El número de fills per dona a Catalunya va caure al nivell més baix del segle el 2022 i la natalitat va baixar un 2,3%

Tota l'actualitat a Socpetit i tots els vostres comentaris.
Avatar de l’usuari
Toni
:: dinosaure
Entrades: 6166
Membre des de: dc. abr. 23, 2003 12:23 pm
Ubicació: Bcn
Contacta:

El número de fills per dona a Catalunya va caure al nivell més baix del segle el 2022 i la natalitat va baixar un 2,3%

EntradaAutor: Toni » dc. ago. 02, 2023 3:09 pm

L’any 2022 van néixer a Catalunya 56.316 nadons, dada que representa una disminució del 2,3% en relació amb les dades definitives de l’any anterior i una taxa bruta de natalitat de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 2 de cada 3 nadons (37.903) són de mare espanyola i han disminuït un 3,9%, mentre que 1 de cada 3 (18.413) són de mare estrangera i han augmentat un 1,1%. L’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,17 fills per dona (1,21 fills l’any 2021), el valor més baix del segle. Idescat ofereix dades des del 2000, i la ràtio sempre ha estat més alta. Segons l'INE, la taxa és la més baixa des del 1998, quan va caure a 1,14 fills per dona.

El número de naixements a Catalunya, 56.316, representen la xifra més baixa des del 1996, quan se'n van registrar 54.602.

El valor del 2022 és també més baix que els nivells assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l’entorn d’1,3 fills per dona els anys 2018 i 2019). La fecunditat de les dones de nacionalitat espanyola és d’1,12 fills, mentre que la de les dones de nacionalitat estrangera és d’1,39 fills.

L’edat mitjana a la maternitat se situa en els 32,6 anys, mentre que l’edat mitjana en el moment de néixer el primer fill és de 31,6 anys. L’edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys i la de nacionalitat estrangera és de 30,8 anys, de manera que les dones estrangeres que han tingut fills el 2022 són de mitjana 2,4 anys més joves que les espanyoles.

Menys mares potencials i estrangeres que marxen abans de ser mares, entre els motius

En declaracions a l'ACN, l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Toni López-Gay ha apuntat que la baixada de població de fa unes tres dècades fa que hi hagi "menys mares potencials". Segons ell, la generació dels anys 80 i 90 és "decreixent" i ara hi ha un 7% menys de dones entre els 25 i els 35 anys que fa 5 anys. Tot i que creu que la tendència de naixements és que "continuï" a la baixa pel mateix motiu, ha augurat que "d'aquí a entre 10 i 15 anys hi haurà un repunt", a causa de l'augment de població dels primers anys del segle XXI.

Una de les altres causes que López-Gay ha apuntat és que la majoria de naixements del 2022 es van concebre el 2021, en un context, encara, "d'incertesa per la Covid", quan hi havia incògnites sobre la situació laboral de moltes persones i incògnites sobre l'economia.

A més, també creu que la baixada en el nombre de fills per dona s'explica per un "descens de la fecundació en dones estrangeres". L'expert en demografia ha explicat que el perfil dels nouvinguts ha anat evolucionant al llarg dels anys i ara és més "heterogeni". Cada cop, ha expressat, hi ha més "europees que retornen al seu país d'origen" abans de ser mares. López-Gay els ha anomenat "estrangers efímers" i creu que ajuden a equiparar més la mitjana de les dones amb nacionalitat espanyola amb les dones que no la tenen.

L'investigador ha dit que el descens de la natalitat no necessàriament ha de ser "preocupant", malgrat que Catalunya registri un dels nivells més baixos d'Europa. Per contra, ha posat l'accent en el "decalatge" entre la fecunditat real i la "desitjada", i ha esmentat enquestes que situen la xifra mitjana desitjada de dos fills per dona, una xifra significativament més alta que els 1,17 del 2022. López-Gay ha cridat a la reflexió de la societat sobre els possibles motius, entre els quals ha apuntat la conciliació amb la feina, l'emancipació tardana i la precarietat laboral.

Els naixements al territori

El nombre de naixements l’any 2022 ha disminuït en 5 de les 8 vegueries. El Penedès és el que en registra una major disminució (‑5,2%), seguit del Camp de Tarragona (‑3,2%), les comarques gironines (‑2,8%), l’àmbit metropolità (‑2,4%) i l’Alt Pirineu i Aran (‑1,9%). El nombre de naixements ha augmentat a les Comarques Centrals (1%), les Terres de l’Ebre (0,8%) i a Ponent (0,5%). L’any 2022, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits amb més fecunditat (1,40 i 1,35 fills per dona, respectivament). Els segueixen les comarques gironines (1,31) i les Terres de l’Ebre (1,30). La fecunditat més baixa correspon a l’Alt Pirineu i Aran (0,98 fills per dona), seguit de l’àmbit metropolità (1,13).

En general els territoris amb més fecunditat tenen també una edat d’entrada a la maternitat més jove. Així, l’edat mitjana de les mares en néixer el primer fill és més baixa a Ponent (30,4 anys), seguit de les comarques gironines (30,7 anys) i les Terres de l’Ebre (30,9 anys). A l’altre extrem, l’edat més alta és a l’àmbit metropolità (32 anys) i l’Alt Pirineu i Aran (31,9 anys).

Per comarques, la majoria (26) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2022, amb els descensos més elevats a la Conca de Barberà (‑16,7%), l’Alta Ribagorça (‑15%) i el Berguedà (‑12,1%). A l’altre extrem, l’Urgell és la comarca que registra el major increment en la xifra de naixements (18,3%), seguida del Moianès (10,8%) i Aran (9,8%).

Pel que fa la taxa bruta de natalitat, les comarques amb la natalitat més alta l’any 2022 són la Segarra (9,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants) i el Gironès (9,0‰), mentre que la natalitat més baixa es registra a l’Alta Ribagorça (4,3‰) i el Pallars Jussà (5,1‰).

Segons la grandària del municipi, els naixements han disminuït en tots els trams de població respecte a l’any anterior, especialment als municipis de menys de 500 habitants (‑12,2%). Els que han registrat els menors descensos són els d’entre 501 i 5.000 habitants i els que tenen entre 100.000 i un milió d’habitants. La ciutat de Barcelona ha registrat un 3,2% menys de naixements l’any 2022.

Naixements de mare estrangera

Els nadons de mares estrangeres han estat 18.413 l’any 2022. Segons el país de la nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon al Marroc (4.931 nascuts vius), seguida del Pakistan (1.253), Romania (922), Hondures (921) i Colòmbia (800).

Per grans regions geogràfiques, es compten 6.339 naixements de mares amb nacionalitat d’algun país del continent africà. Pel que fa als nadons nascuts de mares de nacionalitats americanes, 3.813 corresponen a nacionalitats d’Amèrica del Sud i 1.345 d’Amèrica del Nord i Central. Els nascuts de mare estrangera de nacionalitats de la Unió Europea són 2.846 i de la resta d’Europa 1.231. Finalment s’han registrat 2.781 nadons nascuts de mares amb nacionalitats asiàtiques i 14 nadons de mares amb nacionalitats d’Oceania.

Segons la residència de la mare, els percentatges més elevats de naixements de mare estrangera corresponen a Ponent (38,0%) i les comarques gironines (37,9%), que se situen més de 5 punts per sobre de la mitjana catalana (32,7%). Els àmbits que registren els menors percentatges de fills de mare estrangera són l’Alt Pirineu i Aran (28,5%) i el Penedès (28,6%). Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (52,8%), l’Urgell i el Pla d’Urgell (43,8% i 42,9%, respectivament). A l’altre extrem, els percentatges més baixos corresponen al Pallars Sobirà (19,0%) i l’Alta Ribagorça (17,6%).

Per grandària del municipi, el conjunt de municipis de més de 100.000 habitants registren els majors percentatges de nadons de mare estrangera, a l’entorn del 37% de naixements, seguit del tram de municipis entre 10.000 i 50.000 habitants (amb el 33%). Per contra, les menors proporcions es troben als municipis de menys de 500 habitants (13,3%) i al conjunt de municipis entre 500 i 5.000 habitants, amb una proporció que se situa a l’entorn del 22%.

Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (65,3%), seguit de Salou (57,9%), Manlleu (56,1%), Lloret de Mar (55,9%) i Vic (54,5%).

ACN Barcelona

Imatge

Torna a “Actualitat a Socpetit”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::