::: Entrevista a Noemí Suriol, del Centre Lenoarmi

Tota l'actualitat a Socpetit i tots els vostres comentaris.
Avatar de l’usuari
Gisela010
:: dinosaure
Entrades: 8013
Membre des de: dc. oct. 13, 2010 9:51 am

::: Entrevista a Noemí Suriol, del Centre Lenoarmi

EntradaAutor: Gisela010 » dj. jul. 12, 2012 1:50 pm

Us deixem l'entrevista que vam fer a Noemí Suriol, fisioterapeuta i especialista en el Mètode Lenoarmi. Ens ho explica tot sobre les classes i les activitats per a totes les edats del centre Lenoarmi.

1) Noemí, tu ets fisioterapeuta i especialista en el Mètode Lenoarmi. Explica’ns, per la gent que no ho sàpiga, en què consisteix aquest mètode?

El mètode Lenoarmi té dues visions a través de les quals el podem explicar perfectament: la visió filosòfica i la pedagògica.
La visió filosòfica de Lenoarmi apel•la a la llei natural amb ordre i harmonia.
D’altra banda, la pedagògica fa referència a que tots tenim una naturalesa, que hem d’aprendre a moure’ns amb ella, i finalment hem de ser capaços de posar un cert ordre a la nostra vida per estar bé amb nosaltres mateixos.

Tot això és complicat perquè hem d’aconseguir conquistar l’harmonia de la ment, del cos i la de les emocions. Afortunadament això és possible assolir-ho perquè, entre d’altres coses, totes les activitats que es fan a Lenoarmi, des de la dona embarassada fins la dona de 90 anys, es mouen en funció d’aquesta base.

Per exemple, nosaltres comencem amb la dona embarassada, que prèviament s’ha de preparar pel part, però també ha d’aprendre a moure’s amb una naturalesa nova i compartida amb un fill i ha d’intentar establir uns vincles perquè l’embaràs sigui el més harmònic possible.

2) Quins beneficis o quins objectius persegueix el mètode de cara als nens, i què aporta als pares, a curt i llarg termini?

En el cas dels nadons, el primer que busquem és despertar el seu moviment natural. També volem que es puguin expressar segons la seva evolució emocional, no només la motriu. A partir d’aquí el paper fonamental dels pares en l’activitat és aprendre a posar ordre i a encausar les actituds i les emocions dels seus fills.

Posaré un exemple d’una situació que vivim sovint en l’activitat de l’aigua. Què fan la majoria de pares i mares primerencs quan el nen entra a la piscina i plora? S’espanten i, acte seguit, deixen anar la frase de: ‘Al nen no li agrada l’aigua’. Automàticament el següent pas és deixar el curs perquè els pares pateixen quan senten el plor del seu fill. Doncs han de saber que, fent això, el que estan aconseguint és sobreprotegir l’infant, i això no és bo ni per nosaltres ni per ell.

El que haurien de fer, en tot cas, és protegir-lo perquè el bebè necessita un adult que encausi i que posi ordre a aquesta nova situació a la que s’enfronta, en aquest cas la piscina. Per tant, si el bebè plora, el primer que cal fer és calmar-lo. En el moment en què el tranquil•litzem, la criatura adquireix molta seguretat i augmenta la seva autoestima perquè estem generant un vincle de confiança amb ell i l’estem ajudant a superar una dificultat. Tot això és el que el farà créixer com a persona.
Per tant, de manera resumida podríem dir que no hem de treure mai dificultats al bebè, sinó que cal aportar-li seguretat per poder superar els problemes amb que es va trobant.

3) Sabem que aquest mètode el va inventar la teva mare, Ma Rosa Puigvert, el 1985. Com va ser? D’on va treure tota la informació?

Jo diria que el va desenvolupar la meva mare, perquè la llei natural ha estat sempre inventada. Ella va aconseguir portar a la pràctica un concepte teòric, però es va guiar per la intuïció i per l’experiència que tenia, perquè des de petita era molt lluitadora i molt autodidacta.

De fet, ella va engegar Lenoarmi com una escola d’esquena, perquè tenia molts problemes en aquesta zona i li van detectar una escoliosi greu que amb els anys podia deixar-la en cadira de rodes. Va ser aleshores que va començar a viatjar, va parlar amb experts i va descobrir uns moviments que compensaven l’esquena i que li permetrien millorar. A partir d’aquí va crear l’escola d’esquena.
Uns anys més tard, ella es va casar, va quedar embarassada, va començar a investigar el moviment de l’embarassada i va crear l’escola per a embarassades.
Quan va parir, va investigar el part i va crear l’escola d’embarassades i preparació al part. Finalment, quan va tenir la primera criatura, que vaig ser jo, va començar l’escola amb el moviment natural però només al terra i després ja va anar afegint noves disciplines.

4) Quina evolució té el nen dins l’escola de Lenoarmi?

De 0 a 3 anys comencen el curs que volen, Babysport, Babyaquatic, Babymusic, amb la mare o el pare. A partir dels 3 anys comença la independència amb la dinàmica d’un grup i és aleshores quan el nen comença la sociabilitat, abans no.
És en aquesta etapa que nosaltres treballem el ‘lenomoviment’, un tipus de moviment corporal que ja va enfocat cap a l’acrobàcia, cap al ritme, cap al ball, però tot a dins de la mateixa classe.

I a partir dels 5 anys comencem a posar petites ‘disfresses’ a l’activitat depenent del temperament del nen. N’hi ha que els derivem cap al patinatge perquè necessiten més seguretat o un to muscular més global, n’hi ha d’altres que els enfoquem més cap al judo perquè són nens que necessiten enfrontar-se sense por corporal amb una altra persona i, a més, poder regular la seva agressivitat, etc.
Amb aquestes activitats tots els infants tonifiquen, fan esport i, a més, són més forts com a persones perquè van adquirint la filosofia de l’esforç en positiu de ‘si caic, m’aixeco’.

5) Quines diferències trobem del mètode Lenoarmi respecte d’altres?

Jo destacaria que la diferència rau en com es fan les activitats a Lenoarmi.
Per exemple, els nadons a l’aigua els trobarem a les piscines de molts centres, però a Lenoarmi, per la filosofia i la pedagogia que tenim, els pares notaran que hi ha un procés d’evolució, és a dir, que des de que comencen fins que acaben, els nens han progressat motriument i emocionalment; motriument perquè aprenen a moure’s a l’aigua, i emocionalment perquè aprenen a ser prudents, a identificar els límits i a ser educats.

En altres piscines, el que ens trobem és amb un parc aquàtic, els nens s’ho passen molt bé i exploren, però falta l’evolució.

A part d’aquesta diferència, en trobem més. Per exemple, els nens que segueixen el mètode Lenoarmi tenen més capacitat d’autocontrol, es saben regular molt bé. Són nens que no depenen de l’entorn sinó que ells, tot el que fan, ja saben si ho estan fent bé o no, i no cal que tota l’estona estiguem aplaudint les seves accions.
És veritat que l’acte de compensar-los amb emoció i alegria el necessiten tots els nens potser fins els 4 o 5 anys però, després, els que segueixen el mètode Lenoarmi ja seran capaços de jutjar ells mateixos els seus actes i es sabran auto-motivar amb tot el que fan.

Per això, l’ideal és que el mètode Lenoarmi formi part del projecte educatiu de la família i que el comencin a practicar tots els nens des de ben petits. Per la majoria de pares que vénen al nostre centre, el mètode ja és un complement més de l’educació del nen, és com una continuació de casa.

6) Què passa si un nen comença més tard el mètode Lenoarmi, per exemple, als 2 anys?

Depèn. N’hi ha que tenen por, n’hi ha que són més inconscients, i els dos són difícils de fer evolucionar. En el primer cas és complicat que aprengui, i en el segon és aventurat introduir-lo a l’aigua de manera precipitada.
El que nosaltres fem en els dos casos és encausar les seves conductes; la por la convertim en prudència, i la imprudència la transformem en saber aplicar uns límits. Per tant, podem dir que, en general, és igual l’edat que els nens comencin a practicar el mètode Lenoarmi; tot és un punt de partida des d’on comencen a créixer.

7) Quin material feu servir a les classes de BabyAquatic?


El primer material que fem servir és el cos a cos. Els pares han d’aprendre que la vida amb els fills és com un ball, i cada nen és diferent i, per tant, no tots ballaran el mateix estil: un serà més de rock and roll, l’altre triarà el vals o potser el txa-txa-txa! El més important és descobrir quin és el ritme del nostre fill i, a partir d’aquí, ballar-lo. I això només s’aprèn amb el pare o la mare i el fill o la filla, cos a cos i jugant, experimentant i evolucionant.
Després, com a complement pel desenvolupament i correcte moviment del nen a la piscina, trobem les joguines o els materials, que no són imprescindibles: xurros, xurros amb connector, matalassos per l’aigua, cinturons…
El que no farem servir mai són les bombolles i els maniguets perquè bloquegen el moviment natural del nen.

8) El mètode que vosaltres ensenyeu al centre de Lenoarmi, després els pares el poden aplicar a casa amb els seus fills pel seu compte?

I tant! Però el que a mi m’aporta una gran alegria és veure que les famílies que han vingut amb el primer fill al centre, quan tenen la segona criatura, també segueixen assistint a les nostres classes.
Això s’explica perquè, encara que amb el primer fill haguem ballat un tango, amb el segon nen potser haurem d’aprendre a ballar un vals…i és aquí on ens n’adonem que no es poden educar a tots els fills igual i cada cas necessita un tractament individual. És per això que, encara que puguin i vulguin aplicar el mètode a casa, els pares vénen i tornen a Lenoarmi a aprendre conceptes nous perquè el nen evolucioni correctament.

9) Què passa si volem portar a la platja als nens o bebès que durant el curs han estat acostumats a nedar a la piscina de Lenoarmi? Noten molt el canvi?

Els nens de 0 a 2 anys tenen una inconsciència òptica, que vol dir que són inconscients pel que fa a les quantitats. Per tant, no són capaços de reconèixer si hi ha molta aigua o poca aigua en un lloc, ja sigui el mar o la piscina.

A partir dels 2 anys si que comencen a tenir consciència òptica, per tant ja sabran davant de què es troben. I és aquí on un nen que està acostumat al centre Lenoarmi possiblement demanarà als pares que s’esperin a posar-lo al mar perquè necessita uns quants dies per entrar-hi. Però els adults han d’estar tranquils perquè segurament el nen ho acabarà fent al seu ritme.

10) Ara a l’estiu, quins són els consells bàsics que hauríem de donar als pares a l’hora d’entrar els nens a l’aigua? Quines precaucions hem de prendre?

En tots els casos, els pares han d’explicar ben bé als nens, sobretot els més petits, què és el mar i quines característiques i riscos té abans d’entrar-hi. Se’ls hi pot dir, per exemple, que el mar té onades, que van i vénen, que a vegades són grans i volen jugar amb els nens i, si no tenen cura, les onades són tan grans i tenen tantes ganes de jugar amb ells que poden evocar-los a fer tombarelles. També se’ls ha d’avisar que poden empassar aigua i, per això, abans d’entrar al mar els podem deixar llepar l’aigua perquè sàpiguen que és salada.

11) L’aigua de les piscines de Lenoarmi està tractada degudament?

I tant! Està tractada amb ultra-violeta i el nivell de clor és molt baix. Ho fem així perquè hi ha estudis científics que demostren que el clor és un desinfectant que perjudica molt els nens, sobretot quan són molt petits; produeix otitis, augmenta la possibilitat de que els nens tinguin pell atòpica… En canvi, amb el nostre sistema obtenim piscines preparades pels bebès des del primer mes de vida.

12) Hem vist que a Lenoarmi també teniu una escola de pares. Com funciona, i quines ajudes proporcioneu?

L’escola de pares té tres enfocs.

Un és l’enfoc de la llar d’infants. Aquesta opció permet que els pares o mares vinguin amb els seus fills 2 hores al matí, per exemple, i passin aquesta estona fent tot tipus d’activitats amb ells.
Cada activitat incorpora conceptes propis de l’edat del nen de manera que, els pares que no porten els seus fills a la llar d’infants, les criatures estan integrant tot el necessari de P1 i P2. Aleshores, quan comencen les classes de P3, els menuts ja estan preparadíssims! Fins i tot, capacitem als pares perquè es puguin separar dels nens quan vagin a l’escola, és a dir que fem una adaptació a la separació.

L’altre enfoc és aquell pels pares que treballen tot el dia, que tenen els nens a la llar d’infants, i que volen tenir el seu temps individual per fer les activitats amb els seus fills. Això es fa normalment a la tarda-vespre.

I, per últim, trobem l’escola de pares enfocada a xerrades, tallers i conferències.
Això ho desenvolupem a través de les demandes dels propis pares. Per exemple, ara a l’octubre farem el ‘coaching per a pares’, una activitat que servirà perquè els adults preguntin i despertin la comunicació amb els fills.
Actualment sabem que la majoria de pares treballen molt i els nens passen molt temps amb els/les cangurs i es senten sols perquè els falta la presència paternal i/o maternal. I no només això, sinó que hi ha mancança de comunicació i, encara que la intentem activar, el temps que passem amb els nostres fills sovint és molt menys del que seria l’habitual.
Els nens estan 8 hores al col•legi i quan tornen a casa vénen amb necessitats i amb moltes històries per explicar. Per tant, és un requisit fonamental que en poc temps, en una o dues hores, els hi traiem tota la informació (com es sent, què pensa, què ha passat durant el dia) i que s’expressin emocionalment.

I el més important de tot és que hem de saber i descobrir com preguntar, perquè molts pares ho fan de forma directa i així, un nen, quasi mai et respondrà. Un exemple d’això seria:
-Com ha anat el dia? Bé.
-Què has fet a l’escola? Res.
–Què has menjat avui? No ho sé.

Els pares hem d’aprendre a comunicar-nos de manera que ens serveixi per aprofitar el temps, perquè l’estona sigui eficaç i aconseguim que els nens despertin les ganes d’explicar-nos moltíssimes coses. D’aquesta manera els ajudarem, si ho necessiten, i creixeran més ràpid, emocionalment parlant. I l’ideal és que estableixin una conversa el pare, la mare i els fills, tots junts.

13) Hi ha alguna activitat interessant més que vulguis destacar?

En general les tertúlies i xerrades que fem. Però també voldria destacar el Baby Coffee, que és ideal per a les mares primerenques que van perdudes, sobretot durant el primer trimestre. Allà el que fem és assessorament per la lactància, assessorament per la criança, donem idees de joc per a fer pares i fills, i els expliquem tot el què necessiten.
Només amb un cafè i unes galetes, i les mares amb els nens, un cop al mes creem un espai de recolzament emocional perquè les mares se sentin més segures i perquè sàpiguen que tenen tot el nostre suport. I per assistir-hi no cal ser alumna de Lenoarmi, pot venir qui vulgui!

14) Teniu algun tipus d’acord o col•laboració amb les escoles?


Simplement el que fem és que si hi ha un nen amb problemes en una escola i allà no poden cobrir les seves necessitats, aquí si que ho fem i ho fem des de l’activitat preventiva i educativa. Ajudem els nens a què millorin assignant-los les activitats adequades a les seves mancances, i tot això ho fan en grup.
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Avatar de l’usuari
gemma
Site Admin
Entrades: 341
Membre des de: dl. març 31, 2003 2:36 pm
Ubicació: bcn
Contacta:

Re: ::: Entrevista a Noemí Suriol, del Centre Lenoarmi

EntradaAutor: gemma » dj. jul. 19, 2012 6:17 pm

Molt interessant!!! :ok:

Torna a “Actualitat a Socpetit”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::