Xerrada sòl pèlvic

[Toia]

Fa uns quants dies vaig anar a una xerrada sobre recuperació del sòl pèlvic, ja que la llevadora m'ha dit que tinc el diafragma bloquejat (a algú li ha passat?).
La xerrada em va agradar moltíssim, i li vaig escriure un mail a una amiga que ha parit fa poc explicant-li com havia anat. Us adjunto aquí el mail per si a algú li interessa el tema!!!


Dimarts passat vaig anar a la "primera visita" a l'hospital Santa Caterina, pel problema de diafragma. Va resultar que era una xerrada d'una fisio, i érem una vintena de persones. Això es considera la primera visita, i després la segona visita ja és individualitzada. Primer em vaig emprenyar, pq jo volia q em visitessin, i no pas que em fessin una xerrada, però al final em va agradar moltíssim!

La xerrada va durar 2 hores i va ser superinteressant. Jo diria q tots els que hi havien anat era per problemes d'incontinència urinària, per tant no és el q m'afecta a mi, però vaig aprendre moltíssim. Érem 3 post-parteres, 2 o 3 homes (amb problemes de pròstata, suposo) i la resta dones menopàusiques. Ens va explicar en què consisitia el sòl pèlvic, que és tota la musculatura de la zona baixa, que aguanta tots els òrgans interns. És una musculatura que s'ha de cuidar durant tota la vida. Si no la cuides, pot ser q ara no passi res, però que tinguis problemes en un futur. Els problemes que dóna són dos:

-Incontinència urinària: hi ha dos tipus, la incontinència d'esforç (se t'escapa el pipí quan fas un esforç, que pot ser saltar, estossegar, aixecar pesos, o fins i tot parlar, riure, etc) i incontinència d'emergència (quan tens ganes de fer pipí no tens temps d'arribar al vàter).
-Prolapses: consisteix en que surt cap a fora la matriu, la bufeta, o el recte. Si està en una fase poc avançada es pot recuperar un pèl amb exercicis, sinó s'ha d'operar.

Ens va donar una llista de les coses que hem de fer per prevenir tenir problemes en un futur. Ara te'ls dic i te'ls vaig explicant:

-No tallar el pipí: abans s'havia dit que era bo mentre es feia pipí anar tallant-lo, o sigui aguantar-te'l un moment i seguir, aguantar-lo i seguir. Ara s'ha vist que és dolentíssim, va dir que no s'ha de fer per res del món.

-Anar a fer pipí cada hora i mitja o cada dues hores: és una de les coses principals. Quan tenim la bufeta plena, s'envia un senyal al cervell q diu q s'ha de fer pipí. Evidentment, com q nosaltres triem quan obrim l'esfínter extern, podem ignorar el senyal i no anar a fer pipí. Si això ho anem fent durant molt de temps, s'atrofia el mecanisme que envia el senyal al cervell, i es deixa d'enviar. Per això hi ha gent que és capaç d'aguantar-se 8 hores o més sense anar a fer pipí. I no és que se l'aguantin, sinó que no tenen ganes de fer pipí. Quan passa això, la bufeta pot arribar a acumular mig litre de pipí (el normal és 150 o 200 ml). Això és molt dolent, perquè tot el pes de la bufeta es recolza sobre l'esfínter intern, que no està preparat per aguantar pes (només és una "porta", la seva funció és obrir i tancar, no pas aguantar pes). A més, la musculatura que envolta la bufeta, que és la que es contrau per fer pipí, queda estirigonyada ja que la bufeta s'omple massa, i perd força.

-Fer pipí i caca correctament: estem acostumats a seure al vàter i apretar, tant si és per fer pipí com caca. No s'ha de fer així, simplement hem de deixar d'aguantar i deixar que baixi tot. Quan empenyem, fem que tots els òrgans interns apretin cap a baix, i això també perjudica la musculatura del sòl pèlvic. Hem d'obrir l'esfínter extern (que és el voluntari) i deixar que el cos faci la resta.

-Evitar el restrenyiment: és important fer el matex que amb el pipí, hem d'anar a fer caca sempre que en tenim ganes, no val fer veure que no notem el missatge que ens arriba al cervell i deixar-ho per més endavant. També va dir que la posició que tenim al vàter no afavoreix que poguem fer caca bé. Una bona manera de facilitar la feina, quan hi ha problemes, és posar un tamboret a sota els peus, ajuntar els genolls i tirar el cos endavant, com si tinguéssim mal de panxa.

-Evitar l'obesitat

-Fer exercicis de Kegel, que consisteixen en apretar els esfínters durant una estoneta (com si talléssim el pipí o com si ens volguessim aguantar un pet, perquè ens entenguem). L'exercici consisteix en agafar aire, i apretar els esfínters mentre es treu l'aire suaument. Per anar bé s'ha de fer uns 100 cops al dia (tenint en compte que tots els que érem a la xerrada se suposa que teníem problemes, eh?).

-Quan fem un esforç, com pot ser estornudar, aixecar pes, etc, mentre duri l'esforç, apretar els esfínters com he dit al punt anterior (el q no s'ha de fer mai és aguantar l'aire mentre es fa l'esforç, que és el q fem normalment, ja que el pes dels pulmons es recolza sobre tots els òrgans interns i tb perjudica el sòl pèlvic).

I fins aquí la parrafada!!! Apa, espero que pugui servir d'ajuda a algú!

Petonets i salut!!!!

[Ripley79]

Ostres Toia,

Moltíssimes gràcies ha estat molt interessant. He vist que fins ara ho feia tot malament. Ara a practicar el Kegel.

[ClaraO.]

súper interessant!

[Sesita]

Gràcies per compartir-ho Toia!