SOS ENVIAR NEN AL PSICOLEG PER QUE ES FA CACA

[MARUXA]

Hola noies,
Estic molt amoinada, des de l´estiu que el Roger es fa caca. Va anar molt restret i té com una fòbia a anar al WC no vol anar mai, s´aguanta s´aguanta fins que es va escapant. el pediatra em va en el seu dia que no passava res, que era una fase i que se li passaria, però la mestre de P3 diu que vol que el vegi el psicòleg del cole per que diu que "no és normal".
Odio aquesta opció, de petita em van portar al psicòleg i em va fer més mal que bé :( si us plau, què en penseu? ALGUNA OS HEU TROBAT?
Estic desesperadeta, gràcies!

[catalanna]

Jo penso que no hi perds res amb que el psicòleg de l'escola li doni un cop d'ull... No és com dur-lo a un desconegut sinó que és algú que coneix... Jo ho veig bé, vaja.

[Vivoneta]

Hola Maruxa,
al fill d'una amiga meva li passa això des què li van treure el bolquer. Ara té 5 anys i encara continúa. Al final també l'han derivat al psicòleg, perquè té una malaltia psicològica concreta (ara no recordo el nom) que és justament això, aguantar-se la caca fins que se li escapa. L'estan tractant i sembla que va bé! Ara, assegura't que és un bon/a professional/a i ja està!

[MONTY]

Doncs jo et vull explicar un cas, per si et serveix. La nena de la meva millor amiga que te 3 anys (i la que ja fa molt que no es feia ni caca ni pipi) ha tingut 3 episodis de restrenyiment pels quals ha agafat pànic a anar al WC. Esclar que va acabar a l'hospital amb lavatives i tal, pobrissona...Despres inclus de treure el "tap" comença a dir que li fara mal, es com si li fes por la tassa o l'orinal, saps? Com a consequencia es feia fins i tot el pipi a sobre i evidentment, tambe la caca. A les nits la meva amiga l'ha de despertar per dur-la al WC a fer pipi perque sino al mati se la troba ben molla...Al cap d'un temps del primer episodi li va passar la por, fins al seguent episodi de restrenyiement...i aixi anar fent. Ara torna a estar be del tema pors (ho fa perfecte, es a dir, al wc) pero està prenent laxants per evitar el restrenyiment ja que ni amb dieta aconseguia anar be al labavo,pobreta.
Amb això et vull dir que jo trobo exhagerat que hagi d'anar al psiquiatre!!! Potser si que existeix una patologia relacionada amb el fet de fer-se caca a sobre però lo del teu nen és degut a un motiu, un fet concret, una por que ha agafat perque un dia li va fer molt mal. Jo me arribat a desmaiar i tot ara fa poc de no poder anar al bany i tenir mooolt mal de panxa!!! imagina a un petit/a...
Vaja, es la meva humil opinió... en tot cas, si li portessis al final, no et fagis mes gran el problema del que es, li portes com tants d'altres que hi van per altres motius. No et dexis espantar pel que et diguin a l'escola,bonica.
Sort!

[curculla]

Maruxa, de fer-se caca a sobre se'ndiu encompresi i hi pot haver diferents motius al darrere. Sí que estaria bé una visita, a mi tampoc m'agrada aquesta opció ni les etiquetes però crec que aquest és un tema important i que per això la mestra t´ho ha comentat. Jo hi aniria.

[MARUXA]

Moltes gràcies noies per les vostres respostes!!.
(He editat per que volia dir psicòleg i no psiquiàtra, se m´ha anat l´olla)
Ara no puc escriure gaire que estic "teclejant en silenci" ja os explicaré.
Bona nit!

[Pesolada]

Mal no li fara, i mes val una ollada i sino et convens buscar altre solucio.

Una mala experiencia amb un psicoleg, no vol dir q passi sempre.

[clarabelle]

Hola guapa.
Jo he vist alguns nens amb aquesta dificultat perque soc psicóloga infantil. L' encopresi es aviat per diagnosticarla perque encara es petit i es consideren normals les regressions en els habits d'autonomía, que sovint no están el tot consolidats als 3 anys. Moltes vegades aquestes regressions son una manera de recordar-nos que encara se senten petits davant les demandes de l'entorn , sobre tot jo ho he vist a l'inici de p3 i quan han tingut un germanet. Altres vegades tenen por a fer caca perque senten com sí perdessin una part de sí mateixos que no queda continguda pels bolquer. Llavors es pot tractar d'ansietats de separació davant tambe del repte que suposa el creixement. Per aixo el conflicte entre retenir i deixar anar. L'encopresi com a tal tindria a veure amb una mala gestió dels sentiments agressius. Els costa expresar la irritació i ho fan d' aquesta manera perque ni poden integrar aquesta emoció. En aquest cas no seria tant una regressio evolutiva reactiva a un canvi o a l'ansietat que genera el fer-se gran sino un conflicte emocional que pot ser mes o menys greu. En aquest cas, obviament, es important rebre ajuda.
Jo et diria que sí estás molt amoinada consultis un psicoleg clínic, mes enlla del que et diguin a l' escola. Si la teva experiencia previa amb la professio no ha estat agradable entenc perfectament que et costi. Tambe pots esperar una mica mes, encara tens marge, pero pensa que es molt important com viviu aquesta situació a nivell familiar. Soc del parer que sí hi ha molta angoixa cal una consulta per situar les coses al seu lloc i disminuir l' ansietat tant el petit com dels pares. D'altra banda al teu fill l'ajudara veure que no el renyeu i que aquest fet tampoc es converteix en el centre de la relació. Eviteu dir-li coses com" tú ja ets gran" i intenta que t'ajudi a posar la rentadora amb la roba bruta sense que soni a castig. I paciencia....pero si s'allarga molt demaneu orientació.
Disculpa la manca d'accents que escric desdel móvil.
Espero que tot es resolgui aviat.

[Majka]

Bones Maruxa, això que expliques hem recorda bastant el que vàrem passar fa un any amb el nostre nen. En aquest cas feia P2, però ell és de começaments d'any i el bolquer l'havíem retirat a P1. En aquest cas estavem desesperats, no hi havia manera que fes caca al water i s'ho aguantava fins que s'escapava i tothom li recodava el tema els avis, les professores,... i això no ajudava gaire. Al final el que vàrem fer és penjar un llistat de 6 tasques a la nevera (menjar-s'ho tot, anar a dormir sol, vestir-se sol, caminar sol i agafat de la mà, anar al water, recollir l'habitació) i al final del dia miravem quines havia fet bé i li posavem una estrella, al final de la setmana si havia aconseguit 10 estrelles li donavem un ou de xocolata. Al final poc a poc es va anar normalitzant, crec que no donar-li una excessiva importància i tractar-ho un cop al dia i juntament amb altres fites que havia d'assolir el va ajudar a deixar d'obsesionar-se amb el tema, i de seguida va descobrir que era més fàcil acumular punts fent caca al water que recollint l'habitació.

[mishka]

Que bo Majka!

[Maria V.]

Aquí mateix, a Educació infantil, hi ha el títol "El vàter de l'escola no agrada". Allí hi ha més experiències molt semblants (la darrera la vaig posar jo). Sobretot, trobo que a tres anys és molt aviat i no cal capficar-s'hi. I que la suggerència de la Majka, que proposa la llista i les estrelletes, és molt bona.

[jllt]

Hola,

El cas que vivim nosaltres no és ben bé que el nen s'aguanta la caca fins que ja no pot més, sinó que fa un any que va sense bolquer, farà quatre anys al gener (ja veieu que no vam tindre pressa a treure-li el bolquer, ho vam fer quan ens ho va demanar i va funcionar a la primera, amb el pipí), però la caca, tot i sabent que cal fer-la al vàter, se la fa a sobre. I portem, com us dic, un any així. Ara fa uns dies que comença a seure al vàter, però s'hi està una estona i després es fa igualment la caca en un racó de casa, si pot ser en un racó d'una habitació on estic jo. Ho he comentat molts cops amb la seva pediatra perquè a mi hi ha vegades que em desespera la seva actitud (suposo que és normal!), i ella mai me li ha donat cap importància: sempre em diu que un dia farà el canvi de xip i que cada cop hi està més a prop, que no el renyi mai i el feliciti quan seu al vàter. Ho he provat tot: això dels gomets, les estrelletes, els premis... res ha funcionat. Fins i tot des de fa unes setmanes li faig rentar a ell els calçotets bruts, i no li importa fer-ho! Té una germana de dos anys i mig, a la qual encara no em veig en cor de treure-li els bolquers perquè primera, no la veig a punt, i segona, m'estimaria més tindre el nen ja amb la caca controlada, perquè per a mi com a mare és una mica frustrant portar un any sencer amb aquesta història... Però mai la seva pediatra m'ha parlat de portar-lo a un psicòleg, ni tampoc la seva mestra de P3. Totes em diuen que ja li arribarà el canvi i que, com sempre, paciència.

[ada_bcn]

hi ha molts nens i nenes de P3 als que se'ls escapa el pipi o la caca, per això tenen mudes a l'escola, i molts nens tenen regresions en el control d'esfinters... jo tornaria a parlar amb el/la pediatre a veure com ho veu, també us pot enviar ell/a al psicóleg si ho creu convenient.

[Silvia (Gironina)]

Jllt i Maruxa: nosaltres estem IGUAL que vosaltres. He llegit les vostres experiencies flipant, perque semblava que les escrigues JO!

Tinc un nen que fara 4 anys a l'abril i s'aguanta la caca fins que li va sortint... a sobre, es clar. I, com vosaltres, hi ha dies que ho porto millor i dies que em frustra moltissim, pero intento no enfadar-me amb ell, ni renyar-lo. Hi ha dies que fa la caca al vater (insistint molt i normalment a casa). Llavors tot es picar de mans, enganxines, xupa-xups etc i li veig als ulls com se sent d'orgullos! I hi ha dies que es va fent la caca a sobre en petites dosis TOT EL DIA, inclus a l'escola, sense que hagi canviat res (i aixo es el que em costa mes d'entendre).

A l'escola em diuen que veuen nens de tots els nivells de desenvolupament i que es normal, que es un tema de maduracio i que ja li passara, que l'important es que a ell sembla no afectar-li gens ni mica emocionalment. He consultat 4 pediatres diferents i tots m'han dit el mateix: que es normal, que no m'enfadi amb ell, que accepti que es mes lent en aquesta area del desenvolupament i que ja passara. De psicolegs no m'han dit mai res.

Pel maig-juny passat em pensava que ja ho teniem superat (no porta bolquer des d'octubre del 2011 i no es fa MAI pipi a sobre) i aquest estiu vam tenir un episodi brutal d'estrenyiment (9 dies sense fer caca i medicant-lo durant 2 mesos per treure el tap i evitar que es fes cronic!). No crec que li tingui por al vater, ni a que li faci mal (perque crec que m'ho diria), ell simplement "no vol fer caca" i ho diu aixi de clar, que "no li agrada".

He arribat a pensar que podria ser un problema de consistencia de la caca. Ell sempre ha fet la caca mooolt tova (als 18 mesos li van arribar a fer proves d'intol.lerancia al gluten i la lactosa), pero no.

La seva germana va neixer quan ell tenia 14 mesos i a l'escola hi va encantat de la vida. Es un nen alegre, que expressa molt be les emocions amb el llenguatge, que no sembla que s'angoixi per res, aixi que descarto regressions, pero crec que cada vegada veig que el que li cal mes es el meu suport (i el del seu pare) i que l'acompanyem en el seu desenvolupament.

En recomforta saber que hi ha altres nens que fan el mateix, no em sento tan sola. La seva germana de dos anys i mig ja no porta bolquer a casa fa mesos. Sap perfectament que es fa a l'orinal, pero ni m'he atrevit a treure-la de casa sense el bolquer!

Maruxa: si l'acabes portant al psicoleg, em podries explicar (si no et fa res) que t'han dit, m'ajudaria moltissim.

[jllt]

Sílvia, m'ha agradat llegir la vostra experiència. Sembla estrany que saber que la situació que un viu a casa no és tan extraordinària, com a mínim serveix una mica de consol... De tot plegat, d'aquest any que el nostre nen porta fent-se la caca a sobre i a punt de fer els 4 anys, el més positiu per mi és que ni la seva pediatra ni la seva mestra ens han pressionat mai i que ens ho han desdramatitzat sempre. És paciència, ser com sempre conscients que cada criatura té el seu ritme i la seva evolució en totes les coses, i respectar-ho per molt que a vegades et sembla que no pugui ser i no t'ho pots explicar de cap manera. Veig que teniu nen i nena que es porten 14 mesos. Deunido, noia! Nosaltres tenim nen i nena que se'n porten 16 i tela marinera!! És molt dur, però la complicitat que ja s'ha creat entre ells i veure'ls com juguen i s'estimen tant, compensa de sobres tots els moments difícils!

[entrerius]

Bon dia noies.

El control d’esfínters TOTAL no és tant fàcil. El fet que uns nens ho facin abans no vol dir que tots ho hagin de fer a la mateixa edat i als 3/4 anys és totalment NORMAL que hi hagin escapament, pors.... és normal!!!! per tant noies, no us amoïneu més del compte perquè els vostres fills son encara petitons per controlar-ho totalment

Us volia comentar, també, que durant el temps que he estat voltant pel fòrum, he llegit molts cops experiències com la vostra, de petits que s'aguanten la caca, que tenen por a fer-la i se l'aguanten fins fer un tap molt gran o que se la fan a sobre durant molt de temps........ Això deu voler dir que per molts nens és un procés molt difícil tant física com emocionalment.
El millor remei per la por o l'angoixa és la MAMA!!! (o persona de referència més propera) el psicòleg pot ajudar, però si està dins d’un període que es pugui considerar “normal”, la meva humil opinió és que en aquests moments de desconcert, por o angoixa, a qui més necessiten és a la mama, que els doni seguretat, que els ensenyi que no passa res que és normal i que fins i tot la mama, el papa, els padrins i tothom........ quan eren petits com ells, també els va costar molt fer pipí i caca, però que finalment un dia ho van aconseguir.

En el nostre cas la caca va ser fàcil. Abans de treure-li els bolquers, ell feia la caca a l'orinal mentre la mama, asseguda al lavabo, li anava explicant un conte! Ens vam fer un tip de veure formes i posant noms a les caques que sortien. Vam patir també algun episodi d'estrenyiment i en ple atac de pànic intentava fer-li entendre que era normal, que entenia que feia mal i que per solucionar-ho menjaríem força fruita i verdura per ajudar a la caca a sortir millor. Desprès, ell mateix, quan veia que costava sortir sempre em demanava menjar verdures..
El nostre drama particular, però, va ser el pipí. No volia canviar-se els bolquers. Es negava a fer-lo, tenia por!!! era impossible canviar-lo sense fer pataletes. Feia molt de temps que ja no el mullava a la nit i totes les caques les feia a l'orinal..... però els pipis del dia els volia fer als bolquers i desprès es negava a canviar-se'ls, excepte els de l'escola.
Ens va costar molt fer el pas, però quan el va fer va costar poc controlar-ho. Penso que es va negar en rodó a treure-se’l fins no tenir controlada la situació des de la seguretat dels bolquers.

Desprès de veure com va fer el pas el meu fill i de llegir moltes experiències en aquest sentit, arribes a la conclusió que cada nen és diferent, té vivències diferents, afronta els canvis de forma diferent i fa el procés com pot.... i que, en general, controlar la caca costa més que el pipí. La nostra missió és acompanyar-los i donar-los la màxima seguretat per tal què ells ho puguin afrontar.

Molta paciència i molta sort a totes.

[Nenufar]

Hola noies,
Especialment a tu Maruxa, jo considero que és petit i que encara s'està adaptant a tot, de fet, a mi em van dir que el procés d'adaptació a P3 i a l'escola de grans se sol acabar ara per nadal, o sigui que tots els canvis i "problemets" que hi pugui haver entren dins la normalitat.Tot i que si la mestra t'ha fet el comentari de dur-lo al psicòleg potser és que veu que pot ser beneficiós.
Té algun germà/na petit? hi ha algun problema a casa? t'ho dic perquè al nostre fill li va passar durant una setmana quan ja feia més d'un mes que havia començat l'escola i tot genial i fantàstic, doncs va ser l'aniversari de sa germaneta, i es clar... tothom durant uns dies va estar pendent de la nina de la casa, i tot s'ha de dir ell també. Se li va ajuntar que a Escola els hi han insistit molt en que s'han de netejar solets quan fan caca i ell va agafar "por" i la feia abans de marxar de casa i a la tarda quan tornavem, però clar... a vegades a la tarda no arribavem a temps.
La mestra em va dir que no li donés importància que li expliques on es feia la caca i que no ens agobiessim ni l'agobiessim a ell i que ella faria el mateix. Jo quan el recollia i el veia amb la roba canviada li deia: heu canviat la roba? però no deia res més. Fins que el divendres d'aquella setmana, va sortir tot seriós i amb la roba canviada, però vaig optar per fer mutis... li vaig fer un petó li vaig demanar com havia nat el dia i cap comentari de la roba, i des de llavors oli en un llum.
Tot i que em sembla que els vostres casos són una mica més complicats pels temes de restrenyiments us volia animar i que tot son etapes, unes més llargues i unes més curtes. `
Molts d'ànims per totes!!! I maruxa, ja ens diràs com us va anant.

[Silvia (Gironina)]

Jllt: m'alegra saber que ens servim de consol mutuament Si noia es un goig veure'ls junts. La seva germana veu que li dono xupa-xups quan fa caques al vater i ara s'hi passa ella tot el dia asseguda

Entrerius: nena tu sempre tan encertada amb els comentaris, gracies per compartir la teva experiencia amb nosaltres! Jo tinc clarissim que "lo nostre" no es de psicoleg, al menys no per ara. Tant el seu pare com jo sabem que es un tema de maduracio (tot i que no treu que ens frustri una mica). Ni les profes ni cap dels 4 pediatres hi han vist mai cap "problema" aixi que paciencia que tot arriba.

[entrerius]

t'entenc perfectament Sílvia hi ha cops que crec que al psicòleg hi hauria d'anar jo per entendre millor que és el que està passant el petit i com ho hauria de fer per acompanyar-lo i no sols en aquest aspecte sinó en molts d'altres que et trobes en el dia a dia i que has d'afrontar al moment, sigui quin sigui i on sigui!!!1 ..... i els recursos que hauries de fer servir de vegades no surten en el moment que els necessites.... en fi.... això de ser mares implica un curs de reciclatge diari
Al menys no us heu sentit pressionats.... per si sol ja es prou complicat sols falta la pressió externa per acabar de tensar el fil i enrarir més l'ambient familiar com en el cas de la Maruxa

Maruxa, jo el que si faria en el teu cas és parlar amb la professora per saber quins son els motius que ella entén que son susceptibles per derivar-lo al psicòleg i donat el cas, si jo veiés que el seu comportament em resulta estrany o preocupant, parlar JO amb el psicòleg de l'escola. No està de més tenir informació del seu comportament a l’escola i saber com afrontar-lo plegats :ok

[ada_bcn]

Jo no sé com seran els psicólegs de les escoles, però a nosaltres ens van enviar al psicóleg a través de la pediatra, seguretat social, per terrors nocturns, i en general el que fan és donar-te unes pautes, no examinen al nen. La meva experiencia no va ser bona, aiíq eu quean vaig tenir uns altres dubtes, sobre la adaptació a l'escola i el tema caca també, vaig buscar una altre psicóleg i en vaig quedar molt contenta, al nen ni el vaig portar aquest cop. De vegades va bé que et donin unes pautes i et tranquilitzins si tens algún dubte... però que un nen a P3 se li escapi la caca pot ser ben habitual.