Com va ser la incorporació després de la baixa?

[magrana]

Hola, noies:

necessito que m'expliqueu la vostra experiència amb aquest tema. Amb la meva filla gran no ho vaig haver de viure, perquè em vaig poder agafar excedència i cuidar-la jo força temps. Quan vaig anar a treballar ho vaig fer molt tranquil·la i fins i tot amb ganes... Però ella ja tenia més d'un any, és clar. Però ara és diferent. Estic embarassada de la meva segona filla, l'he de tenir al gener. Per problemes laborals no podré allargar gens la meva baixa de maternitat. Només podré fer les 16 setmanes i prou. Faré una mica de reducció i suposo que treballaré els matins, més o menys. Però vaja, que m'hauré d'incorporar ràpid i això m'angoixa molt ja, tot i que encara no l'he ni tinguda...

Com us va anar, a vosaltres?

Com us vau adaptar al canvi, vosaltres i la criatura?

És compatible amb la lactància materna? A la meva filla gran li vaig donar molt de temps i em sabria greu no poder fer el mateix...

En principi no l'haurem de dur a la llar d'infants, perquè tinc avis i àvies que em poden ajudar. Però igualment em sento molt trista...

Quina és la vostra experiència anant a treballar amb una criatura tan petitona?

Gràcies!

[neuetes]

Jo vaig començar a treballar amb reducció de 4 hores després de les 16 setmanes de baixa i els 15 dies de compactació de lactància i la nena es quedava amb ma mare.
No va ser gens fàcil, no t'enganyaré. Van ser uns dies molt estranys, tant per mi, com per la nena i com per ma mare. La qui pitjor ho va portar vaig ser jo: em trobava estranya a la feina, sentia que aquell no era el meu lloc, el meu lloc estava a uns quants metres d'allà, amb la meva filla. Em vaig sentir culpable durant força setmanes. La nena en canvi, no li va costar gens d'acostumar-se a ma mare, potser si que els primers dies va notar la meva absència, però ma mare la cuidava tant bè que semblava que era jo qui estava amb ella.
Ara estem buscant un altre fill i estem estalviant des de fa més de dos anys per poder-me agafar excedència i queda'm a casa durant un any ben bo. Segurament, aquest serà l'últim fill que tindré i vull experimentar la maternitat full time, tot el que no vaig poder fer per la Neus, ara ho vull fer per un segon fill.
Pel tema lactància no t'en puc dir res, ja que vaig fer LA.

[magrana]

Gràcies, Neuetes:

m'ajuda molt que m'expliquis com va ser tot, encara que l'experiència no fos positiva. Em reconforta saber que per a la teva filla no va suposar un canvi traumàtic, però. El més important és que ells no pateixin.

Si pots, val molt la pena gaudir d'un fill fent una excedència. Ho vius tot amb molta tranquil·litat i sense presses. A mi em sap greu no poder-ho fer aquesta vegada, però no hi puc fer més. Les circumstàncies de la vida canvien...

Gràcies per explicar-me la teva experiència!

[aral]

Jo amb l'Alba, em vaig incorporar a treballar quan la nena tenia 2,5mesos, pq vaig allargar la baixa per darrera, o sigui que vaig fer quasi 6mesos, (la meva jornada era partida), o sigui només hi anava els matins. Va ser molt durillo, encara que la deixés amb la meva mare. Amb l'Arnau, em vaig demanar reducció, només els matins, i vaig fer les 16setmanes, + compactació de lactància, i també és dur. Jo m'ho vaig passar malament, però els nens no, és més als meus pares, sel's estimen moltíssim i si un dia no hi anem (caps de setmana o vacances) ja demanen per anar-hi.
Jo vaig fer LA.

[aral]

Jo amb l'Alba, em vaig incorporar a treballar quan la nena tenia 2,5mesos, pq vaig allargar la baixa per darrera, o sigui que vaig fer quasi 6mesos, (la meva jornada era partida), o sigui només hi anava els matins. Va ser molt durillo, encara que la deixés amb la meva mare. Amb l'Arnau, em vaig demanar reducció, només els matins, i vaig fer les 16setmanes, + compactació de lactància, i també és dur. Jo m'ho vaig passar malament, però els nens no, és més als meus pares, sel's estimen moltíssim i si un dia no hi anem (caps de setmana o vacances) ja demanen per anar-hi.
Jo vaig fer LA.

[xasevi09]

Hola magrana,

Jo em vaig incorporar a la feina desprès de les 16 setmanes i els 15 dies de compactació de lactància. En Marc va començar l'escola bressol amb 4,5 mesos. El primer dia va ser molt i molt i molt difícil. En Marc és el meu segon fill, i com que ja havia viscut aquesya experiència amb l'altre fill (tot i que amb el primer vaig poder allargar la baixa fins els 6, 5 mesos) creia que no em seria tant dur... no va ser així... vaig plorar tot el dia com una magdalena (i mira que jo treballo de 8 a 15 i que a les tardes puc estar amb ells...) però em sentia moooolt malament.

Amb els dies la cosa va anar millorant... i ara ja torno a estar de vacances i gaudint dels meus petits fins el dia 1 de setembre...

Jo vaig seguir i segueixo amb LM, la solució va ser que a partir dels dos mesos d'en Marc vaig començar a congelar llet i vaig arribar a tenir una bona despensa...

[CISCA]

LACTANCIA: jo vaig fer les 16 setmanes de baixa, dos mesos a mitja jornada i després ja hem vaig incorporar tota la jornada, fins als 7 mesos no va probar la LA, que feia algun dia esporadic ,així que si, la LM és posible, però clar, has de tenir paciencia. Ara té 9 mesos i mig i seguim fent LM. I clar, separar-se d'ells sempre és durillo!!!!

[magrana]

Gràcies a totes per explicar-me les vostres experiències!

Ja veig que qui ho passa pitjor és la mare... Uf! Me n'hauré d'anar fent a la idea. Em conforta que em digueu que pels nens no suposa un trauma, sinó que es queden tranquils... Em fa l'efecte que s'ho passen pitjor quan són més grans, potser. En fi, ja ho veurem.
Les que heu continuat amb LM: ho heu fet amb biberons o el nen s'ha adaptat a l'horari i s'esperava? Si li donaveu LM amb biberons, llavors vau tenir algun problema amb què s'agafés de nou al pit?

Moltes gràcies!

[charito]

Jo vaig començar a treballar despres de les 16 setmanes + 4 de vacances i si els primers dies es estrany, pero tambè crec que s'ha de fer un esforç per no deixar-se emportar, vull dir que si hagues estat tota l'estona pensant: el meu nen, el trobo a faltar, trucant a casa i donant-li voltes es pitjor. El millor es pensar que si vols o has de treballar no s'hi pot fer res i no val la pena angoixar-se.

Intenta pensar en positiu, que sortiras de casa, veuras els companys i podras fer un cafè, tenir una conversa normal!!!! Jejeje

[xasevi09]

Roser, amb una cosa tens raó... jo quan trebalo descanso... quan estic amb els petits m'ho passo la mar de bé però vaig de bòli i acabo feta caldo.

Tema LM jo no havia provat el bibe fins que no el vaig deixar a l'escola bressol i no hi va haver cap problema... a l'escola m'explicaven que es menjava els biberons amb 1 minut. Quan em veu a mi es segueix enganxant la mar de bé al pit.

[CISCA]

Al principi deixaba un bibi de LM, després ens vam anar adaptant als horaris. Ella s'agafaba a tot, tant a la teta com al bibi.

[magrana]

Gràcies, noies!! Ja veurem com ho fem, suposo que depèn de la criatura...

A mi la veritat és que treballar també em va bé. Em relaxa, fins i tot. Tot i que no tinc una feina gaire tranquil·la (treballo a l'ensenyament), la veritat és que hi descanso i tot, com dieu. Però no sé si amb una criatura tan petitona tindré ganes de desconnectar, la veritat. Bé, ja ho veurem, també.

Moltes gràcies a totes!!

[immabebo]

la meva sincera resposta és: fatal ! adaptació , fatal ! sembla que..., no, no sembla , és que marxes i deixes al teu nen@ de mala menera. Jo quan marxo a la feina, es desperta o li toca bibe .. etc i he de marxar sense pensar-ho. Es queda amb el seu pare que despres la porta amb me mare. El que he pogut fer es les 16 setmanes i reducció , treballar 6 hores.. horroròs !!
no vull fotografies a la feina, no vull preguntes, nomes vull treballar i marxar.. suposo que amb el temps i que la nena es va fent més gran, es va "superant o portant millor"
Jo recomano agrupar lactancia, vacances, excedències i el que sigui possible. Amb LM, ni t'explico.. jo no li he pogut donar, pero no ho veig pas compatible... i a sobre t'has de sentir dir que portes 4 mesos de vacances....

[Airin]

Hola!

Doncs jo em vaig reincorporar quan la nena tenia 5 mesos i mig. I fem LM, tinc reserves congelades i cada dia intento treure'm llet. Quan no hi sóc (6 hores de feina + 1,5 de desplaçaments) menja fruita, cereals i la llet que li vingui de gust. Després quan hi sóc jo fem barra lliure de teta (i ella sol aprofitar-ho). No em trec llet a la feina (tot i que m'enduc el tirallets per si de cas) perquè m'és molt incòmode i no tinc nevera per guardar-la, o sigui que fatal. Però aguanto, arribo a casa amb les reserves plenes per la meva petitona

Emocionalment ha sigut moooolt dur, el primer dia un desastre, estava totalment fora de lloc i quan vaig arribar i vaig veure els crits d'alegria de la petitona em vaig posar a plorar. Va ser tan emocionant! Ara hem millorat una mica, però sempre intento anar ràpid a l'hora d'acomiadar-me perquè ho passo malament.

Clar que no tenim gaire més remei que treballar per pagar les factures, oi? Ara, ja et dic que pel segon intentaré muntar-m'ho per poder estar de baixa com a mínim fins que tingui un any, perquè si no pateixes molt, especialment si fas LM.

En fi, molts ànims, el resum seria que es pot fer treballar + LM, sempre que redueixis jornada ni que sigui una mica o bé facis 7 hores i treballis al costat de casa.

[boira75]

Buf noies, a mi encara em queden uns dos mesos i mig per haver de deixar-la i ja ho estic passant malament...jo treballo a dos llocs i en la feina de les tardes, que és a casa, no em veig en cor de començar-la perquè vull estar amb ella al 100%...no em vull ni imaginar què passarà el dia que hagi de començar la feina dels matins i l'hagi de deixar a la llar d'infants, quin patir! ara em costa fins i tot anar un parell d'hores al gimnàs imagineu-vos!necessito molt suport emocional!

[leta]

Doncs jo començo a treballar el dia 14 i ja ho estic passant fatal ja! dimecres que ve, la nena comença a la llar per l'adaptació (el dia que compleix els 5 mesos) i si fins ara no hi havia problemes perquè pregués bibe/pit, ara només vol pit i em rebutja els bibes (també els de LM). A principis de mes li vaig anar introduïnt bibes de LA i tot bé, fins que li vaig començar a donar els cereals i als 4 dies em deia que me'l prengués jo... al final, ara ja no vol ni la meva llet! suposo que a la llar menjarà perquè no tindrà més remei, però tant bé com anàvem i ara s'ha d'esguerrar el tema...
A més, només de pensar en treballar, ja em poso dels nervis! l'empresa va fatal, han acomiadat a gent, hi ha molts canvis... vaja, que no torno en un bon moment! i ha sobre he hagut de cedir part de les meves hores de reducció... una meeeeeeeeeerda!

[Tutty29]

He estat llegint els comentaris sobre les 16 setmanes de la baixa de maternitat, aixó de la compactació de la làctancia, quantes semanes són?no ho havia sentit anomenar gens fins ara.
Estic de 30 setmanes i no em toca fins el gener, tinc pensat agafar una excedència desprès de la baixa per maternitat i poder gaudir del meu nen.

[boira75]

si t'ho pots permetre fes-ho...jo soc de les que necessito els meus espais i moments, però ara estic gaudint molt de la meva nena! jo acabo la baixa el 8 de desembre, quan tindria tres mesos i mig, massa petita! però ajuntant-me vacances i lactància arribo al 3 de febrer, que ja tindrà 5 mesos i mig...molt millor! jo diria que la lactància, compactar-la, suposen uns 14 dies més, al menys en el meu cas...

[lluna 21]

jo amb el primer em vaig incorporar al cap de 5 mesos i el nen el vam deixar a l'escola bressol fins al migdia i
després anaven el avis a buscar-lo fins que jo arribava. Jo no vaig fer ni reducció ni res de res, no hi havia opció. A partir del
tercer mes vaig fer LA i el nen doncs bé, jo quan el deixava a l'escola es quedava tranquil i mai vaig tenir la
sensació ni d'abandonament ni res. També t'haig de dir que amb el primer, al cap d'un mes ja hagués anat a treballar
xq em vaig agobiar moltíssim però va ser això , la novatada que pagues amb el primer. Amb el segon no m'ha pas passat !!

[boira75]

Jo he demanat plaça a una llar d'infants pública però hi ha llista d'espera....conec una noia que treballava amb nadons que s'ha quedat a l'atur i m'estic plantejant de deixar-li a ella fins que tingui plaça a l'escola bressol...sembla mentida però el fet de tenir una persona a casa em dona certa tranquil·litat....