quieren tener un hijo. Pero como la naturaleza es sabia: ¡el bebé no llega! El exceso de estrés, generado por esas exigencias, suele repercutir en un esperma de baja calidad en el hombre.

Y en la mujer, ¿cuáles son las principales cuasas de infertilidad?
Miedo al parto, secuelas de embarazados interrumpidos, además de los problemas relacionados con los propios órganos reproductores. El miedo a morir en el momento de dar a luz, a que surjan complicaciones, e incluso a perder la figura, provoca un bloqueo que impide el embarazo natural en la mujer (es curioso que este aspecto aparece especialmente en las sociedades super protegidas, a diferencia de los países subdesarrollados en los que no disponen de tantos avances médicos y técnicos). La ayurveda trabaja toda la parte mental y emocional de la paciente, para desbloquear esas angustias no confesadas.

¿Hay otros motivos por los que una pareja no pueda tener un hijo?
También puede deberse a una geopatología. En ocasiones, la pareja duerme en una cama ubicada en una zona geopatológica, donde las venas de agua subterráneas o líneas geomagnéticas (red Hartman) pasan por sus órganos genitales. Esa exposición continua también puede bloquear un embarazo. Tengo pacientes que se han quedado embarazadas después de recomendarles un viaje, o corregir el lugar donde se ubica la cama. También, una mujer que después de pasar por nueve fecundaciones in vitro sin dar resultados, consiguió quedarse embarazada tras un tratamiento psicológico, de forma natural. En este sentido, la adopción es un caso muy típico. Al volcar todas las emociones, cariño, deseo en el nuevo ser, la mujer se relaja mentalmente.
(...)

[nina*]

Gracies per l'article Creueta ho trobo molt interesant!

[Rebeca]

Creueta es just lo que em deia el meu psicoleg. Que tinc tant desig de quedar-me embarassada que em creava una tensió i que aquesta tensió no deixa que l'ovul s'implanti.
Gracies guapa!!!

[creueta]

bé, rebeca, a mi sempre m'han emprenyat molt aquestes teories... sobretot perquè ningú no em deia com treure-m'ho del cap, sinó que simplement m'aconsellaven "no hi pensis"... I com no hi has de pensar, quan és el més important de la teva vida???
També pensava que com podia ser que un pensament obsessiu perjudiqués el funcionament de tot el teu sistema reproductor... Pensava que eren parides...
Però ja ho veus, hi ha molta gent que ho pensa...

[Isabel]

Creueta, molt be aquest article!!! A mi personalment em va de c...

Et vull fer una pregunteta...jo tambe estic tipa de saber el que tothom diu: desconecta, no hi pensis, quan menys t'ho esperis, bla, bla, bla. Vares trobar la manera de deixar de pensar-hi??? Que ens podries esplicar com ho vares fer??? Se perfectament que el cap hi te mooooolt a veura amb tot el que passa al nostre cos, pero com a la majoria de nosaltres ens passa, no he sapigut trobar la manera de no capficar-m'hi. Em pots ajudar???

[microma]

Hola!!!
Feia temps que no entrava al fòrum...
Jo em vaig comprar un llibre per Nadal, sobre la casa sana. Em va sorprendre això de les línies hartman, de la col.locació del llit, que diu que és tan important... Si voleu donar un cop d'ull a un article que parla sobre si viviu en una casa sana, teniu un enllaç aquí: http://www.dsalud.com/casasana_numero15.htm
Suposo que hi ha molts aspectes importants que no tenim en compte, inclosos temes de fertilitat, descans, etc.

[Monti]

Merci pels articles, son molt interessants! Ara el dilema és: com ho podem fer per desestressar-nos?? Buff! No sé per on començar!! De fet crec que la pregunta en si ja és estressant!!
Mil petons!

[Rebeca]

Jo tot i anant a un psicoleg no m'ho he pogut treure del cap, pero si mes no he apres a viure amb la meva "obsesió" i a disfrutar d'ella, parlo naturalment amb humor, pero no tota l'estona. I intento disfrutar del moment amb la meva parella a la cual vaig estar a punt de predre per la depresió que vaig agafar per no poder tenir fills.
Cuan es te tantes ganes de ser mare no es pot treure del cap, pots pensar menys un dia pero no t'ho pots treure sempre esta alla i sino s'encarrega la gent en recordar-ho amb la tipica frase: I vosaltres per cuan?
Que hi farem, pero crec que esta al caure

[karkinyoli]

A mi em passa que em preocupa molt passar nervis i estrès (per exemple per la feina), i que això provoqui que no m'hi quedi. Però m'he conscienciat i ara estic fent us esforç mental. Intento pensar en positiu, tot i que sé que de vegades no és fàcil.
Sobretot quan tens gent al voltant que s'hi queda a la primera, i que veus que tothom ho va aconseguint menys tu... I a sobre, com diu la Rebeca, la pregunteta dels nassos :"Vosaltres quan?" .
Per això jo he decidit respondre que ho estem deixant per més endevant tot i que no sigui veritat (que dolenta que sóc) , i amb aquesta mentida piadosa, alleujo una mica la pressió.
També em va bé pensar que és una cosa que tard o d'hora aconseguiré, i sigui de la manera que sigui (natural, amb tractaments, o adopció). El que volem és tenir un fill, i sé que encara que costi temps algun dia ho aconseguirem.
Hem de tenir esperança no?

[Ítaca]

Creueta, molt be aquest article!!! A mi personalment em va de c...

Et vull fer una pregunteta...jo tambe estic tipa de saber el que tothom diu: desconecta, no hi pensis, quan menys t'ho esperis, bla, bla, bla. Vares trobar la manera de deixar de pensar-hi??? Que ens podries esplicar com ho vares fer??? Se perfectament que el cap hi te mooooolt a veura amb tot el que passa al nostre cos, pero com a la majoria de nosaltres ens passa, no he sapigut trobar la manera de no capficar-m'hi. Em pots ajudar???

Ja sé q la frase sona a mite... però per exemple en el nostre cas va funcionar... t'explico una mica...

Portàvem buscant des de desembre del 2007, i res, ni un sols positiu... i anaven caient els messos... al principi m'ho prenia bé, però ja cap al juliol em vaig començar a obsessionar amb el tema... a part, q cada cop q alguna parella coneguda deia q començarien a buscar, doncs ja el meu cap no deixava de pensar... segur q aquests a la primera plam, i això em comportava plors i angoixes.
Al final, a l'octubre vem decidir començar a mirar-nos... l'itaco es va fer una prova i li va sortir OK, jo les analítiques hormonals i també tot OK... ja ens havíem plantat a mitjans de novembre... i la meva gine em va dir q al gener demanés hora per fer-me una histerosal...
Teníem claríssim q no ens quedaríem... q potser després de la prova sí, però q ara no..., a part, s'acostava Nadal, i mira, vem pensar q millor passades les festes ja ens preocuparíem... vem fer els deures igualment quan tocàvem, per si de cas, però sense pensar gaire en el tema... total, q el dia 10 de desembre, em va sortir el +!
Pq va sortir aleshores i no abans si sempre fèiem els deures puntualment? Doncs no ho sé, però crec q el coco té molt a veure....

No et servirà de gaire la meva experiència, però sols t'ho explico pq vegis q a vegades deixar-ho en un segon plà, funciona....
Ah... i encara q sembli contradictori... una cosa em creava molt estrés era el SP... jo feia gràfiques, i a l'octubre vaig desaparèixer i quan vaig tornar va ser per dir lo ....

[nina*]

Hola Itac@! quina ilu llegirte!! jo ja estic preparada per la histero aquest mes!

[indai]

Jo pensava que el tema de la maternitat i de la busqueda d'un bebe no m'afectaria, i ara realment no puc parar de pensar-hi. Quan hem acabat la setmana fantastica ja penso en que potser ja hem fet un bebe i em fixo massa en el meu cos. No se, no paro de pensar-hi. Ara m'estic mentalitzant que es igual quan arribi el bebe, l'important es que algun dia siguem pares. Jo mateixa intento mentalitzar-me, a vegades funciona, d'altres no. Jo crec que el meu marit ho pora millor.

I teniu rao, fa molta rabia quan et preguntes: " i vosaltes que, no us animeu?" o " i vosaltres per quan"? Jo sempre ric i dic, més endavant...que he de dir???Pues aixo,no?

Ix, la ment es una arma poderosa que no sabem fer anar...ojalà que si!

[Su_]

Ostres... jo encara no puc dir que estigui obsesionada amb el tema.... pero si que he tingut moments estresants per la gent, jo sempre deia que quan ens casem al viatge fabriquem el bebe! (imposible perque jo anava amb anticonceptius) pero despres si que han sigut preguntes de per quan els nens i es va soportant, pero aquest nadal ja va ser la leche, la meva sogra li va dir al meu marit que a veure quan aniriem a pel bebe perque jo m'estava fent major (jajajaja tinc 29 anyets) i a sobre tota la meva familia en cap d'any insistint amb el tema... m'agraden molt els nens i de moment no hem encertat, pero es una mica dificil quan el meu ultim cicle va durar 2 mesos!
Resposta a la gent: ara no es un bon moment per pensar en tenir fills, jo he començat fa poquet al treball i el meu home treballa a la construccio.... aixi que quan hagi temps millors ja pensarem...

[Ítaca]

Hola Itac@! quina ilu llegirte!! jo ja estic preparada per la histero aquest mes!

Hola nina, maca!
Ja veuràs com t'anirà bé!
La gine em va dir q moltes noies, quan saben q han de passar per la prova, s'hi queden just abans (el meu cas...), i q moltes s'hi queden després! O sigui q ànims, i ja veuràs com després anirà la cosa millor (si és q no ho estàs ja... jejeje)!

Petonets!

[immi]

Itaca, si que es veritat això, conec a noies que els hi ha passat, i sobretot desprès, perque si tems cap trompa obstruida amb la proba s'obre, aixi que ja queda bé!!
[color=#FF0000]NINA, sort!!!!que hem faria molta ilu el teu +++++++++[/color]

[immi]

La veritat que el de totes, segur que el 2009 serà el vostre any...

[creueta]

ISABEL, responent la teva pregunta...
jo m'he quedat dos cops embarassada; la primera després de 16 mesos de cerca i la segona, després de 4 (amb omifin).

el primer cop vaig passar per totes les fases: desesperació, obsessió, intents de distracció... i què va funcionar, al final? doncs ni idea, tu... suposo que passa el temps i l'obsessió perd força... (després d'una temporada de PIC d'obsessió, com si diguéssim... )
El cert és que vaig flipar en veure el positiu perquè, com dieu per aquí, estava convençuda que no el veuria mai de la vida, que allò no anava amb mi...

però aquell cop no va anar bé.

el segon cop, ja sabent com anava el meu cervell amb l'obsessió dels dimonis, em vaig apuntar a un postgrau només començar la cerca... i m'hi vaig quedar força ràpid (també amb control de tempes, eh, així que no puc dir que estigués "desconnectada" de la cerca... m'hi fixava i molt! però suposo que el fet d'haver-m'hi quedat un cop va ajudar a pensar que sí que podia quedar-m'hi, que era qüestió de temps... )

noies, no hi ha fórmules màgiques... hi ha gent que s'hi ha quedat obsessionada de mala manera, i gent que s'ho ha pres amb calma durant dos anys i no s'hi ha quedat...

sento no poder-vos donar una solució fantàstica; si l'hagués trobat, us asseguro que l'hauria patentat! (i me l'hauria aplicat a mi mateixa...)

la frase que diu tothom, "és qüestió de temps", sol ser certa... per molt que putegi!!!

també crec q cadascú s'ha d'analitzar a si mateixa i pensar quin mètode li va millor... control de tempes o descontrol total, per exemple...

i una cosa clau: jo vaig anunciar a tothom q em treia el diu i anava a buscar un fill... imagineu si vaig haver d'aguantar mesossssss les preguntetes... així q la discreció és una bona arma x alleugerir el pes de la cerca...

[petazetas]

Doncs en el meu cas va ser així. Al voler-me quedar embarassada vaig començar a fer els comptes de l'ovulació etc i va resultar que la regla, que em venia com un clau cada 28 dies, va començar a fer el tonto i era impossible fer càlculs. Després d'uns mesos vaig decidir passar de tot i deixar de calcular i fer-ho quan ens vingués de gust i punt... al cap d'un parell de mesos se m'havia tornat a regular la regla de nou.
Vaig trigar bastant a quedar-me embarassada però a la que vaig entregar un projecte molt estressant a la feina i em vaig quedar més tranquila doncs és quan m'hi vaig quedar.

Tranquilitat i no pensar-hi gaire, el dia menys pensat t'hi quedes i llavors és al revés... et costa fer-te a la idea que t'hi has quedat!!

[aitanaclaudia]

Hola,

Actualment tinc dues filles Aitana i Clàudia, per Aitana vaig tardar 13 mesos em quedar-me, em van fer probes de tot tipus fins i tot una laparoscopia explorativa i no trobaven res estrany va ser quan vaig canviar de pis que vaig quedar de forma totalment natural, amb la Clàudia tambè em vaig obsesionar bastant però vaig tardar menys,6 mesos. Lo mijor es no pensar i saber que la mijana està en 1 any. Força i endavant, se que es passa molt malament quan un no es queda, però tot arriba lo mijor es no pensar

[petitaemma]

Hola noies. Algunes ja em coneixeu, jo no tenia gairebé mai la regla, al febrer de l'any passat ens vam començar a informar de què podiem fer, vam fer banderilles per induir l'ovulació i no sols vaig ovular sino que em vaig quedar a la primera!estàvem encantats, però a les 19 setmanes una infecció fiea que la nostra petiteta deixés de bategar, després legrat. Això va ser a l'agost i he passat per unes quantes fases: al principi desesperació, pensar que la vida no és justa, sentir-me gorda(encara tinc com a panxeta d'incipient embaràs), angoixa per si no ho tornem a aconseguir, etc.
Per més inri, poc després el meu nou gine me detecta ovaris poliquístics i me diu que em costarà quedar-me en estat, i jo flipant: més encara? hi ha algú allà dalt que em fa la punyeta? Poc després histeroscòpia i me diagnostiquen posible incompetència cervical, posible motiu de la pèrdua de la nostra petita. Sabem que quan ens tornem a quedat m'hauran de fer un cerclatge.
Tota aquesta fase molt dura. Les festes bastant xungues, ja que per Nadal hauria nascut la nostra Emma i hauria sigut guapíssima. Al mateix temps, per festes vam començar amb l'Omifin i ara estem al 2º cicle esperant ovular.
La meva recepta per no obsesionar-me és ocupar-me el temps. He començat el curs d'accés a cicles de grau superior, si estic a casa i m'aburro em fico a cuinar o fer pastissos, que al meu home li encanten; me vaig apuntar al gimnàs i ara he canviat i m'he apuntat a aquagym i m'encanta i resumint no paro quieta mai.
I us he de dir que ara estic encantada de la vida. Penso que porto una vida bastant tranquila, sóc feliç, perquè el meu home m'estima molt, per sort la crisi no ens afecta molt (creuem els dits), tinc una neboda de 6 anys a la que malcrio i li compro mil pijades i una altra de 3 mesets amb la que tb faré el mateix, m'agrada molt el meu treball i hi estic molt a gust. To això és motiu suficient per no obsesionar-me amb el baby i encara que tenim moltes ganes, el estar sempre ocupada no em deixa pensar-hi molt i puc dir que torno a tenir una vida bastant normal.
Us animo a pensar en positiu i sí, hi ha moments desesperants, però passen, després només recordem els bons i en 4 dies totes prenyis!
Molts petons a totes i dessestresseu-vos amb el tema, viviu la vida que teniu i tot arribarà!