::: Com explicar-li als teus fills la veritat del Pare Noel i els Reis d'Orient
::: Com explicar-li als teus fills la veritat del Pare Noel i els Reis d'Orient
És un d'aquests dies que recordem de grans. El dia que ens assabentem que el Pare Noel o els Reis Mags no existeixen.
És dur d'assimilar, però la veritat és que no ens ve de cop. Comences a sospitar a poc a poc. Però intentes no pensar molt en això perquè en el fons vols creure-t'ho. Vols creure que són persones de carn i os. Que tenen poders. Que volen. Que són capaços de visitar a tots els nens del món en una sola nit. Però, i si ha estat tot un malentès? I si els Reis Mags o el Pare Noel no són això? I si els Reis Mags realment existeixen? I si Pare Noel no és una persona sinó una missió? I si podem convertir-nos en ells?
Mira com ho fa aquesta família amb els seus fills:
'En la nostra família tenim una manera molt especial que els nens passin de rebre regals del Pare Noel, a convertir-se en Pare Noel. Com nosaltres ho fem, el concepte de Pare Noel no és una mentida que es descobreix, sinó una transició que involucra una sèrie de bons actes i esperit nadalenc.
Quan tenen 6 o 7 anys, quan veus que el nen/a sospita que Pare Noel pot ser que no sigui un ser material, això significa que l'infant està llest. Porteu-lo a berenar a la vostra cafeteria favorita. Asseieu-vos, demaneu una beguda, i aleshores li dieu el següent:
“Aquest any has crescut una barbaritat. No només ets més alt, sinó que puc veure que el teu cor ha crescut també (cal remarcar comportaments empàtics, situacions en les quals hagi considerat els sentiments dels altres, bones accions, etc. que l'infant hagi fet l'últim any). De fet, el teu cor ha crescut tant, que creiem que estàs llest per convertir-te en Pare Noel.
Probablement t'hagis adonat que la majoria dels Pare Noels que veus són persones disfressades. Pot ser que alguns dels teus amics t'hagin dit que Pare Noel no existeix. Hi ha molts nens i nenes que pensen això perquè no estan preparats per ser Pare Noel, però TU SÍ QUE HO ESTÀS."
Assegura't de mantenir el to de conspiració i intriga adequat.
Aleshores, l'infant tria a algú que coneix, un veí en general. La missió del petit és, en secret, descobrir alguna cosa que aquesta persona necessiti, i després aconseguir-ho, embolicar-ho, lliurar-ho – i no dir-li mai a la persona d'on va sortir. Ser Pare Noel no consisteix a emportar-se el mèrit, no és així? És una cosa altruista.
El meu fill gran va triar a la “senyora bruixota” de la cantonada. Aquesta senyora era realment horrible, tenia una tanca al voltant de casa seva i mai deixava als nens entrar a buscar les pilotes que hi queien. Els cridava que juguessin fent menys soroll, etc. Una autèntica 'bruixa'. Camí a l'escola, el meu fill es va adonar que cada matí sortia a buscar el diari descalça, així que va decidir que necessitava unes sabatilles. Va haver d'anar a espiar i decidir com de grans eren els seus peus. Un dissabte es va amagar darrere dels arbustos i va arribar a la conclusió que tenia una M. Vam anar al centre comercial i vam comprar unes sabatilles que escalfessin força. Les va embolicar i els hi va posar una etiqueta: Feliç Nadal, del Pare Noel.
Una nit havent sopat, es va acostar fins a casa la veïna i va deixar el paquet sota la seva porta. Al matí següent la va veure sortir, recollir el diari, agafar el regal i tornar a entrar.
El meu fill estava emocionat i no podia esperar a veure què passaria després. Al matí següent quan vam passar amb el cotxe, allà estava ella, de camí a recollir el diari – portant les sabatilles. Estava com a boig. Li vaig haver de recordar que ningú mai podria saber el que va fer, perquè si no, no podria ser Pare Noel.
Amb els anys, va triar a un bon nombre de persones com els seus objectius, sempre fent-los un regal únic per a cadascun. Un any, va polir la seva bicicleta, li va posar un seient nou i la hi va donar a una de les filles d'uns amics nostres. Aquesta família tenia bastants problemes econòmics. Això sí, li vam preguntar primer al pare i a la mare si els semblava bé. La mirada en la cara de la nena quan va veure la bici al pati amb un gran llaç vermell, era gairebé tan bona com la del meu fill.
Quan va arribar el moment que el meu segon fill s'unís al projecte, el meu fill gran va venir amb nosaltres a la cafeteria i em va ajudar amb el discurs d'introducció. Als dos se'ls dóna genial fer regals, per cert, i mai es van sentir enganyats, perquè simplement els vam fer part del secret de ser Pare Noel, o Reis Mags.'
Què us sembla la idea?

És dur d'assimilar, però la veritat és que no ens ve de cop. Comences a sospitar a poc a poc. Però intentes no pensar molt en això perquè en el fons vols creure-t'ho. Vols creure que són persones de carn i os. Que tenen poders. Que volen. Que són capaços de visitar a tots els nens del món en una sola nit. Però, i si ha estat tot un malentès? I si els Reis Mags o el Pare Noel no són això? I si els Reis Mags realment existeixen? I si Pare Noel no és una persona sinó una missió? I si podem convertir-nos en ells?
Mira com ho fa aquesta família amb els seus fills:
'En la nostra família tenim una manera molt especial que els nens passin de rebre regals del Pare Noel, a convertir-se en Pare Noel. Com nosaltres ho fem, el concepte de Pare Noel no és una mentida que es descobreix, sinó una transició que involucra una sèrie de bons actes i esperit nadalenc.
Quan tenen 6 o 7 anys, quan veus que el nen/a sospita que Pare Noel pot ser que no sigui un ser material, això significa que l'infant està llest. Porteu-lo a berenar a la vostra cafeteria favorita. Asseieu-vos, demaneu una beguda, i aleshores li dieu el següent:
“Aquest any has crescut una barbaritat. No només ets més alt, sinó que puc veure que el teu cor ha crescut també (cal remarcar comportaments empàtics, situacions en les quals hagi considerat els sentiments dels altres, bones accions, etc. que l'infant hagi fet l'últim any). De fet, el teu cor ha crescut tant, que creiem que estàs llest per convertir-te en Pare Noel.
Probablement t'hagis adonat que la majoria dels Pare Noels que veus són persones disfressades. Pot ser que alguns dels teus amics t'hagin dit que Pare Noel no existeix. Hi ha molts nens i nenes que pensen això perquè no estan preparats per ser Pare Noel, però TU SÍ QUE HO ESTÀS."
Assegura't de mantenir el to de conspiració i intriga adequat.
Aleshores, l'infant tria a algú que coneix, un veí en general. La missió del petit és, en secret, descobrir alguna cosa que aquesta persona necessiti, i després aconseguir-ho, embolicar-ho, lliurar-ho – i no dir-li mai a la persona d'on va sortir. Ser Pare Noel no consisteix a emportar-se el mèrit, no és així? És una cosa altruista.
El meu fill gran va triar a la “senyora bruixota” de la cantonada. Aquesta senyora era realment horrible, tenia una tanca al voltant de casa seva i mai deixava als nens entrar a buscar les pilotes que hi queien. Els cridava que juguessin fent menys soroll, etc. Una autèntica 'bruixa'. Camí a l'escola, el meu fill es va adonar que cada matí sortia a buscar el diari descalça, així que va decidir que necessitava unes sabatilles. Va haver d'anar a espiar i decidir com de grans eren els seus peus. Un dissabte es va amagar darrere dels arbustos i va arribar a la conclusió que tenia una M. Vam anar al centre comercial i vam comprar unes sabatilles que escalfessin força. Les va embolicar i els hi va posar una etiqueta: Feliç Nadal, del Pare Noel.
Una nit havent sopat, es va acostar fins a casa la veïna i va deixar el paquet sota la seva porta. Al matí següent la va veure sortir, recollir el diari, agafar el regal i tornar a entrar.
El meu fill estava emocionat i no podia esperar a veure què passaria després. Al matí següent quan vam passar amb el cotxe, allà estava ella, de camí a recollir el diari – portant les sabatilles. Estava com a boig. Li vaig haver de recordar que ningú mai podria saber el que va fer, perquè si no, no podria ser Pare Noel.
Amb els anys, va triar a un bon nombre de persones com els seus objectius, sempre fent-los un regal únic per a cadascun. Un any, va polir la seva bicicleta, li va posar un seient nou i la hi va donar a una de les filles d'uns amics nostres. Aquesta família tenia bastants problemes econòmics. Això sí, li vam preguntar primer al pare i a la mare si els semblava bé. La mirada en la cara de la nena quan va veure la bici al pati amb un gran llaç vermell, era gairebé tan bona com la del meu fill.
Quan va arribar el moment que el meu segon fill s'unís al projecte, el meu fill gran va venir amb nosaltres a la cafeteria i em va ajudar amb el discurs d'introducció. Als dos se'ls dóna genial fer regals, per cert, i mai es van sentir enganyats, perquè simplement els vam fer part del secret de ser Pare Noel, o Reis Mags.'
Què us sembla la idea?

- Anna Maria
- :: girafa

- Entrades: 2145
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Com explicar-li als teus fills la veritat del Pare Noel i els Reis d'Orient
M'encanta la idea!!
Els meus encara són petits però així ho faré quan arribi el moment!
Moltíssimes gràcies!!
Els meus encara són petits però així ho faré quan arribi el moment!
Moltíssimes gràcies!!
- aiguablava
- :: papallona

- Entrades: 132
- Membre des de: dc. ago. 15, 2012 7:22 am
Re: ::: Com explicar-li als teus fills la veritat del Pare Noel i els Reis d'Orient
Interessant... el que passa és que la majoria dels fills arriben a casa i deixen als 6 anys o 7: "Ja sé que els reis són els pares", o als 5 mateix "Els avis són els que posen regals sota la flassada del tió", pq el tió costa molt més d'aguantar. I no cal gaire més.
Jo recordo que les sospites ens la va confirmar una companya d'escola a segon de primària "El meu germà m'ha dit que els reis són els pares" i clar, si un germà de 9 anys podia assegurar això, sospites totalment aclarides. I el meu fill gran tampoc ha anat amb gaires embuts.
Els meus pares no van haver de fer res i a casa veiem que les descobertes del gran apunten al mateix.
Però és bo saber recursos, perquè cada criatura és un món i mentre que uns ho viuen quasi amb alegria (la seva intel.ligència fent hipòtesis està confirmada), d'altres no ho porten gaire bé.
Jo recordo que les sospites ens la va confirmar una companya d'escola a segon de primària "El meu germà m'ha dit que els reis són els pares" i clar, si un germà de 9 anys podia assegurar això, sospites totalment aclarides. I el meu fill gran tampoc ha anat amb gaires embuts.
Els meus pares no van haver de fer res i a casa veiem que les descobertes del gran apunten al mateix.
Però és bo saber recursos, perquè cada criatura és un món i mentre que uns ho viuen quasi amb alegria (la seva intel.ligència fent hipòtesis està confirmada), d'altres no ho porten gaire bé.
Re: ::: Com explicar-li als teus fills la veritat del Pare Noel i els Reis d'Orient
L'idea em sembla xulíssima i és una bona manera d'implicar els nens i que comencin a pensar en els altres.
Però igual que la jomateixa em temo que vas sospitant i un bon dia un germà gran, algú del cole ... et confirma les sospites: els reis són els pares.
Però igualment es podria adaptar aquesta idea, explicant perque ens agrada fer de Reis o de pare Noel i que ells en poden ajudar. Sobretot si hi han germans o cosinets petits podria estar bé.
M'ho apunto per tenir alternatives quan arribi el moment
Però igual que la jomateixa em temo que vas sospitant i un bon dia un germà gran, algú del cole ... et confirma les sospites: els reis són els pares.
Però igualment es podria adaptar aquesta idea, explicant perque ens agrada fer de Reis o de pare Noel i que ells en poden ajudar. Sobretot si hi han germans o cosinets petits podria estar bé.
M'ho apunto per tenir alternatives quan arribi el moment

Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |




