Les mares de persones amb discapacitat intel·lectual reivindiquen el seu dret a ser "només mares"
Les mares de persones amb discapacitat intel·lectual reivindiquen el seu dret a ser "només mares"
LADD denuncia que la falta de suport per part de l'administració es tradueix en la sobrecàrrega de les cuidadores
"Soc mare d'una persona amb discapacitat intel·lectual, però també soc logopeda, fisioterapeuta, gestora d'ajuts, activista...". Aquest és un relat que totes les mares d'una persona amb discapacitat podrien fer. A falta de suport per part de l'administració, són elles qui s'han de buscar la vida per tirar els seus fills endavant, deixant de banda la seva vida personal i sovint la seva salut.
Montse Tarridas, vicepresidenta de l'Associació en defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD), explica que quan neix un infant amb algun tipus de diversitat, una no està preparada per les complexitats que suposa una maternitat com aquesta. "Et sents perduda i veus que ningú t'ajuda. No hi ha un lloc on puguis anar a què t'informin i assessorin", explica. Tarridas relata que en aquest punt et converteixes en activista, en veure la falta de suport públic, i en experta en recerca de tots aquells recursos i ajuts que tu i el teu fill o filla necessiteu.
D'acord amb la normativa estatal, la Generalitat és responsable de reconèixer el grau de discapacitat, en termes de percentatge que va des del 33% (requisit mínim) fins al 75%. L'acreditació del percentatge de discapacitat facilita l'accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que busquen compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres que en limiten la participació.
Els serveis es deriven de la valoració que es fa de l'individu i ignoren, critica DINCAT a l'Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que la discapacitat "és fruit de la interacció de l'individu amb la realitat del seu entorn", reclamen al document. DINCAT considera necessari canviar el model i dirigir els esforços a augmentar els suports accessibles a la persona amb discapacitat intel·lectual i la seva família en els diversos contextos de vida. L'entitat reclama també que la seva valoració s'ha de fer en termes de la intensitat dels suports que la persona necessita en la seva vida diària.
Sobrecàrrega i impacte en el benestar emocional de les mares
A falta d'eines d'inclusió en els diferents àmbits de la societat i del suport de l'administració, són les mares qui acaben integrant les capacitats necessàries per garantir una vida digna i plena als seus fills. I això comporta molt de temps i molta energia, el que es tradueix en sobrecàrrega.
"Hi ha mares que estan literalment 24 hores al dia, set dies a la setmana pendents del seu fill o filla, sense ajudes o amb molt poques ajudes", explica Montse Tarridas. "Al patiment emocional que tens quan hi ha situacions inesperades se li suma aquesta càrrega d'haver de ser tu qui et busques la vida per tot", afegeix.
Aquesta sobrecàrrega té efectes molt negatius en la salut mental de les mares, qui veuen la seva vida social i el seu temps d'autocura reduïts al mínim. A les tasques de cures que sovint recauen sobre les dones dins el nucli familiar, se sumen els extres que comporta tenir un fill o filla amb discapacitat. Moltes han de deixar la feina o reduir la seva jornada laboral i renunciar al seu temps d'oci. Una situació que va més enllà de les etapes de la infància i adolescència, ja que molts dels fills són dependents durant tota la seva vida.
Xarxa de suport mutu entre mares
En una situació com aquesta, explica Montse Tarridas, les mares creen xarxa entre elles per compartir neguits, coneixement i també suport emocional. "El fet de tenir altres mares amb les quals compartir tot té un pacte emocional molt positiu", explica. "Potser no et resolen les coses pràctiques, però poder compartir aquesta situació amb altres mares és molt poderós en l'àmbit emocional", diu.
És el cas de LADD, una associació formada per familiars de persones amb discapacitat que s'uneix per defensar i promoure els seus drets. I ho fa utilitzant totes les eines que la vida (i la falta de suport públic) els ha obligat a adquirir. Un exemple és el vídeo que l'associació ha creat amb motiu del Dia de la Mare, en el qual fan denúncia de l'excés de tasques que assumeixen i que haurien de fer les administracions. "El vídeo és un clar exemple de les coses que ni ens tocaria fer ni sabem fer, però acabem fent", ironitza Tarridas.
Més drets, més recursos i més accessibles
Per a la LADD, aquesta situació canviaria radicalment si s'apliqués correctament la convenció de drets de les persones amb discapacitat de l'ONU, la qual recull els drets humans i les llibertats fonamentals del col·lectiu. El document indica les responsabilitats que recauen en les administracions per vetllar i assegurar que aquests drets i llibertats es respectin i que les persones amb discapacitat puguin viure amb normalitat dins de la societat de manera inclusiva i amb tots els suports que necessitin.
El segon reclam de les mares és que es doti dels recursos suficients perquè el suport a les famílies sigui real i permeti a aquestes exercir la maternitat i "només la maternitat", com reclama la LADD. Exigeixen també que es proporcioni d'informació suficient i clara a les famílies perquè sàpiguen a quins ajuts, serveis i suports poden accedir.
Per a la LADD és també imprescindible que els suports i recursos siguin fàcils d'accedir, sense traves administratives. En aquest sentit, reivindiquen la creació d'una "finestra única", un punt de referència únic on poder acudir per obtenir informació i assessorament personalitzat, accés als diferents ajuts i serveis i on es tingui coneixement de la situació concreta de cada cas.
AMIC | social.cat
"Soc mare d'una persona amb discapacitat intel·lectual, però també soc logopeda, fisioterapeuta, gestora d'ajuts, activista...". Aquest és un relat que totes les mares d'una persona amb discapacitat podrien fer. A falta de suport per part de l'administració, són elles qui s'han de buscar la vida per tirar els seus fills endavant, deixant de banda la seva vida personal i sovint la seva salut.
Montse Tarridas, vicepresidenta de l'Associació en defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD), explica que quan neix un infant amb algun tipus de diversitat, una no està preparada per les complexitats que suposa una maternitat com aquesta. "Et sents perduda i veus que ningú t'ajuda. No hi ha un lloc on puguis anar a què t'informin i assessorin", explica. Tarridas relata que en aquest punt et converteixes en activista, en veure la falta de suport públic, i en experta en recerca de tots aquells recursos i ajuts que tu i el teu fill o filla necessiteu.
D'acord amb la normativa estatal, la Generalitat és responsable de reconèixer el grau de discapacitat, en termes de percentatge que va des del 33% (requisit mínim) fins al 75%. L'acreditació del percentatge de discapacitat facilita l'accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que busquen compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres que en limiten la participació.
Els serveis es deriven de la valoració que es fa de l'individu i ignoren, critica DINCAT a l'Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que la discapacitat "és fruit de la interacció de l'individu amb la realitat del seu entorn", reclamen al document. DINCAT considera necessari canviar el model i dirigir els esforços a augmentar els suports accessibles a la persona amb discapacitat intel·lectual i la seva família en els diversos contextos de vida. L'entitat reclama també que la seva valoració s'ha de fer en termes de la intensitat dels suports que la persona necessita en la seva vida diària.
Sobrecàrrega i impacte en el benestar emocional de les mares
A falta d'eines d'inclusió en els diferents àmbits de la societat i del suport de l'administració, són les mares qui acaben integrant les capacitats necessàries per garantir una vida digna i plena als seus fills. I això comporta molt de temps i molta energia, el que es tradueix en sobrecàrrega.
"Hi ha mares que estan literalment 24 hores al dia, set dies a la setmana pendents del seu fill o filla, sense ajudes o amb molt poques ajudes", explica Montse Tarridas. "Al patiment emocional que tens quan hi ha situacions inesperades se li suma aquesta càrrega d'haver de ser tu qui et busques la vida per tot", afegeix.
Aquesta sobrecàrrega té efectes molt negatius en la salut mental de les mares, qui veuen la seva vida social i el seu temps d'autocura reduïts al mínim. A les tasques de cures que sovint recauen sobre les dones dins el nucli familiar, se sumen els extres que comporta tenir un fill o filla amb discapacitat. Moltes han de deixar la feina o reduir la seva jornada laboral i renunciar al seu temps d'oci. Una situació que va més enllà de les etapes de la infància i adolescència, ja que molts dels fills són dependents durant tota la seva vida.
Xarxa de suport mutu entre mares
En una situació com aquesta, explica Montse Tarridas, les mares creen xarxa entre elles per compartir neguits, coneixement i també suport emocional. "El fet de tenir altres mares amb les quals compartir tot té un pacte emocional molt positiu", explica. "Potser no et resolen les coses pràctiques, però poder compartir aquesta situació amb altres mares és molt poderós en l'àmbit emocional", diu.
És el cas de LADD, una associació formada per familiars de persones amb discapacitat que s'uneix per defensar i promoure els seus drets. I ho fa utilitzant totes les eines que la vida (i la falta de suport públic) els ha obligat a adquirir. Un exemple és el vídeo que l'associació ha creat amb motiu del Dia de la Mare, en el qual fan denúncia de l'excés de tasques que assumeixen i que haurien de fer les administracions. "El vídeo és un clar exemple de les coses que ni ens tocaria fer ni sabem fer, però acabem fent", ironitza Tarridas.
Més drets, més recursos i més accessibles
Per a la LADD, aquesta situació canviaria radicalment si s'apliqués correctament la convenció de drets de les persones amb discapacitat de l'ONU, la qual recull els drets humans i les llibertats fonamentals del col·lectiu. El document indica les responsabilitats que recauen en les administracions per vetllar i assegurar que aquests drets i llibertats es respectin i que les persones amb discapacitat puguin viure amb normalitat dins de la societat de manera inclusiva i amb tots els suports que necessitin.
El segon reclam de les mares és que es doti dels recursos suficients perquè el suport a les famílies sigui real i permeti a aquestes exercir la maternitat i "només la maternitat", com reclama la LADD. Exigeixen també que es proporcioni d'informació suficient i clara a les famílies perquè sàpiguen a quins ajuts, serveis i suports poden accedir.
Per a la LADD és també imprescindible que els suports i recursos siguin fàcils d'accedir, sense traves administratives. En aquest sentit, reivindiquen la creació d'una "finestra única", un punt de referència únic on poder acudir per obtenir informació i assessorament personalitzat, accés als diferents ajuts i serveis i on es tingui coneixement de la situació concreta de cada cas.
AMIC | social.cat
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |