Por al part
Por al part
Hola mamis,
Com ja escric al assumpte, tinc por al part. Ús explico una mica la meva por: Em toca parir a la Clinica del Pilar de Barcelona, visc a uns 45 minuts de distància i el meu marit treballa a uns 30 min. de casa. Sóc primerisa i com és normal, suposo, no sé que és una contracció, no se com puc saber si he començat anar de part ( a no ser que trenqui aigües, clar ) si em donarà temps arribar a la clinica. Estic de 30 setmanes i tant el meu marit com jo, és un tema que ens preocupa molt.
Ja se que cada dona som un cas diferent, però ja alguna que s'hagi trobat amb un cas semblant??
Gràcies a totes.
Com ja escric al assumpte, tinc por al part. Ús explico una mica la meva por: Em toca parir a la Clinica del Pilar de Barcelona, visc a uns 45 minuts de distància i el meu marit treballa a uns 30 min. de casa. Sóc primerisa i com és normal, suposo, no sé que és una contracció, no se com puc saber si he començat anar de part ( a no ser que trenqui aigües, clar ) si em donarà temps arribar a la clinica. Estic de 30 setmanes i tant el meu marit com jo, és un tema que ens preocupa molt.
Ja se que cada dona som un cas diferent, però ja alguna que s'hagi trobat amb un cas semblant??
Gràcies a totes.
Re: Por al part
Si vas amb aquesta por segur que a la primera contracció et plantes a l'hospital
sembla que no hagi de poder ser però quan t'hi trobes ho reconeixes i acostumes a tenir moooolt de temps per anar a l'hospital... entre que vaig sentir els primers simptomes i vaig anar a l'hospital van tardar unes 7 hores i encara no estava ni de bon tros a punt... o sigui que tranquil·la que segur que us dona temps de sobres !!!
sembla que no hagi de poder ser però quan t'hi trobes ho reconeixes i acostumes a tenir moooolt de temps per anar a l'hospital... entre que vaig sentir els primers simptomes i vaig anar a l'hospital van tardar unes 7 hores i encara no estava ni de bon tros a punt... o sigui que tranquil·la que segur que us dona temps de sobres !!!Re: Por al part
excepte casos estranys un part dura mínim 6 hores, des dels primers dolors de part(que els reconeixeràs de debò) fins el naixement. Crec que no cal que pateixis, quan et comencin les contraccions fortes (encara que sigui una cada 30 minuts) truca al marit i arribaràs a temps segur.
El meu primer part va durar 15 hores i el segon, des dels primers dolors fins al final unes 5 hores.
El meu primer part va durar 15 hores i el segon, des dels primers dolors fins al final unes 5 hores.
- Espiadimonis
- :: cèrvol

- Entrades: 502
- Membre des de: dt. feb. 12, 2008 10:10 pm
Re: Por al part
Tranquil·la, Mònica, ho notaràs i arribaràs a temps a la clínica! T'ho dic jo, que n'he tingut quatre! Molts ànims i molta sort!
- angelina
- :: dinosaure
- Entrades: 5461
- Membre des de: dc. març 25, 2009 12:37 pm
- Ubicació: Poitiers, FRANÇA
Re: Por al part
Jo vaig començar a tenir contraccions doloroses 30h abans de parir!!! aixi que tens temps de sobres!! sobretot siguent primeriça! ja veuras que va ens erio ja!
No has anat a classes pre-part? les contraccions les notaras no pateixis i poden tardar estona abans de ser regulars!
No has anat a classes pre-part? les contraccions les notaras no pateixis i poden tardar estona abans de ser regulars!

PER VEURE ELS NOSTES POSTS CLICKEU AL TICKER:


Walid Hem fet teta durant 1.043 dies (del 12/08/2009 al 19/06/2012)
Inès Hem fet teta durant 497 dies (des del 14/02/2011 al 25/06/22012)

El blog de la mama: http://man-smanetes.blogspot.com
WALID & INÈS


Walid Hem fet teta durant 1.043 dies (del 12/08/2009 al 19/06/2012)
Inès Hem fet teta durant 497 dies (des del 14/02/2011 al 25/06/22012)
El blog de la mama: http://man-smanetes.blogspot.com
WALID & INÈS
Re: Por al part
Em sembla que totes hem pensat el mateix que tu, en algun punt dels nostres embarassos...
Com ja t'han dit, un part, i més si és el primer, dura unes quantes hores (de 6 a 12) i realment notes que vas de part perquè:
1) si trenques aigües, és obvi. Si són fosques a córrer de debó i si són clares pots marxar tranquil.lament, sense presses.
2) i si tens contraccions, com em va passar a mi, són les que et fan veure que "això va de debó".
Per la distància... jo visc al Far West català. És a dir, a les terres de Lleida. Estem al mig del rovell de l'ou, però ni un sol hospital a prop. O sigui, si hem d'anar a qualsevol clínica o Hospital, hem d'agafar autovia. L'Hospital on vaig parir el tinc a 40 km i vaig arribar de sobres, tot i fent les primeres contraccions a casa (van començar a les 11 de la nit, vaig marxar a l'hospital a les 3 de la matinada i la nena va nèixer a les 12 del migdia, ja veus...)
I ma cunyada encara ho va fer més difícil: va anar a parir a Barcelona!! a una hora i mitja de camí!!! i també va arribar de sobres.
Com ja t'han dit, un part, i més si és el primer, dura unes quantes hores (de 6 a 12) i realment notes que vas de part perquè:
1) si trenques aigües, és obvi. Si són fosques a córrer de debó i si són clares pots marxar tranquil.lament, sense presses.
2) i si tens contraccions, com em va passar a mi, són les que et fan veure que "això va de debó".
Per la distància... jo visc al Far West català. És a dir, a les terres de Lleida. Estem al mig del rovell de l'ou, però ni un sol hospital a prop. O sigui, si hem d'anar a qualsevol clínica o Hospital, hem d'agafar autovia. L'Hospital on vaig parir el tinc a 40 km i vaig arribar de sobres, tot i fent les primeres contraccions a casa (van començar a les 11 de la nit, vaig marxar a l'hospital a les 3 de la matinada i la nena va nèixer a les 12 del migdia, ja veus...)
I ma cunyada encara ho va fer més difícil: va anar a parir a Barcelona!! a una hora i mitja de camí!!! i també va arribar de sobres.
Re: Por al part
Mònica, no et vull desanimar però jo al primer vaig arribar molt justa pq no tenia contraccions i fins que no vaig trencar aigües no hi vaig anar. Després de 30 minuts, ja havia nascut la meva nena!
Re: Por al part
Hola Mònica! No pateixis, que quan tinguis una contracció de part la reconeixeras!;-) Es veritat que en el cas de les primerenques els parta s'allarguen molt, però no te'n refiis...jo vaig parir a les 3 hores de trencar aigües...però no és el més comú!! Si trenques aigües tens una senyal clara (tot i que el part no serà necessariament imminent), i si comences amb contraccions, has de mirar la regularitat...Parla amb la llevadora, que segur que t'orientarà!!
Molts ànims!!! Jo crec que totes les que parim per primera vegada tenim molta por del part...però després, quan tens el teu peque amb tu, tot s'oblida!!:-)
petons
Molts ànims!!! Jo crec que totes les que parim per primera vegada tenim molta por del part...però després, quan tens el teu peque amb tu, tot s'oblida!!:-)
petons
Re: Por al part
Hola Mónica,
El meu primer part va ser d'aquells de pel·licula
, no ara en serio, va ser un cas una mica especial (però que moltes dones s'hi troben), resulta que quan vaig arribar a la clínica d'urgencies perque vaig tacar sang (després vaig saber que era el tap mucos), em van baixar corrents al paritori, no em van deixar ni anar al lavabo, ni hi havia temps per res, resulta que estava dilatada de 7 cm, "SENSE HAVER TINGUT CONTRACCIONS DOLOROSES NI REGULARS", vaja alguna en vaig tenir de contracció (però de doloret de regla no gaire fort), i una cada 40 minuts, 20minuts, 30 minuts, etc...o sigui super irregulars. Em van posar corrents la epidural, i apa, en 20 minuts neixia la Carla.
Pero, et dic una cosa, per regla general, quan un part ha d'anar tant ràpid, sols tenir algún indici o sospita. En el meu cas estava dilatada de 3 cm des de la setmana 34, i el dia que em vaig posar de part (va ser a la matinada), tot i no tenir contraccions doloroses i ritmiques, jo ja tenia un presentiment, i aquella tarda vaig acabar de tancar la "canastilla", la meva maleta, em vaig dutxar i arreglar. De fet, no em vaig moure de casa en tot el dia perque tenia una sensació extranya (a més m'havien manat repos i era el primer dia en que podia deixar de fer repos, però no vaig sortir al carrer).
Vull dir-te que quan et posis de part et donaras comte, segurament ho sabrás bastantes hores abans (com és lo normal sobretot en primerenques), i si ha de ser ràpid, tindras sensacions, presentiments....
Ara, que et dic una cosa, el meu segon part (que se suposa havia de ser suuuper ràpid, vaja que la dra. veient com havia anat el primer part, em va dir "te puedes poner de parto de camino"
al hospital), si si, ara em ric, per``o vaig passar por. Jo estava dilatada de 2 des de la setmana 35, fins i tot em va manar repos fins la setmana 37, i saps que...que al final no volia sortir, vaig estar des de la setmana 38 caminant i caminant com una boja, i res... em van haver d'induir el part a les 41 setmanes !, i veus, en aquest cas, en cap moment vaig tenir cap presentiment, ni sensació de part inminent.
Espero haver-te ajudat.
Molta sort guapa
El meu primer part va ser d'aquells de pel·licula
, no ara en serio, va ser un cas una mica especial (però que moltes dones s'hi troben), resulta que quan vaig arribar a la clínica d'urgencies perque vaig tacar sang (després vaig saber que era el tap mucos), em van baixar corrents al paritori, no em van deixar ni anar al lavabo, ni hi havia temps per res, resulta que estava dilatada de 7 cm, "SENSE HAVER TINGUT CONTRACCIONS DOLOROSES NI REGULARS", vaja alguna en vaig tenir de contracció (però de doloret de regla no gaire fort), i una cada 40 minuts, 20minuts, 30 minuts, etc...o sigui super irregulars. Em van posar corrents la epidural, i apa, en 20 minuts neixia la Carla.Pero, et dic una cosa, per regla general, quan un part ha d'anar tant ràpid, sols tenir algún indici o sospita. En el meu cas estava dilatada de 3 cm des de la setmana 34, i el dia que em vaig posar de part (va ser a la matinada), tot i no tenir contraccions doloroses i ritmiques, jo ja tenia un presentiment, i aquella tarda vaig acabar de tancar la "canastilla", la meva maleta, em vaig dutxar i arreglar. De fet, no em vaig moure de casa en tot el dia perque tenia una sensació extranya (a més m'havien manat repos i era el primer dia en que podia deixar de fer repos, però no vaig sortir al carrer).
Vull dir-te que quan et posis de part et donaras comte, segurament ho sabrás bastantes hores abans (com és lo normal sobretot en primerenques), i si ha de ser ràpid, tindras sensacions, presentiments....
Ara, que et dic una cosa, el meu segon part (que se suposa havia de ser suuuper ràpid, vaja que la dra. veient com havia anat el primer part, em va dir "te puedes poner de parto de camino"
al hospital), si si, ara em ric, per``o vaig passar por. Jo estava dilatada de 2 des de la setmana 35, fins i tot em va manar repos fins la setmana 37, i saps que...que al final no volia sortir, vaig estar des de la setmana 38 caminant i caminant com una boja, i res... em van haver d'induir el part a les 41 setmanes !, i veus, en aquest cas, en cap moment vaig tenir cap presentiment, ni sensació de part inminent.Espero haver-te ajudat.
Molta sort guapa
Re: Por al part
Jo tinc uns parts rapidissims i molt fàcils, i amb el primer van ser 5 hores i amb el segon 3. Arribes segur segur. I segurissim que t'en enteres!
Re: Por al part
Jo també tenia molta por al part. De fet, estava 'cagadeta' des de la meitat de l'embaràs... Era una cosa que em feia patir moltíssim. Al final, reconeixes les contraccions. En el meu cas, no vaig reconèixer les primeres contraccions, perquè no vaig trencar aigües i l'únic q notava era força dolor, però quan vaig començar a veure que el dolor es produia en un moment concret cada 10 minuts, vaig començar a pensar que podia ser part...
Així que, pel què sol ser habitual en els primers parts, tu tranquil.la, que ho sabràs. Si més no, tu vius força a prop de l'hospital!
Així que, pel què sol ser habitual en els primers parts, tu tranquil.la, que ho sabràs. Si més no, tu vius força a prop de l'hospital!
Re: Por al part
Moltes gràcies a totes per explicarme les vostres experiències, la veritat que m'heu deixat una mica més tranquila.
Ja ús explicaré si he arribat a temps... espero que si.
Tinc moltes ganes de que arribi ja el moement s'hem estar fent una mica llarg ja l'embaràs. Tenia més por a poder arribar tranquilament a la clíinica que al part. Suposo que després un cop hagi arribat serà al revés.
Gràcies a totes.
Ja ús explicaré si he arribat a temps... espero que si.
Tinc moltes ganes de que arribi ja el moement s'hem estar fent una mica llarg ja l'embaràs. Tenia més por a poder arribar tranquilament a la clíinica que al part. Suposo que després un cop hagi arribat serà al revés.
Gràcies a totes.
Re: Por al part
Hola!!
Aki una altra que té pànic al part!! i això que encara no estic ni embarassada!! però sempre m'ha fet molta impressió!! la majoria de les meves amigues ja son mamis i m'han explicat les mil i una! (la majoria ha tingut parts complicats!!) això suposo que encara fa que estigui més espantada!!!
Sort que tinc temps per anar-me preparant!! aniré agafant apunts d les veteranes!! jejeje!!
Aki una altra que té pànic al part!! i això que encara no estic ni embarassada!! però sempre m'ha fet molta impressió!! la majoria de les meves amigues ja son mamis i m'han explicat les mil i una! (la majoria ha tingut parts complicats!!) això suposo que encara fa que estigui més espantada!!!
Sort que tinc temps per anar-me preparant!! aniré agafant apunts d les veteranes!! jejeje!!
Re: Por al part
Akira, La gent tendeix a recordar més les "males experiències" i les exagera quan les explica, de vegades només per ser el centre d'atenció, sentir-se important i penjar-se medalles.
Recordo quan estava embarassada de 8 mesos, a la carnisseria on vaig a comprar habitualment, vaig topa'm amb la típica dona de 40 anys amb el seu fill, que després de fer-me les típiques preguntes protocolaries que es fan a les embarassades, del tipus "de quant estàs?", "que portes?", "quin nom li posaràs?"... em va relatar amb pèls i senyals el seu part, horrible a més no poguer, amb el seu fill d'uns 7 anys al davant (que paradoxalment, ella directament l'acusava a la cara de ser el causant de la seva desgràcia) i tota la clientela escoltant... i jo no sabia com aturar aquella incontinència verbal!! I no la coneixia de res!!.
I al cap d'uns quants dies... en una reunió amb les amigues, les dues que eren mares, van començar a explicar les seves "històries de terror" amb els parts. Animades, suposo, per la meva presència a la reunió i per la meva imminent maternitat, perque recordo que van treure el tema sense venir a cuento. Una d'elles, quan va arribar al punt on explicava com li van fer la episio, va dir algo així com... "de cua d'ull vaig veure com la llevadora agafava unes estissores i pel reflex de la part metàlica de la llum que tenia al sobre meu vaig veure com em tallava el con**y!!!". I l'altra vinga riure!! i jo els tenia per corbata.
conclusió: no escoltar a ningú i informar-te del que és en realitat un part (tant fisiològicament com emocionalment).
Jo, quan explico el meu part, no l'exagero gens. Lexplico tal i com va anar, l'experiència més bonica, màgica i intensa que he viscut mai.
Recordo quan estava embarassada de 8 mesos, a la carnisseria on vaig a comprar habitualment, vaig topa'm amb la típica dona de 40 anys amb el seu fill, que després de fer-me les típiques preguntes protocolaries que es fan a les embarassades, del tipus "de quant estàs?", "que portes?", "quin nom li posaràs?"... em va relatar amb pèls i senyals el seu part, horrible a més no poguer, amb el seu fill d'uns 7 anys al davant (que paradoxalment, ella directament l'acusava a la cara de ser el causant de la seva desgràcia) i tota la clientela escoltant... i jo no sabia com aturar aquella incontinència verbal!! I no la coneixia de res!!.
I al cap d'uns quants dies... en una reunió amb les amigues, les dues que eren mares, van començar a explicar les seves "històries de terror" amb els parts. Animades, suposo, per la meva presència a la reunió i per la meva imminent maternitat, perque recordo que van treure el tema sense venir a cuento. Una d'elles, quan va arribar al punt on explicava com li van fer la episio, va dir algo així com... "de cua d'ull vaig veure com la llevadora agafava unes estissores i pel reflex de la part metàlica de la llum que tenia al sobre meu vaig veure com em tallava el con**y!!!". I l'altra vinga riure!! i jo els tenia per corbata.
conclusió: no escoltar a ningú i informar-te del que és en realitat un part (tant fisiològicament com emocionalment).
Jo, quan explico el meu part, no l'exagero gens. Lexplico tal i com va anar, l'experiència més bonica, màgica i intensa que he viscut mai.
- angelina
- :: dinosaure
- Entrades: 5461
- Membre des de: dc. març 25, 2009 12:37 pm
- Ubicació: Poitiers, FRANÇA
Re: Por al part
Ostres neuetes quines amigues més mal afortunades!!! i la de la carnisseria!! pobre crio!! i pobre tu jaja com per no acollonir-se! Es veritat que sempre exagera la gent. Jo sempre dic que van ser 30h de contraccions, però no m'ho vaig passar gens malament! en tinc un supern record i el part en si va ser super ràpid!!!
i espero tenir igualment un bon record del segon i saps què les coses s'obliden, sempre que vulguis, esclar...pq si ja vas predisposat a traumatitzar-te segur que recordes el partori com una experiència terrible, això no vol dir que no hi hagi casos q es realment terrible, però vaja sempre hi han casos diferents!
Va ànims noies que anirà genial!!!
i espero tenir igualment un bon record del segon i saps què les coses s'obliden, sempre que vulguis, esclar...pq si ja vas predisposat a traumatitzar-te segur que recordes el partori com una experiència terrible, això no vol dir que no hi hagi casos q es realment terrible, però vaja sempre hi han casos diferents!Va ànims noies que anirà genial!!!
PER VEURE ELS NOSTES POSTS CLICKEU AL TICKER:


Walid Hem fet teta durant 1.043 dies (del 12/08/2009 al 19/06/2012)
Inès Hem fet teta durant 497 dies (des del 14/02/2011 al 25/06/22012)

El blog de la mama: http://man-smanetes.blogspot.com
WALID & INÈS


Walid Hem fet teta durant 1.043 dies (del 12/08/2009 al 19/06/2012)
Inès Hem fet teta durant 497 dies (des del 14/02/2011 al 25/06/22012)
El blog de la mama: http://man-smanetes.blogspot.com
WALID & INÈS
Re: Por al part
Neuetes!
Moltissimes gracies per la teva aportació!! la veritat és que amb tanta historia de terror em tenen ven espantada i això que encara no estic embarassada!! seguiré el teu consell!! informar-me molt i deixar les histories de terror per les pelicules!! Merci!
Moltissimes gracies per la teva aportació!! la veritat és que amb tanta historia de terror em tenen ven espantada i això que encara no estic embarassada!! seguiré el teu consell!! informar-me molt i deixar les histories de terror per les pelicules!! Merci!
Re: Por al part
Es veritat. Tothom explica sempre históries de terror sobre el seu part. També penso el mateix que a vegades es afan de protagonisme.
No vuen que son primerenques i estem acollonides!!
No vuen que son primerenques i estem acollonides!!
Re: Por al part
Hola a totes les cagadetes!!!
Mireu jo era una embarassada súper cagadeta, tenia tants dubtes i tantes pors..., Les classes de preparació al part hem van anar estupendes, no parava de preguntar tot allò que realment m'amoïnava.
He tingut dos nenes precioses, el primer part va ser horrorós, vaig haver d'estar 16 dies ingressada, ufff un mal rotllo. Però si us explico això, només és perquè veieu que tot i tenir una mala experiència al cap dels anys vaig repetir, per tant us vui fer veure, que el fet de ser mare, és superior a totes les pors, els dolors, les males experiències que una pugui haver patit. És cert que cada part és un món, que algunes patim més que d'altres, per tant no us hi amoïneu, quan hi sigueu no us en podreu escapar, i ho encarareu de la millor manera possible. Ei això us ho diu una cagadeta cagadeta, però que se sent la dona més feliç del món amb les seves dues filles, la Maria i la Nina.
Petons, ànims i força..., només és un part!!! la meva àvia en va tenir 12 i al viu..., no pot ser tant espantós. jajajajjaja
Mireu jo era una embarassada súper cagadeta, tenia tants dubtes i tantes pors..., Les classes de preparació al part hem van anar estupendes, no parava de preguntar tot allò que realment m'amoïnava.
He tingut dos nenes precioses, el primer part va ser horrorós, vaig haver d'estar 16 dies ingressada, ufff un mal rotllo. Però si us explico això, només és perquè veieu que tot i tenir una mala experiència al cap dels anys vaig repetir, per tant us vui fer veure, que el fet de ser mare, és superior a totes les pors, els dolors, les males experiències que una pugui haver patit. És cert que cada part és un món, que algunes patim més que d'altres, per tant no us hi amoïneu, quan hi sigueu no us en podreu escapar, i ho encarareu de la millor manera possible. Ei això us ho diu una cagadeta cagadeta, però que se sent la dona més feliç del món amb les seves dues filles, la Maria i la Nina.
Petons, ànims i força..., només és un part!!! la meva àvia en va tenir 12 i al viu..., no pot ser tant espantós. jajajajjaja
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |





















