Els CDIAPs reclamen més professionals, millor cobertura i garantir la continuïtat assistencial més enllà dels sis anys
Els CDIAPs reclamen més professionals, millor cobertura i garantir la continuïtat assistencial més enllà dels sis anys
Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç avisen d’un augment de la demanda del 244% i demanen més recursos
Un de cada deu infants de 0 a 6 anys passa actualment per un CDIAP a Catalunya, un servei clau per detectar i acompanyar dificultats en el desenvolupament dels més petits. Els trastorns més habituals són els de llenguatge o els de comunicació i relació, amb un fort increment dels diagnòstics relacionats amb l’espectre autista. Només el 2024 la xarxa va atendre 52.657 petits, 2.366 més que l’any anterior i un 244% més que fa una dècada. Tot i l’increment de recursos dels darrers anys, la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (UCCAP) ha reclamat que l’atenció precoç esdevingui una política prioritària pel Govern. Ha exigit ampliar la cobertura, reduir les llistes d’espera i garantir la continuïtat dels suports.
Cada cop més famílies detecten, en els primers anys de vida dels seus fills, senyals d’alerta que els porten a buscar ajuda professional. En la darrera dècada, la demanda d’atenció als serveis d’intervenció precoç ha crescut de manera exponencial: “En deu anys, les sol·licituds s’han incrementat en un 244%”, ha afirmat Gemma Garcia, presidenta de la UCCAP, l’entitat que agrupa més del 94% dels CDIAPs catalans.
Segons dades del Departament de Drets Socials, l’any passat es van atendre 52.657 infants als CDIAP’s de Catalunya, xifra que representa aproximadament un 12% de la població infantil d’entre 0 i 6 anys, és a dir que més d’un de cada deu infants és atès per un CDIAP: “És una dada rellevant per dimensionar la magnitud de la situació”, ha subratllat Garcia.
Pel que fa als motius de consulta, ha explicat que, en la majoria dels casos, les famílies acudeixen als centres perquè detecten alguna dificultat en el desenvolupament global del nen o, especialment, en el llenguatge. Un cop realitzat el procés diagnòstic, els trastorns amb més prevalença són el del llenguatge i els que estan vinculats amb la relació i la comunicació. Dins d’aquest últim grup, gairebé el 50% dels casos corresponen a trastorns de l’espectre autista (TEA), un diagnòstic que, segons Garcia, “s’ha incrementat molt significativament els darrers anys”.
Sobre les causes d’aquest augment, la responsable de la UCCAP ha reconegut que es tracta d’un fenomen multifactorial encara en estudi. “Sabem que la prevalença del TEA ha augmentat a escala mundial, i també és cert que ara es diagnostica més en nenes, cosa que anys enrere passava molt menys”, ha explicat. En aquest sentit, ha assegurat que des de l’entitat s’està treballant amb diversos grups d’anàlisi de dades per aprofundir en el coneixement d’aquestes tendències i continuar millorant l’atenció als infants i les seves famílies.
Factors socials i ambientals que influeixen en el desenvolupament infantil
Garcia ha atribuït part de l’increment de la demanda a factors socials i ambientals que afecten el benestar infantil. “No és només un fenomen de Catalunya, Espanya o Europa, sinó un repte global. Cada cop hi ha més consciència sobre la salut mental, però també és cert que hi ha més prevalença de determinades dificultats”, ha dit.
Ha posat com a exemple l’impacte de l’exposició excessiva a les pantalles. “Hem fet un estudi conjuntament amb la Universitat de Girona per analitzar com afecta el desenvolupament infantil, i s’ha evidenciat que té un impacte clar”, ha explicat. A més, ha assenyalat altres elements com el ritme de vida accelerat, els alts nivells d’exigència, i fins i tot la contaminació com a possibles factors que contribueixen al malestar dels infants.
Principals demandes
Alhora, s’ha referit a les dificultats que han afrontat els equips professionals dels CDIAP’s per fer front a aquest creixement de la demanda, especialment després d’un període de més d’una dècada amb els recursos econòmics congelats. “Durant deu o dotze anys hem tingut la mateixa dotació econòmica”, ha comentat Garcia que ha dit que els equips han hagut de ser “molt creatius” per donar resposta a les famílies.
Amb tot, ha reconegut que en els darrers tres o quatre anys s’han començat a descongelar els recursos i el Departament de Drets Socials ha incrementat la partida destinada a l’atenció precoç. Això s’ha traduït en més hores concertades, tarifes actualitzades, més professionals i nous centres.
Tot i que la responsable de la UCCAP veu amb bons ulls aquest canvi de tendència, ha alertat que el sistema encara està per sota dels estàndards òptims de qualitat. Així, ha reclamat una aposta ferma per reduir les llistes d’espera (actualment d’uns 40 dies per la primera visita), garantir una freqüència adequada (ara és de 0,75 hores setmanals i hauria de ser entre 0,8 i 1,2), poder atendre els infants fins als 6 anys quan sigui necessari – actualment els centres han de prioritzar els petits de 0 a 3 amb patologies greus -, millorar la cobertura real que actualment se situa en el 12%, i garantir la formació i capacitació dels professionals.
Continuïtat assistencial més enllà dels sis anys
La preocupació, però, no s’acaba amb els recursos. El que passa quan l’infant deixa el CDIAP és, sovint, una font d’angoixa per les famílies. “Ens cal una continuïtat assistencial real entre el CDIAP i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)”, ha valorat Garcia que ha dit que “s’ha de garantir un servei públic de qualitat, de manera que si un nen necessita seguir amb logopèdia o amb fisioteràpia, pugui fer-ho i que no hi hagi un trencament entre serveis”, ha remarcat. Alhora, ha reivindicat una millor coordinació entre els departaments de Salut, Educació i Drets Socials i que l’atenció precoç s’abordi com una política pública prioritària i transversal.
En aquest mateix sentit, ha apostat perquè els CDIAP’s i els pediatres puguin compartir informació sobre pacients per millorar la coordinació i ha obert la porta a crear un sistema informàtic conjunt o intercanviar continguts.
Diferències territorials
De la mateixa forma, ha defensat la necessitat d’unificar la metodologia, els procediments i els processos en tots els centres del territori, per tal de garantir una atenció equitativa i evitar diferències territorials. Ha insistit que “una família de la Vall d’Aran hauria de tenir les mateixes garanties d’atenció que una del Montsià”. Tot i reconèixer que actualment poden existir desigualtats derivades de les característiques pròpies de cada territori, ha assenyalat que cal treballar per aconseguir la màxima homogeneïtat possible i garantir uns mínims comuns arreu.
Ha posat com a exemple les diferències entre atendre una família del barri de la Mina, a Barcelona, i una altra del barri de la Bonanova, tenint en compte factors com les condicions socioeconòmiques, els recursos disponibles i la xarxa comunitària existent. Amb tot, ha subratllat que l’objectiu ha de ser assegurar l’accés universal i gratuït als centres per a totes les famílies, independentment del seu entorn, i evitar diferències en la tipologia d’atenció que reben.
Situar la família i l’infant al centre
En aquest context, aquest estiu la UCCAP ha llançat la campanya ‘Som més’, que vol visibilitzar la tasca que fan aquests centres i l’equip multidisciplinari que hi treballa amb psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, treballadors socials, neuropediatres i altres disciplines complementàries com la teràpia ocupacional, la terapeuta familiar.
L’estratègia pretén reivindicar un model que va més enllà de l’atenció individual i aposta pel treball en xarxa i la implicació de la família i l’entorn proper com pot ser l’escola o, fins i tot, el pediatre. “La criatura és la que està al centre i treballem de forma conjunta per aconseguir que en tots els àmbits del seu desenvolupament vagi millorant”, ha assegurat Garcia que ha remarcat que en aquest escenari la família “és imprescindible”: “No entendríem la nostra pràctica professional d’una altra forma”, ha assegurat la presidenta que ha recordat que el 60% de les derivacions arriben dels pediatres.
Així mateix, ha celebrat que l’abordatge de les dificultats de desenvolupament o aprenentatge hagi experimentat un canvi en els darrers anys i que s’hagi passat de “l’estimulació precoç” a “l’atenció precoç”. Això, ha dit, ha suposat una evolució importantíssima, ja que actualment es mira l’infant de manera global.
Un canvi de vida “brutal”
El Bruno, un petit de Gavà va arribar al CDIAP quan tenia dos anys i mig i gairebé no parlava. El seu pare, Òscar Marín, ha explicat que els van derivar des del CAP i que, ràpidament, van començar el procés de valoració i a rebre atenció. Marín ha dit que ja coneixien el centre, donat que havien tingut una experiència prèvia amb la seva filla gran, cosa que va permetre a la família afrontar el procés amb més tranquil·litat i confiança. “Amb la nostra filla anàvem una mica perduts, però amb en Bruno tot va anar molt més àgil, sabíem que necessitàvem ajuda perquè volíem el millor per a ell”, ha manifestat.
Ha relatat que durant l’any i mig que fa que en Bruno rep suport al CDIAP, la seva vida ha fet un gir perquè els canvis que ha experimentat el petit han estat “brutals”. Així, ha detallat que quan va començar a rebre aquesta atenció, “era un nen molt tancat, li costava relacionar-se i expressar-se”. Ara, en canvi, no para de jugar, parla molt més i és espontani. Tot plegat, ha dit Marín, l’ha ajudat a reforçar la seva autoestima.
El que més valora la família és la guia i l’acompanyament que han rebut: “Nosaltres potser posàvem molt el focus en el vocabulari, però les terapeutes ens van ensenyar que abans calia treballar l’expressió, el moviment, la relació amb els altres, i realment, ara veiem com tot això ha fet créixer en Bruno”, ha valorat.
Òscar ha celebrat especialment que Bruno pugui continuar rebent suport al CDIAP més enllà dels 4 anys, gràcies a la nova ampliació del servei: “Abans et derivaven a un altre lloc, però aquest any podrem seguir un any més aquí, i estem molt agraïts. És molt important per donar continuïtat a tot el que hem avançat”, ha considerat.
Alhora ha reivindicat la importància que les famílies es comprometin i treballin conjuntament amb l’escola i els professionals: “Tots hem d’anar a una. Si cada agent va pel seu compte, el nen anirà més perdut”, ha remarcat. En el seu cas, CDIAP, escola i família han mantingut una comunicació fluida per marcar un camí comú. Aquest treball en xarxa, segons ha explicat, ha estat clau.
Norma Vidal | ACN Viladecans
Un de cada deu infants de 0 a 6 anys passa actualment per un CDIAP a Catalunya, un servei clau per detectar i acompanyar dificultats en el desenvolupament dels més petits. Els trastorns més habituals són els de llenguatge o els de comunicació i relació, amb un fort increment dels diagnòstics relacionats amb l’espectre autista. Només el 2024 la xarxa va atendre 52.657 petits, 2.366 més que l’any anterior i un 244% més que fa una dècada. Tot i l’increment de recursos dels darrers anys, la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (UCCAP) ha reclamat que l’atenció precoç esdevingui una política prioritària pel Govern. Ha exigit ampliar la cobertura, reduir les llistes d’espera i garantir la continuïtat dels suports.
Cada cop més famílies detecten, en els primers anys de vida dels seus fills, senyals d’alerta que els porten a buscar ajuda professional. En la darrera dècada, la demanda d’atenció als serveis d’intervenció precoç ha crescut de manera exponencial: “En deu anys, les sol·licituds s’han incrementat en un 244%”, ha afirmat Gemma Garcia, presidenta de la UCCAP, l’entitat que agrupa més del 94% dels CDIAPs catalans.
Segons dades del Departament de Drets Socials, l’any passat es van atendre 52.657 infants als CDIAP’s de Catalunya, xifra que representa aproximadament un 12% de la població infantil d’entre 0 i 6 anys, és a dir que més d’un de cada deu infants és atès per un CDIAP: “És una dada rellevant per dimensionar la magnitud de la situació”, ha subratllat Garcia.
Pel que fa als motius de consulta, ha explicat que, en la majoria dels casos, les famílies acudeixen als centres perquè detecten alguna dificultat en el desenvolupament global del nen o, especialment, en el llenguatge. Un cop realitzat el procés diagnòstic, els trastorns amb més prevalença són el del llenguatge i els que estan vinculats amb la relació i la comunicació. Dins d’aquest últim grup, gairebé el 50% dels casos corresponen a trastorns de l’espectre autista (TEA), un diagnòstic que, segons Garcia, “s’ha incrementat molt significativament els darrers anys”.
Sobre les causes d’aquest augment, la responsable de la UCCAP ha reconegut que es tracta d’un fenomen multifactorial encara en estudi. “Sabem que la prevalença del TEA ha augmentat a escala mundial, i també és cert que ara es diagnostica més en nenes, cosa que anys enrere passava molt menys”, ha explicat. En aquest sentit, ha assegurat que des de l’entitat s’està treballant amb diversos grups d’anàlisi de dades per aprofundir en el coneixement d’aquestes tendències i continuar millorant l’atenció als infants i les seves famílies.
Factors socials i ambientals que influeixen en el desenvolupament infantil
Garcia ha atribuït part de l’increment de la demanda a factors socials i ambientals que afecten el benestar infantil. “No és només un fenomen de Catalunya, Espanya o Europa, sinó un repte global. Cada cop hi ha més consciència sobre la salut mental, però també és cert que hi ha més prevalença de determinades dificultats”, ha dit.
Ha posat com a exemple l’impacte de l’exposició excessiva a les pantalles. “Hem fet un estudi conjuntament amb la Universitat de Girona per analitzar com afecta el desenvolupament infantil, i s’ha evidenciat que té un impacte clar”, ha explicat. A més, ha assenyalat altres elements com el ritme de vida accelerat, els alts nivells d’exigència, i fins i tot la contaminació com a possibles factors que contribueixen al malestar dels infants.
Principals demandes
Alhora, s’ha referit a les dificultats que han afrontat els equips professionals dels CDIAP’s per fer front a aquest creixement de la demanda, especialment després d’un període de més d’una dècada amb els recursos econòmics congelats. “Durant deu o dotze anys hem tingut la mateixa dotació econòmica”, ha comentat Garcia que ha dit que els equips han hagut de ser “molt creatius” per donar resposta a les famílies.
Amb tot, ha reconegut que en els darrers tres o quatre anys s’han començat a descongelar els recursos i el Departament de Drets Socials ha incrementat la partida destinada a l’atenció precoç. Això s’ha traduït en més hores concertades, tarifes actualitzades, més professionals i nous centres.
Tot i que la responsable de la UCCAP veu amb bons ulls aquest canvi de tendència, ha alertat que el sistema encara està per sota dels estàndards òptims de qualitat. Així, ha reclamat una aposta ferma per reduir les llistes d’espera (actualment d’uns 40 dies per la primera visita), garantir una freqüència adequada (ara és de 0,75 hores setmanals i hauria de ser entre 0,8 i 1,2), poder atendre els infants fins als 6 anys quan sigui necessari – actualment els centres han de prioritzar els petits de 0 a 3 amb patologies greus -, millorar la cobertura real que actualment se situa en el 12%, i garantir la formació i capacitació dels professionals.
Continuïtat assistencial més enllà dels sis anys
La preocupació, però, no s’acaba amb els recursos. El que passa quan l’infant deixa el CDIAP és, sovint, una font d’angoixa per les famílies. “Ens cal una continuïtat assistencial real entre el CDIAP i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)”, ha valorat Garcia que ha dit que “s’ha de garantir un servei públic de qualitat, de manera que si un nen necessita seguir amb logopèdia o amb fisioteràpia, pugui fer-ho i que no hi hagi un trencament entre serveis”, ha remarcat. Alhora, ha reivindicat una millor coordinació entre els departaments de Salut, Educació i Drets Socials i que l’atenció precoç s’abordi com una política pública prioritària i transversal.
En aquest mateix sentit, ha apostat perquè els CDIAP’s i els pediatres puguin compartir informació sobre pacients per millorar la coordinació i ha obert la porta a crear un sistema informàtic conjunt o intercanviar continguts.
Diferències territorials
De la mateixa forma, ha defensat la necessitat d’unificar la metodologia, els procediments i els processos en tots els centres del territori, per tal de garantir una atenció equitativa i evitar diferències territorials. Ha insistit que “una família de la Vall d’Aran hauria de tenir les mateixes garanties d’atenció que una del Montsià”. Tot i reconèixer que actualment poden existir desigualtats derivades de les característiques pròpies de cada territori, ha assenyalat que cal treballar per aconseguir la màxima homogeneïtat possible i garantir uns mínims comuns arreu.
Ha posat com a exemple les diferències entre atendre una família del barri de la Mina, a Barcelona, i una altra del barri de la Bonanova, tenint en compte factors com les condicions socioeconòmiques, els recursos disponibles i la xarxa comunitària existent. Amb tot, ha subratllat que l’objectiu ha de ser assegurar l’accés universal i gratuït als centres per a totes les famílies, independentment del seu entorn, i evitar diferències en la tipologia d’atenció que reben.
Situar la família i l’infant al centre
En aquest context, aquest estiu la UCCAP ha llançat la campanya ‘Som més’, que vol visibilitzar la tasca que fan aquests centres i l’equip multidisciplinari que hi treballa amb psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, treballadors socials, neuropediatres i altres disciplines complementàries com la teràpia ocupacional, la terapeuta familiar.
L’estratègia pretén reivindicar un model que va més enllà de l’atenció individual i aposta pel treball en xarxa i la implicació de la família i l’entorn proper com pot ser l’escola o, fins i tot, el pediatre. “La criatura és la que està al centre i treballem de forma conjunta per aconseguir que en tots els àmbits del seu desenvolupament vagi millorant”, ha assegurat Garcia que ha remarcat que en aquest escenari la família “és imprescindible”: “No entendríem la nostra pràctica professional d’una altra forma”, ha assegurat la presidenta que ha recordat que el 60% de les derivacions arriben dels pediatres.
Així mateix, ha celebrat que l’abordatge de les dificultats de desenvolupament o aprenentatge hagi experimentat un canvi en els darrers anys i que s’hagi passat de “l’estimulació precoç” a “l’atenció precoç”. Això, ha dit, ha suposat una evolució importantíssima, ja que actualment es mira l’infant de manera global.
Un canvi de vida “brutal”
El Bruno, un petit de Gavà va arribar al CDIAP quan tenia dos anys i mig i gairebé no parlava. El seu pare, Òscar Marín, ha explicat que els van derivar des del CAP i que, ràpidament, van començar el procés de valoració i a rebre atenció. Marín ha dit que ja coneixien el centre, donat que havien tingut una experiència prèvia amb la seva filla gran, cosa que va permetre a la família afrontar el procés amb més tranquil·litat i confiança. “Amb la nostra filla anàvem una mica perduts, però amb en Bruno tot va anar molt més àgil, sabíem que necessitàvem ajuda perquè volíem el millor per a ell”, ha manifestat.
Ha relatat que durant l’any i mig que fa que en Bruno rep suport al CDIAP, la seva vida ha fet un gir perquè els canvis que ha experimentat el petit han estat “brutals”. Així, ha detallat que quan va començar a rebre aquesta atenció, “era un nen molt tancat, li costava relacionar-se i expressar-se”. Ara, en canvi, no para de jugar, parla molt més i és espontani. Tot plegat, ha dit Marín, l’ha ajudat a reforçar la seva autoestima.
El que més valora la família és la guia i l’acompanyament que han rebut: “Nosaltres potser posàvem molt el focus en el vocabulari, però les terapeutes ens van ensenyar que abans calia treballar l’expressió, el moviment, la relació amb els altres, i realment, ara veiem com tot això ha fet créixer en Bruno”, ha valorat.
Òscar ha celebrat especialment que Bruno pugui continuar rebent suport al CDIAP més enllà dels 4 anys, gràcies a la nova ampliació del servei: “Abans et derivaven a un altre lloc, però aquest any podrem seguir un any més aquí, i estem molt agraïts. És molt important per donar continuïtat a tot el que hem avançat”, ha considerat.
Alhora ha reivindicat la importància que les famílies es comprometin i treballin conjuntament amb l’escola i els professionals: “Tots hem d’anar a una. Si cada agent va pel seu compte, el nen anirà més perdut”, ha remarcat. En el seu cas, CDIAP, escola i família han mantingut una comunicació fluida per marcar un camí comú. Aquest treball en xarxa, segons ha explicat, ha estat clau.
Norma Vidal | ACN Viladecans
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 15 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |