La segregació escolar a Barcelona es redueix un 16% a primària i un 26% a primer d'ESO
La segregació escolar a Barcelona es redueix un 16% a primària i un 26% a primer d'ESO
La segregació escolar a Barcelona s'ha reduït un 23% a i3, un 15,9% a Primària, i un 26,4% a 1r d'ESO des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya el 2018 i l'aprovació del Pla de Xoc a Barcelona, el 2021. És una de les conclusions de l'estudi 'Oportunitats educatives a Barcelona 2022', encarregat per l'Ajuntament de Barcelona i elaborat per l'Institut Metròpoli. L'estudi indica que la distribució de l'alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica és més equilibrada i paritària entre xarxes pública i privada al llarg dels últims cursos. També destaca que per primer cop el percentatge d'infants d'entre 0 i 2 anys matriculats a les escoles bressol públiques supera al de les llars d'infants privades.
La reducció de la segregació escolar, és a dir, la distribució desigual de l'alumnat vulnerable i el no vulnerable en els diferents centres, es mesura a través de l'índex de dissimilitud, un dels indicadors més utilitzats. Segons aquest, a Barcelona s'ha reduït un 23% a i3, un 15,9% a Primària, i un 26,4% a 1r d'ESO.
L'estudi atribueix la reducció a la combinació d'una doble estratègia. D'una banda, l'impuls de polítiques com els programes de gratuïtat de l'educació per als infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social o l'increment de beques menjador. De l'altra, l'increment de l'oferta pública, amb noves places i centres i, també, integrant centres concertats a la xarxa pública, entre altres.
Per exemple, es fa referència a la reestructuració i l'increment de l'oferta pública a partir de la creació de set nous centres per fusió i tancament d'altres, la creació de quatre nous instituts escola per creixement de quatre escoles, l'augment dels grups de centres públics i la incorporació de vuit centres concertats a la xarxa pública, en zones amb major dèficit de places.
Tot i això, l'informe assenyala la persistència d'algunes de les desigualtats socioeducatives i, per aquest motiu, els autors de la recerca, apunten la necessitat de refermar el compromís a la ciutat en favor de la igualtat d'oportunitats, l'equitat educativa, la inclusió per a tothom, i la lluita contra la segregació escolar.
Més pes de les escoles bressol públiques
La investigació també recull el creixement de la xarxa d'Escoles Bressol Municipals (EBM) entre 2012 i 2022, període durant el qual s'han creat 8 noves escoles i generat 822 noves places. Aquest fet ha comportat, segons recull l'estudi que, actualment i per primer cop a la història, el percentatge de matrícula pública d'educació infantil de 1r cicle és superior al de privada.
Tot i això, l'augment de l'oferta municipal no ha estat suficient per cobrir tota la demanda, i el 43,2% de les famílies que intenten accedir a una escola bressol municipal no hi obtenen plaça. En els últims anys la taxa de demanda atesa de les escoles bressol municipals ha empitjorat lleument: el 2015-2016 era del 59,2%, i al 2022-2023 era del 56,8%.
La demanda actual per EBM (7.706 places al curs 2022-2023) és la més alta en una dècada, només superada per la demanda de 8.381 al curs 2012-2013.
Redacció | ACN Barcelona
La reducció de la segregació escolar, és a dir, la distribució desigual de l'alumnat vulnerable i el no vulnerable en els diferents centres, es mesura a través de l'índex de dissimilitud, un dels indicadors més utilitzats. Segons aquest, a Barcelona s'ha reduït un 23% a i3, un 15,9% a Primària, i un 26,4% a 1r d'ESO.
L'estudi atribueix la reducció a la combinació d'una doble estratègia. D'una banda, l'impuls de polítiques com els programes de gratuïtat de l'educació per als infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social o l'increment de beques menjador. De l'altra, l'increment de l'oferta pública, amb noves places i centres i, també, integrant centres concertats a la xarxa pública, entre altres.
Per exemple, es fa referència a la reestructuració i l'increment de l'oferta pública a partir de la creació de set nous centres per fusió i tancament d'altres, la creació de quatre nous instituts escola per creixement de quatre escoles, l'augment dels grups de centres públics i la incorporació de vuit centres concertats a la xarxa pública, en zones amb major dèficit de places.
Tot i això, l'informe assenyala la persistència d'algunes de les desigualtats socioeducatives i, per aquest motiu, els autors de la recerca, apunten la necessitat de refermar el compromís a la ciutat en favor de la igualtat d'oportunitats, l'equitat educativa, la inclusió per a tothom, i la lluita contra la segregació escolar.
Més pes de les escoles bressol públiques
La investigació també recull el creixement de la xarxa d'Escoles Bressol Municipals (EBM) entre 2012 i 2022, període durant el qual s'han creat 8 noves escoles i generat 822 noves places. Aquest fet ha comportat, segons recull l'estudi que, actualment i per primer cop a la història, el percentatge de matrícula pública d'educació infantil de 1r cicle és superior al de privada.
Tot i això, l'augment de l'oferta municipal no ha estat suficient per cobrir tota la demanda, i el 43,2% de les famílies que intenten accedir a una escola bressol municipal no hi obtenen plaça. En els últims anys la taxa de demanda atesa de les escoles bressol municipals ha empitjorat lleument: el 2015-2016 era del 59,2%, i al 2022-2023 era del 56,8%.
La demanda actual per EBM (7.706 places al curs 2022-2023) és la més alta en una dècada, només superada per la demanda de 8.381 al curs 2012-2013.
Redacció | ACN Barcelona
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |