La educación prohibida

[Noe]

M'ha semblat molt interessant

http://www.educacionprohibida.com/Es/que_es.html


http://www.youtube.com/watch?v=rUGA-rEN9vE

[CarmeD]

Gràcies per compartir-ho, molt interessant!

[juliet]

Noe, trobo molt interessant aquest documental, però com es podria contextualitzar en edats més grans?
Veig molt clares les idees però, em sembla que ja t'ho vaig preguntar en un altre post, com s'arriva als més grans de l'escola?

[Ginger]

Està molt bé. Ja l'havia vist, el tinc a preferits.

Quant al tema d'escola de qualitat... un mètode pedagògic diferent del tradicional que hem conegut i patit no vol dir que l'aprenentatge sigui pitjor. En aquest cas, estic convençuda que els aprenentatges són més útils i significatius, és una manera d'aprendre que respecta els interessos individuals, que posa èmfasi en les necessitats de cadascú...
No sé, se m'acud que llegiu una mica sobre Rebeca i Mauricio Wild i el Pestalozzi, una escola lliure que va funcionar durant molt temps i amb molts bons resultats... llibres com "Calidad de vida" expliquen la seva experiència i el seu tarannà.

[entrerius]

A veure si sóc capaç d’expressar el que en penso.

A priori, hi estic totalment d’acord: per canviar el món hem de començar per la base, és a dir pels petits, que són els susceptibles d’aprendre d’una forma diferent.
No podem canviar les famílies, Goga, els adults ja estan “fets”, ja tenen la seva forma de fer, de pensar i d’errar…… Per canviar la família n’hem de fer de noves, i això no es podrà aconseguir si no ho fem des de la base…… no???.... a no ser, es clar, que fem una escola de famílies..... i tot i així dubto que fos efectiu.

Els nens estan entre dos mons: l’escola i la família. De la família aprèn a “ser”, interioritza uns valors i uns costums que probablement el marcaran tota la vida, i de l’escola aprèn coneixements i a “ser part d’un col•lectiu” i que d’aquesta experiència també se’n veurà afectada la posterior vida social i laboral.........l’acompanyarà la resta de la vida.
La part de la família difícilment la podem canviar... el nen no pot escollir la família on neix, en canvi en la part de l’escola si que podem fer un canvi.
Per tant, penso que ensenyar empatia a l’escola és quelcom fonamental.

Que és el que podem canviar?
- la forma de pensar dels mestres
- la forma d’ensenyar als nens
- els continguts
- Fer que les famílies s’involucren en la formació dels seus fills..... però aquesta opció està limitada a les que realment ho sentin així, i al mateix temps en siguin capaces...... No es pot demanar segons quina cosa a segons qui...... m’explico?

Un cop la societat faci “el canvi”, darrere hi aniran els polítics, les lleis i les institucions.

M’alegra moltíssim que al SP hi hagin tantes professores que s’ho plantegin, que en parlin, que es facin pregunten ......quines són les vies, les solucions...... això vol dir que hi ha inquietud de canvi.

Gràcies.

[juliet]

Jo vull una escola pública de qualitat per als meus fills, on s'atenguin les seves necessitats emocionals sí, però no vull que els fills de classe treballadora surtin amb 4rt d'ESO sense saber distingir subjecte de predicat perquè s'han passat el curs parlant dels seus sentiments, paper que li correspon a la família.

i jo també, per això pregunto, com es fa per contextualitzar aquesta filosofia amb edats més avançades?
Tenint en compte el món en què vivim la mestra fa anys que ha passat a desenvolupar el paper de "pare i mare" (cosa que no hauria de ser així si les famílies fessin el seu paper corresponent).
En conseqüència passa tot el que passa dins el món educatiu.
Jo em trobo enmig de dos camins, per dir-ho d'alguna manera...Ed.Primària: de primer a tercer i de quart a sisè (més o menys ara és així abans era tota la primària), i ja no per parlar de secundària, on no hi estic però el julieto sí i veig els problemes que hi ha per aconseguir que els alumnes aprenguin uns mínims necessaris (necessaris perquè no oblidem que els alumnes són el futur que tenim i si els nivells van baixant, com està passant, ens trobarem metges que no sabran on està la faringe o si un refredat s'ha de curar amb antibiòtics)
Crec que estem parlant de temes diferents:
- 1. la necessitat de donar als alumnes "petits" eines per al seu desenvolupament emocional que va directament lligat al seu desenvolupament intel.lectual, en alumnes "petits" és impossible separar l''un de l'altre.
- 2. l'obligació de dotar als alumnes "grans" de coneixements que van directament lligats a exigir-los-hi.
La motivació ve de casa, els valors venen de casa. Si això falla els mestres actuem però no ens enganyem, és impossible que un nen de 16 anys li poguem donar tot el que a casa no té i més afegir-li els coneixements que com a mestres els hi hem de donar.
Amb això arribo al tema importantíssim i repetidíssim de què és el que falla en el model educatiu i sobretot què falla en el model social-familiar.
Una persona és com un edifici, si els fonaments no estan ben assentats, ja pot anar pujant de pisos que quan arrivi al 14è caurà.
Per tant dediquem-nos més als fills i donem-los bons fonaments...i demanem a cadascú el que li pertoca fer.
Jo vull una escola on els meus fills a infantil complementin el descobriment del món que jo faig a casa amb ells, una escola que a primària (els primers anys) vagin desenvolupant aquest descobriment més àmpliament i finalment vull una escola on quan ja siguin més grans adquireixin coneixements que els permetin poder decidir amb llibertat i seguretat (això només es pot fer quan hi ha una formació darrera)per quin camí volen seguir d'entre tots dels qual s'han anat formant.

[Ginger]

A secundària, és clar que hi ha d'haver uns continguts.... però abans és més important conèixer-se un mateix, entendre el món, veure les necessitats de cadascú en relació amb aquest món i adonar-se de la importància d'aprendre segons què. Descobrir-se un mateix, despertar la curiositat per aprendre i saber coses, saber-se espavilar per trobar informació interessant.... per saber-se desenvolupar en aquesta societat...

[venus2]

Molt interessant! Justament me'l van enviar aquest cap de setmana. I molt interessants els comentaris, és un tema apassionant! Comentar que nosaltres som un grup de mares i pares d'Osona que precisament buscant una alternativa educativa vam constituir l'Associació la Font, crearé un post per comentar-ho.

[entrerius]

Perdoneu si em poso en un debat en el que no sóc una entesa…. Jo veig l’escola des de fora, i se m’escapa la part de funcionament intern, els objectius marcats, els protocols, la impossibilitat de fer una atenció personalitzada......... tot just començo a apropar-m’hi...... el meu fill sols té 19 mesos i encara li falta molt per entrat a “l’escola” pròpiament dita....... però ja està “tancat” 4 hores al dia a la llar i m’interessa el funcionament de l’escola i sobretot com poder millorar la llarga estança que obligatòriament hi haurà de passar.

És obvi que han de sortir de l’ESO amb uns coneixements adquirits, i que al batxillerat s’ha d’apretar de valent si es pretén fer una carrera universitària.
Arriba un punt en que els estudis es transformen en una “feina”, requereixen dedicació tant a l’escola com a casa, i són una feina en la que no està permès ser mediocre, ni regular, ni tant sols suficient..... en molts casos s’ha de ser notable o excel•lent per poder optar a la formació desitjada..... ja no dic a la feina......

Actualment, els nens passen més hores a l’escola que a casa. Des de bebès ens veiem obligats a portar-los a la llar. Desprès passen a l’educació infantil, primària i secundaria ........ obligats a estar allí fins als 16 anys....... un mínim de 6 hores + extraescolars que sempre cauen + deures ...... quin temps tenen per ser nens? I si des de ben petits, des de l’escola es prioritza la “informació” a la “formació”, i des de casa se’ls exigeix millors resultats en arres a un futur millor..... quina societat pensem que acabarem tenint?

El meu fill, pràcticament estarà més hores a l’escola que amb mi......??????...... Us prometo que m’encantaria poder estar sempre al seu costat per guiar-lo, corregir-lo quan fes falta, per motivar-lo en tot moment .....però no ho podré fer!!
1.- els pares no disposem de tot el temps que ens agradaria per dedica’ls-hi.
2.- hi ha molts moments de la vida del meu fill en que jo no hi serè present.... en canvi sí que hi seran els mestres, per que estarà a l’escola.... i m’agradaria que en el moment en que el meu fill necessités una correcció, una reprimenda, un canvi d’actitud...... els mestres ho fessin amb fermesa però al mateix temps amb empatia, tenint en compte els seus sentiment i per suposat els dels companys.... i es normal que es requereixi temps per fer-ho, i aquest temps va en detriment del temps “acadèmic”.... però be s’ha de fer, no?
I voleu dir que si des de ben petit es prioritzes el desenvolupament emocional, l’autoestima, la motivació i l’empatia en vers els companys (tant a casa com a l’escola), desprès en edats més avançades no seria més fàcil donar classes i s’avançaria més en els continguts?


Si em permeteu fer alguna pregunta, per que realment és un tema molt interessant.

Goga, quan dius “si es vol canviar el món el que cal és canviar el model emocional familiar i social” i “Jo vull que canviïn els models familiars perquè canviï la societat i així canviï l'escola pública”.... és evident que això seria lo ideal.... però.......com proposaries fer aquest canvi? Com es pot canviar a les famílies i la societat? Per on comencem?

Juliet, quan dius “La motivació ve de casa, els valors venen de casa” ....no penses que aquests valors s’haurien de complimentar amb els de l’escola? Hi ha moltes situacions que jo no viuré amb el meu fill, per exemple com és comporta dins un col•lectiu. Aquesta situació la viurà l’escola en primera instància, i desprès, l’escola me la transmetrà a mi...... però qui haurà d’actuar primer serà l’escola, per que jo no l’hauré viscuda?
La meva feina serà, a posteriori, parlar del tema amb el meu fill per donar-li el meu parer.... i fer tot el possible per modificar la conducta.

[venus2]

Entrerius, fas unes reflexions molt interessants i permet-me que et rectifiqui...sí que ets una entesa, ets l'entesa del teu fill i del que vols per ell! El canvi del que tant es parla no començarà "per dalt", ja ha començat "per baix", per les persones, les famílies, els col.lectius, i també per les escoles evidentment. I com més petits els infants menys separació crec que hi hauria d'haver entre casa i l'escola, per "anar a una". L'educació es dóna primordialment a casa però no creieu que per un nen de 3 o 4 anys estaria molt bé trobar respostes i actituds similars en els diferents adults que el cuiden? (la mare, el pare, la mestra...). Si hi ha una bona base fins als 6-7anys, els aprenentatges "mentals" seran molt benvinguts després perquè serà el moment d'adquirir-los. I a diferència de l'escola pública, els "resultats" (fracàs escolar, motivació dels alumnes...i dels professors!, ETC...) són millors en algunes escoles alternatives.

[entrerius]

Voldria destacar unes frases del documental que m’han agradat:


“Es muy importante comenzar a mirar que estoy sintiendo yo cuando estoy educando”

“Educar es aprender a conocerse y a partir de ahí, construir”

“Como formar seres humanos distintos para un mundo distinto”

“Cuando hacen arte los alumnos es cuando están conectados realmente con lo que están haciendo… están fluyendo”

“Valorar los conflictos como oportunidades”

“En vez de competencia, colaboración”

[juliet]

uliet, quan dius “La motivació ve de casa, els valors venen de casa” ....no penses que aquests valors s’haurien de complimentar amb els de l’escola? Hi ha moltes situacions que jo no viuré amb el meu fill, per exemple com és comporta dins un col•lectiu. Aquesta situació la viurà l’escola en primera instància, i desprès, l’escola me la transmetrà a mi...... però qui haurà d’actuar primer serà l’escola, per que jo no l’hauré viscuda?
La meva feina serà, a posteriori, parlar del tema amb el meu fill per donar-li el meu parer.... i fer tot el possible per modificar la conducta.

entrerius reitero que els valors han de venir de casa i l'escola els ha de complementar, però la base no és l'escola l'encarregada de donar-la.
Evidentment que davant un conflicte a l'escola, els pares no hi són i és la mestra la que ha d'ajudar a la resolució, però això no vol dir que s'hagi de delegar l'educació als mestres.
Perquè sempre solen ser els mateixos nens que provoquen conflictes i amb els quals costa molt arrivar a una entesa?si les mestres ens posem a analitzar les situacions trobarem que tot porta al mateix lloc, la família i l'educació i valors que els donen, i quan parlo de valors ja no és només parlar del "que està bé i el que no", sino de tot allò que els pares, com a models que som dels nostres fills, transmetem indirectament amb els nostres actes, paraules...i molts d'ells són els que es reflexen a l'escola i en la relació amb altres companys.

[entrerius]

Totalment d’acord en que els pares tenen el paper PRINCIPAL en la educació dels fills (ho dic per que em sembla que encara no ho havia afirmat, i és realment el que penso).
Totalment d’acord en que l’escola té el paper de COMPLEMENTAR aquesta educació.

Dit això, que considero important puntualitzar, torno a explicar el que veig des de fora, com a mare.

Són els nens que tenen el dret a l’educació, i no en tenen pas cap culpa d’haver nascut on ha nascut.....la família no l’ha pas triat.......... No han triat ni el context ni l’entorn social on han de créixer....
Els nens que habitualment “són conflictius” són precisament els que més necessiten aquesta formació “complementaria”, i segons el que comentes per la teva experiència són els que no la”porten” de casa........ aleshores, que hem de fer amb aquests nens? Deixar-los per impossible? Que hem de fer amb la resta de nens de la classe que viuen aquest conflicte en primera persona? ... hem d’ensenyar-les-hi que no hi ha remei???
No seria millor que l’escola, des de ben petits afrontés els conflictes diaris aprofitant-los com a oportunitats per que nens en surtin beneficiats .....tots!!.... no sols els que els generin.... Es a dir, educar-lo dins del col•lectiu, educar-los per aprendre a resoldre els seus conflictes, .... no sé si m’explico bé.....

Per suposat, si esperem a que els nens tinguin 16 anys, els conflictes són molt més grans i difícils de resoldre. Però si es comença des de petits.... això quedarà per sempre.....

Sincerament, penso que aquí el mestre hi té molt a veure. Per mi el mestre ha de saber crear una connexió especial amb els alumnes i ha d’estar connectat amb l’entorn, el context social i familiar dels nens i actuar en conseqüència.

Ara se m’acut algun exemple:

El mestre japonés Toshiro Kanamori, que mitjançant el sistema de “cartes de la llibreta” es un molt bon exemple de com es pot ensenyar “empatia” sense deixar de banda els coneixements acadèmics.

La pel•lícula “la lengua de las mariposas” una història d’un mestre i els seus alumnes ambientada en la segona república a l’albada de la guerra civil: educar en la llibertat ... fins i tot si comporta la mort. Ideals en vers pressió social i política.

[juliet]

Són els nens que tenen el dret a l’educació, i no en tenen pas cap culpa d’haver nascut on ha nascut.....la família no l’ha pas triat.......... No han triat ni el context ni l’entorn social on han de créixer....

et donc tota la raó

Els nens que habitualment “són conflictius” són precisament els que més necessiten aquesta formació “complementaria”, i segons el que comentes per la teva experiència són els que no la”porten” de casa........ aleshores, que hem de fer amb aquests nens? Deixar-los per impossible? Que hem de fer amb la resta de nens de la classe que viuen aquest conflicte en primera persona? ... hem d’ensenyar-les-hi que no hi ha remei???

no! clar que no, aquí estem les mestres per fer el paper que a priori no es "tocaria" però el fem, i el fem de bon grat i amb ganes i la intenció de que aquesta "complementació" escolar sigui més que una complementació.
Entrerius, evidentment que els mestres hem adquirit també la vessant familiar en molts dels nostres alumnes, perquè (parlo per mi i per altres mestres que conec) no té cap sentit donar uns coneixements als alumnes quan la base, tot allò primari que han de tenir de casa, no la tenen. Prefereixo mil vegades que un alumne meu vagi per sota els coneixements que suposadament ha de tenir per l'edat però que el pugui ajudar en les mancances que té afectives, que no pas "matxacar-lo" en els estudis o donar-lo per perdut, tan a nivell personal com acadèmic. Aquests alumnes no són la generalització dels conflictius, m'explico, sí que hi ha alumnes que per mancances i desequilibri familiar són difícils i se'ls ha d'ajudar, a més "t'ho demanen a crits", no és que et cridin!! és que ja veus que necessiten contacte físic, o atencions o paraules positives i d'afecte. Però també hi ha uns altres que són uns "despotes" no valoren res, van al dèbil per sentir-se més forts, molts d'ells tenen famílies estructurades i ben "situades" però no respecten ni valoren res. Aquest grup no és els hagim de deixar de banda però sincerament, quan et ve la família i veus com de maleducats són i que estan per sobre la resta....què has de fer amb el fill?no hi ha recolzament familiar cap a la tasca de l'escola ni tan sols respecte cap al mestre, ni dels pares ni dels fills.
Això sí, llavors has de tenir cura dels altres "víctimes" d'aquests quants i intentar que com a mínim dins l'escola es respectin els valors que la família hauria hagut de donar.
Fins aquí el paper del mestre, que no es prou!!
No deixem a ningú de banda, però no et negaré que hi ha "impossibles" per molt bona intenció que el mestre tingui i moltes ganes que hi posi.
Bé, és un tema molt complex perquè a l'escola hi ha de tot, i cada cop més hi ha desestructuracions familiars que afecten molt els alumnes, hi cada cop hi ha més pares desentesos de l'educació dels seus fills, i cada cop hi ha més alumnes amb poques motivacions, apart del FB o la Wii....

Sincerament, penso que aquí el mestre hi té molt a veure. Per mi el mestre ha de saber crear una connexió especial amb els alumnes i ha d’estar connectat amb l’entorn, el context social i familiar dels nens i actuar en conseqüència.

sí, llavors el mestre és com el salvador del futur del país??sabem el que hem de fer però crec que les famílies ens ho deleguen tot i per molt que m'agradi la meva feina, en totes les seves vessants, crec que hi ha coses que potser no em pertocarien si les famílies alhora de decidir tenir fills ho fessin amb responsabilitat i conscients del que significa portar vides al món

[entrerius]

Noe, permet-me que posi un enllaç a un programa de Redes: "Educar para fabricar ciudadanos" que parla una mica de la reforma necessària en la educació i crec que explica en certa manera el que jo havia volgut dir en les darreres intervencions, i que té molt a veure amb el post.


http://www.redesparalaciencia.com/1784/ ... ciudadanos

[entrerius]

el dia 13 d'agost per fi s'estrena el documental i en podrà veure online a la seva web
http://www.educacionprohibida.com/

el trailer

http://youtu.be/BPME2GHBe9s