Quan el fill comença P3 amb un germà a l'escola

[Muminlove]

Bona tarda,
tinc 2 fills: una nena que va a P5 i un nen que ha començat P3. La nena mai ha tingut problemes d'adaptació ni a la Llar d'infants ni a l'escola. Mai va plorar i té moltes amiguetes. El petit l'any passat a la Llar es va passar el 1er mes plorant al deixar-lo, després tot correcte (procés normal també). Aquest curs el petit ha començat P3 a l'escola de la germana: van començar el passat 15 jornada completa i tot molt bé, estem parats. S'aixequen els 2 contents, van contents a l'escola i surten contents. El que sé és que a l'hora del pati el petit juga amb sa germana i totes les seves amigues i em diu que s'ho passa molt bé.
Tot aquest rollo és perque m'agradaria tenir la opinió de mestres d'infantil o altres mares wue hagiu passat per això. Resulta que algunes mares d l'escola que tb van tenir germans, es veu que al cap d'unes setmanes van començar a dir-los als nens germans que no podien jugar junts a l'hora del pati. I saber això m'ha horroritzat. Ho veieu normal? Hi ha algun motiu que desconec que justifiqui aquesta actitud? El petit no té cap problema d'anar a l'escola i anar a la seva classe, què té de dolent que juguin els germans al pati?
A mès s'afegeix que aquest proper mes de març si va tot bé naixerà el germanet, pel que m'interessa mantenir la motivació d'anar a l'escola...
Us agrairia enormement què en penseu.
Gràcies

[turuleta]

Jo no soc profe,pero ho veig estupendo q juguin junts i sho passin b.mimagino q shauria de treballar si a algun dels dos els suposa un problema...pero a p3 son tan petits encara...q quina sort te de ttenir el,suport de sa germana!!!

[Muminlove]

Gràcies turuleta. Si jo penso això, a més la gran està encantada, les seves amigues l'integren tb en el joc. El petit encantat. Dp ell segueix la rutina d la seva classe amb normalitat i ens explica coses dels seus companys d P3... en fi. A veure si alguna mestra ens pot afegir alguna cosa que no sé veure.

[ametista]

hola Muminlove, als meus els va passar el mateix l'any passat, feien P3 i P5 i a principi de curs jugaven junts al pati amb els amiguets del gran. Les mestres m'ho comentaven però com una cosa completament normal, els nens de P3 són encara petits per jugar junts a jocs organitzats (fet i amagar, per exemple) i van més per lliure o juguen en petit grup però cadascú a la seva (com ara al sorral) així que es fàcil que si coincideixen al pati amb el germà gran hi vagin a jugar. En cap moment els van dir als nens que no poguessin jugar junts, sí que em van dir a mi que de manera natural conforme passés el temps el petit s'aniria vinculant més als companys de P3 (que just començar el curs la majoria no es coneixen!) i cada cop es quedaria més a jugar amb ells...i així va ser, un dia el petit va sortir del cole dient "avui al pati he jugat amb els MEUS amiguets" tot orgullós i a partir de llavors ja no buscava el gran al pati... necessiten el seu temps, com amb tot, i la gràcia és que les mestres ho respectin

[llunàtica]

Ostres, ens està passant el mateix a nosaltres. Els meus fan P5 i P3 també, i el petit juga amb el gran. Bé, de fet és el gran i un amic seu que també té el seu germà petit a p3 (tb a la classe del meu) els que van a l'hora del pati a buscar-los i acaben jugant tots quatre junts. Em sembla molt maco que la iniciativa surti dels grans i es facin tanta companyia, sobretot perquè el meu fill petit ho està passant una mica malament (ha plorat gairebé cada dia des que ha començat el curs), i com que es queda tot el dia i encara no coneix gaire els seus companys, doncs si hi ha estonetes que està acompanyat, penso que passa l'adaptació millor.
La única cosa que em preocuparia és que passés el temps i el gran es bolqués molt en el petit (ja de sempre es comporta molt com a germà gran, defensa molt el petit, es responsabilitza d'ell - és una cosa bastant innata -) i deixés de jugar amb els seus companys de classe, però suposo que en pic el petit faci una colleta, el gran ja farà la seva. A veure!

[Muminlove]

Ametista i llunatica, gràcies per la vostra aportació. Ametista tens raó que els petits solen anar bastant a la seva bola, tenen en general un joc més solitari, almenys és el que veig jo tb en el meu. Encara no té els 3, els fa novembre...és petit. Desitjo que els meus facin un procés similar i des de l'escola es respecti.
Llunatica, espero que el teu faci el mateix procés k explica Ametista i que poc a poc es vagi vinculant al grup. Però és molt maco i positiu l'actitud que han tingut els nostres grans.
Una abraçada