Escola "per projectes" vs. escola "tradicional"

[June]

Hola a totes!

Ja fa algunes setmanes que amb el meu marit hem començat a "treballar-nos" el tema de triar escola pel nostre fill que al setembre començarà P3. La nostra zona és Sagrada Familia/Gràcia (estem al límit del dos barris) i de moment, tenim en ment visitar escoles com Claret, Fructuós Gelabert i Sagrada Familia. Però encara seguim investigant i intentant decidir què és el que realment valorem i volem per a la formació del nostre fill, partint de la base que som del parer que no podem deixar-ho tot en mans de l'escola ja que creiem que els valors com l'esforç, la dedicació, l'esperit crític, l'interès pels companys/amics/familiars/desconeguts, es transmeten a casa i s'apliquen a tot arreu (a l'escola, al parc i òbviament també a casa...).

Una de les coses que ens està fent "ballar" més el cap a l'hora de decidir per on volem tirar, és la diferenciació clara de dos tipus de projectes educatius, parlant globalment. Les escoles més tradicionals (com pot ser un Claret) i les que ara s'anomenen "per projectes" (diguem-li Fructuós Gelabert). El nostre dubte principal és què passa amb els joves que, després d'una etapa d' Infantil i Primària a una escola per "projectes" han d'incorporar-se a un institut i a la Universitat on no es treballa d'aquesta manera. Tindràn prou recursos per "posar-hi colzes" quan calgui? És el sistema "per projectes" la manera com s'acabaràn dissenyant els plans d'estudis de tots els centres educatius? No m''intressen tant els resultats "numèrics" fàcilment manipulables (percentatges d'aprovats i suspesos) sino realment les habilitats que aquests alumnes adquireixen.

Si algú em pot donar la seva visió sobre el tema, li agrairé moltíssim perquè crec que, un cop tinguem clar aquest punt, podrem encarar el procés de tria d'escola de forma més segura.

Gràcies!!!!

[mimi82]

M'interessa el tema tot i que encara em queda lluny...

[xirinola]

Hola
M'interessa també el tema tot i que encara ens queda un any per triar. Som de la zona de Poblenou i també pensem que abans de tot hem de tenir clar si apostem per una escola que funcioni per projectes o una més tradicional.
Hem estat parlant amb amics, ja pares que per exemple les seves filles ja han provat com és el treballar per projectes. Inconvenients que ens han explicat:

• El que comentes de la continuïtat. Està molt bé que a primària experimentin, juguin, descobreixin tot amb una manera de fer per projectes, etc.. però quan finalitza aquesta primària en molts barris de BCN no hi ha oferta de continuïtat amb aquesta manera de funcionar... i és clar, això els hi suposa un problema.. diguem-ne que van una mica forçats quan han de seguir d'altres ritmes.
• Quan un nen o nena és molt pencaire i treballa per projectes, els meus amics s'han trobat que per exemple sa filla és l'única que penca, els que són menys treballadors es repenjen i gairebé no aporten res al treball que hagin de fer. Això a la nena que és més pencaire la desmoralitza molt i perd també interès.
• D'altra banda, també ens diuen que s'ha de tenir molt clar que en aquests tipus d'escoles els pares han de ser molt conscients de la seva implicació. Són escoles on la implicació dels pares és fonamental.

No obstant, també és clar que t'expliquen els molts avantatges:

• L'oportunitat d'educar-se d'una manera molt més participativa. On la personalitat de cada nen sigui més respectada. On no hi hagin evaluacions o deures d'una manera tant rígida...
• On els mestres realment estàn motivats per dur a terme la seva feina.
• On els pares tinguin un paper molt important en el funcionament de l'escola.

No sé noies, us escric això perquè és el que ens han anant comentant pares que ja les seves filles tenen 15 anys i han 'tastat' el com es treballar per projectes i també com és seguir els estudis d'una manera més tradicional.
També es parla molt dels jesuïtes i la seva aposta per treballar per projectes, però m'han dit que en veritat no són tant innovadors i encara són mooolt exigents i el seu projecte no és tant per projectes com diuen.
Us llegeixo...

[June]

Quan un nen o nena és molt pencaire i treballa per projectes, els meus amics s'han trobat que per exemple sa filla és l'única que penca, els que són menys treballadors es repenjen i gairebé no aporten res al treball que hagin de fer. Això a la nena que és més pencaire la desmoralitza molt i perd també interès.

Ostres, veus? ni hi havia parat a pensar en aquesta possibilitat! Gràcies!!! Avui vaig a una xerrada que ofereix l'AMPA de la llar d'infants on va el meu fill, on pares d'ex-alumnes de la llar i que ara han començat P3 ens explicaran les seves visions sobre els centres que han triat pels seus fills. Espero que també em facin aportacions com les teves!

[charito]

Hola, els meus nens van a una escola de Jesuites pero encara no treballen amb el nou model, son petits i a aquesta edat moltissimes escoles treballen per projectes, encara no se com serà a primaria i secundaria, pero si que el model en el seu cas al tenir tota la escolaritat al mateix centre, te continuitat.

Jo tambe tinc molts dubtes pero alhora estic ilusionada, de moment el que veig es que tal com treballen els nens s'impliquen moltissim i tenen ganes de participar a mes de incentivar-los la curiositat i la recerca. Es molt diferent fer els exercicis que et proposa el mestre en una fitxa i prou, o un dictat, que haver de pensar i desenvolupar una temàtica, ells se senten persona activa del proces i no nomes un recipient en el que bolcar coneixement. Pels pares i mestres es certament una feinada i a mi personalment em costa perque sempre he sigut de memoritzar i quan haviem de fer treballs em bloquejava. Aixi que esta sent un repte.

Per altra banda teniu raó quan dieu que no deixen de ser Jesuites.... vull dir que treballar per projectes no vol dir que no siguin estrictes i exigents, per tant no crec que fossin comparables a un Fructuos Gelabert on pel que tinc entes es tracta de respectar el ritme del nen. Aixi que de fet quan parleu de projectes vs tradicional potser es una classificació que tampoc acaba de quadrar. En aquest sentit si que es podria comparar Jesuites i Claret perque son dos estils similars pero amb enfocaments molt diferents, obviament jo em quedo amb Jesuites segur.

Respecte a si sabran treballar a la universitat doncs hi he donat voltes i el que se segur es que en un ambient laboral no ve ningu a dir-te el que has de fer, has de ser proactiu i buscarte la vida, organitzarte la feina, els horaris en el sentit de prioritzar tasques, treballar en equip, etc. I crec que per tot aixo et prepara mil vegades millor un tipus d'ensenyament per projectes que no pas com ens ensenyaven a nosaltres en plan ovelletes i "fer colzes".

Espero haver aportat alguna cosa

[June]

Charito,

Mil gràcies per aportar la teva opinió. Ara mateix t'asseguro que totes em valen perquè necessito tenir el màxim número d' in-punts per poder-me formar un criteri

M'interessa això que dius de la diferència entre Jesuites i Claret. Les tinc a totes dues per una barreja de tradicionals i projectes. No és així?

Mil gràcies!

[charito]

June no conec que fan al Claret exactament, suposo que fan el sistema tradicional.

A Jesuites estan implementant una manera de treballar nomes per projectes: http://www.eldiario.es/sociedad/jesuitas-asignaturas-examenes-horarios-colegios_0_363263834.html esta encara en proves, veurem que tal.

[June]

June no conec que fan al Claret exactament, suposo que fan el sistema tradicional.

Gràcies Charito! Fins on sé, el Claret actualment fa una mena de barreja però no tinc informació de primera mà.

[cositina]

Super interessamt el q esteu explicant.
Em quedo!

[Riu]

Hola noies, a mi també m'interessa molt el tema. La nostra petita també començarà P3 el proper setembre i també estem amb el dubte d'escola tradicional respecte a escola per projectes.
Jo he sentit moltes opinions i el que molta gent em diu és que hi ha nens que els hi va molt bé treballar per projectes i altres no... i em pregunto? com ha de ser un nen que li vagi bé i un que no li vagi bé? O és una mica rumorologia i és una tonteria pensar d'aquesta manera. Més amunt dieu que segons com, alguns nens que no són tant treballadors es repengen...i clar començo a pensar en com és la meva filla i realment no sé que li convé més.
La meva nena és un nena que va feliç a la llar d'infants, juganera, que és sociable amb els companys, que a vegades acota el cap quan alguna cosa no li agrada, que a casa segons com li costa parar atenció quan li parles.

En fi a veuree si hi ha més opinions.

[VespresVerds]

És un tema ben complex i molt interessant!

No estic gaire d'acord amb això de que hi ha nens que no els hi va bé "treballar per projectes", en canvi, el que està clar és que hi ha nens que no els va bé estudiar de manera tradicional, i així s'ha demostrat durant tots aquests anys amb el fracàs escolar i el baix nivell acadèmic que tenim en comparació amb altres països europeus.
Justament, treballar per projectes hauria de ser una manera oberta i flexible de treballar, on cada nen pugui aprendre de la manera que li va millor (algunes ments són més matemàtiques, altres artístiques, altres filosòfiques, emocionals....). El problema de treballar per projectes no és el mètode en sí, sinó els pocs recursos que tenen les escoles ara mateix i la poca formació que tenim els mestres per "portar la classe" d'una manera diferent de com fins ara.

Jo sóc una gran defensora d'una escola des de i per a la vida, i la vida no és memoritzar els rius d'Espanya assegut en una cadira, això ho tinc claríssim. La vida és molt més complexa que això i penso que necessitem una educació a l'altura. Nenes i nens que pensin, que siguin crítics, que reflexionin dues vegades, que imaginin i inventin noves solucions als problemes de sempre. Entenc que aquest enfocament és purament social i que cal que això funcioni per tenir un país més just i ric (en tots els sentits), però es comença a nivell individual; que els pares aposteu fort pel progrés educatiu (que ja ho esteu fent) i que entre tots comencem a caminar cap endavant enlloc de quedar-nos anclats amb un sistema que era funcional fa 100 anys.

[Hadda]

Bon dia,
Nosaltres vam triar l'any passat. El cert es que era la única tria que teniem que fer, ja que descartant desde un inici les escoles privades del poble per temes religiosos sols quedaven com opció les dues escoles públiques, una es tradicional i l' altre (escola mes nova) treballa per projectes. Després d'anar a les portes obertes ens vam decantar sense dubtar a la segona opció, escola per projectes. Un dels nostres motius per triar aquesta va ser sens dubte i en el nostre cas en particular, la motivació del professorat, no us podeu ni imaginar quina diferència d'uns a altres, la passió que desprenien per poder ensenyar a les noves generacions.
Ademes, jo vimc d'escola pública tradicional i sincerament ho recordo mplt aborrit. Vaig apendre moltes coses, algunes mhan fet servei, altres no les he necessitat per res (això no vol dir que no cregui que no sigui necesssri apendra-ho, espero que a la meva filla també li ensenyin), però el que no em van ensenyar va ser a parlar, parlar en públic, expressar -me, expressar les meves ideea, ens van ensenyar majoriatariament llegint llibre de text i subratllant els parrafs que teniem que memoritzar, sense exemples pràctics.... tot això ho he trobat a faltar i mes ara que sé que hi ha un mètode que ensenyarà tot això.
Sobre el tema de que una company no faci ni el brot dins d'un grup de treball ja em passava a mi amb mètode tradicional.
Avui, 4 mesos després de començar l'escola, encara es aviat, però personalment nosaltres hem encertat. Ens ho demostra la passió en que la meva filla ens fa buscar informació del projecte actual.
Resumint, segur que el mètode que trieu serà l'encertat per vosaltres, però el mes importarnt es creure amb el mètode, confiar-hi i la vostra implicació durant tota l'etapa escolar.
Sort amb la tria!

[charito]

Hadda, molt encertat el comentari que fas respecte parlar en public. Em crida molt l'atenció com des del primer dia parlen moltissim, desde la rotllana del mati fins la presentació dels projectes als companys, m'encanta que siguin capaços de entre tots treure noves idees i saber exposarles. Quan nosaltres estudiavem era una gran mancança.

[xirinola]

Molt interesant tot el que comenteu, sobretot en el que es refereix a la passió que han de mostrar els mestres i la implicació que es requereix. Això em fa pensar que potser és un dels temes clau, a part del tema dels recursos que pugui tenir l'escola per funcionar amb projectes, etc.
De res serveix dir que treballes per projectes si els que ho han de dur a terme no hi creuen, no en tenen ni ideia o no en tenen recursos. Jo durant els estudis d'EGB i BUP vaig anar a escola pública de barri obrer i diguem-ne que en conjunt "tradicional". Però recordo, sobretot a l'època del batxillerat , tenir uns mestres tant tant implicats amb els alumnes, amb el barri, etc.. que tant a mi com a antics companys ens van deixar molt empremta. Eren els 70 i recordem perfectament mestres que ja ens feien fer coses diferents, innovadores i intentaven treure el millor de nosaltres. Amb això vull dir que el paper dels mestres per veure les capacitats dels alumnes, la motivació etc.. és FONAMENTAL, més que parlar abstractament sobre si l'escola és més tradicional o més de projectes. Però evidentment està clar que l'escola ha de permetre i fomentar aquestes maneres de fer i de treballar..
Canviant de tema, el que veig que està passant és que els pares que comencem a pensar en el canvi o volem el canvi a l'hora de triar escola ho tenim ben xungo. Perquè no som els únics i les places són mínimes. Vaja, que tens molts números de quedar-te a fora perquè com tú n'hi ha molts pares que també volen plaça en una escola que funcioni per projectes.
Crec que està passant molt en escoles que fan un mix, és a dir , no són escoles "tradicionals", però tampoc són massa experimentals..

[petitajo]

Molt interessant tot el q dieu.

No estic gaire d'acord amb això de que hi ha nens que no els hi va bé "treballar per projectes", en canvi, el que està clar és que hi ha nens que no els va bé estudiar de manera tradicional, i així s'ha demostrat durant tots aquests anys amb el fracàs escolar i el baix nivell acadèmic que tenim en comparació amb altres països europeus.

Ara m'he perdut

No es ara mes q mai q hi ha fracas escolar??? Pot ser q el fet de treballar per projectes faci q alguns nens no percebin o no interioritzin el sacrifici i l'esforç q suposa asolir nous reptes?? Es bo q sigui aixi??
Els hem de forçar a asolir nous coneixements o ja ho fara al seu ritme??

Pq es suposa q els Mestres de l'escola "per projectes" esta mes motivat q la de l'escola tradicional???

Pq es dolent fer fitxes i tenir un llibre de text??? A la majoria de nens els hi agrada llegir llibres

Es bo exercitar la memoria??

A nosaltres encara ens manca un any per fer la tria, pero ja ens ho començem a plantejar.

[Lorelain6]

Em quedo. M'interessa!

[VespresVerds]

Molt interessant tot el q dieu.

No estic gaire d'acord amb això de que hi ha nens que no els hi va bé "treballar per projectes", en canvi, el que està clar és que hi ha nens que no els va bé estudiar de manera tradicional, i així s'ha demostrat durant tots aquests anys amb el fracàs escolar i el baix nivell acadèmic que tenim en comparació amb altres països europeus.

Ara m'he perdut

No es ara mes q mai q hi ha fracas escolar??? Pot ser q el fet de treballar per projectes faci q alguns nens no percebin o no interioritzin el sacrifici i l'esforç q suposa asolir nous reptes?? Es bo q sigui aixi??
Els hem de forçar a asolir nous coneixements o ja ho fara al seu ritme??

Pq es suposa q els Mestres de l'escola "per projectes" esta mes motivat q la de l'escola tradicional???

Pq es dolent fer fitxes i tenir un llibre de text??? A la majoria de nens els hi agrada llegir llibres

Es bo exercitar la memoria??

A nosaltres encara ens manca un any per fer la tria, pero ja ens ho començem a plantejar.

Bones!

M'he explicat malament, suposo. Anem per parts.

Els nens que treballen per projectes han començat ara o fa relativament poc, encara no han arribat a la universitat ni han buscat feina. Ja veurem quan ho hagin de fer què passarà. El fracàs sorgeix de molts llocs; de la desmotivació d'alumnes i mestres, del camí únic que els obliguem a seguir (si no vas a la uni no ets ningú), de la inexistent vessant emocional, molta immigració mal gestionada i poc atesa,... i podríem anar dient moltes coses que condicionen l'escola i els aprenentatges. Ara bé, una de les coses és la manera de treballar quadriculada i per a tothom igual, quan tots no som iguals, cadascú aprèn de maneres diferents i això no es contempla en l'educació tradicional.

El sacrifici i l'esforç s'ensenya de moltes maneres, no cal estudiar una lliçó de memòria. Jo sempre dic que la meva mare m'ha ensenyat l'esforç i el sacrifici portant-me a una escola que no teníem massa aprop de casa i ens havíem de llevar més d'hora, fer més camí, etc... tot per una fita que ella creia important; l'educació dels seus fills. I com aquest, hi ha mil exemples cada dia on demostrem als nanos el sacrifici i l'esforç. Ara bé, el sacrifici i l'esforç inútil no el vol ningú. Jo tampoc.

Tots els nens -per petits que siguin- tenen interessos. I no interessos mediocres, tenen grans interessos; els entusiasma l'univers, l'aigua, els animals, ... És clar que un dia et diran que el que volen saber és com l'spiderman puja un edifici, però aquí entra el mestre que ha de saber guiar les situacions i dur-les per un altre camí quan aquest s'encalla.
Treballar els peixos per projectes, per exemple, no vol dir que els nens aprenguin solament allò que s'han qüestionat ("de quin color són?" posem pel cas), comporta aprendre l'aparell digestiu, el reproductor, les parts del cos, a quins mars viuen (història i geografia), ... els temes es poden estirar taaaan com calgui!
Fa uns anys vaig treballar a una escola que treballaven per projectes, i fèiem els peixos, els nens (P5) et sabien dir què era el cristal·lí, la bufeta natatòria i et situaven els oceans en un mapa mundi (entre moltes altres coses).

Si ets mestre voacional, si realment t'agrada ensenyar, vol dir que també t'agrada aprendre, i realment es pot aprendre molt amb i dels nens. Jo no ho sé tot, per tant, si hi ha alguna cosa que em pregunten i no la sé, la busquem junts, quin problema hi ha? A qui no li motiva més aquest rol de mestre que el d'estar assegut en una cadira i llegir cada any el mateix llibre de medi? A mi no, t'ho asseguro!

No és dolent fer fitxes o llegir un llibre de text. Treballar per projectes no vol dir cremar llibres i oblidar-nos de fotocòpies. Treballar per projectes és treballar amb llibres, fotocòpies i a més experimentant, cercant, dialogant, ... El que canvia és la manera, el llibre només és una eina, igual que ho és internet o parlar amb un professional. Es tracta de deixar de tenir un llibre i seguir-lo com si fos la bíblia, a passar a tenir llibres per consultar quan sigui necessari.

La memòria s'exercita de diferents maneres. Tu no et saps cap cançó de memòria? El telèfon de la teva mare? El diàleg d'una pel·lícula que t'encanta? Algun poema? La memòria es treballa amb els projectes però sense haver de memoritzar una cosa absurda per vomitar-la en un examen i oblidar-te'n.

La meva experiència com a mestra fins ara m'ha demostrat que els nens aprenen millor amb projectes!

[June]

La meva experiència com a mestra fins ara m'ha demostrat que els nens aprenen millor amb projectes!

Gràcies VespresVerds per la teva explicació. No saps com em va de bé per tenir present diferents factors a l'hora de prendre la decisió!

Tinc un dubte sobre això que expliques dels projectes...Com s'hi fan encabir, per exemple, els conceptes de matemàtiques que hagin d'assolir durant aquell curs les criatures, en un projecte sobre els peixos? Vull dir: es treballen diferents projectes per a diferents assignatures? Els projectes duren tot el curs o tenen diferents projectes per a diferents trimestres?

[Hadda]

VespresVerds, la motivació que desprens amb el teu post es la mateixa que vam veure nosaltres en aquells professors i que ens va fer triar escola per projectes.
Si aquets professors van ser capaços de motivar-nos i il.lusionar-nos amb aquet mètode a nosaltres imagineu el que poden fer amb els nens petits....

[petitajo]

Moltes gracies vespresverds per la resposta.

Reflexionarem sobre tot el q has escrit.