Vegeterianes

[sònia-2]

Molt bones a totes!!!

No sé si hi ha algun fil obert ja amb aquest tema.

Jo no sóc vegetariana però últimament cada vegada em menjo a més disgust la carn, que ja no era gaire fan, i peix. I cada vegada més m'atrauen més les coses d'origen vegetal.

Ja fa temps que m'ho plantejava i ara m'ho torno a plantejar en fer-me vegetariana. Però crec que estricte no. El formatge i els iogurts m'agraden molt, la llet no, no m'agrada.

I potser de tant en tant intentaria fer-me alguna cosa de peix, no sé...

Algú de vosaltres és vegetariana? Com va començar a ser-ho? I també podríem anar posant receptes...

Ja direu!!! Gracies!!

[fox]

Hola,

Tambe m'interesa el tema, fa anys que ja no prenc llet de vaca i tambe fa temps que em plantejo fer una alimentació més natural i sana, la carn porta moltes toxines i a saber que més... el que passa que em falta informació i recusos per canviar.

Algu ens explicar com va començar a ser vegetariana? m'imagino que aixo no es d'un dia per l'altre...

[Silvia (Gironina)]

Ostres, aquest es el primer post que veig al SP sobre aquest tema.

Jo vaig deixar de menjar carn i peix (i tots els derivats i tot el que estigues cuinat amb ingredients que portessin carn o peix) a l'adolescencia (ja fa mes de 20 anys), tot i que no em defineixo com a "vegetariana" (per que les etiquetes no m'agraden).
No bec llet des de l'escola primaria (6-7 anys), perque per a mi era un martiri i a casa ens "obligaven" amb el cuento del creixement bla bla bla. Si que menjo formatge (es la meva perdicio) i algun iogurt, pero de llet en got o crema o nata ni de conya!!!! Ous en menjo de tant en tant, tot i que durant els embarrassos en menjava mes.

Us he d'advertir que si trieu aquesta opcio sentireu a dir moltes tonteries a la gent i sereu sempre el tema de conversa a la taula, perque a Catalunya es impensable que no mengis res de carn, ni embotits, ni peix, etc, pero jo passo i dic que no m'agrada i ja esta. Pero SEMPRE he de donar explicacions, perque tothom m'ho pregunta, com si a mi m'importes un bledo el que menja la gent, pero vaja...

Si us voleu tornar a quedar embarassades comenteu-ho al/la gine i ja esta. Us diran que mengeu ous, formatge i llegums per suplir la manca de carn (que ja se que el tipus de proteina que porta, el ferro o la vitamina B12 no se supleixen amb res mes, pero no son imprescindibles!!!!) i ja esta. Es una opcio que fora del nostre pais es bastant corrent.

He passat per dos embarassos fent esport fins l'ultim moment, he tingut fills sanissims de 3kg cadascun (jo soc petita de talla) i l'unica cosa es que tinc la pressio baixa (de sempre!) i el ferro al limit (pero em prenia pastilles i llavors em pujava).

No imagino la vida d'una altra manera i estic encantada. Si aquest es el cami que voleu escollir, endavant, pero prepareu-vos per sentir bajanades . Els meus fills mengen carn (els la prepara i cuina el seu pare) i el meu marit tambe i cap problema!

[fox]

Ja en sento de bajanades ara i aixo que nomes es per no pendre llet de vaca!! Per cert prenc llet de soja, però ja fa temps, no ara que sembla que s'ha posat de moda. Ultimament he sentit un parell de comentaris que la soja no es bona per les isoflavones, que afecten molt al sistema hormonal. Us sona?


Us animeu a posar receptes? Començo jo:
Cus-cus amb verduretes.
És molt fàcil, faig un sofregit de ceba amb pebrot verd tot tallat petit, despres afeixo tomaquet a daus i bolets i ho tapo fins que esta cuit. Per un altra banda preparo el cus-cus i ho barrejo just abans de menjar-ho.

[Senta]

Hola Sònia, jo et puc comentar la meua experiència.
Fa 18 anys que sóc vegetariana, de fet, sóc ovolactovegetariana. És a dir, que prenc lactis i ous. Jo vaig fer un any de transició, per anar deixant a poc a poc la carn i el peix. Però això depén del caràcter de cadascú, jo vaig preferir fer-ho a poc a poc. I alguna vegada he menjat carn i no passa res, no m'obsesione. El problema , com han comentat Fox i Silvia, és que la gent et diu cada cosa que deunido... Jo tinc un nen de 3 mesos i mig i la gent (la meua sogra, sobretot) van començar a dir-me a l'embaràs que hauria de menjar carn... He de dir que totes les analítiques i proves que em van fer van sortir molt bé. De fet el ginecòleg em va dir que continués així

[Ponioleta]

Eiii, jo també sóc vegetariana!!!

Fa uns 7 anys (aproximadament perquè no ho recordo gaire exacte) vaig notar que la carn cada vegada em venia menys de gust i en vaig deixar de comprar a casa (i peix ja no en menjava mai a casa perquè no sé comprar-lo ni cuinar-lo). Tot i això quan anava fora de casa acostumava amenjar-ne, sobretot peix, però mica en mica ja ni això. Al mateix temps em vaig començar a informar, perquè pensava que si reduïa el consum de carn ho hauria de complementar d'alguna manera (i havia sentit a parlar del tofu, el seitan... però no sabia què eren ni com es menjaven...).

Després vaig deixar la llet de vaca, perquè mai m'ha agradat gaire, i fa una mica més de 2 anys vaig conèixer el meu company, que era vegà (no menja làctics, ous, mel...). A casa menjem vegà, a mi ja m'està bé i de fet per mi és el més coherent, tot i que jo menjo ous o làctics a vegades (als bars, a casa ma mare...)

Ara tenim un fill de 10 mesos i mig que de moment és vegà (i més endavant ja ho veurem ).

Us recomano el fòrum de la UVE... hi ha moltes receptes i després moltíssims debats etc, Si teniu temps podeu fer una ullada a tot, però sinó, aneu directament a l'apartat de receptes i veureu quantes n'hi ha! Ah! i si teniu dubtes etc, la gent acostuma a contestar ràpid.
http://www.forovegetariano.org/foro/ind ... 578e4a665&

I també la web de la UVE per temes de nutrició etc. És més, els pots escriure si teniu algun dubte que no surt a la web i et reponen sempre donan-te informació.
http://www.unionvegetariana.org/

[sònia-2]

Molt bones a totes!

I moltes gràcies per les respostes i experiències.

En relació a la llet de soja, jo no en sóc gaire defensora. És un dels aliments més transgènics que hi ha com el blat, si en prens, et recomano que sigui ecològica.
També penso que nosaltres som mediterranis, i aquí no és terra de soja, i m'agrada més consumir menjar del nostre entorn. Jo per exemple a la meva filla gran que ja no pren pit li dono llet d'arròs.

Bé són filosofades de coses que vas llegint i et fan pensar. Em va fer rumiar molt quan en un dels llibres comentaven que els humans érem els únics mamífers que prenem llet tota la vida i a més, procedent d'un altre animal. I s'havia demostrat que el nostre cos no estava preparat per això.

A les meves filles per ara els hi dono verdures i fruites ecològiques, carn, peix i pollastre ecològic. A la petita en els purés li poso algues i tofu, i sé que és d'origen la soja, però no sé quina opció tens sinó, faré un cop d'ull a aquestes adreces que heu comentat.

Les que sou vegetarianes també compreu ecològic?

Jo em ratllo una mica en el fet de que a la gran com no pren llet tingui problemes de calci, però pren iogurts i formatge i sé que hi ha altres aliments que en contenen més quantitat com el sèsam, però em falta aprendre a incloure-ho en les menjades.

Pel que diu la gent, teniu raó, a casa pel fet de no prendre llet de vaca i comprar ecològic ja sóc "rareta". Què hi farem!

[sònia-2]

Hola noies.

Us he enganxat l'escrit que vaig fer ahir i vaig enviar en e-mail als meus contactes. És fruit de les darreres setmanes que he anat llegint i informant-me en relació al consum de carn i proteïnes animals versus vegetarians.

Hola a tothom.

Feia molt de temps que no us escrivia o potser és la primera vegada que us escric, però necessito compartir part de la informació que he anat trobant amb la gent que conec.

Abans de tot, espero que estigueu bé.

Des de sempre m'ha costat menjar carn i la llet de vaca no m'ha agradat mai, i sempre tenia tendència a menjar poca proteïna animal... fins que ara he anat llegint, buscant informació, preguntant... i us he fet un recull de 4 llocs per si voleu fer un cop d'ull.

És el que m'ha acabat de decidir a fer el canvi. M'he n'adono de lo poc informats que estem d'una de les coses més importants de la vida diària, la nostra alimentació i sobretot la dels nostres.

Necessito compartir-ho amb vosaltres i us dono la informació i decidiu què en voleu fer. Si borrar-ho directament, llegir-ho... com vulgueu. Us aviso que és molt dur certes imatges i lectures, però és la realitat que jo mai m'havia parat a pensar que podria ser així.

Em sap greu si fereix la vostra sensibilitat, però segurament ho farà, i així ho espero (perdoneu) però és la veritat del que està passant.

Algunes fonts d'informació:

- Un llibre que es diu "Comer Animales" del Jonathan Safran Foer
- http://www.mataderos.info
- http://www.youtube.com/watch?v=ZzvK5uLu7F0
- més els dos adjunts ( no els he posat perquè no sé com es fa, de totes maneres amb les dues adreces escrites adalt jo crec que ja en teniu prou )

Espero haver-vos-ho enviat bé i si em voleu respondre amb la vostra opinió, sigui la que sigui, m'encantaria llegir-vos.
I si us molesta que us hagi pogut enviar aquest e-mail disculpeu-me però crec que és una informació que s'ha d'anar pregonant perquè la gent sàpiga el que hi ha i decideixi què vol fer.
Ara havíem decidit sense tenir una part molt important de la informació.

Gràcies per llegir-me i de nou disculpes pel contingut d'aquest missatge. Si creieu convenient propagar-ho als vostres coneguts, encantada de la vida. Com més gent ho sàpiga, més gent podrà triar.

Fins aviat! I espero que el proper e-mail que rebeu de mi sigui una mica més agradable.


Us he de dir que ja porto unes 3 o 4 setmanes sense menjar carn i ara estic reduïnt el peix i els làctics. Vull ser vegana.

L'únic que a casa el meu home vol seguir sent ommívor i em sento en contradicció cada vegada que compro carn o peix o li dono un iogurt a les meves filles.

M'agradaria intentar de mica en mica passar a les meves filles a ser veganes. Però també sóc conscient que estem en un món complicat.
Perquè al menjador de la llar i de l'escola menjaran de tot, o si van a casa d'algú... com es pot fer? Potser es pot compensar a la nit lo que han menjat o no han menjat al migdia, que és el que ja feia, però pensar que els hi donen certs aliments, em té força preocupada.
També crec que els hi puc ensenyar tot el que hi ha de menjar, intentant guiar-les cap el meu camí o que per elles mateixes se n'adonin que és el que més els hi convé (quan siguin més grans, és clar) Perquè potser si els hi nego l'opció de tastar-ho o menjar-ho, encara tindran més ganes... no sé....

És complicat. I m'agradaria que algú em guiés en aquest procés de canvi per evitar tenir mancances. Per exemple he llegit que els vegans han de prendre suplements de Vit B12.
Suposo que si busco nutricionistes trobaré algú dedicat als vegetarians/vegans???

Se m'està fent una mica complicat. Però tinc clar que és el que vull fer.

I vosaltres, què tal esteu? Què expliqueu?

[Max2009]

Bones,

Jo soc ovolactiovegetariana des dels 18 anys, i ara en tinc 34.
A casa meva la mare és vegetariana de tota la vida i finalment em vaig decantar per seguir la seva dieta. No vaig necessitar cap excusa (religió, respecte animals, ...), va ser escollir una opció com aquell que tria ser qualsevol cosa (d'esquerres o de dretes, fumar o no fumar, catòlic o el que sigui,...). Pertant, no crec que ningú hagi d'imposar el vegetarianisme a un altre persona, ja que entenc que és una llibertat personal.
Tinc un fill i durant l'embaràs no vaig tenir cap problema, sempre les analítiques perfectes. La dieta del meu fill no és vegetariana, però entre els seus àpats hi ha tofu i seitan. El seu pare li cuina la carn, i jo un parell de dies a la setmana el peix.
Ara estic embarassada del segon i tot bé, com moltes embarassades prenc vitamines. Quan no estic embarassada no he pres mai cap complement.
Durant aquests anys mai he tingut cap problema per anar enlloc, casaments, sopars d'empresa...fins i tot vaig cumplir un dels meus somnis d'anar a sopar al millor restaurant del mon, El Bullí, i em van fer un menú especial vegetarianà de més de 25 plats.
Tot el meu entorn sap que soc vegetariana, i no suposa cap problema per ningú, és més, ho tenen present perquè jo pugui disfrutar tant com ells qualsevol àpat.
Bé, aquesta és la meva experiència. Si necessites qualsevol cosa ja ho saps!
Fins ara.

[fox]

Sonia, no et puc ajudar amb els teus dubtes pero si dir-te moltes felicitats per la decisió que has pres!! Sempre he pensat que m'agradaria ser vegana, seria lo coherent tal i com penso però ho veig dificil perque hi ha alguna carn que si m'agrada i per el que comentes de que el meu home menjaria una cosa, jo un altre, amb el nen que fas?? I sobretot per manca d'informació, el seitan, tofu... tot em sona però em falta informació de com cuinar-ho i fer diferents plats i saber que estic menjant equilibrat. Per aixo et felicito perque sóc conscient que no és fàcil, ja aniràs explicant...

[TàniaBCN]

No havia vist aquest post!! Jo no sóc vegetariana, però em passa exactament el que heu comentat algunes de vosaltres, cada cop em ve menys de gust la carn. Fa uns anys fins i tot podria dir que era bastant carnívora, però des de fa ja uns quants anys ja no em ve tant de gust i cada cop menjo més verdures, hortalisses, llegum, etc. Actualment menjo carn un o dos cops la setmana, peix igual, i la resta de dies supleixo les proteïnes convinant llegum i hidrats de carboni, també menjo seitan i a vegades tofu, a més d'ou.
La veritat és que també m'ha rondat pel cap molt cops deixar completament la carn i el peix, però mai m'he decidit a fer el pas en ferm. Els derivats com els ous o la llet em seria molt més difícil. La veritat és que a mi la llet de vaca m'encanta, i en bec cada dia...
Tot i que és trist que sigui així un dels factors que més dificulten la decisió suposo que són els àpats en família, amics, etc. Però va molt bé llegir posts com aquest en què hi ha gent que fa el pas! Us aniré llegint.

[TàniaBCN]

Per cert, alguna que també faci dieta vegetariana/vegana als nens, pot explicar com li va? Li agrada? Ho entèn quan va a cada d'algun amic i fan altre menjar? I al menjador de l'escola li han fet menú adaptat? A l'escola on treballo tinc nens que no mengen mai carn perquè la família és musulmana i no vol que mengin carn si no està sacrificada amb la tècnica halal, però sí que mengen peix. En canvi, no m'he trobat mai cap nen vegetarià... Pot ser que la gent no s'atreveixi a demanar-ho?

[Ponioleta]

Per cert, alguna que també faci dieta vegetariana/vegana als nens, pot explicar com li va? Li agrada? Ho entèn quan va a cada d'algun amic i fan altre menjar? I al menjador de l'escola li han fet menú adaptat? A l'escola on treballo tinc nens que no mengen mai carn perquè la família és musulmana i no vol que mengin carn si no està sacrificada amb la tècnica halal, però sí que mengen peix. En canvi, no m'he trobat mai cap nen vegetarià... Pot ser que la gent no s'atreveixi a demanar-ho?

Hola
el nostre fill és vegetarià però de moment és molt petit (20 mesos) i a les úniques cases que va sense nosaltres és a casa els avis.
Quan no estem a casa, i sobretot quan li ofereixen menjar, si és alguna cosa NO-vegetariana intentem que no ho mengi, però oferint-li una alternativa, i si no l'accepta, doncs deixem que s'ho mengi. De moment ell és molt petit i no pot entendre perquè no volem que mengi olives rellenes d'anxova (per posar un exemple amb el que ens hem trobat, que un dia se'n va menjar 10 o 15!) i en canvi les olives de casa sí que deixem que les mengi. Quan sigui una miqueta més gran sí que li podrem explicar i ell podrà entendre millor perquè hi ha coses que nosaltres no mengem. Però també tenim clar que llavors ell també podrà decidir. I tot i que en principi a casa no cuinarem carn ni peix, segurament com a mínim algun dia voldrà provar un entrepà d'un altre nen de xoriço o al cole voldrà tastar el peix del plat del nen del costat.
Ara estem mirant llar d'infants per l'any vinent i de moment a les que hem visitat ens han dit que cap problema amb fer un menú vegetarià. A les escoles públiques sé que costa més. Hi ha escoles que ja en fan, altres que es pot negociar, i altres que només accepten menús diferents per temes d'al.lèrgies o religiosos.
Jo vaig treballar un any en els menjadors d'una escola i hi havia un nen vegetarià (en un cole de dues línies). Crec que molts pares vegetarians donen carn als seus fills, pel que hi ha poca proporció de nens vegetarians.

[TàniaBCN]

Ponioleta, m'ha agradat molt com ho has explicat i la tranquilitat i racionalitat que desprèn. Hauria de ser una elecció així de fàcil, però amb nens o nenes no ho és (o com a mínim és el que em sembla). Hi ha festes, dinars a casa d'amics, el menjador, ... I molta incomprensió davant la decisió per part de molta gent.

Bé, de fet el que he preguntat també ve perquè l'únic cas que conec de família vegetariana amb voluntat que la nena també ho sigui no han demanat a l'escola que li facin dieta vegetariana, no sé si per por a una negativa o què. La qüestió és que a casa mai mengen carn ni peix, però en canvi a l'escola sí. Per tant, els tres mesos d'estiu fa una dieta completament diferent a la resta del curs...

Bé, no deixen de ser coses que em volten pel cap quan valoro fer el pas. Totes ens fem moltes olles, cadascú amb lo seu, suposo... hehe

[Ponioleta]

Tània, jo no conec masses nens vegetarians "grans" però els poc que conec tenen molt assumit que ells "no mengen animals" i ho viuen com una cosa normal. No sé si a l'adolescència, per allò de dur la contrària, s'atipen d'hamburgueses i entrepans de xoriço però durant la infància, crec que si a casa es tracta, s'explica amb normalitat (crec que és important NO culpabilitzar els que sí que mengen animals, perquè segur que els amics del nen, els seus avis o cosins, en mengen) etc els nens ho viuen bé (clar, també cal currar-s'ho una mica, els pares, i si per exemple va a un aniversari, parlar abans amb la família del nen de l'aniversari per si cal portar alguna cosa de menjar etc)

[sònia-2]

Molt bones a totes!!!

Ponioleta, m'ha agradat molt llegir la teva experiència amb el teu fill.

Jo encara estic al mig del procés. Segueixo sense menjar carn, embotit, formatge i cap tipus de làctic. Però segueixo menjant peix. Tinc infinitat de llibres per a fer menjar vegeterià, i vaig anar a una dona que et fa menús macrobiòtics i em va donar alguna recepta per començar... però suposo que no em sé organitzar bé.

A més, estic en contradicció. Perquè em fa mal rotllo menjar peix perquè sé que ha mort patint, però en general el lluç, el rap, el salmó... m'agraden força, i com encara no estic ficada en ple en els menús, desseguida torno a optar pel peix.
Amb la carn no m'ha costat gens, suposo que com ja no m'agradava gaire.

A més, el meu home és ommívor, i ho té clar, i què faig amb les nenes? ja han tastat la carn i el peix, i cadascú dels seus pares menja diferent. Suposo que com encara són petites, és deixar-lis tastar les dues coses i que triin, que segurament triaran el pernil salat del papa enlloc del plat "estrany" que menja la mama.
Tot i que quan fem pa amb tomàquet i embotit, també els hi agrada l'embotit vegetal que els hi ofereixo.

I a l'escola, bé, el fet és que per ara ja estic lluitant per a que sigui més sà, ja ni penso en un menú vegetarià.

Ponioleta, si poguessis m'agradaria que em passessis algunes opcions de menú que fas amb el peque a veure si començo a agafar el ritme.

Moltes gràcies.

[Ponioleta]

A veure, el meu peque (i nosaltres) mengem:

Dinars (fem 1 sol plat)
Dilluns: dina a casa l'àvia i li sol fer verdura amb cirgons i hamburguesa vegetal de segon (les àvies no entenen que no cal fer dos plats per menjar, je je)
Dimarts: fem arròs amb verdures (tipus paella)
Dimecres: fem llegums. Normalment cigrons, estofats amb verdures. A vegades acompanyats d'arròs
Dijous: fem pasta amb bolognesa (amb soja texturitzada)
Divendres: fem algun cereal (cuscus, mijo, quinoa) amb verdures sofregides. A vegades també hi afegim una mica de tofu. O a vegades fem seitán estofat, amb algun cereal d'acompanyament.

(Aquestes setmanes estem fent això, suposo que de cara a la primavera canviarem una mica, però esn va bé planificar perquè per exemple quan fem bolognesa en fem molta i congelem, i amb els cigrons igual)

De sopar, gairebé sempre fem alguna proteïna vegetal tipus seitán, tofu, hamburgueses etc. Cada vegada hem après a fer-nos més coses nosaltres, que estan més bones i surten més barates. A vegades fem sopa o puré de verdures, o patata i verdura.
Exemples de sopars:
-pebrot, xampis i carbassó saltejats amb tofu
-seitan/tofu planxa o arrebossat acompanyat de xampis saltejats o verdures a la brasa
-pa amb tomàquet i hamburguesa vegetal
-sopa
-puré
-hummus+verdures saltejades+pa amb tomàquet

El nostre naturòpata ens va dir que convenia incloure proteïna (ja siguin llegums, ja siguin el tofu, seitan etc) en el dinar i el sopar, però com veus hi ha dies que no ho fem.



A part, d'esmorzar, no acostuma a tenir gaire gana. A vegades picoteja algo del que jo esmorzo, ja sigui fruita, llet amb cereals, pa... O es menja un iogurt, o alguna galeta
De berenar li oferim fruita, però no sempre en vol. A vegades també cau una galeta o pa amb tomàquet.

Afegim llevat de cervesa o un mix de llavors mòltes amb el molinet de cafè (pipes de carbassa i girasol, nous, sèsam...) a molts plats, ja que és un extra nutricional (ferro, calci etc)
Com a molt li deixo menjar UN iogur de soja al dia (com que són dolços està enganxat). I a vegades beu una mica de beguda vegetal però no li agrada massa (soja, civada...)
Suplementem amb b12 (ell i nosaltres) ja que no mengem làctics ni ous i és l'única vitamina que no existeix en els aliments vegetals.

Si t'interessa a tu o a qui sigui, amb més calma puc buscar més informació. Us recomano la web de la Unión Vegetariana Española. Hi ha menús, consells nutricionals i de tot.

[sònia-2]

Ponioleta, moltíssimes gràcies per tanta informació. A vegades és més fàcil veure el dia a dia d'algú ja que és el més pràctic i real que no pas tants llibres.

Dedueixo que el pare també és vegetarià. Hauré d'anar-me organitzant en fer algun cop menús dobles, almenys en el tema de la proteïna.

A veure si em proposo seguir alguna de les pautes que has escrit.
Ja t'explicaré.

Moltes gràcies de nou.

[Ponioleta]

Ponioleta, moltíssimes gràcies per tanta informació. A vegades és més fàcil veure el dia a dia d'algú ja que és el més pràctic i real que no pas tants llibres.

Dedueixo que el pare també és vegetarià. Hauré d'anar-me organitzant en fer algun cop menús dobles, almenys en el tema de la proteïna.

A veure si em proposo seguir alguna de les pautes que has escrit.
Ja t'explicaré.

Moltes gràcies de nou.

Sí, a casa som tots vegetarians. De fet el meu company és vegà, el Bernat de moment també i jo prenc alguna cosa de làctics quan no estic a casa (el típic cafè amb llet del bar etc). Suposo que quan comenci el cole el Bernat, li demanarem menú vegetarià però no vegà, per no fer massa merder.

Tema menús, el teu company "es nega" a menjar menú vegetarià? Potser podeu pactar i quan hi ha coses com tofu a la planxa, o seitán arrebossat, hamburguesa vegetal etc, fer un peix a la planxa, o un pollastre arrebossat o una hamburguesa de porc, i quan feu plats tipus cigrons estofats, bolognesa vegetal etc, fer-ho tot vegetarià.

Si voleu receptes o el que sigui, demaneu-me, eh?

[Mara17]

Hola! Un post de menjar vegetarià!

Volia respondre a la Fox sobre la llet de soja. Fins on jo sé, la soja convé consumir-la fermentada (miso, tempeh, tofu, tamari o shoyu), que és com la consumeixen bàsicament els orientals, més que no pas crua. Això és el que m'han recomanat els dietistes i metges amb qui ho he parlat, i jo ho faig així.

Pel que fa a les proteïnes, a banda de consumir cereals i llegums combinats, hi ha la quinoa o l'amarant, que són molt bons, també. Potser l'amarant costa una mica més pel gust i textura que té, però tot és provar-lo.

Ah, i no sé qui ho demanava, jo sí que compro ecològic! I la veritat és que com que tot és més car cada cop mires de fer-te tu mateix coses que abans compraves fetes. De totes maneres, quan la gent em diu que un quilo de cigrons eco costen molt més que un quilo de cigrons del súper convencional, els dic que no m'estan comparant productes iguals, i ho deixo aquí, perquè n'hi ha que tenen amb moltes ganes de discutir i de fer-te semblar un friki.

Jo amb els comentaris de la gent no m'hi encaparro gaire. Ells troben estrany que jo mengi mill, que per cert és boníssim, com un pardal (comentari que seeeempre surt), però els sembla d'allò més normal fotre's mitja vaja carregada d'antibiòtics i alimentada amb pinso, pobreta, que ha tingut una mort fotuda, però una vida encara més miserable. En fi, tot són criteris. El meu menjar els sembla estrany; a mi el seu em sembla cruel i insostenible, però no m'hi penso pas discutir. Vosaltres feu el que cregueu que heu de fer i llestos. Jo em trobo molt millor des que menjo així.