Educació a casa dels 3 als 6 anys

[juliet]

Ei, ei, ei ...Sinera no t'embalis!!

Si visqués a un altre pais, on es valora més el fet que les mares estiguin amb els seus fills i l'escolarització no comença fins més tard dels 3 anys, potser no faria falta parlar d'aquest tema perquè tothom ho veuria com una cosa natural i necessària

Països nòrdics, Alemanya, Anglaterra...

En cap moment he fet referència als que tu parles, doncs crec que això ja entraria dintre d'un altre temàtica, torno a dir que aquest és per parlar sobre l'educació a casa o a l'escola, què és més beneficiós pels nens en aquestes edats on l'escolarització NO és obligatòria.

Tampoc dir que, perquè tots hi van, és la millor resposta. A mi m'és igual si els altres nens de 0-3 van a la Llar, nosaltres hem cregut que era millor per ells estar amb la seva mare, tot i que això hagi suposat que durant un temps només entrés un sou a casa, perquè en aquest país no es dona importància al que s'hauria de donar i d'ajudes ben ben poques.....no com a d'altres països (que potser paguen més impostos però tenen ajudes impressionants perquè les mares estiguin amb els fills, doncs valoren molt aquest fet).

[sinera]

Però si a mi em sembla fantàstic que s´estiguin a casa amb la mama!!! Però la realitat al nostres país és una altra!! Mirar el que fan a Anglaterra o als Països nòrdics, no em serveix de gaire, perquè el nostre context social, cultural, laboral (horaris i salaris) i educatiu, no té RES a veure!!!!
Mentre a altres llocs els nens de 3,4 i 5 anys no posen el cul a una cadira, perquè estan tot el dia descobrint l´entorn i no saben el que és una fitxa, perquè prioritzen altres àrees del desenvolupament, que no pas l´intel·lectual, aquí, ja estan fent càlcul mental, llengües estrangeres... Per tant, el nen que s´ha estat a casa fins als 5 anys, quan s´incorpora a la primària, no partix del mateix punt que la resta, perquè la majoria, ens agradi o no, generalment, pren una altra opció.

[Noe]

[quote="sinera"]Mentre a altres llocs els nens de 3,4 i 5 anys no posen el cul a una cadira, perquè estan tot el dia descobrint l´entorn i no saben el que és una fitxa, perquè prioritzen altres àrees del desenvolupament, que no pas l´intel·lectual, aquí, ja estan fent càlcul mental, llengües estrangeres... Per tant, el nen que s´ha estat a casa fins als 5 anys, quan s´incorpora a la primària, no partix del mateix punt que la resta, perquè la majoria, ens agradi o no, generalment, pren una altra opció.[/quote

La Joana anirà a una escola de pedagogia alemanya, i com tu molt bé dius, no posen el cul a la cadira pq prioritzen l'experimentació fins els 6-7 anys. Molts d'aquests nens a la primària s'incorporen a escoles públiques, i et ben asseguro (pq ho han pogut observar), que aquests nens sense tenir la base que aquí es considera tan important, en dos mesos llegeixen i calculen igual o millor q els altres. És q l'etapa d'infantil NO és obligatòria, pq no cal fer tota aquesta tasca mental. Amb l'experimentació directa i el respecte pel ritme individual, ells mateixos assoleixen molts dels conceptes q des d'aquí es fan a nivell mental i molt més abstracte.
En aquests casos els nens es troben en una aula q és ben igual que una llar, on fan el q farien amb la seva mare a casa, jugar amb sorra, materials naturals, rondar per la cuina, cantar, fer pa, pintar amb aquarel·les...

I jo visc en aquest pais, i per mi la realitat és una altra, no tothom té perquè fer el q fan els altres.

[sinera]

En aquests casos els nens es troben en una aula q és ben igual que una llar, on fan el q farien amb la seva mare a casa, jugar amb sorra, materials naturals, rondar per la cuina, cantar, fer pa, pintar amb aquarel·les...

Si els nens que es queden a casa dels 3 als 5, fan tot això amb les seves mares... dec ser jo la que viu en un altre país!!!
Les qüestions metodològiques i didàctiques serien un tema a tractar en un altre post, perquè aquí parlem de tenir els nens a casa, que no té res a veure amb l´elecció del centre, perquè d´escoles amb pedagogies d´ "Escola Nova", des del 1901, n´hi ha moltes (i de catalanes!!).

Amb els anys que porto treballant, encara no he trobat cap nen així!! Els que no han passat per l´escola bressol, et ben asseguro que no han destacat precisament per una millor adquisició en els aprenentatges... Quan entres a una classe de P3 no és massa difícil detectar els que no han passat mai per l´escola bressol i no acostuma a ser perquè estiguin més espabilats que els altres. I amb això no vull dir que em sembli bé que s´hagi de portar els nens tan petits a la llar d´infants, però la realitat és aquesta.

[juliet]

Amb els anys que porto treballant, encara no he trobat cap nen així!! Els que no han passat per l´escola bressol, et ben asseguro que no han destacat precisament per una millor adquisició en els aprenentatges... Quan entres a una classe de P3 no és massa difícil detectar els que no han passat mai per l´escola bressol i no acostuma a ser perquè estiguin més espabilats que els altres. I amb això no vull dir que em sembli bé que s´hagi de portar els nens tan petits a la llar d´infants, però la realitat és aquesta.

Uff! Sinerano hi estic gens d'acord, no sé quants anys portes treballant i per quantes escoles has passat per poder dir això tan rotund....
Jo abans de fer la "parada temporal" per cuidar dels meus fills, vaig estar 10 anys treballant a l'escola, des de p-3 fins a 6è de primària, i vaig passar per 3 escoles (apart de les de pràctiques a la uni)i et puc ben assegurar que la meva experiència ha estat molt i molt diferent al que tu expliques. Apart s'ha demostrat amb estudis pedagògics.
Ara bé, és com tot, et pots trobar un nen que ha estat a casa dels 0-3 i que vagi més endarrerit, per un tema maduratiu (que no té res a veure amb el fet d'haver estat a casa)o perquè potser no se l'ha estimulat prou.

[isa]

Però si a mi em sembla fantàstic que s´estiguin a casa amb la mama!!! Però la realitat al nostres país és una altra!! Mirar el que fan a Anglaterra o als Països nòrdics, no em serveix de gaire, perquè el nostre context social, cultural, laboral (horaris i salaris) i educatiu, no té RES a veure!!!!
Mentre a altres llocs els nens de 3,4 i 5 anys no posen el cul a una cadira, perquè estan tot el dia descobrint l´entorn i no saben el que és una fitxa, perquè prioritzen altres àrees del desenvolupament, que no pas l´intel·lectual, aquí, ja estan fent càlcul mental, llengües estrangeres... Per tant, el nen que s´ha estat a casa fins als 5 anys, quan s´incorpora a la primària, no partix del mateix punt que la resta, perquè la majoria, ens agradi o no, generalment, pren una altra opció.

A mi tan em fa la realitat de la resta de la gent, diguem rara però se me'n fot el que faci la majoria, només faltava. Potser els que van a escola des dels 3 anys (i alguns comencem amb dos llargs) quan arribin als 6 anys, i es trobin amb nens que han estat a casa, també s'hauran perdut altres coses i no partiran del mateix punt, en altres temes que no siguin el càlcul mental.
Jo és que tampoc prioritzo només el desenvolupament intel·lectual..... són formes taaaan diferents de pensar i entendre el món, que no ens posariem pas d'acord.
Tampoc entenc per què fas referència als gitanos, magrebis..... què importa si tenen els diners o no per escolaritzar abans o després? No entenc la relació amb el que estem parlant. I sí, em sembla racista treure aquests temes sense més ni més.
I la meva filla, té 2 anys, i sap comptar fins a 10, tots els colors, reconeix pràcticament totes les lletres de pal.....va a la llar, i tot això ho ha aprés a casa. De fet, allà no fan fitxes i de moment es dediquen a jugar, que és el que necessiten ara. Així que aquest últim comentari sobre "els que no han anat a la llar, no destaquen per espavilats" crec que no és veritat. Se cree el ladrón, que todos son de su condición. Penso que una mare amb interés per compartir amb el seu fill el seu desenvolupament i creixement, i per guiar-lo en la seva comprensió del món, està perfectament capacitada per fer que el seu fill, sigui el més "espavilat". I lo d'espavilat ho dic arrel del que has dit, tu, perque, com et dic, a mi se me'n fot si amb 5 anys fa càlcul mental, o el fa amb 7.

[isa]

En aquests casos els nens es troben en una aula q és ben igual que una llar, on fan el q farien amb la seva mare a casa, jugar amb sorra, materials naturals, rondar per la cuina, cantar, fer pa, pintar amb aquarel·les...

Si els nens que es queden a casa dels 3 als 5, fan tot això amb les seves mares... dec ser jo la que viu en un altre país!!!

Sinera tu tens fills? Perque jo quan sóc a casa amb la meva filla faig moltes coses!!! Cada setmana fem un pà de pessic, llegim contes, cantem a tota hora, m'ajuda sempre a la cuina a arrebossar el peix i la carn, hem pintat marcs de fotos amb pintura (un el vem regalar a l'amic invisible d'aquí el SP), passa el drap per treure pols pel moble de la tele, fem "lletres" (com diu ella)..... Fem mil coses! I estic 100% per ella per tant puc parar-li tota l'atenció a ella, diferent d'una mestra que en te 20.
Aquests comentaris fan pensar que tu, que no sé si tens nens, no faries res amb ells a casa???? Ho deixaries tot per l'escola???

[sinera]

Mataré el tema, perquè veig que no esteu entenent que, una cosa és el que jo pugui pensar i una altra de ben deiferent, és el que passa a l´escola (bé, si més no, a les que he treballat jo!).

[Noe]

Només puc dir, igual q la Isa, q pel q dius no deus tenir fills, pq jo amb la Joana això ho fem caaaaaaaada dia!!!

El comentari q em sento sovint quan vaig amb la joana pel carrer (i q em posa dels nervis!!!) és: si q està espavilada, no? i això sense anar a la llar d'infants??
Perquè clar, és de cultura popular, q els nens q estan a casa amb les mares són "aturadets", pobrets... Doncs sorprenentment la Joana té un vocabulari i un parlar q fa por per no tenir ni dos anys, i és més autònoma q molts d'altres, però mira, això sense anar a l'escola!!

I aquestes escoles de pedagogia activa tan "catalanes", ja les he estat buscant durant molt de temps, però encara no les he trobat (per Osona o Vallès Occidental (a excepcció del Martinet)).

Potser sí q és millor tancar el tema, pq no ens posarem pas d'acord.

[sinera]

Doncs no, no tinc fills, però quan en tingui, si m´ho puc permetre, demanaré excedència per cuidar-los!!!! Però us recordo que per aquí va sortir alguna mare que, molt honestament, va reconèixer que no sabria què fer amb els seus fills a casa. O ara em direu que tothom va carregat de recursos per afrontar l´educació dels seus fills a casa????

I, pel que fa l´escola, si l´única que has trobat és el Martinet, és que buscaves escola lliure, que no és el mateix que Escola Nova!!!

[juliet]

Com la Isa i la Noe, amb els meus fills a casa hem fet i fem de tot.
Sinera també et puc dir que quan tinguis fills i demanis l'excedència per estar amb ells, segur que notaràs ben bé la diferència. Faràs de tot amb els teus fills, igual o més del que fas a l'escola (perquè no en tindràs 20-25).
No crec que fagi falta "matar" cap tema, aquest post s'ha obert, no perquè les coses siguin més o menys evidents, sino per dir les experiències. La majoria ens hem centrat dels 0-3 anys perquè, tot i que el post es demanava per l'educació a casa dels 3-6, és l'experiència que tenim amb els nostres fills, doncs a partir dels 3 és gairebé impossible trobar experiències de l'educació a casa.
Jo i les companyes hem parlat del que podem parlar, però ja m'hagués agradat trobar algú que tingués vivència d'això dels 3-6.
El que no entenc és que tu, que a classe no tens cadires ni fitxes no siguis prou positiva amb l'educació a casa, doncs un cop més t'haig de dir que en països on no hi ha cadires ni fitxes, l'educació a casa és promou i molt, i els nens no arriben a l'escola fins als 4 o 5 anys...com a mínim!!
Si creus en aquesta educació, tot i que la societat no ajudi, hauries de ser una de les grans defensores. No sé, la teva experiència a l'escola (amb nens que no han anat a la Llar)no és prou ferma sino em dius en quina "qualitat" han arribat a l'escola, és a dir, si són nens que s'han passat 3 anys asseguts davant la tele i ja està (que també n'hi ha, clar!) i quin és el nombre que t'arriben així, perquè com bé heu dit el 99% venen de la Llar, llavors no entenc les estadístiques...

[Noe]

Però us recordo que per aquí va sortir alguna mare que, molt honestament, va reconèixer que no sabria què fer amb els seus fills a casa. O ara em direu que tothom va carregat de recursos per afrontar l´educació dels seus fills a casa????

I, pel que fa l´escola, si l´única que has trobat és el Martinet, és que buscaves escola lliure, que no és el mateix que Escola Nova!!!

Entenc perfectament que hi hagi mares q se sentin desbordades amb el fet de tenir els seus fills casa, però això no vol dir q no n'hi haguem q sí q ens en sortim, i q aquesta no sigui una bona opció també.

No, jo no he parlat en cap moment d'escola nova, sinó de pedagogia activa. I gaires no n'hi ha, t'ho puc ben assegurar.

I ara, digueu-me racista, però quan a P3 arriben nens gitanos, magrebís, romanesos... que no han anat a l´escola bressol, no acostuma a ser perquè els pares hagin valorat que era millor tenir-los a casa fins als tres anys!!!
Au va, no siguem hipòcrites!!!

En el cas d'aquests pares, per què creus tu q no han estat escolaritzats si no és perquè considerin q estan millor a casa?

[sinera]

En el cas d'aquests pares, per què creus tu q no han estat escolaritzats si no és perquè considerin q estan millor a casa?

Doncs pel mateix motiu que es dóna l´absentisme a primària, els pares no es presenten a les entrevistes i, segons en quines cultures si és una nena, el desinterès encara és més exagerat!!
De debò creus que és una opció presa a consciència??????

I quina et penses que és la base sobre la que es fonamenta l´escola nova????? Hi ha molts autors que la denominen escola activa!!!

[sinera]

Juliet,
Jo defenso la idea, però en la nostra societat la veig poc viable. No és res més que això!!

Qui ha parlat d´estadístiques? Dels nens que he vist per les escoles, que són pocs, perquè la gran majoria des de ben petits van a la llar, han tingut una adaptació més feixuga que els altres. I,Isa, quan dic que n´hi ha que estan poc espabilats, en cap cas parlo d´adquisició d´aprenentatges!! Parlo de l´autonomia i de la relació amb l´adult i amb la resta de nens. Ja veig que no és el cas de les vostres filles, però ni tots els nens són iguals ni totes les mares se´n surten tan bé com vosaltres!!

[sandrajuli]

Juliet,
quan dic que n´hi ha que estan poc espabilats, en cap cas parlo d´adquisició d´aprenentatges!! Parlo de l´autonomia i de la relació amb l´adult i amb la resta de nens. Ja veig que no és el cas de les vostres filles, però ni tots els nens són iguals ni totes les mares se´n surten tan bé com vosaltres!!

per això mateix no crec que sigui correcte generalitzar... no?
Moltes de les mares/pares que decidim no portar el nen a la guarderia és perquè creiem que a casa pot estar més ben atès, estimulat i tot el que calgui... i per tant, no el posarem tot el sant dia al davant de la tele, ni al "parque" (no sé com es diu ara en català) amb 4 joguines.
I no matem el tema si us plau... que encara ha d'explicar l'experiència algú que no hagi portat el seu fill a Infantil!

[agnesbc]

hola a totes,veig que teniu un bon tema de discusió jo tinc dos fills i un altre que casi ja el tenim aqui,us explico la meva experiencia,res més,la meva filla gran te ara 15 anys es del meu primer matrimoni i tant ell com jo pensavem de que la nena estigues a casa els primers anys,ja que jo podia estar amb ella,no va anar a la llar d'infants i va començar a p-4 al final,ja que la experiencia a casa es molt bona,es un altre ritme d'aprenentatge,jo no soc mestre pero la veritat que ho portavem força be,pero vaig veure que tot i que era una nena molt xerraire es feia molt amb els amiguets dels costats socialment no ho ser ,pero no tenia bona impressió,potser perque aqui aquests tipus d'ensenyament no es porta,aixo em va fer que a p-4 portés a la meva filla a l'escola i realment li ha costat mes relacionarse amb els altres que per exemple el meu petit que a començat la llar als 2 anys,no te res a veure,faig el mateix amb ell que vaig fer amb ella pero ens les hores que te lliures pero trobo que es socialitza molt millor i ja veurem quant sigui mes gran ,pero crec que tindra menys problemes que la meva filla gran,potser tambe es depen del caracter de cada criatura,tambe podria ser pero ,per la experiencia que he viscut,jo prefereixo que el nen comenci a p-2 que ja comença a prepararse per l'entrada a l'escola fa amiguets que el meu en te molts i de intims tot i la edad que te i la meva filla li ha costat molt tindre amigues intimes,crec que per els crios tindre un bon entorn social tambe es necesari i bo.el meus fills a casa despres de l'escola fem de tot,com dieu el meu petit m'ajuda a fer feines,fem coques junts li agrada molt cuinar,netejar la taula , juguem molt i aprenem junts moltes coses pero tambe va a l'escola que li dona una altra part que avui en dia veig que es necesaria,per la part d'aprenentatge la meva filla mai a tingut cap problema,ha sigut molt bona estudiant,parla angles molt be,ara esta aprenent japonés,toca el piano,violi,crec que l'unic problema que he vist es la part social i el meu fill es encara petit pero l'aprenentatge per ara be,enten l'angles ,amb la meva mare parla l'alemany,a casa el catalá i el ritme de la llar el porta molt be i relació amb l'entorn nens es molt millor que la nena.jo només us puc donar la meva experiencia,crec que les dues formes son bones pero si en aquests pais es portesin per un igual.tots no tenim la mateixa manera de pensar i es normal,tenim que valorar el que creiem millor per els nostres fills i ja esta,de les experiencies s'apren molt a mi em va fer decidir que ara portaria al nen a p-2 pero poder a una altre li ha funcionat millor i segueix.espero que no us hagui aburrit massa jajaajj.

[juliet]

està molt bé que tothom expliqui les seves vivències al respecte, però em queda un dubte...perquè sempre que el nen o nena tenen alguna "cosa" es tendeix a "posar la culpa" al fet que no hagin anat a la llar??creieu que tots els nens que van a la llar són "perfectes", és a dir, tenen relacions explèndides amb la mestra o amb els companys, adquireixen meravellosament el coneixements, són hàbils en moltes de les disciplines que es treballen....????

[agnesbc]

ni molt menysss,hi han nens que per tema caracter i altres coses que els hi costa igual,per aixo dic que potser,lo de la meva filla tambe podria ser cosa de la seva manera de ser,pero com no es pot saber,dons no em vaig voler arriscar,per aixo crec que cada nen es un mon i tenim que decidir per les nostres circunstancies o per el que creiem millor per ells,abans no anavem a la llar i no em sortit pas malament,potser les circunstancies o el temps que li podem dedicar no es el mateix pero ,jo respecto les dues opinions.