Malsons i por a la pluja: els primers símptomes psicològics dels infants afectats per la dana

[Toni]

Save the Children elabora una guia per ajudar les famílies davant l’impacte emocional d’una crisi o catàstrofe natural

Save the Children alerta que la crisi de la dana està impactant greument en els infants. Segons l’organització, la infància és un dels col·lectius més vulnerables psicològicament, amb diferents simptomatologies. “Estem veient mutisme, malsons recurrents, por a fenòmens atmosfèrics o efectes molt més immediats com ara infants que no volen sortir al carrer o que no volen parlar de la situació”, apunta Verónica Collado, psicòloga de Save the Children a València. Per això, l’organització ha elaborat una guia per ajudar les famílies a acompanyar infants i adolescents davant l’impacte emocional que poden patir en situacions de crisi o catàstrofes naturals.

Entre les recomanacions, Save the Children subratlla la importància de no amagar la realitat als infants, sinó d’explicar-la amb un llenguatge adaptat a la seva edat i sense sobre informar-los. “Si a casa tenim dos infants, com ara un adolescent de 14 anys amb preguntes més específiques, podem portar-lo a la seva habitació i donar-li totes les respostes que necessita. En canvi, el seu germà de sis anys no necessita escoltar aquesta informació”, exemplifica Collado.

A més, des de l’organització es recomana a les famílies controlar l’accés a notícies, ja que les imatges i informació repetitiva poden augmentar l’ansietat. Una altra de les recomanacions és intentar oferir als infants una visió més positiva de la catàstrofe, centrada en la solidaritat i en el que s’està fent per solucionar la situació.

L’observació atenta dels infants per part dels familiars és fonamental. “Sovint es tendeix a pensar que, quan un nen o una nena no verbalitza res, presenta menys símptomes, però en realitat és tot el contrari. Això indica que no disposa dels recursos cerebrals per comunicar-se o expressar el que sent. Per això, és essencial observar, donar espai i escoltar”, explica Collado.

L’escola, peça clau en la salut mental

“Els infants necessiten espais d’expressió, adaptats al seu nivell evolutiu”, apunten des de l’organització. En aquest sentit, les escoles, més enllà de ser llocs d’aprenentatge, són espais en els quals els infants poden compartir les seves inquietuds. “Alguns nens i nenes estan adoptant rols d’adults, agafant funcions que no els corresponen per a la seva edat. El que necessiten és tornar al col·legi, a les seves rutines, veure que continuen tenint suport a classe. Tenen un espai on poden confiar informació que a casa seva els fa por treure, no per terror als pares i mares, sinó perquè no volen preocupar-los”, explica la psicòloga.

L’organització adverteix que alguns símptomes psicològics que van sorgir durant la crisi de la Covid podrien reaparèixer en aquest context. “Per als infants, hi ha un efecte retraumatitzant que els recorda la Covid, la impossibilitat d’anar a l’escola amb normalitat o de sortir de casa en molts casos. Això provoca una reactivació de símptomes anteriors que no es van processar adequadament i que poden tornar a emergir”, assegura Collado.

71.664 infants i adolescents en edat escolar viuen en municipis especialment afectats i que s’han vist obligats al tancament de centres educatius. L’organització valora positivament les mesures proposades per la Conselleria d’Educació per reactivar les classes com més aviat millor. Apunten que els centres educatius són espais segurs en els quals els infants poden socialitzar els uns amb els altres, jugar, relacionar-se, estudiar i fugir temporalment de la situació d’emergència que viuen a casa seva i buscar, en la mesura que sigui possible, la normalitat i l’estabilitat dins de la catàstrofe.

AMIC | social.cat