:: Entrevista al Lleó, la Cristina i el Jordi, de Polseres
:: Entrevista al Lleó, la Cristina i el Jordi, de Polseres
.En aquesta tercera entrevista de 'Polseres Vermelles' parlarem amb l'Àlex Monné, la Joana Vilapuig i l'Igor Szapakowski, que són el Lleó, la Cristina i el Jordi a l'exitosa sèrie que estrenarà nova temporada l'any vinent
1) Expliqueu-nos una mica com ha evolucionat, i com afronta el vostre personatge la segona temporada?
JOANA VILAPUIG: Jo crec que passem de ser nens a ser adults. Els personatges s’han fet grans, lluiten més per la malaltia i ja no es veurà aquell concepte de grup d’amics que s’ho passen molt bé junts. Serà una temporada més fosca en general i hi haurà situacions més bèsties.
IGOR SZAPAKOWSKI: Cal especificar que no passarem una adolescència gaire agradable perquè, un cop surts de l’hospital, la vida real a fora és molt dura. Els amics que tenies i que no t’han vingut a veure ja no saps si són amics teus de debò, no saps amb quines reaccions et trobaràs quan el teu cercle d’amistats vegi que et falta una cama, etc.
2) Joana, hi haurà canvis aquesta temporada vinent en el tema amorós?
J.V: La temporada passada vaig acabar amb el petó a el Lleó i aquesta ja veureu vosaltres mateixos què passarà.
ÀLEX MONNER: ho entendreu tot amb els flaixbacs que hi haurà. Allà es veurà tot el que ha succeït en aquests dos anys que se suposa que ja han transcorregut. També sabreu per què els personatges de la segona temporada són com són i per què han canviat. Descobrireu, per exemple, per què el Jordi es converteix en el que es converteix, per què es sent desubicat…
J.V: Els primers quatre capítols resumiran la vida de dos anys. En el primer capítol sabrem què li ha passat al Lleó, en el segon descobrirem què ha fet en Jordi, en el tercer veureu què ha estat de la meva vida, etc.
I així podreu anar recomponent les peces del puzzle per saber qui són i quina nova vida tenen ara els Polseres Vermelles.
3) Àlex, com a líder dels Polseres Vermelles, quin futur t’espera?
À.M: El Lleó no ha canviat gaire. Continua en la mateixa línia perquè encara seguirà a l’hospital i continuarà tenint l’esperit de superació que ha tingut sempre. La incògnita serà si durant la temporada seguirà rondant pel centre sanitari, si acabarà sortint…això no se sap.
4) Joana, què va significar per tu entrar a formar part d’aquesta sèrie i ser la única noia del grup?
J.V: Jo els coneixia una mica a tots per ‘Herois’, per la veritat és que molt poc. Després vaig presentar-me al càsting de Polseres Vermelles, i quan em van dir que m’havien agafat i que hauria d’anar a conviure en una casa amb 5 nois… em vaig atemorir una mica i només desitjava que posessin, almenys, una altra noia.
Però la veritat és que des del primer moment m’hi vaig sentir molt còmode, em van tractar molt bé, i ara estic molt i molt a gust.
5) Àlex, t’hem vist a ‘Herois’, a ‘Rec3’, ‘Nens salvatges’, però a nivell d’emocions i sentiments, ‘Polseres Vermelles’ és l’experiència que te n’ha aportat més?
À.M: No, cadascuna té lo seu. El Lleó és un personatge que costa, perquè vivim circumstàncies a la vida totalment diferents, però també he tingut construccions d’altres personatges que han costat bastant.
Jo crec que el millor de ser actor és precisament això, trobar i actuar en vides molt diferents per aprendre coses noves i interessants de cada personatge. També està bé trobar allò en què t’hi assembles i allò en que ets totalment diferent, i a partir d’allà anar treballant-ho.
6) Què t’ha aportat el Lleó a la teva vida personal?
À.M: El Lleó m’ha aportat una altra manera de veure les coses, he après a desdramatitzar algunes situacions. És a dir, el que abans em semblava que era una muntanya, si ho mires des del punt de vista del Lleó sembla una merda.
Però això passa amb tots els personatges, i crec que és una de les coses que més ha transmès la sèrie; hem descobert la finalitat de veure les coses des d’un altre punt de vista. I això es demostra en l’esperit de superació que tenen cadascun d’ells.
J.V: I el més fort és que, sí, els nostres són personatges de ficció, però a la vida real n’hi ha molts com ells! I quasi cada dia ens arriben missatges d’aquests malalts agraint-nos que fem la sèrie…
À.M: Per mi això és impagable! I, de fet, tots els qui estem a ‘Polseres Vermelles’ estem d’acord en què si nosaltres treballem i ens hi esforcem tant és per situacions com aquestes. Perquè val molt la pena que després et vingui un noi que està com el teu personatge i et digui que li dónes força i ànims per seguir endavant, que es veu reflectit en tu…això és el que ens agrada!
Suposo que tots els nens que es troben en la meva situació o en la de qualsevol polsera necessiten algú que els representi per aferrar-s’hi com a referent.
7) I la sèrie en general, què us ha ensenyat?
J.V: Potser no és ben bé alguna cosa que m’hagi ensenyat, però a mi, per exemple, em feia molta por anar a un hospital. Ara, en canvi, si alguna vegada hi vaig ho faig tranquil•lament perquè penso que em trobaré una Cristina, un Lleó…
À.M: Que la vida no és tan fàcil com sembla.
8) Creieu que s’havia de parlar del càncer d’una altra manera, diferent a totes les sèries que s’havien fet fins ara?
J.V: Evidentment! Fins ara havíem vist sèries que en parlaven, però els verdaders protagonistes eren els metges. Jo no dic que ells no siguin importants, i tant que sí! Però faltava explicar què senten els malalts, i sobretot els nens!
Perquè hi ha infants que tenen càncer i no se n’han d’amagar; se n’ha de parlar i ha de deixar de ser un tema tabú.
9) I com s’ha de parlar de la malaltia, o fins i tot de la mort, als infants?
À.M: Des d’un punt de vista totalment normal.
J.V: Precisament l’altre dia ho parlàvem els ‘Polseres’, i vam arribar a la conclusió que només hi ha dues coses totalment certes a la vida: que ets fill de la teva mare i que moriràs. Per tant, mai pots amagar cap d’aquestes dues evidències.
10) Quins consells els donaríeu a aquells nens que estan passant per la mateixa situació que el vostre personatge?
À.M: Jo els hi diria que confiïn molt en ells mateixos i que lluitin. També els voldria aconsellar perquè no deixin mai de banda la gent que els estima, perquè són aquestes persones les qui després els ajudaran en tot.
J.V: Jo els hi diria que cal pensar que només hi ha una vida i que cal viure-la al màxim! Que per molts problemes que tinguis, sempre cal mirar endavant.
I.S: Dir-los els podríem dir moltes coses. Però sabem que no és gens fàcil superar les situacions que estan vivint molts nens, i nosaltres podem ser herois però no els podem prometre res.
Sí que els donaria molta força, molt d’afecte i amor a les persones que viuen el mateix que els nostres personatges.

Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |


