Escola "per projectes" vs. escola "tradicional"

[VespresVerds]

Hmmm jo entenc que amb això volien dir-te que un mestre t'orienta, et guia i t'acompanya... però ets TU qui aprèn i ets TU el centre del teu propi aprenentatge i per això la frase de "els mestres no hem d'ensenyar res". Em penso que parlaven d'una manera més romàntica o poètica sobre la seva professió :P

Un profe de la uni ens va explicar la següent ituació per entendre el vincle i el limit entre ensenyar i aprendre.
Resulta que un dia, un professor va dir a la seva classe: sabeu, estic ensenyant a parlar al meu gos!
I tots els alumnes reien. I ell els preguntava: de què rieu?
I els nois/es deien: home, és impossible això que dius!
I ell els contestava: no no, jo us juro que estic ensenyant a parlar al meu gos...
I els alumnes vinga a riure, fins que el profe va dir: bé, si no em creieu, demà portaré el gos i veureu com li estic ensenyant a parlar...
L'endemà va portar el gos a l'aula, el va fer seure davant de tots els nois i li va dir: Tom, vinga, digues "hola"... Toom, digues "hoooo-la"
Els alumnes es van posar a riure i el més atrevit va dir: ho veus professor, era impossible que ensenyessis a parlar a un gos...
I el professor va dir: no és veritat, jo no he dit cap mentida! Jo he ensenyat a parlar al meu gos, és ell qui no ha après...

Potser aquests mestres que et van dir això, tenien una mica en ment aquesta situació. Aprenem de la vida, de certs moments, de situacions, de persones, de circumstàncies, quan llegim un llibre q ens ve de gust, o d'una cançó, o en una mirada ... el procés d'aprenentatge és molt complex. Però un dels punts claus de tots aquests mètodes "nous" és que l'alumne és el centre de l'aprenentatge, cosa que no passava en les escoles d'abans o a les tradicionals... I jo crec que la frase aquesta que et van dir, surt d'aquí, el que passa que si la dius sense context potser sona fatal...

Estic amb tu que tot està bé en la justa mesura. Ara bé, a mi el que em fa més por d'una escola és que avorreixin el meu fill/a, és a dir, que aprengui que aprendre és avorrit. Jo a l'escola he estat molt feliç, no era gaire tradicional, fins que vem arribar a la ESO... jo a la ESO tenia aquesta sensació... avorriment total, no m'interessava res del que m'explicaven (diga-li edat, diga-li q ho expliquen fatal). De fet, fa poc he estat a Berlin, i he après més aquells 3 dies que en 4 anys fent història a ESO. I em vaig alarmar de que no hagués prestat atenció durant aquells anys...! Tampoc em va agradar llegir fins els 20 anys (perquè els llibres que ens obligaven a llegir, acostumen a no ser apropiats per l'edat dels nanos de la ESO). No vaig descobrir la música que m'agradava fins els 20! I sort dels meus pares en temes més culturals... sinó m'hauria quedat amb els rollazos de música i literatura de l'escola...

[xirinola]

Vull dir, no sé a quina mena de moda (perquè us puc ben assegurar que en sento a parlar tant i d'una manera tan impostada en molts casos que començo a pensar que tot plegat no és més que una moda absurda o ganes de canviar el nom a les coses perquè sonin més innovadores) pertany aquesta ànsia de fer creure que els nens no necessiten referents humans que els transmetin coneixements. I d'acord, que si ho vols disfressar d'innovació, facis aules àmplies, lluminoses i confortables, fomentis la creativitat, la curiositat, la imaginació però també el respecte, l'admiració i l'agraïment cap a algú de qui pots aprendre coses, l'humilitat de ser conscient que no ho saps tot i pots haver de necessitar l'ajuda dels altres. I també l'esforç i el control de la frustració que pot suposar haver d'aprendre's alguna cosa que és realment inútil, perquè la vida, senyors, és el que és. Perquè a la feina, cal posar-se les piles i fer coses per a les quals pots no haver estudiat i et tocarà posar-te al dia, buscar-te la vida, preguntar. I preguntar. I preguntar. I deixar que d'altres persones que saben més que tu t'ajudin.

June l'has clavat. Totalment d'acord amb el que has dit

[VespresVerds]

I tot això creus que no entra en una educació per projectes, June? Creus que no s'aprèn què és la frustració? l'esforç? l'admiració? Jo no crec que sigui una moda, crec que és lògica i seny, almenys dins del meu cap.

[June]

Creus que no s'aprèn què és la frustració? l'esforç? l'admiració? Jo no crec que sigui una moda, crec que és lògica i seny, almenys dins del meu cap.

Excepte l'esforç, que segurament sí perquè qualsevol treball d'aprenentatge el comporta, el que tinc la sensació que em volien vendre era que justament s'evitava la frustració com si fos el pitjor (que no dic amb això que busqui que les criatures visquin immerses en la frustració, i ara!) i també el referent adult com a "mestre", és a dir, com a persona que ensenya un art, un ofici o una ciència. Per a mi, com tu dius, el que és de lògica i de seny és que l'aprenentatge és bo, vingui d'on vingui i que com més variades siguin les fonts d'aquest aprenentatge, més ric serà. Per tant, torno al que deia, sí als projectes com a eina per a motivar als infants a recercar tot el coneixement que vulguin però també sí al mestre com a persona que ensenya coses. No excloc res perquè crec que no és excloent.

[escolanova]

http://blocs.xtec.cat/escolafluvia/2016 ... an-fluvia/

[VespresVerds]

Exacte, June! També, vés a saber a qui t'has trobat de mestre... I sobretot en concertades, volen vendre molt la moto (de tot eh, no sols projectes...)

[Lalu]

June, jo crec que precisament a l'escola per projectes ensenyen eines transversals que ens els ajudaran a seguir aprenent tota la vida: l'esforç, la motivacio, conèixe't a tu mateixa, saber on estant els teus limits...i per suposat la frustració. A l'escola que jo vaig anar a veure donàven molta importància a les relacions interpersonals (alumne-alumne, alumnne-profe..) i crec que aquesta és una bona font d'aprendre la frustració, doncs sovint els propis interessos choquen amb els dels altres, sorgeixen conflictes i els alumnes han d'anar aprenent a resoldre'ls de manera positiva. Està clar que això passa a totes les escoles, però en aquesta (basada en pedagogía activa i vivencial) entenien aquests espais com una part més del "curriculum" escolar. Es molt complicat que en clases on totes i tots els alumnes han d'estar en silenci absolut, el professorat pugui posar atenció en aquests aspectes.

[Lalu]

Vespresverds, lu de vendre la moto, totalment cert!! Ara sembla que hi ha un discurs pedagògic que queda molt bonic i que a moltes escoles es transmet a les famílies, però d'aquí a aplicar-lo...hi ha un bon troç!!!
Sense anar més lluny, l'altre dia en unes PO, a la xerrada la dire deia que els hi fomentaven molt l'autonomia (clar, a totes les famílies ens agrada sentir això). Però a la visita al centre, mentre anaven explicant més coses veies que les i els alumnes estaven superdirigides "aquí només poden jugar els de tal classe", "quan arriben, totes i tots agafen el que els hi diem i hi juguen", "el que s'asseu aquí es el cap de taula i es l'únic que intervé" etc etc vamos que si per elles això es fomentar l'autonomia... Apaga i vamonos!!

[June]

. Es molt complicat que en clases on totes i tots els alumnes han d'estar en silenci absolut, el professorat pugui posar atenció en aquests aspectes.

Efectivament, tan poc flexible és una escola on, com tu dius, tots els alumnes han d'estar asseguts en silenci absolut durant tot el dia, i no té en ment de canviar-ho, com una on tampoc no es donin moments d'atenció plena i concentració. Com més va, més penso que trobar el centre que ofereixi un equilibri de sistemes i no defensi un sol sistema inamovible és la clau.

[VespresVerds]

Què bo seria que ens convencéssim que els coneixements merament instrumentals no porten gaire lluny!
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasens ... educativa/

[nivalis]

Creus que no s'aprèn què és la frustració? l'esforç? l'admiració? Jo no crec que sigui una moda, crec que és lògica i seny, almenys dins del meu cap.

Excepte l'esforç, que segurament sí perquè qualsevol treball d'aprenentatge el comporta, el que tinc la sensació que em volien vendre era que justament s'evitava la frustració com si fos el pitjor

Hola June,

Jo vaig estar en una jornada de PO d'un centre que treballa exclusivament per projectes i van parlar de la frustració i si que la treballen. Van posar l'exemple de que a P3 el primer projecte és escollir el nom del grup. És clar cada un vol dir la seva i s'han de posar d'acord i treballar la frustració de que el nom que tu vols no és el que vol la majoria, per exemple. A mi em va quedar clar que és un tema que es treballa.
Jo, després de donar moltes voltes i veure els coles que em queden prop de casa... ja m'he decidit, i la meva primera opció serà un cole que treballa per projectes.

[June]

Jo, després de donar moltes voltes i veure els coles que em queden prop de casa... ja m'he decidit, i la meva primera opció serà un cole que treballa per projectes.

Que bé Nivalis! Nosaltres encara estem en la fase de "donar-hi moltes voltes" però espero trobar el centre que em convenci tant com tu! Realment, per molt que m'haguessin explicat com n'és de difícil de triar una escola, mai m'hagués pensat que ho fos tant!

[nivalis]

Si, June, al menys la decisió ja està presa. Però ara ve la segona part, ja que aquest centre sempre te molta demanda i es queda molta gent fora. És a dir, que anirem a sorteig i tant ens pot tocar com no...
Realment, és un calvari!

[cositina]

Vau veure ahir el programa de cintora "malditos deberes"?
http://www.mitele.es/programas-tv/cinto ... -de-calle/

[daysea]

si, especialment em va impactar la intervenció d'un mestre: ALBERTO ROYO, Quina por aquest !!! , indigne del qualificatiu de mestre.

[daysea]

min. 23:00

[VespresVerds]

Sí, a mi no em va agradar gaire el programa, li faltava xixa per mi, però bueno almenys serveix perquè es parli del tema...
Twitter bullia amb el Royo aquest... Vaja tela, és totalment l'antítesis del que jo sóc i penso. Cada paraula que deia, em feia més por que l'anterior... Sort que després va sortir el César i vem tornar al segle XXI...

[cositina]

Jo crec q wl Royo aquest sha construit un personatge polemic x treure diners. Fa un llibre dient bajanades i aixi els programes el truquen per sortir a la tele dient coses polemiques q incendien les xsrxes socials i aixo genera audiencia

[daysea]

no sé si fa un paper o no, només desitjo no trobar-me gent com aquesta a l'educació del meu fill.

[damir]

Us canvio de tema. Jo, el que cada cop tinc més clar és que l'educació ha de ser vivencial. Que per entendre millor una cosa ells l'han de viure. Us poso un exemple. Vam anar a la neu i la nostra filla va voler portar neu a l'escola. La mestra va aprofitar per ensenyar-los que amb la calor es desfà, que si la posen al congelador es gela de nou, que sobre el radiador s'evapora... ells van viure el procés.
En canvi l'altre dia vaig trobar a la filla d'una amiga, de la mateixa edat, que va a una escola molt tradicional, de fitxes i més fitxes i deures a p4. I la nena em va ensenyar el seu àlbum. Havia treballat el mateix tema, però pintant una fitxa amb aigua, gel, un sol i un plat que es buidava. Que voleu que us digui, per mi és molt més enriquidor l'experimentació, descobrir les coses en primera persona i no en una fitxa.