'Educar amb humor', xerrada de Carles Capdevila a Petitàlia

Tota l'actualitat a Socpetit i tots els vostres comentaris.
Avatar de l’usuari
Gisela010
:: dinosaure
Entrades: 8013
Membre des de: dc. oct. 13, 2010 9:51 am

'Educar amb humor', xerrada de Carles Capdevila a Petitàlia

EntradaAutor: Gisela010 » dl. abr. 04, 2016 11:45 am

Carles Capdevila va oferir la xerrada 'Educar amb humor' a la Fira Petitàlia de Lleida, el dissabte 2 d'abril a les 17:30h. Es tractava d'una explicació detallada i amb sentit de l'humor de com concep ell la paternitat i la criança.

Carles Capdevila és el director del diari ARA i també pare de quatre fills, que actualment tenen 20, 18, 13 i 7 anys. És a dir, dos més aviat grans i dos més petits. Dos que l'odien i dos que l'estimen. Són molt diferents i diu que això es nota, per exemple, quan ell arriba a casa. Sap que dos l'abraçaran i dos que no.

El periodista va parlar dels seus 19 anys d'experiència com a pare subratllant la diferència entre adolescents i nens, de la reinvenció de la teoria de la relativitat i de com va descobrir quina era la seva missió a la vida: espavilar als petits i controlar als grans (tot i que després va perfeccionar aquesta idea: cal espavilar als petits i intentar controlar als grans, perquè l'adolescent és un ésser estrany que et diu que no ha fet res, no ha anat a cap lloc ni ha quedat amb ningú. Per tant, no és perillós'.)

Entre les diferències entre adolescents i nens, Capdevila va posar-ne un bon exemple: 'fa dinou anys, esterilitzàvem el xumet cada vegada que pensàvem que havia caigut a terra. Amb el segon fill, si el xumet havia caigut en un lloc molt brut, el passàvem sota l'aixeta i llestos. Amb el tercer, si havia caigut en un lloc molt, molt brut i hi havia almenys tres testimonis, el passàvem una mica per la camisa. Amb el quart ja no ens preocupàvem per aquestes coses'.

Va voler destacar que 'educar requereix constància i perill' i ho demostra amb un exemple: 'educar és com aprendre a anar en bicicleta. Quan, des d'un bon principi, incitem als nens a anar en bici, els incitem al perill (sabem que serà dur; que no els estarem empenyent tota l'estona, els deixarem anar i ells no ho voldran; que els traurem les rodetes, cauran, es faran mal i ploraran...). És a dir, sabem tots els riscos que això comporta però, tot i així, ho acceptem. Després, quan els deixem anar sols, sabem que també serà perillós, perquè no podem preveure què passarà sense la nostra supervisió. Però tot aquest procés és necessari.

Capdevila va apel·lar a cinc sentits que componen la base de la seva manera d'educar: el sentit comú, el sentit del ridícul, el sentit del deure i de la responsabilitat, el sentit moral i el sentit de l'humor.

- El sentit comú:
el que ens diu que 'els fills entenen que el món funciona segons les reaccions que tinguem al que fan'. Capdevila va comentar amb humor: 'quan el nen assenyala una joguina i decidiu que no la hi compreu, el petit comença a plorar i no la hi compreu, es tira per terra i no la hi compreu, es posa morat per una rebequeria i no la hi compreu, i treu la llengua, ja mig ofegat i finalment la hi compreu, el nen entendrà que a casa només et compren alguna cosa quan estàs al límit.

- El sentit del ridícul: que de vegades es perd. Com, per exemple, 'els pares baixets d'un nen baixet preocupats perquè el seu fill era baixet i que van anar al pediatre a demanar-li vitamines'.

- El sentit del deure i la responsabilitat: 'si no vols fills, no els tinguis, però si els tens, cal educar-los. Això de voler ser pares però, alhora, voler-se resistir al fet que canviï la teva vida, és difícil d'entendre. No tenir fills és molt pràctic. Tenir fills no és pràctic, és apassionant, meravellós, divertit, una aventura fantàstica… Els teus amics sense fills el dilluns presumeixen que han anat al cinema i tu has anat a urgències'.

- El sentit moral: s'han de saber transmetre una sèrie de valors als fills, i cal fer-ho correctament. Capdevila explica que en aquest sentit sempre ha confiat molt en els esplais i en el teixit associatiu perquè, diu, 'on hi ha voluntaris, allà hi ha valors, segur. Els esplais treballen i eduquen nens gratis. Una persona que educa i que ho fa sense cobrar i que, a més, és feliç, allà segur que hi ha valors i dels bons'. També afegeix que cal saber donar confiança als fills perquè només així els nens es convertiran en joves responsables.

- El sentit de l'humor: el que cal per sobreviure. El periodista diu que és la capacitat d'agafar distància i riure-te'n de les teves misèries i desgràcies.
A més, afegeix, que la ironia és molt més útil que una esbroncada i en posa un exemple: 'Un dia el meu fill em va venir a casa amb un 1'9 en matemàtiques. L'endemà pretenia anar a veure un partit del Barça. Jo, en comptes de renyar-lo vaig dir-li: - Sí, per descomptat, anem a veure el Barça per celebrar el teu 1'9! I ell li va contestar: - D'acord, ja ho he enxampat, em poso a estudiar ara mateix.

Capdevila va acabar la seva xerrada explicant que fa 19 anys ell tenia molt clar que no volia tenir fills, però que la seva dona insistia una mica. Aleshores es va comprar un llibre que es deia 'Educar cada dia és més difícil'. Se'l va llegir, el va entendre i li va dir a la seva dona que no estava preparat per tenir fills i que, fins i tot, en el mateix llibre un pedagog deia que educar cada dia era més difícil. Aleshores la seva dona va dir-li el següent: si educar és cada dia més difícil, tinguem els fills ràpid, abans que sigui impossible.
I així va ser que va tenir els 4 fills.
L'últim missatge amb què Capdevila va tancar la xerrada va ser: 'educar és cada dia més difícil, però si ho fem amb humor, probablement, ens surt bé'.


Imatge

Torna a “Actualitat a Socpetit”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::