El Suprem no reconeix una sentència dels EUA que validava un contracte de gestació subrogada
El Suprem no reconeix una sentència dels EUA que validava un contracte de gestació subrogada
El tribunal considera que aquests contractes vulneren els drets dels infants i les mares
El Tribunal Suprem ha declarat que reconèixer una sentència estrangera que valida un contracte de gestació subrogada i atribueix la paternitat dels nascuts als pares d’intenció seria “contrari a l’ordre públic”. Segons els magistrats, la gestació subrogada atempta contra la integritat moral de la mare i del nen, que són tractats com a coses susceptibles de comerç, privats de dignitat humana. A més, priva el menor del dret a conèixer el seu origen biològic i atempta també contra la integritat física de la mare, que es pot veure sotmesa a agressius tractaments hormonals per aconseguir que quedi embarassada. I pot atemptar també la integritat física i moral del menor, tenint en compte la manca de control de la idoneïtat dels pares d'intenció.
Segons el tribunal, els drets fonamentals i els principis constitucionals, entre els quals es troben els drets a la integritat física i moral de la dona gestant i del menor, i el respecte a la seva dignitat, integren aquest ordre públic que actua com a límit al reconeixement decisions d'autoritats estrangeres.
La sentència diu que un contracte de gestació per substitució com el que va ser validat per la sentència d’un jutjat de Texas (EUA) el 2020 comporta una “explotació de la dona i un dany als interessos superiors del menor”. El tribunal nord-americà va validar el contracte de gestació subrogada mitjançant dues sentències, dictades respectivament abans i després del part. Ja la primera sentència obligava la dona gestant a lliurar immediatament el nen als pares d'intenció, per la qual cosa la mare no es podia negar a aquesta entrega una vegada produït el part. I és notori, i no ha estat desvirtuat en aquest cas, que als Estats Units la gestació per substitució constitueix un enorme negoci en què els pares comitents desemborsen importants quantitats de diners, que en part va a la mare gestant, per la qual cosa, el consentiment d'aquesta, prestat abans del part, ha estat obtingut mitjançant pagament o compensació d'algun tipus.
El Tribunal Suprem rebutja que negar el reconeixement de la sentència estrangera infringeixi el principi superior de protecció del menor. La concreció del que en cada cas constitueix l'interès del menor no s'ha de fer d'acord amb els interessos i els criteris dels pares d'intenció de la gestació subrogada, ni la protecció de l’interès superior del menor pot fonamentar-se en l'existència d'un contracte de gestació per substitució i en la filiació a favor dels pares intencionals que preveu la legislació estrangera, sinó que haurà de partir, si són certes aquestes dades, de la ruptura de tot vincle dels menors amb la dona que els va gestar i parir, l'existència d'una filiació biològica paterna i d'un nucli familiar en què els menors estiguin integrats.
La sentència conclou que aquesta solució satisfà l'interès superior del menor, valorat en concret, però alhora intenta salvaguardar els drets fonamentals de les mares gestants i dels nens en general. Aquests drets resultarien greument lesionats si es potenciés la pràctica de la gestació subrogada comercial perquè es facilités l'actuació de les agències d'intermediació en la gestació per substitució, en cas que aquestes poguessin assegurar als seus clients potencials el reconeixement gairebé automàtic a Espanya de la filiació resultant del contracte de gestació subrogada, malgrat la vulneració dels drets de les mares gestants i dels mateixos nens, tractats com a simples mercaderies, i sense comprovar la idoneïtat dels pares d'intenció per ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat del menor nascut d'aquest tipus de gestacions.
ACN Barcelona
El Tribunal Suprem ha declarat que reconèixer una sentència estrangera que valida un contracte de gestació subrogada i atribueix la paternitat dels nascuts als pares d’intenció seria “contrari a l’ordre públic”. Segons els magistrats, la gestació subrogada atempta contra la integritat moral de la mare i del nen, que són tractats com a coses susceptibles de comerç, privats de dignitat humana. A més, priva el menor del dret a conèixer el seu origen biològic i atempta també contra la integritat física de la mare, que es pot veure sotmesa a agressius tractaments hormonals per aconseguir que quedi embarassada. I pot atemptar també la integritat física i moral del menor, tenint en compte la manca de control de la idoneïtat dels pares d'intenció.
Segons el tribunal, els drets fonamentals i els principis constitucionals, entre els quals es troben els drets a la integritat física i moral de la dona gestant i del menor, i el respecte a la seva dignitat, integren aquest ordre públic que actua com a límit al reconeixement decisions d'autoritats estrangeres.
La sentència diu que un contracte de gestació per substitució com el que va ser validat per la sentència d’un jutjat de Texas (EUA) el 2020 comporta una “explotació de la dona i un dany als interessos superiors del menor”. El tribunal nord-americà va validar el contracte de gestació subrogada mitjançant dues sentències, dictades respectivament abans i després del part. Ja la primera sentència obligava la dona gestant a lliurar immediatament el nen als pares d'intenció, per la qual cosa la mare no es podia negar a aquesta entrega una vegada produït el part. I és notori, i no ha estat desvirtuat en aquest cas, que als Estats Units la gestació per substitució constitueix un enorme negoci en què els pares comitents desemborsen importants quantitats de diners, que en part va a la mare gestant, per la qual cosa, el consentiment d'aquesta, prestat abans del part, ha estat obtingut mitjançant pagament o compensació d'algun tipus.
El Tribunal Suprem rebutja que negar el reconeixement de la sentència estrangera infringeixi el principi superior de protecció del menor. La concreció del que en cada cas constitueix l'interès del menor no s'ha de fer d'acord amb els interessos i els criteris dels pares d'intenció de la gestació subrogada, ni la protecció de l’interès superior del menor pot fonamentar-se en l'existència d'un contracte de gestació per substitució i en la filiació a favor dels pares intencionals que preveu la legislació estrangera, sinó que haurà de partir, si són certes aquestes dades, de la ruptura de tot vincle dels menors amb la dona que els va gestar i parir, l'existència d'una filiació biològica paterna i d'un nucli familiar en què els menors estiguin integrats.
La sentència conclou que aquesta solució satisfà l'interès superior del menor, valorat en concret, però alhora intenta salvaguardar els drets fonamentals de les mares gestants i dels nens en general. Aquests drets resultarien greument lesionats si es potenciés la pràctica de la gestació subrogada comercial perquè es facilités l'actuació de les agències d'intermediació en la gestació per substitució, en cas que aquestes poguessin assegurar als seus clients potencials el reconeixement gairebé automàtic a Espanya de la filiació resultant del contracte de gestació subrogada, malgrat la vulneració dels drets de les mares gestants i dels mateixos nens, tractats com a simples mercaderies, i sense comprovar la idoneïtat dels pares d'intenció per ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat del menor nascut d'aquest tipus de gestacions.
ACN Barcelona
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |