Allò que haurien de dir a tots els cursets pre i post-part

[llunàtica]

M'ha encantat l'article!! és que l'alba té tota la raó! quantes frases on m'he sentit identificada.

Per mi la millor part és quan et pregunten: "què li passa?" jajaajaja i jo què sé!!! o quan et diuen "ja li toca?", li toca què, jo què sé si li toca o no li toca, això de a demanda és lo que té, que té barra lliure i no miro el rellotge.

És que en la majoria de cursets pre-part t'expliquen coses totalment superficials i es deixen coses molt i molt importants com ara el tema emocional en les mares, o per exemple què fer quan tens la pujada de la llet a casa, tens uns pits calents i durs com pedres, la criatura no se t'agafa perquè tens unes popes que riute'n de la Pamela Anderson i només fas que plorar. Crec que l'assignatura pendent és portar expertes en lactància allà i no passar-nos un vídeo cutre dels anys 70 de dones noruegues o finlandeses donant el pit. És que és molt trist que et sentis tan sola amb el bebé un cop a casa...sort n'hem tingut dels grups de suport!

Una de les coses bones que té ser mare per segon cop és que la majoria de comentaris de la gent i indirectes/directes/sermons de les àvies et rellisquen olímpicament. En el primer tenia milions de dubtes sobre el collit (si estava bé o no), sobre el temps d'alletament, sobre si era normal que no em dormís seguit, sobre si estaran bé en un portanadons, xumets, etc...i ara és una meravella, passo de tothom i faig que el em dóna la gana! i estem molt i molt bé!
I sí, el tema logístic és ben complicat amb dos, però per això que no estàs de tantes contemplacions: ja no em passo una hora donant tombs pel passadís intentant que s'agafi al xumet i s'adormi, ara teta, 2 minuts i llestos. Ara, com dieu, hi ha moments de locura total! jajaajaj donant teta mentre munto la granja dels playmobil i remeno la sopa o portar el petit al fulard i el gran a "caballito" perquè li fa gràcia que també el pugis a coll, o quan tothom plora alhora: et vénen ganes de tancar la porta i marxar! jajajaaj ara, un cop tothom està tranquil és el millor que et pot passar. I sí, Entrerius, encara estem en pràctiques!! jajajaj quan dominarem el tema ens marxaran de casa!

[Eimy]

Quanta raó!!!!!!! gràcies per compartir-ho Goga!!!

Nosaltres ho vam passar molt malament els primers mesos fins al punt d'arribar-nos a plantejar molt seriosament separar-nos. Ningú ens va explicar abans que naixés la nostra filla que la realitat no seria tan de color rosa com ens l'estàvem imaginant.
I sí Neuetes, estic totalment d'acord amb tu quan dius que si l'home comprèn, entèn i col·labora tot és més fàcil. AL meu cas el meu home no va reaccionar bé, em deia que es trobava fora de lloc, com si el paper de pare li anés gran, i a més com que anímicament jo estava molt inestable (ditxoses hormones!) la nostra relació feia aigües. Sort que al cap de 4 o 5 mesos vam començar a veure una mica la llum. Ara, després de 20 mesos podem dir que som una família feliç però ens ha costat molts crits i plors,... Ell té clar que mai més cap més fill, a mi m'agradaria, però ell em dóna un NO rotund
Segur que si als cursos pre-part expliquessin aquestes dificultats ens podríem preparar més a nivell psicològic.

[patufa]

No es pot dir més clar
Totalment d´acord!!

[lila]

Quanta raó! És que hi ha gent que no sé pas què es pensa que serà tenir una criatura!

Doncs jo sí que sé "què es pensa que serà tenir una criatura" perquè jo ho pensava: dormir-menjar-cagar-dormir, estar tots tranquil·lets mirant la criatureta, passejar amb el nen al cotxet mentres ell està dormint o mirant...

I en el meu cas res d'això: tot el dia la nena a coll o al pit perquè estigués més o menys tranquil·la i dormís, presses cada 30-45 minuts, no aguantar ni 5 minuts al bressol, al cotxet o al portanadons, plors, passejades eternes passadís amunt i avall perquè la nena dormís 30-40 minuts... vaja, que ho acabes acceptant perquè t'estimes amb bogeria la teva filla però en cap cas és tal i com jo m'ho havia imaginat (i és un cop dur, sort que amb els mesos ells es van adaptant, es van sentint segurs i van guanyant "autonomia"... perquè jo els 3 primers mesos vaig tenir clar que amb un em plantava...).

[neuetes]

Quanta raó! És que hi ha gent que no sé pas què es pensa que serà tenir una criatura!

Doncs jo sí que sé "què es pensa que serà tenir una criatura" perquè jo ho pensava: dormir-menjar-cagar-dormir, estar tots tranquil·lets mirant la criatureta, passejar amb el nen al cotxet mentres ell està dormint o mirant...

I en el meu cas res d'això: tot el dia la nena a coll o al pit perquè estigués més o menys tranquil·la i dormís, presses cada 30-45 minuts, no aguantar ni 5 minuts al bressol, al cotxet o al portanadons, plors, passejades eternes passadís amunt i avall perquè la nena dormís 30-40 minuts... vaja, que ho acabes acceptant perquè t'estimes amb bogeria la teva filla però en cap cas és tal i com jo m'ho havia imaginat (i és un cop dur, sort que amb els mesos ells es van adaptant, es van sentint segurs i van guanyant "autonomia"... perquè jo els 3 primers mesos vaig tenir clar que amb un em plantava...).

Has descrit exactament quines eren les meves perspectives de la maternitat quan estava embarassada i quina va ser la realitat. I em sembla que aquest és el pensament que tenim totes. I lo més bo és que quan tens confiança amb alguna embarassada i li expliques el que realment es trobarà... o no et creuen o canvien de tema.

Embarassades de Catalunya!! Escolteu-nos!!!!

[nessy]

En resum: ser mamà és GENIAL, però també és dur, només cal pràctica (crec que amb 20 o 30 anys ho tindré dominat )

Ostres nessy, anava llegint i per un moment he pensat que parlaves de 20 o 30 fills

Pues com no busqui a algu que els cogui a la seva panxulina i algú altre que faci donació desinteressada de de l'amor, akí n'hi ha una que tanca la paradeta, amb 2 ja en tinc prou

[ISASF]

m'ha encantat!

jo tindre el segon, be, segona.. al gener.. o al desembre (qui sap!).
I trobo tot el que has dit mooooolt encertat.
Tenir un fill es meraverllòs, m'ha omplert... el meu bebé no va tenir còlics, i tot va ser molt plàcid... però es veritat que tot no es rosa xiclet!

[ariun]

L'ALBA ÉS LA MILLOR

I com molt bè heu dit per aquí... quan n'arriba un altre la cosa es complica!!! i com!!!!

[MARUXA]

Ooooh! m´ha encantat Goga!!

Gràcies noies per compartir les vostres experiències! em sento taaaaaaan identificada... Els nostres primers mesos també van ser terrorífics... sense dormir, no temps ni per fer una dutxa... La sogra "si vols pots venir a casa a dinar", en lloc d´oferir-se de venir a casa i fer un dinaret o menjar per varios dies o una escombradeta... i jo com una burra anant-hi... , i és cert a les embarassades que els hi expliques això et miren com si fóssis una mena d´alien o una boja psicòtica jajaja!, bé... Ja s´ho trobaran! jajajaja!!

[NyiNyi]

La veritat es que és un crack! quan ho vaig llegir vaig pensar que m'ho hauria d'imprimir i penjar-ho a la nevera! no ho he fet, però ho faré!

[Aellitta]

Realment es boníssim!!
Jo ja ho he reenviat al meu company, la meva cunyada, la meva mare, la meva sogra... jejeje!! Espero no deixar-me a ningú!!
Com a mínim tinc el consol que estant a Alemanya m'atabalaran poc ( a vegades la distància es un punt a favor ) i a més aquí et venen les hebammes a casa a donar-te un cop de ma amb el peque (li controlen el pes i el desenvolupament) i sobretot t'ajuden molt amb el tema alletament. Això la veritat es que em tranquil.litza molt!

[FloR]

Aquí una embarassada de Catalunya que us escolta!!! Estic cagada de por i no pel part precisament jajaja conyes a part, jo sí que penso demanar l'ajuda que necessito, que hem facin els dinars i penso fotre mocs a diestro i siniestro, tinc les idees molt clares ( fins que neixi el petit i mani ell jejje) les hormones també et fan ser més débil?? A l'hora de la veritat ja veurem!!

[raqrodser]

Simplement: CERT i MOLT ENCERTADES LES PARAULES!!!

[entrerius]

A mi el que m'està costant més de ser mare és haver trobar una entrerius amagada que surt en els moments en que estic al límit, que no m'agrada gens i que és difícil de controlar.
L'entrerius cridanera, que perd el control davant del seu fill de 2,5 anys i es veu superada per la situació. L'entrerius que no sap transmetre al seu fill la serenitat suficient per sortir de l'estat en que es troba i que es contagia de la rabieta que està experimentant el seu fill en aquell moment. L'entrerius que necessita que el seu fill deixi de plorar i que acati sense di ni piu el que en aquell moment se li demana.
Aquesta entrerius NO M'AGRADA GENS!!!!! no vull tornar-me-la a trobar.

No sé si això sols em passa a mi o és que el primer fill t'agafa d’improvís, o si és tracta del cocktail explosiu de les dues personalitats (mare-fill).... no en tinc ni idea.... però en tot cas intentaré que la propera vegada no surti aquesta entrerius
M'he trobat a mi mateixa emocionalment molt volàtil, molt inestable, explosiva...... algú sap on està el botó per desconnectar el detonador???????

(gràcies per l’espai de teràpia )

[STATA]

entrerius, ara m'has fet pensar en aquelles pel.licules que davant un explosiu tenen cables de colors diferents i no saben quin tallar, un para l'explosió i l'altre....PAAAMMMM!! ...bromes a part, em sembla que ens passa a totes que ens fan treure lo més bò i millor, la meva filla gran l'Anna te 26 mesos, i a mi el que em sap més greu és que quan s'enfada per alguna cosa m'imita, clar fan el que veuen un dia li vaig amagar un joc per castigar-la i i vaig dir APA! (volent dir llestos) i ara m'ho diu ella a mi, apa, apa i apa!

[neuetes]

I jo una vegada vaig observar com la meva nena cridava i castigava els seus ninos perquè s'havien portat malament ... escenificava una escena que haviam tingut ella i jo el dia abans, però amb els papers canviats ella era jo i els ninos era ella i creu-me que em va caure la cara de vergonya... em vaig sentir ben retratada!!

[entrerius]

entrerius, ara m'has fet pensar en aquelles pel.licules que davant un explosiu tenen cables de colors diferents i no saben quin tallar, un para l'explosió i l'altre....PAAAMMMM!! ...

sí, sí jo vull trobar el que para l'explosió... alguna experta???

El que comenteu d'imitar tot el que fem i diem... el meu fill posa al racó de pensar als coxes i ninos i va fent la cantarella de la seva mestra: ai, ai, ai aquest cotxe... l'haurem de posar a pensar.... ara ja està, ja pot tornar a jugar el cotxe. I desprès n'hi posa un altre.... totes les joguines passen pel racó de pensar. Això ho ha après de l'escoleta.

Normalment, sempre que li crido, desprès parlem del tema, de que no es crida, que es demanen les coses bé, de que la mama estava molt enfadada per X i que l'Omar també estava molt enfadat i per això no podíem parlar tranquils..... i fem la reconciliació i tot torna al seu lloc.

Neuetes, ja també em vaig voler fondre quan l'altre dia anava cridant per casa: "I PUNT" Un dia no és volia canviar i vaig acabar dient-li que no hi havia opció, que ens anàvem a canviar I PUNT!!!!
Lo pitjor és que si ara em costa a mesura que vagi creixen anirà augmentant de nivell, i quan tingui 15 anys i la testosterona al màxim com ho resoldré aleshores???

[nessy]

Lo pitjor és que si ara em costa a mesura que vagi creixen anirà augmentant de nivell, i quan tingui 15 anys i la testosterona al màxim com ho resoldré aleshores???

Fàcil: i un PUNTÀS!

[Ponioleta]

ja ja, quanta raó! El Bernat l'altre dia picava amb la forquilla a la taula i ell mateix es deia "no piquis, home!"

A mi a vegades també em fa perdre els nervis. Comença a descobrir que pot escollir i de tant en tant es creua i comença a dir "vol, vol, vol!", que en realitat vol dir "no vull, no vull, no vull!" i no hi ha manera (sense anar més lluny, aquest matí no he pogut vestir-lo, i li he deixat a la cangur en pijama... espero que ella tingui més sort ). Doncs això, que hi ha moments d'aquests que perdo els nervis i acabo cridant o enfadant-me... i llavors em sap un greu... Jo també intento parlar amb ell després, explicar-li que`m'ha passat i disculpar-me si cal. Crec que és inevitable que passin aquestes coses. L'important és ser-ne conscient i reaccionar.

[MARUXA]

Lo pitjor és que si ara em costa a mesura que vagi creixen anirà augmentant de nivell, i quan tingui 15 anys i la testosterona al màxim com ho resoldré aleshores???

Fàcil: i un PUNTÀS!

Jajajjajajajajajaaa! he rigut molt Nessy!!

Entrerius... jo també m´ho demano...