Familiars amargats
Familiars amargats
Hola,
Tinc un familiar que fa un temps va insultar la meva nena acabada de néixer d’aquesta manera:
“Ara se li pot dir de tot perquè no entenen res si ho fas amb una entonació carinyosa: gilipolles, gilipolles, gilipolles”.
Des de llavors que evidentment l’evito. Jo no sóc gaire de saltar a la jugular però quan dic prou és prou… a més no vull que els meus fills mamin d’aquesta manera de fer tan tòxica.
Sempre te la deixa anar i després sinó diu: “Es brooooma”.
Ara, d’ençà que l’evito, els seus familiars col·legues l’han protegit. “No ens creiem que digués això.” O “Ell és així, a vegades te la deixa anar”.
Jo la veritat estic cansada. Els comentaris evidentment no s’acaben aquí,... també n’hi ha de la meva manera de vestir… etc. O per excusar-se també expliquen que fa tants anys tal parent va dir o fer no sé què… i això què hi té a veure? A més que s’ofenen per tot… Deixa’m viure el postpart en pau!
Quin adult sa de 70 anys insulta a una criatura acabada de néixer?
En fi, si algú té algún llibre en plan relax o alguna idea de com sortir viva dels dinars familiars a partir d’ara serà de gran ajuda.
Una abraçada,
Pili
Tinc un familiar que fa un temps va insultar la meva nena acabada de néixer d’aquesta manera:
“Ara se li pot dir de tot perquè no entenen res si ho fas amb una entonació carinyosa: gilipolles, gilipolles, gilipolles”.
Des de llavors que evidentment l’evito. Jo no sóc gaire de saltar a la jugular però quan dic prou és prou… a més no vull que els meus fills mamin d’aquesta manera de fer tan tòxica.
Sempre te la deixa anar i després sinó diu: “Es brooooma”.
Ara, d’ençà que l’evito, els seus familiars col·legues l’han protegit. “No ens creiem que digués això.” O “Ell és així, a vegades te la deixa anar”.
Jo la veritat estic cansada. Els comentaris evidentment no s’acaben aquí,... també n’hi ha de la meva manera de vestir… etc. O per excusar-se també expliquen que fa tants anys tal parent va dir o fer no sé què… i això què hi té a veure? A més que s’ofenen per tot… Deixa’m viure el postpart en pau!
Quin adult sa de 70 anys insulta a una criatura acabada de néixer?
En fi, si algú té algún llibre en plan relax o alguna idea de com sortir viva dels dinars familiars a partir d’ara serà de gran ajuda.
Una abraçada,
Pili
-
Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2105
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: Familiars amargats
Hola!
Mira que m'han dit coses estranyes, i he rebut opinions que no havia demanat i tal... Però això no ho havia sentit mai
Jo el que faria és intentar que no m'afectés. Fàcil de dir oi? Entenc el teu cabreig i és més difícil d'entendre quan la persona que fa el comentari és del nostre entorn més proper, és a dir, no és algú del poble que mira que pensin el que vulguin.
Amb el temps, jo he arribat a la conclusió que la parella i els amics, els tries. Els parents, et toquen, i hem d'anar fent com podem. No deixis que t'amarguin el post-part i la criança, que ja de per sí te estones moooolt complicades. Arropenja't en qui opini de forma constructiva i sobretot qui et recolzi tal com ets.
Per altra banda, la sinceritat està sobrevalorada, és a dir, jo entenc que no s'ha de dir mentides i compliments que no sents, però a vegades és millor callar. I si s'ha de dir alguna cosa, el com es diu és molt important. Entenc que s'estan passant amb tanta sinceritat i dir el primer que els hi ve pel cap.
Edito per dir-te que és difícil saber com pots actuar. De moment, jo no deixaria que notessin que t'importa i faria l'excercici de tirar-t'ho a l'esquena.
Aquí tens un raconet per vindre a desfogar-te, sempre que vulguis.
Abraçades,
Anna Maria
Mira que m'han dit coses estranyes, i he rebut opinions que no havia demanat i tal... Però això no ho havia sentit mai
Jo el que faria és intentar que no m'afectés. Fàcil de dir oi? Entenc el teu cabreig i és més difícil d'entendre quan la persona que fa el comentari és del nostre entorn més proper, és a dir, no és algú del poble que mira que pensin el que vulguin.
Amb el temps, jo he arribat a la conclusió que la parella i els amics, els tries. Els parents, et toquen, i hem d'anar fent com podem. No deixis que t'amarguin el post-part i la criança, que ja de per sí te estones moooolt complicades. Arropenja't en qui opini de forma constructiva i sobretot qui et recolzi tal com ets.
Per altra banda, la sinceritat està sobrevalorada, és a dir, jo entenc que no s'ha de dir mentides i compliments que no sents, però a vegades és millor callar. I si s'ha de dir alguna cosa, el com es diu és molt important. Entenc que s'estan passant amb tanta sinceritat i dir el primer que els hi ve pel cap.
Edito per dir-te que és difícil saber com pots actuar. De moment, jo no deixaria que notessin que t'importa i faria l'excercici de tirar-t'ho a l'esquena.
Aquí tens un raconet per vindre a desfogar-te, sempre que vulguis.
Abraçades,
Anna Maria
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: Familiars amargats
Hola Anna Maria,
Moltes gràcies per les teves paraules.
Crec que escriure és molt terapèutic i així vaig fent... m'ajuda a organitzar una mica els pensaments, que sinó el cap sembla un ventilador donant voltes allà on no hi ha res a fer.
Miraré de no pensar-hi gaire... sí que és difícil sí. Per sort la nena ens té ben distrets com per tenir temps per això!
Una abraçada molt gran i gràcies.
Pili
Moltes gràcies per les teves paraules.
Crec que escriure és molt terapèutic i així vaig fent... m'ajuda a organitzar una mica els pensaments, que sinó el cap sembla un ventilador donant voltes allà on no hi ha res a fer.
Miraré de no pensar-hi gaire... sí que és difícil sí. Per sort la nena ens té ben distrets com per tenir temps per això!
Una abraçada molt gran i gràcies.
Pili
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |