Dinamarca retira un nadó a una mare groenlandesa malgrat la prohibició dels tests parentals

[Toni]

Una polèmica decisió de les autoritats daneses ha tornat a posar en el punt de mira el sistema de protecció a la infància del país. El passat 11 d’agost de 2025, Ivana Nikoline Brønlund, una jove mare de Groenlàndia, va donar a llum la seva filla en un hospital de Hvidovre, a prop de Copenhaguen. Tot i que els anomenats tests de competència parental havien estat prohibits mesos abans per a famílies d’origen groenlandès, el municipi implicat va aplicar-li la prova i, en considerar que no l’havia superat, va retirar la custòdia del nadó a la mare només una hora després del part.

Els tests FKU (forældrekompetenceundersøgelse) han estat àmpliament criticats per ser culturalment i lingüísticament esbiaixats, i per afectar de manera desproporcionada mares groenlandeses i fèroe. Segons dades oficials, un 5,6% dels infants d’origen groenlandès han estat separats de les seves famílies a Dinamarca, en comparació amb només un 1% dels infants danesos. Per aquest motiu, el govern danès havia ordenat la fi de les proves a partir del maig de 2025 i recomanat recórrer a serveis especialitzats d’assessorament. Malgrat això, el municipi de Høje-Taastrup va continuar amb el procediment i va justificar que la mare “no era prou groenlandesa” perquè la norma fos aplicable.

El cas ha generat protestes a Groenlàndia, Dinamarca i altres països nòrdics, i ha estat denunciat per associacions de drets humans com un exemple de discriminació institucional. La ministra de Serveis Socials danesa ha demanat explicacions al municipi i ha recordat que la llei prohibeix explícitament aplicar les FKU a famílies groenlandeses. El recurs legal presentat per Ivana serà revisat el 16 de setembre de 2025.

Aquest episodi se suma a un llarg historial de mesures polèmiques contra la població inuit i groenlandesa: des del trasllat forçat de nens a famílies daneses el 1951 (experiment dels petits danesos), fins a campanyes de control de natalitat i esterilitzacions als anys seixanta i setanta. Organitzacions socials reclamen que el cas serveixi per obrir un debat profund sobre la necessitat de garantir una protecció infantil justa, respectuosa amb la cultura i centrada en el benestar familiar.

Font: 3Cat