recuperacio cesarea i part vaginal

[martina13]

hola!!!

avui he nat ala ginecóloga i no arribant a les 36 setmanes la meva princesa pesa ja 3100kg!!! m'ha dit que com que em visitara cada semana si veu que la nena s'acosta o passa 4kg o bé m'induiran part o em faran una cesarea.

voldria que m'expliquessiu les que heu passat ja x un part vaginal o cesarea com ha tat la vostre recuperació.
pq clar jo crec que amb cesarea tot el tema del perine, sòl pèlvic, desgarres vaginals etc. tho estalvies no????

[bertamummy's]

Bon dia Martina13...... ja ho tens aquí això eeeeh!!! Sort!!!
Jo quan vaig tenir la meva princeseta també venia grossa i el pes anava per aquí sobre la setmana que tu estàs..... finalment va pesar 3,600.
Jo vaig marxar de casa havent tret el tap mucós i amb força contraccions, i quan vaig arribar a l'Hospital em van dir que ja m'hi quedava!!
Doncs les contraccions van anar pujant i jo dilatant però la peque estava una mica amunt i no tenia ganes de baixar.
Jo només havia posat una condició al gine.... que NO VOLIA sota cap concepte un part instrumentalitzat..... ni fórceps, ni espàtules, ni res per l'estil (manies i pors...) i per això vam acabar decidint que havíem de tirar per cessària, perquè sabíem que la nena era grossa, i en canvi mai saben com d'ample ets tu....
Total que va ser cessària i la veritat és que va anar tot molt bé!
Per la recuperació et diré que jo vaig trigar una setmaneta (fins que no em van treure els punts) a estar bé del tot, no deixa de ser una operació....
Fins aquí et puc explicar jo....
Ara torno a estar prenyi i és clar..... tot pot passar..... potser la propera té més ganes de sortir soleta i .... part natural!
Molta sort i a gaudir del moment!!!! És únic!!!

[laiaf3]

Si, jo 3100 a la setmana 36 no ho trobo massa, pensa que les últimes setmanes s'engreixen molt menys... jo he tingut 2 parts naturals (amb epidural), van ser molt ràpids i no em varen fer cap
punt per tant al cap de pocs dies ja vaig estar perfecte, no sé, a mi m'han dit que la recuperació de la cesària és més feixuga... a veure si hi ha algu que hagi viscut les dues experiències, tranquila,
segur que anirà tot bé i enhorabona!!

[trish]

Hola a mi en marzo porque estaba de 41+5 me indujeron el parto y al final acabo en cesarea y sinceramente muy bien la recuperacion estupenda y nada de dolor, mi marido dice que para mi lo mejor ya que aunque es una operación no tiene porque quedarte nada de secuelas. Mi consejo es que vayas tranquila y te dejes guiar por tu médico, la única pega para mi es que no estuvo el papi en la cesárea.

[Airin]

Hola,

La meva opinió és que, a no ser que els metges diguin el contrari, sempre és millor un part vaginal que una cesària, que no deixa de ser una operació amb els seus riscos. En aquest cas, el teu metge no et diu que no sigui possible el part vaginal, sinóq ue no vol que s'allargui pel tema pes de la criatura, i per tant el que pot fer és induir-lo. Una altra cosa és que et digués que tens la pelvis molt estreta, i tot i així jo conec noies que no ho diries mai i han partit nens de 4 kg. A més, aquests controls de pes no són exactes, hi ha un marge d'error i pot ser que la nena no sigui tan gran com et diuen.

Pensa que amb la cesària et tallen moltes capes de pell i que sol ser més difícil la recuperació. Cada part és diferent, però jo crec que la cesària ha de ser sempre l'última opció. I el sòl pèlvic, jo diria que tant pateix amb una cosa com amb l'altra, perquè ja ha hagut de fer espai per al nadó.

En qualsevol cas, demana informació i que t'expliquin en cada moment quines opcions tens, és la clau de tenir un part respectat. Que hi hagi sort!

[ginko biloba]

Jo només puc opinar per les cesàries, ja que n'he passat dues. El primer pesava 3.900kg, però venia de cul i el segon 4.060kg i estava confòs amb tant de cordò umbilical
En els dos casos, ja veiem que venien dos nens grans, però l'unic que hem van comentar és que augmentariem els controls, però en cap cas, es va descartar el part natural fins a última hora, o sigui, que endavant i a veure que passa! I amb el segon, vam arribar a la setmana 42.
Respecte la recuperació, sento no ser tant optimista, però jo vaig necessitar ben bé 15 dies per començar a ser persona! sobretot fins que no et treuen els punts, és bastant incòmode, per no dir doloròs.
Pel demés, vaig anar a una fisio pel tema de la recuperació post part, ja que, amb una cesària, el teu cos no fa l'esforç final del part, però igualment, tota la teva musculatura, la pelvis, etc... s'ha anat preparant i esforçant pel part, i això també afecta.
En tot cas, sigui com sigui, ànims, perquè l'important és que tu confiis amb la decisió del teu metge, i després, a disfrutar de la teva petita.

I tal com diu l'Airin, si no recordo malament, quan et deien el pes aproximat del pes de la teva petita, hi havia un marge d'error de +-300 grams, amb el qual, tot és possible.

[garota]

Jo sóc totalment partidària del part vaginal, a no ser, lògicament, que hi hagi alguna complicació mèdica que requereixi una cesària! El meu petit, a la setmana 34 pesava suposadament 2kg 200 i tot apuntava que pesaria al néixer uns 3kg o 3 kg 100. Al final va pesar 2kg 600 i va néixer a la setmana 40 i ja em van dir que aquests 500g amunt o avall són totalment normals..... Així que del pes en les ecos jo me'l pendria com a molt orientatiu....!
El més important penso jo és l'actitud positiva envers el part,fisiològicament estem preparades per parir,tret de casos especials. Jo vaig tenir un part natural sense epidural i la recuperció ha sigut fantàstica!!! Cap punt ni res, menys de 48h a l'hospital i el dia que vam sortirja vam anar a passejar i vida totalment normal. A les3 setmanes ja estava com abans de l'embaràs.
Així que jo animaria a tenir una visió positiva del part en sí i treure'ns les pors de sobre!!!!!!

[pirene1979]

Hola martina,

Jo també volia aportar les meves experiències: les meves nenes van pesar 4'030 (setmana 41+5) i 3'600 (setmana 40+1), totes dues van néixer per part natural, i jo sóc una dona més aviat petiteta! O sigui que el pes de les criatures, que com també t'han dit només es pot estimar fins el moment del neixement amb un marge d'error considerable, no hauria de ser un impediment per al part vaginal. Tret que hi hagi algun problema afegit, és clar... Pel que dius no és el teu cas.
Jo et diria que no et deixis impressionar massa per les dades i que confiïs en el teu cos...

Ah, i les recuperacions força ràpides, especialment el segon cop...

Ànims i que us vagi molt bé!

[martina13]

gràcies pels vostres comentaris!!!

la gine em va dir que tinc bona pelvis per treure una criatura de 4kg, però em fa molta por desgarrar-me, que se'm caigui la bufeta com et diuen a les clases prepart, no tornar a gaudir del sexe jjo que se...tic feta un embolic ejejej

[numa1982]

Hola!

Jo fa tres setmanes q vaig tenir en Pau per cesària programada pq venia de natges i la meva gine no fa aquests parts. Per mi també és millor rl part vaginal (tot i que no n'he passat cap ;) ). Jo fons al 4tdia no podia caminar massa i els dos primers dies, claus per la LM, gairebé no em podia ni moure. Ara estic contenta i se m'han passat tots els mals però amb la cesària ja m'han dit que per fer exercici que comporti feina d'abdominals hauré d'esperar 3-4 mesos; per tenir un segon fill, 2 anys; per posar un DIU, tampoc ho veuen clar fins passat un temps... Sort!!!!!

[Mari1978]

El meu primer fill va neixer per cessària i la recuperació va ser molt bona. Els punts gairebé no em feien mal i a la setmana estava pràcticament recuperada.
El meu segon fill va neixer per part vaginal i la recuperació fatal. Em van fer una episio gegant (va necessitar espàtules per sortir) i els punts feien mooolt de mal. No podia seure bé, caminava fatal... I fins als 15 dies no em vaig començar a trobar mitjanament bé, però 1 mes per estar bé. La zona dels punts és més delicada!
Però si no hi ha episio o poquets punts, seguríssim que la recuperació és boníssima i molt ràpida!!
Igualment, tot i la meva experiència, no canvio un part vaginal per una cessària. Molt més bonic, amb el pare present, no tan fred com l'ambient d'un quiròfan, poder estar en tot moment amb el teu fill,...