No vull que comenci P3!!
Re: No vull que comenci P3!!
Doncs avui ja s'ha aixecat de dormir dient que no volia anar a l'escola,que no li portés.Avui al matí fan psicomotricitat i li he volia posar la samarreta del xandall de l'escola doncs no ho ha volgut de cap manera,se l'ha tret. Hem sortit al carrer pq volia sortir al carrer a veure el gosset que tenen els meus pares i després hem pujat al cotxe i tot el camí plorant i dient-me que no volia anar a l'escola.Hem entrat plorant i l'he deixat plorant i cridant.I jo feta pols,plorant i algun pare que m'he trobat dient-me que per aquí i hem passat tots!
Si,Nith, estic molt enfadada amb tot plegat.Els nens pateixen i és injust.Ja tindran temps de patir en aquesta vida,no creieu?? Si les coses es facin ben fetes aniríem tots més bé.
Avui a la 1h quan el vagi a buscar parlaré amb la mestra i li diré de fer una tutoria a veure que fa el Gerard durant les 4 hores.
Núria,gràcies guapa! A la tarda no li porto. Avui quan parli amb la mestra en parlarem però penso que fins que la matí no estigui adaptat no li portarem a les tardes ( espero que no m'hi posin traves...)
Total que seguim igual o avui podria dir que pitjor....si sàpigues el que puc fer!!!
Si,Nith, estic molt enfadada amb tot plegat.Els nens pateixen i és injust.Ja tindran temps de patir en aquesta vida,no creieu?? Si les coses es facin ben fetes aniríem tots més bé.
Avui a la 1h quan el vagi a buscar parlaré amb la mestra i li diré de fer una tutoria a veure que fa el Gerard durant les 4 hores.
Núria,gràcies guapa! A la tarda no li porto. Avui quan parli amb la mestra en parlarem però penso que fins que la matí no estigui adaptat no li portarem a les tardes ( espero que no m'hi posin traves...)
Total que seguim igual o avui podria dir que pitjor....si sàpigues el que puc fer!!!
Re: No vull que comenci P3!!
su392 ha escrit:Ho sento.. pero això és un error... després les "estadistiques" parlen per si soles.. com que tothom se n'amaga....gemma08 ha escrit:Mira si és trist,que tinc una amiga que és mestra de P3 i em va dir que quan facin una tutoria ens preguntarien si el nen dorm bé,sol... i em va dir que ni se'ns acudís dir que fem collit! Ella té un nen de 4 anys i encara li dona el pit i de l'escola no ho sap ningú perquè clar "està mal vist" tela,tela!!....
A mi m'ho varen demanar... i abans de contestar li vaig fer explicar perquè m'ho demanaven i en què influïa que ells sabessin amb qui i com dormia....
i després de la explicació li vaig explicar com ho fèiem a casa.. però si no m'hagués convençut la seva explicació m'hauria negat a dir-ho ( i això que la Queralt dorm normalment al seu llit....... i ja no fem teta
) ...
Totalment d'acord. Crec que amagar la criança dels nostres fills no ajuda en absolut a veure-la com a normal per tothom. De fet crec que si poguessin fer una comparativa estadística dels "resultats" cauria pel seu propi pes la famosa frase "s'han de fer autònoms i independents"...
Jo segur que hagués contestat a la entrevista, i amb tranquil.litat, com dorm el meu fill. De fet no me n’he amagat mai, ni amb la família, ni a la llar, ni tampoc suposo que ho faré quan comenci P3, si és que encara dorm amb nosaltres.
Per curiositat, Su, quin era el motiu que et van dir o la necessitat que hi ha de fer aquestes preguntes?
A la llar, a P1, ens van fer preparar un "àlbum" amb diferents situacions:
- em faig gran, aviat no portaré bolqués,
- jugo a....,
- el menjar que més m'agrada és...
- quan vaig a dormir els meus pares....... (i al cantó hi havia un dibuix de l'Osset babú dormint sol al seu llit, es clar)....
Doncs jo hi vaig posar : la meva mare amb dona el pit i m'adormo al seu costat.
El tema de les mestres i el fet d'ignorar els plors de les criatures de 1-2-3-4-5-......8-10-12.... 16-17 o els anys que siguin NO L'ENTENC!!! Si hi ha alguna mestra aquí que me’n pugui el motiu?
El meu fill sempre ha necessitat molt contacte, mirar-se les coses des de una posició de seguretat fins que les controla i aleshores s’hi llança. Tinc clar que no tots són iguals. Cada nen té el seu tarannà. Perquè, doncs, no els tracten com cadascú necessita?
Em vaig quedar de pedra quan un dia la profe de P1, em deia que en molts cops plorava quan ella desapareixia, “i mira que intento no crear lligams afectius” em va respondre com a quelcom lloable...?????.... doncs li vaig respondre que pot ser ell estava acostumat a que la seva figura de referència sempre li deia el que anava a fer, i més si havia de desaparèixer de la seva vista....????? que quan volgués marxar li comuniqués. A partir d’aquell dia el nen ja no va plorar quan la mestra marxava.
Re: No vull que comenci P3!!
Gemma.. 
.. es molt dur! ho sé o m'ho imagino... si ja ho trobo dur jo que no ha plorat ni un sol dia no m'ho vull ni imaginar pel que esteu passant... però, i sé que sona a topic i que fa rabia fins i tot que t'ho diguin... però si tu estas malament ell ho nota... i sense voler-ho li transmets a ell...
La tutoria es molt bona idea.. potser et tranquilitza i tot... Jo la demanaria per Ja!...
Existeix la posibilitat que li porti algú altre... àvia, pare... potser li podries plantejar a ell ( Gerard) com ho veu.. potser et sorprèn i li "entusiasma" mes... es una idea!
coneixeu algun nen que sàpigues que jugui molt i siguin molt amics ??? podrieu quedar abans i que juguin i que l'estona sigui més amena sense pensar tant amb l'escola ....
No sé m'acut gaire res més.... ànims cuca!
.. es molt dur! ho sé o m'ho imagino... si ja ho trobo dur jo que no ha plorat ni un sol dia no m'ho vull ni imaginar pel que esteu passant... però, i sé que sona a topic i que fa rabia fins i tot que t'ho diguin... però si tu estas malament ell ho nota... i sense voler-ho li transmets a ell... La tutoria es molt bona idea.. potser et tranquilitza i tot... Jo la demanaria per Ja!...
Existeix la posibilitat que li porti algú altre... àvia, pare... potser li podries plantejar a ell ( Gerard) com ho veu.. potser et sorprèn i li "entusiasma" mes... es una idea!
coneixeu algun nen que sàpigues que jugui molt i siguin molt amics ??? podrieu quedar abans i que juguin i que l'estona sigui més amena sense pensar tant amb l'escola ....
No sé m'acut gaire res més.... ànims cuca!
Re: No vull que comenci P3!!
Gemma, quin greu pobre Gerard. Molts ànims
Nith, jo també estic al Pallars Jussà
La veritat és que les converces que pots escoltar a l'entrada, sortida o al parc son bastant habituals en aquest sentit
Nith, jo també estic al Pallars Jussà
La veritat és que les converces que pots escoltar a l'entrada, sortida o al parc son bastant habituals en aquest sentit 
Re: No vull que comenci P3!!
Hola !!
He llegit el vostre post... i m'agradaria saber com ha anat P3.
La meva filla comença la setmana que ve, i tot i que ha fet P1 i P2 a l'escola bressol sempre li ha costat molt l'adaptació i sempre m'ha dit a "l'escola no... " , ara tothom li parla de l'escola dels grans i sembla que està contenta... però a mi em fa molt de pànic.
Crec que és´més tema meu que no pas de la nena.
Jo veig que les mestres no es veuen gens carinyoses, a més han fet els grups i la majoria de nens de la seva classes a l'escola bressol els han posat a l'altre grup. Vaig trucar a la directora per saber si la podien canviar i em va dir que de moment no ..que esperessim a veure que tal anava ella.
Crec que ella ja nota que venen canvis perquè sempre dormia molt i ara a les 6.30h ja està desperta i la portem amb nosaltres
Tant bèstia és el canvi ?? no vull que ho passi malament!! Imagina't !!! no ha començat i ja estic així !!!
He llegit el vostre post... i m'agradaria saber com ha anat P3.
La meva filla comença la setmana que ve, i tot i que ha fet P1 i P2 a l'escola bressol sempre li ha costat molt l'adaptació i sempre m'ha dit a "l'escola no... " , ara tothom li parla de l'escola dels grans i sembla que està contenta... però a mi em fa molt de pànic.
Crec que és´més tema meu que no pas de la nena.
Jo veig que les mestres no es veuen gens carinyoses, a més han fet els grups i la majoria de nens de la seva classes a l'escola bressol els han posat a l'altre grup. Vaig trucar a la directora per saber si la podien canviar i em va dir que de moment no ..que esperessim a veure que tal anava ella.
Crec que ella ja nota que venen canvis perquè sempre dormia molt i ara a les 6.30h ja està desperta i la portem amb nosaltres
Tant bèstia és el canvi ?? no vull que ho passi malament!! Imagina't !!! no ha començat i ja estic així !!!
Re: No vull que comenci P3!!
Hola Gemma08, buscant casos similars als que estic passant amb la meva filla he trobat aquest post on parleu de l'adaptació a P3.
Nosaltres ara fa una setmana que vam començar i la nena ho passa francament malament, plora només sortir de casa, demana siusplau que no la portem a l'escola.
Ella és una nena que té les coses molt clares i com a norma general no li agrada gaire la companyia de nens i nenes, prefereix els adults i és bastant introvertida si no et coneix.
On s'ho passa pitjor és al pati, no juga gens ni mica es passa l'estona al costat de la professora. Avui inclús quan l'he portat m'ha preguntat "mare disli a la senyoreta que avui no surtim a la pati d'acord?".
Ja no sé que dir-li ni com animar-la, li fem moltíssims mimitos i quan surt de l'escola és la nena més feliç del món riallera, divertida, juganera.
La meva pregunta és com ho vau superar? Va trigar gaire el teu nen a adaptar-se?
Gràcies!
Nosaltres ara fa una setmana que vam començar i la nena ho passa francament malament, plora només sortir de casa, demana siusplau que no la portem a l'escola.
Ella és una nena que té les coses molt clares i com a norma general no li agrada gaire la companyia de nens i nenes, prefereix els adults i és bastant introvertida si no et coneix.
On s'ho passa pitjor és al pati, no juga gens ni mica es passa l'estona al costat de la professora. Avui inclús quan l'he portat m'ha preguntat "mare disli a la senyoreta que avui no surtim a la pati d'acord?".
Ja no sé que dir-li ni com animar-la, li fem moltíssims mimitos i quan surt de l'escola és la nena més feliç del món riallera, divertida, juganera.
La meva pregunta és com ho vau superar? Va trigar gaire el teu nen a adaptar-se?
Gràcies!
Re: No vull que comenci P3!!
Montsebd, la petita ja havia anat a la llar o comença de nou a P3?
Algun dia vaig llegir pel SP (crec que va ser la Goga) que la mama li pintava una cara contenta a la ma o al dit perquè així cada cop que estigués trist pogués veure la mama rient i contenta. Em va agradar molt la idea i la vaig copiar quan anava a la llar. Va anar força bé.
El meu fill va tenir l'adaptació molt dura a la llar i la va superar amb el temps i la rutina. Però cada cop que hi havia quelcom que sortia de la rutina es desesperava (si quan arribavem no hi era la seva mestra habitual era tot un drama, no volia quesar-s'hi...).
Ara a començat P3 i ha entrat com si hagués estat una continuació ja que estava amb tots els seus amics de la llar, molt bé i molt content. Espero que continuï així.
De tota manera t'he de dir que qualsevol cosa que surti de la rutina l'atabala molt i li fa por, li produeix molta angoixa i plora desesperat.
El fet de tornar-hi a la tarda (a la llar mai hi anava) el primer dia va ser molt dur. No volia anar-hi de cap manera perquè no entenia res de res i demanava constantment si el papa treballava, si la mama treballava, si què és el que estava passant realment.... es desorienten i tenen por.
Ara, cada tarda, pregunta el mateix, he d'anar a l'escola? papa treballa? mama treballa? ..... necessita saber amb seguretat què passarà, perquè tot és nou i encara no ho controla. Quan ho tingui com a part de la rutina s'haurà acabat l'angoixa.
Crec que el millor és donar-les-hi la seguretat de que tot està bé, que tot continuarà igual, que papa i mama hi seran quan torni de l'escola i esperar que el temps d'adaptació sigui curt.
Molts ànims boniques.
Algun dia vaig llegir pel SP (crec que va ser la Goga) que la mama li pintava una cara contenta a la ma o al dit perquè així cada cop que estigués trist pogués veure la mama rient i contenta. Em va agradar molt la idea i la vaig copiar quan anava a la llar. Va anar força bé.
El meu fill va tenir l'adaptació molt dura a la llar i la va superar amb el temps i la rutina. Però cada cop que hi havia quelcom que sortia de la rutina es desesperava (si quan arribavem no hi era la seva mestra habitual era tot un drama, no volia quesar-s'hi...).
Ara a començat P3 i ha entrat com si hagués estat una continuació ja que estava amb tots els seus amics de la llar, molt bé i molt content. Espero que continuï així.
De tota manera t'he de dir que qualsevol cosa que surti de la rutina l'atabala molt i li fa por, li produeix molta angoixa i plora desesperat.
El fet de tornar-hi a la tarda (a la llar mai hi anava) el primer dia va ser molt dur. No volia anar-hi de cap manera perquè no entenia res de res i demanava constantment si el papa treballava, si la mama treballava, si què és el que estava passant realment.... es desorienten i tenen por.
Ara, cada tarda, pregunta el mateix, he d'anar a l'escola? papa treballa? mama treballa? ..... necessita saber amb seguretat què passarà, perquè tot és nou i encara no ho controla. Quan ho tingui com a part de la rutina s'haurà acabat l'angoixa.
Crec que el millor és donar-les-hi la seguretat de que tot està bé, que tot continuarà igual, que papa i mama hi seran quan torni de l'escola i esperar que el temps d'adaptació sigui curt.
Molts ànims boniques.
Re: No vull que comenci P3!!
Hola entrerius,
Doncs sí que va anar a la llar l'any passat, i he de dir que no si va acabar d'adaptar mai, al començament era un drama (com ara) però poc a poc es va anar resignant i almenys ja no plorava. Inclús els últims 2 mesos la vam portar també a la tarda per veure la seva reacció i no puc dir que la deixés contenta tampoc.
Li passa més o menys com al teu nen, o necessita tenir tot sota control, i apart no li agrada estar amb nens.
I sí sí buscant pel fòrum vaig trobar la idea de la cara pintada a la mà i ho vaig fer tant ahir al matí com a la tarda, i us he de dir que en el meu cas no va servir de gaire, inclús quan li estava pintant i li estava explicant perquè era em mirarava com dient "la mare s'ha tornat boja"
No sé, segurament és qüestió de temps, i cada persona té el seu caràcter.... però coi com fa patir.
Moltíssimes gràcies per la resposta!! Espero ens uns dies poder dir que ja hi va mitjanament contenta.
Doncs sí que va anar a la llar l'any passat, i he de dir que no si va acabar d'adaptar mai, al començament era un drama (com ara) però poc a poc es va anar resignant i almenys ja no plorava. Inclús els últims 2 mesos la vam portar també a la tarda per veure la seva reacció i no puc dir que la deixés contenta tampoc.
Li passa més o menys com al teu nen, o necessita tenir tot sota control, i apart no li agrada estar amb nens.
I sí sí buscant pel fòrum vaig trobar la idea de la cara pintada a la mà i ho vaig fer tant ahir al matí com a la tarda, i us he de dir que en el meu cas no va servir de gaire, inclús quan li estava pintant i li estava explicant perquè era em mirarava com dient "la mare s'ha tornat boja"
No sé, segurament és qüestió de temps, i cada persona té el seu caràcter.... però coi com fa patir.
Moltíssimes gràcies per la resposta!! Espero ens uns dies poder dir que ja hi va mitjanament contenta.
Re: No vull que comenci P3!!
Hola Montse! Acabo de veure el teu missatge perdona per no haver-lo vist abans...amb els petits no puc entrat cada dia...
Buff..es molt dur el principi. El Gerard va tardar 3 mesos ha adaptar-se.Cada dia plorava i li.passava exacatament igual que a la teva filla,no jugava.Sempre estava al voltant de la mestra. El meu fill també se sent més bé amb els adults i si no coneix a la persona li costa obrir-se. De fet.semblava que em desciguis el meu fill!
NoSaltres vam fer adaptació..nomes li.portava al mati i quan va deixar de plorar,que va ser a principis de.desembre,li vaig portar a la tarda. I a partir d' allà perfecte. Vam acabar el curs que no volia que l'acompanyes fins a la classe...volia que el deixes a la porteria! Cosa impensable..
El meu fill no va anar a la llar i no té res a veure si vqn o no a la llar.Això és el caràcter de cada nen.
A mi tampoc em va funcionar el tema del dibuix de la cara a les mans..de fet ni ho volia que li dibuixes res.
Només et puc donar ànims i dir-te que parlis molt amb la mestra i que tot passa..encara que ara et sembli que no.
Aquest any,a p4,no plora però de moment cada dia al matí em diu que no vol anar al cole i m'ho repeteix varis cops i el deixo enfadat.Despres surt molt content però a mi em dol deixar-lo enfadat...espero que no duri massa pq marxo intranquila del cole.
Com surt la filla de l'escola??
Molts ànims!!!!!!
Petonets
Buff..es molt dur el principi. El Gerard va tardar 3 mesos ha adaptar-se.Cada dia plorava i li.passava exacatament igual que a la teva filla,no jugava.Sempre estava al voltant de la mestra. El meu fill també se sent més bé amb els adults i si no coneix a la persona li costa obrir-se. De fet.semblava que em desciguis el meu fill!
NoSaltres vam fer adaptació..nomes li.portava al mati i quan va deixar de plorar,que va ser a principis de.desembre,li vaig portar a la tarda. I a partir d' allà perfecte. Vam acabar el curs que no volia que l'acompanyes fins a la classe...volia que el deixes a la porteria! Cosa impensable..
El meu fill no va anar a la llar i no té res a veure si vqn o no a la llar.Això és el caràcter de cada nen.
A mi tampoc em va funcionar el tema del dibuix de la cara a les mans..de fet ni ho volia que li dibuixes res.
Només et puc donar ànims i dir-te que parlis molt amb la mestra i que tot passa..encara que ara et sembli que no.
Aquest any,a p4,no plora però de moment cada dia al matí em diu que no vol anar al cole i m'ho repeteix varis cops i el deixo enfadat.Despres surt molt content però a mi em dol deixar-lo enfadat...espero que no duri massa pq marxo intranquila del cole.
Com surt la filla de l'escola??
Molts ànims!!!!!!
Petonets
Re: No vull que comenci P3!!
Hola gemma08, gràcies per respondre.
Veig que és qüestió de temps i que segurament, com tots, acabarà acostumant-se.
Quan la vaig a buscar i la mestra la crida i li diu "Cristina ja et venen a buscar" doncs es fa la despistada, fa de veure que no ho sent o mira cap un altre lloc, i això encara em preocupa més, és com si m'ho fés pagar dient "ara t'esperaràs que no vull venir". Jo em pensava que quan arribaria estaria desitjant venir i faria allò que fan molts nens d'anar corrent cap a la mare/pare/avis/... i donar-li una abraçada, però la meva NO, la meva indiferència total.
Llavors quan sortim de l'escola (però hem de sortir del tot del recinte) ja torna a ser la meva nena dolça, riallera i juganera de sempre.
I lo del teu nen sí que deu saber greu deixar-lo enfadat, gairebé deu ser el mateix que deixar-lo plorant, nosaltres que voldríem que es quedèssin tranquils i no hi ha manera. Almenys si després quan el vas a buscar ja se li ha passat l'enfado...
Pobrets, es que trobo que són molt petits encara als 3-4 anys, i que tot això els supera.
Gràcies pels ànims i el mateix dic ànims i paciència, no ens en queda altra!!
Ja us aniré contant.
Veig que és qüestió de temps i que segurament, com tots, acabarà acostumant-se.
Quan la vaig a buscar i la mestra la crida i li diu "Cristina ja et venen a buscar" doncs es fa la despistada, fa de veure que no ho sent o mira cap un altre lloc, i això encara em preocupa més, és com si m'ho fés pagar dient "ara t'esperaràs que no vull venir". Jo em pensava que quan arribaria estaria desitjant venir i faria allò que fan molts nens d'anar corrent cap a la mare/pare/avis/... i donar-li una abraçada, però la meva NO, la meva indiferència total.
Llavors quan sortim de l'escola (però hem de sortir del tot del recinte) ja torna a ser la meva nena dolça, riallera i juganera de sempre.
I lo del teu nen sí que deu saber greu deixar-lo enfadat, gairebé deu ser el mateix que deixar-lo plorant, nosaltres que voldríem que es quedèssin tranquils i no hi ha manera. Almenys si després quan el vas a buscar ja se li ha passat l'enfado...
Pobrets, es que trobo que són molt petits encara als 3-4 anys, i que tot això els supera.
Gràcies pels ànims i el mateix dic ànims i paciència, no ens en queda altra!!
Ja us aniré contant.
Re: No vull que comenci P3!!
Ara em sento mes tranquila....he llegit el vostre problema i estic igual que vosaltres, el meu fill a P2 es quedava super content... entrava tot sol i es quedava molt bé.
Ha començat P3, escola nova, nens nous, mestra nova... i cada mati es posa a plorar que no vol anar al cole.... l'he de vestir a la força i el porto plorant tot el camí...
l'altre tarde li vaig preguntar que tal al cole, i em va dir que havia plorat, perque has plorat?? i em va dir estic trist perque no esta la mama i el papa!!!
Deu meu quines ganes de plorar quan va dir aixó... em dona molta pena deixar-lo plorant tots el matins.. a mes jo trebajo i l'he de deixar a dinar...
Espero que s'acostumi aviat perque jo vaig a la feina mig plorant de pensar que no es queda agust!!!
Ha començat P3, escola nova, nens nous, mestra nova... i cada mati es posa a plorar que no vol anar al cole.... l'he de vestir a la força i el porto plorant tot el camí...
l'altre tarde li vaig preguntar que tal al cole, i em va dir que havia plorat, perque has plorat?? i em va dir estic trist perque no esta la mama i el papa!!!
Deu meu quines ganes de plorar quan va dir aixó... em dona molta pena deixar-lo plorant tots el matins.. a mes jo trebajo i l'he de deixar a dinar...
Espero que s'acostumi aviat perque jo vaig a la feina mig plorant de pensar que no es queda agust!!!
Re: No vull que comenci P3!!
Hola noies !!!
La meva filla també ha començat P3, vaig escriure fa unes setmanes perquè estava preocupada de com aniria... i preferia que no comences l'escola !!
A més a més quan van sortir les llistes vaig comprobar que tots amb els nens i nenes que anaven a la llar d'infants els havien posat a l'altre classe ... i només anava amb una nena que ella coneixia... per mi va ser un pal total !! només em faltava això !! amb el que li havia costat adaptar-se a la llar d'infants!! Gairabé fins el mes de maig no va adaptar-se... i clar per mi que a sobre la posessin sola sense els altres nens i nenes em va saber molt greu... no podia parar de pensar-hi. El meu marit deia que era una exagerada, ja que fins i tot no podia dormir a la nit !! Deveu pensar que sóc una mare histèrica oi ?? és el que tothom em deia... :) Fins i tot vaig trucar a l'escola i vaig parlar amb la directora!!! però no la van canviar de classe.
Quan vam anar a veure la mestra a la presentació em va encantar...es veia molt maca i realment li encataven els nens i nenes, això em va tranquil.litzar un munt !! i la primera setmana només li vam deixar una hora i mitja...
El primer dia va ser un èxit- crec que era perquè l'haviem mentalitzat un munt-
El segon dia , va plorar un munt i se li va escapar el pipi.
El tercer dia ja no volia anar-hi.... i plorava.
Ara sembla que està millor. Quan la deixem fa el ronsso i no vol que marxem, ens estira i igual com els vostres fills, si no està tot igual ab la mestra i la mateixa rutina ja es posa a plorar.
Aquests dies hem alternat i alguns dies la portavem a la tarda i d'altres no..- quan l'hem de portar a la tarda és un drama !!
Ara a partir de demà ja l'hem de deixar a dinar i ja torno a estar preocupada... penso que són moltes hores de les 9 fins les 16.30h !!
Suposo que s'ha d'adaptar... la mestra diu que fins Nadal no estan ben bé adaptats.
A més a més ella no m'explica res de res de l'escola, ni amb qui juga, ni què fan..res de res. sé el que fan perquè quan jugues ella reprodueix les converses i les cançons que fan a l'escola i llavors em puc imaginar que és el que fan.
Crec que em de tenir paciència i esperar unes setmanes ...
Molts ànims !!
La meva filla també ha començat P3, vaig escriure fa unes setmanes perquè estava preocupada de com aniria... i preferia que no comences l'escola !!
A més a més quan van sortir les llistes vaig comprobar que tots amb els nens i nenes que anaven a la llar d'infants els havien posat a l'altre classe ... i només anava amb una nena que ella coneixia... per mi va ser un pal total !! només em faltava això !! amb el que li havia costat adaptar-se a la llar d'infants!! Gairabé fins el mes de maig no va adaptar-se... i clar per mi que a sobre la posessin sola sense els altres nens i nenes em va saber molt greu... no podia parar de pensar-hi. El meu marit deia que era una exagerada, ja que fins i tot no podia dormir a la nit !! Deveu pensar que sóc una mare histèrica oi ?? és el que tothom em deia... :) Fins i tot vaig trucar a l'escola i vaig parlar amb la directora!!! però no la van canviar de classe.
Quan vam anar a veure la mestra a la presentació em va encantar...es veia molt maca i realment li encataven els nens i nenes, això em va tranquil.litzar un munt !! i la primera setmana només li vam deixar una hora i mitja...
El primer dia va ser un èxit- crec que era perquè l'haviem mentalitzat un munt-
El segon dia , va plorar un munt i se li va escapar el pipi.
El tercer dia ja no volia anar-hi.... i plorava.
Ara sembla que està millor. Quan la deixem fa el ronsso i no vol que marxem, ens estira i igual com els vostres fills, si no està tot igual ab la mestra i la mateixa rutina ja es posa a plorar.
Aquests dies hem alternat i alguns dies la portavem a la tarda i d'altres no..- quan l'hem de portar a la tarda és un drama !!
Ara a partir de demà ja l'hem de deixar a dinar i ja torno a estar preocupada... penso que són moltes hores de les 9 fins les 16.30h !!
Suposo que s'ha d'adaptar... la mestra diu que fins Nadal no estan ben bé adaptats.
A més a més ella no m'explica res de res de l'escola, ni amb qui juga, ni què fan..res de res. sé el que fan perquè quan jugues ella reprodueix les converses i les cançons que fan a l'escola i llavors em puc imaginar que és el que fan.
Crec que em de tenir paciència i esperar unes setmanes ...
Molts ànims !!
Re: No vull que comenci P3!!
Hola noies,
Crec que hem millorat una mica respecte la setmana pasada, la petita ja no plora quan la deixen a l'escola. Però s'agafa a la cama del que li porta i no se'n vol separar, ha de venir una mestra i fer-la entrar, o sigui que per voluntat pròpia encara no hi va.
Petra, ella tampoc explica res de res del que fa a l'escola, i ja he optat per quasi ni preguntar, com veig que si pregunto la incomodo prefereixo que estigui contenta.
El que em continua fent patir un munt, inclús com tu dius de no poder dormir a les nits, és que encara està tota sola al pati. No vol jugar amb els altres nens, però segons la mestra és una decisió pròpia no és que els altres no la vulguin. Però em fa molt pena....
Val a dir que em costa molt d'entendre com hi ha gent a la que li agrada estar sol, segurament perquè a mi no m'agrada gens ni mica estar sola, sempre necessito algú al meu costat.
Crec que hem millorat una mica respecte la setmana pasada, la petita ja no plora quan la deixen a l'escola. Però s'agafa a la cama del que li porta i no se'n vol separar, ha de venir una mestra i fer-la entrar, o sigui que per voluntat pròpia encara no hi va.
Petra, ella tampoc explica res de res del que fa a l'escola, i ja he optat per quasi ni preguntar, com veig que si pregunto la incomodo prefereixo que estigui contenta.
El que em continua fent patir un munt, inclús com tu dius de no poder dormir a les nits, és que encara està tota sola al pati. No vol jugar amb els altres nens, però segons la mestra és una decisió pròpia no és que els altres no la vulguin. Però em fa molt pena....
Val a dir que em costa molt d'entendre com hi ha gent a la que li agrada estar sol, segurament perquè a mi no m'agrada gens ni mica estar sola, sempre necessito algú al meu costat.
Re: No vull que comenci P3!!
Nosaltres també ho estem passant malament amb l'adaptació. La Clara ja comença a plorar a casa dient que no vol anar al cole, de vegades puc girar la conversa i fins que no hi arribem no torna a començar el drama i altres cops, acom avui, està tota l'estona ploriquejant "Al cole no, al cole no".
Ella ha anat a la llar des de ben petita i li agradava molt, excepte tres o quatre dies que va ploriquejar una mica el curs passat, mai ha plorat ni ha dit que no hi volia anar.
Portava mesos il.lusionada amb el cole de grans i va anar contentíssima els dies d'adaptació (12, 13 i 14) i la setmana del 17 de setembre. Però el dia 25, després de la Mercè, ja va començar a plorar i portem així des de llavors. El dia 25 la mestra va dir que havia estat molt sensible i ara diu que la veu millor, però jo la noto estranya, divendres vam anar a jugar al parc amb els seus amics de la llar i se la veia més toveta, plorant per tot, no volia que la seva amiga la toqués...
Avui he plorat jo quan he sortit de l'escola. Se m'està fent molt dur, tot i que després està contenta, surt contenta, que plori al matí i em digui que es vol quedar amb mi em supera...
Ella ha anat a la llar des de ben petita i li agradava molt, excepte tres o quatre dies que va ploriquejar una mica el curs passat, mai ha plorat ni ha dit que no hi volia anar.
Portava mesos il.lusionada amb el cole de grans i va anar contentíssima els dies d'adaptació (12, 13 i 14) i la setmana del 17 de setembre. Però el dia 25, després de la Mercè, ja va començar a plorar i portem així des de llavors. El dia 25 la mestra va dir que havia estat molt sensible i ara diu que la veu millor, però jo la noto estranya, divendres vam anar a jugar al parc amb els seus amics de la llar i se la veia més toveta, plorant per tot, no volia que la seva amiga la toqués...
Avui he plorat jo quan he sortit de l'escola. Se m'està fent molt dur, tot i que després està contenta, surt contenta, que plori al matí i em digui que es vol quedar amb mi em supera...
Re: No vull que comenci P3!!
molts ànims a totes. És dur quan passa això.
Raqueleta, tinc amigues que també em comenten això que dius: entren molt bé i la segona setmana comencen a plorar..... cada nen reacciona diferent. Esperem que duri poc.
El meu petit de moment entra i surt molt bé (està amb tots els amics de l'any passat), però ha començat a tenir escapaments nocturns. Des de que ha començat l'escola ja n'ha tingut 4.....
Son molts canvis de cop i els han d'assimilar. A part és que pràcticament no hi ha comunicació amb l'escola... no és com a la llar que sempre podies parlar amb la profe... ara no!!! Si hi ha quelcom a dir surt amb la nota penjant al coll (no tenen agenda
)Re: No vull que comenci P3!!
Aix Raqueleta quin greu.... jo també he sortit força dies plorant de l'escola.
Sobretot si la veus més toveta dona-li molts mimitos que segur que ja ho fas.
I com tothom ens diu, deu ser qüestió de temps....
Sobretot si la veus més toveta dona-li molts mimitos que segur que ja ho fas.
I com tothom ens diu, deu ser qüestió de temps....
Re: No vull que comenci P3!!
Hola noies. Nosaltres també hem començat a P3 i estic bastant amoïnada. Al matí es desperta content i marxem cap a l'escola sense cap problema. Però quan vaig a buscar-lo per la tarda és un desastre. Busca la mínima per posar-se a plorar i avui ja ha siguit el màxim, quan m'ha començat a pegar i a dir-me que marxés. Ha estat horrible i hem passat mitja hora així. Estic bastant amoïnada i em sento culpable per deixar-lo tantes hores, però no hi puc fer res. Crec que durant el dia es porta molt bé a l'escola, però acumula tota la tensió i me la descarrega sobre meu. Algun consell?
Re: No vull que comenci P3!!
evawin, crec que aquesta tensió acumulada la deixen anar quan veuen a la mare (al menys en el meu cas és així) o a la persona de més confiança.
El meu fill va a l'escola tranquil i està bé tot el dia, però es veure'm i esclatar. Tot m'ho "vomita" a mi. Ja sigui amb plors, crits, manotades (aquestes per sort cada cop menys), es tanca en banda i no es vol moure del lloc..... vaja, pataleta en tota regla, totalment dedicada a la mama.
Jo ja tinc assumida aquesta funció, la de descompressió, però el que sí em plantejo molts cops és que passarà a mesura que creixi i la tensió augmenti? imagina't un nen de 15 anys deixant anar tota la tensió a sobre teu???? la veritat és que fa una mica de por i també m'interessaria saber la visió d'altres mares que estiguessin ho hagin estat en la mateixa situació.
El meu fill va a l'escola tranquil i està bé tot el dia, però es veure'm i esclatar. Tot m'ho "vomita" a mi. Ja sigui amb plors, crits, manotades (aquestes per sort cada cop menys), es tanca en banda i no es vol moure del lloc..... vaja, pataleta en tota regla, totalment dedicada a la mama.
Jo ja tinc assumida aquesta funció, la de descompressió, però el que sí em plantejo molts cops és que passarà a mesura que creixi i la tensió augmenti? imagina't un nen de 15 anys deixant anar tota la tensió a sobre teu???? la veritat és que fa una mica de por i també m'interessaria saber la visió d'altres mares que estiguessin ho hagin estat en la mateixa situació.
Re: No vull que comenci P3!!
Entrerius, no vull ni pensar que passarà quan tinguis 15 anys... Com reacciones quan et pega? o quan et diu insisintment que marxis? Ja no sé que fer...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |