futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola Noies, com esteu avui?
Marta_79, jo opino com la Maneta. Jo ara no prenc res (tot i que ja sabeu que tinc els meus dies també, com tu marta, que si sales d'espera, transport public....), pero mira, he anat aguantant i espero poder seguir així tot i aquests dies. El cas es que un cop vaig preguntar a un psicoleg i va dir-me que avui en dia hi ha moltes coses estudiades i que si realment una pateix moltissim per tenir ansietat, si es necessari hi ha coses per pendre i no ha de passar res, que era pitjor passar tot l'embaràs amb atacs d'ansietat i nervis que no pendre alguna medicació si era necessari. per aixo estaria bé la opinió no només del ginecoleg sino també del psicoleg-psiquiatra (tot i que a vegades no es posen d'acord!!!)i al final pendre tu la decisió segons com et trobis guapa. Pero sí que et puc dir que jo tb conec gent que ha pres medicació (tot i que no et ser dir quina) i han tingut nens maquissims i sans.
per altra banda també està la opció de coses naturales i alternatives, jo flors de bach també he provat, pero acupuntura no, així que no et puc dir.....pero aixo sí, com diu maneta t'has d'enterar per algú que ho hagi fet o coneguis etc, que millor buscar algú sense saber pq corres el risc de q et trobis amb algú que només sigui un "saca-dineros".
A veure si tens sort, de moment busca i informat en tots els sentits: medicació, opinion d'altres metges, psicolegs, psiquiatres, i també a veure si algú et pot dir d'algu que faci medicina més natural i et pugui ajudar.....més no et puc dir, només que ANIMS I MOLTS ANIMS!!!! es passa malament quan se te ansietat, totes ho sabem, i la maternitat ha de ser una experiencia unica i maravellosa a les nostres vides i ho hem de disfrutar, clar que si! ja veuras com tot ens anira be!!!
Marta_79, jo opino com la Maneta. Jo ara no prenc res (tot i que ja sabeu que tinc els meus dies també, com tu marta, que si sales d'espera, transport public....), pero mira, he anat aguantant i espero poder seguir així tot i aquests dies. El cas es que un cop vaig preguntar a un psicoleg i va dir-me que avui en dia hi ha moltes coses estudiades i que si realment una pateix moltissim per tenir ansietat, si es necessari hi ha coses per pendre i no ha de passar res, que era pitjor passar tot l'embaràs amb atacs d'ansietat i nervis que no pendre alguna medicació si era necessari. per aixo estaria bé la opinió no només del ginecoleg sino també del psicoleg-psiquiatra (tot i que a vegades no es posen d'acord!!!)i al final pendre tu la decisió segons com et trobis guapa. Pero sí que et puc dir que jo tb conec gent que ha pres medicació (tot i que no et ser dir quina) i han tingut nens maquissims i sans.
per altra banda també està la opció de coses naturales i alternatives, jo flors de bach també he provat, pero acupuntura no, així que no et puc dir.....pero aixo sí, com diu maneta t'has d'enterar per algú que ho hagi fet o coneguis etc, que millor buscar algú sense saber pq corres el risc de q et trobis amb algú que només sigui un "saca-dineros".
A veure si tens sort, de moment busca i informat en tots els sentits: medicació, opinion d'altres metges, psicolegs, psiquiatres, i també a veure si algú et pot dir d'algu que faci medicina més natural i et pugui ajudar.....més no et puc dir, només que ANIMS I MOLTS ANIMS!!!! es passa malament quan se te ansietat, totes ho sabem, i la maternitat ha de ser una experiencia unica i maravellosa a les nostres vides i ho hem de disfrutar, clar que si! ja veuras com tot ens anira be!!!
L'Isaac va néixer el 15 de setembre. Un mes i mig abans del previst
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Maneta, nonix1, no sabeu com m'ha animat llegir-vos, MOLTES GRÀCIES, de veritat, gràcies.
Teniu raó amb el q dieu, la veritat és q jo ja li vaig preguntar al meu psiquiatra quan em vaig quedar embarassada al nadal, i em va dir q no patís pk el que prenia era suau, i una vegada vaig topar amb una ginecòloga q em va dir el q vosaltres, q era millor prendre la medicació q no pas passar un embaràs ple de nervis i crisis.... Però mira, ahir no m'esperava la resposta del q és ara el meu ginecòleg (q és un cel però ja m'he adonat q no hi entén d'això d'ansietats, però bueno....) i per això em va deixar xafadeta, a més a més tb em va dir que tenia l'úter com en "retroversió" a causa d'estar nerviosa i tb molt tensos els músculs que ho envolten tot per allà baix, i clar, al sentir això tb vaig pensar "merda de nervis que es manifesten en moltes parts del cos, no només a la ment", i suposo q tot va ser un cúmul de notícies que em van deixar tristona.......
La veritat és q a vegades una ja es cansa de patir això, ahir a la sala d'espera de ginecologia envejava a totes aquelles noies amb les panxotes i tranquil·les, mirant una revista, xerrant..... i jo dels nervis esperant a que em toqués entrar!!!!! :( és aquí quan em poso trista i penso "pk no em puc tranquil·litzar?" i em fa una ràbia......
El dilluns aniré a fer una visita per informar-me sobre la homeopatia, i estic MOLT segura de q no vull q em treguin més diners (pk això ja m'ha passat altres vegades, q t'aferres al que sigui i et penses q será el millor i després res de res, és un saca-cuartos!) Jo continuo treballant amb el meu psicòleg, q la veritat estic molt contenta, però d'un temps cap aquí ja no noto millores i és ara quan estic una mica tocadeta, suposo també pel tema de l'abort q vaig patir i no sé..... En fi, a veure què diu....
Penso com tu nonix1, l'embaràs es per viure'l amb tota la plenitud de felicitat, i és el q em fa por, q l'ansietat m'espatlli aquesta vivència...... creuarem els dits pk no passi ;)
Bueno guapetones meves, en serio q moltes gràcies, em feu sentir molt acollida i molt entesa, ja q costa q en aquestes situacions algú t'entengui i volsaltres em doneu molta ajuda!
MIL GRÀCIES!!!!!!!!
Teniu raó amb el q dieu, la veritat és q jo ja li vaig preguntar al meu psiquiatra quan em vaig quedar embarassada al nadal, i em va dir q no patís pk el que prenia era suau, i una vegada vaig topar amb una ginecòloga q em va dir el q vosaltres, q era millor prendre la medicació q no pas passar un embaràs ple de nervis i crisis.... Però mira, ahir no m'esperava la resposta del q és ara el meu ginecòleg (q és un cel però ja m'he adonat q no hi entén d'això d'ansietats, però bueno....) i per això em va deixar xafadeta, a més a més tb em va dir que tenia l'úter com en "retroversió" a causa d'estar nerviosa i tb molt tensos els músculs que ho envolten tot per allà baix, i clar, al sentir això tb vaig pensar "merda de nervis que es manifesten en moltes parts del cos, no només a la ment", i suposo q tot va ser un cúmul de notícies que em van deixar tristona.......
La veritat és q a vegades una ja es cansa de patir això, ahir a la sala d'espera de ginecologia envejava a totes aquelles noies amb les panxotes i tranquil·les, mirant una revista, xerrant..... i jo dels nervis esperant a que em toqués entrar!!!!! :( és aquí quan em poso trista i penso "pk no em puc tranquil·litzar?" i em fa una ràbia......
El dilluns aniré a fer una visita per informar-me sobre la homeopatia, i estic MOLT segura de q no vull q em treguin més diners (pk això ja m'ha passat altres vegades, q t'aferres al que sigui i et penses q será el millor i després res de res, és un saca-cuartos!) Jo continuo treballant amb el meu psicòleg, q la veritat estic molt contenta, però d'un temps cap aquí ja no noto millores i és ara quan estic una mica tocadeta, suposo també pel tema de l'abort q vaig patir i no sé..... En fi, a veure què diu....
Penso com tu nonix1, l'embaràs es per viure'l amb tota la plenitud de felicitat, i és el q em fa por, q l'ansietat m'espatlli aquesta vivència...... creuarem els dits pk no passi ;)
Bueno guapetones meves, en serio q moltes gràcies, em feu sentir molt acollida i molt entesa, ja q costa q en aquestes situacions algú t'entengui i volsaltres em doneu molta ajuda!
MIL GRÀCIES!!!!!!!!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
hola noies, jo m'he fet acupuntura i m'ha ANAT BE, ara fa 5 mesos que estamos en ello, però res e res, creieu que es molt? si proveu l'acupuntura jo diria al metge que esteu buscant un embaras. Algunaem pot explicar com ho feu per no desanimarvos?
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola Arana, me n'alegro q l'acpuntura t'hagi anat bé (jo no ho he provat)
Aixo de que com ens animem.........costa dir-ho!!! hi ha dies pitjors i millors, pero SEMPRE s'ha de mirar endavant pq sino....
a mi hi ha una cosa que m'ajuda, penseu en aixo:
1.- QUE LI DIRIEU A UN AMIC VOSTRE SI US DIGUES ALGUNA COSA COM EL QUE US ESTÀ PASSANT?
per exemple:
"porto 5 mesos i encara no he pogut quedar-me embarassada....", li dirieu:" anima't, que ja veuras com ho acabaras aconseguitn, no pateixis q es pitjor, molta gent triga i no passa res i estan totalment sans i simplement acaba passant, etc"
A que si??? doncs vosaltres sou les VOSTRES MILLOR AMIGUES (sou les primeres q us heu d'estimar i animar)
2.- Quan esteu malament tb pensar:
QUE TREC JO DE PENSAR AIXO? ho solucionare? em trobare millor per patir? solucionaré alguna cosa amb aquests pensaments?
A que no? ma germana sempre diu "si una cosa tiene solucion, para que preoucparse?. Y sino la tiene, para que preocuparse tb?"
Doncs aixo, a mi a vegades em costa veure aquestes coses quan estic "Xof" de bajon, pero sino ho intento pensar i m'ajuda....espero q us serveixi, i quan us trobeu malament penseu aquetes dues coses per animar-vos i no veure les coses tan negativament pq no triem res de bo, al contrari (i se perfectament q es molt facil dir-ho i dificil fer-ho pq soc la primera!! jajaja, pero s'ha d'intentar al menys!)
Aixo de que com ens animem.........costa dir-ho!!! hi ha dies pitjors i millors, pero SEMPRE s'ha de mirar endavant pq sino....
a mi hi ha una cosa que m'ajuda, penseu en aixo:
1.- QUE LI DIRIEU A UN AMIC VOSTRE SI US DIGUES ALGUNA COSA COM EL QUE US ESTÀ PASSANT?
per exemple:
"porto 5 mesos i encara no he pogut quedar-me embarassada....", li dirieu:" anima't, que ja veuras com ho acabaras aconseguitn, no pateixis q es pitjor, molta gent triga i no passa res i estan totalment sans i simplement acaba passant, etc"
A que si??? doncs vosaltres sou les VOSTRES MILLOR AMIGUES (sou les primeres q us heu d'estimar i animar)
2.- Quan esteu malament tb pensar:
QUE TREC JO DE PENSAR AIXO? ho solucionare? em trobare millor per patir? solucionaré alguna cosa amb aquests pensaments?
A que no? ma germana sempre diu "si una cosa tiene solucion, para que preoucparse?. Y sino la tiene, para que preocuparse tb?"
Doncs aixo, a mi a vegades em costa veure aquestes coses quan estic "Xof" de bajon, pero sino ho intento pensar i m'ajuda....espero q us serveixi, i quan us trobeu malament penseu aquetes dues coses per animar-vos i no veure les coses tan negativament pq no triem res de bo, al contrari (i se perfectament q es molt facil dir-ho i dificil fer-ho pq soc la primera!! jajaja, pero s'ha d'intentar al menys!)
L'Isaac va néixer el 15 de setembre. Un mes i mig abans del previst
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Ei, moltes gràcies per akest últim consell, m'ha anat molt bé, així que ANIMS I ASEGUIR PRACTICANT...
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
noies, he escrit un post q es titula "positiu, no m'ho crec!!", dintre de "buscant un embaras" tb, busqueu-lo i llegiu-lo 
L'Isaac va néixer el 15 de setembre. Un mes i mig abans del previst
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
hola mamis i futures mamis ansioses (amb carinyo de l'ansiosa number 1: jo!), com esteu? com van els nervis, crisis i aixo?
Jo ja heu vist que m'he quedat embarassada, quina sort, tan aviat q encara no m'ho crec!!!
Bé, només dir-vos que moooooooolts anims a totes les que ho esteu buscant, ja veieu, jo amb lo ansiosa que sóc (he de dir que el meu home també!!! de fet ell pren paroxetina), i ja veieu!! es pot! miillor no pensar, pero ens surtira un cigronet histeric jaja, quina genètica! per altra banda, ho dic pero no ho penso, penso que serà tranquil, perque intentaré estar el més tranquil.la que pugui ara i endavant durant l'embaràs. Ara tinc el motiu més gran del món!!!
De moment us puc explicar la meva ansietat per ara per si us serveix d'ajuda:
i es que estic super tranquil.la, no penso en el futur, i si pateixo per alguna cosa en algun moment es pel present (pero tampoc es que em mengi el tarro!) suposo que es com totes les mares: vols que estigui ben aferradet, que vagi molt be, que estigui sa i estigui bé....lo normal, crec. la veritat es que em pensava que estaria pitjor quan em toqués.
Per altra banda he de dir que començo a creure que l'embaràs relaxa, jo sempre tinc els nervis a l'estomac (ja m'enteneu, nauseas, pero sobretot als matins era un anar "suelta" al lavabo, parlant clarament...) i ara en canvi vaig al lavabo normal! cosa q feia temps q no, pq sempre ja us dic.....ejem.......jajajaj.
nerviosa em poso i crec q no em costarà treure-m'ho del damunt amb les visites al metge!! buffff, aixo sí.
És el que se'm fa més dificil: els nervis de la sala d'espera, el donar-li voltes al cap de que em passarà aixo o allo,que diran els altres si m'agafa un atac de pànic... despres al que em puguin dir els metges, si està tot bé, etc....aixo continuu tenint-ho perque em costa molt, pero per la resta, el dia a dia que es l'important , estic molt bé!
Jo ja heu vist que m'he quedat embarassada, quina sort, tan aviat q encara no m'ho crec!!!
Bé, només dir-vos que moooooooolts anims a totes les que ho esteu buscant, ja veieu, jo amb lo ansiosa que sóc (he de dir que el meu home també!!! de fet ell pren paroxetina), i ja veieu!! es pot! miillor no pensar, pero ens surtira un cigronet histeric jaja, quina genètica! per altra banda, ho dic pero no ho penso, penso que serà tranquil, perque intentaré estar el més tranquil.la que pugui ara i endavant durant l'embaràs. Ara tinc el motiu més gran del món!!!
De moment us puc explicar la meva ansietat per ara per si us serveix d'ajuda:
i es que estic super tranquil.la, no penso en el futur, i si pateixo per alguna cosa en algun moment es pel present (pero tampoc es que em mengi el tarro!) suposo que es com totes les mares: vols que estigui ben aferradet, que vagi molt be, que estigui sa i estigui bé....lo normal, crec. la veritat es que em pensava que estaria pitjor quan em toqués.
Per altra banda he de dir que començo a creure que l'embaràs relaxa, jo sempre tinc els nervis a l'estomac (ja m'enteneu, nauseas, pero sobretot als matins era un anar "suelta" al lavabo, parlant clarament...) i ara en canvi vaig al lavabo normal! cosa q feia temps q no, pq sempre ja us dic.....ejem.......jajajaj.
nerviosa em poso i crec q no em costarà treure-m'ho del damunt amb les visites al metge!! buffff, aixo sí.
És el que se'm fa més dificil: els nervis de la sala d'espera, el donar-li voltes al cap de que em passarà aixo o allo,que diran els altres si m'agafa un atac de pànic... despres al que em puguin dir els metges, si està tot bé, etc....aixo continuu tenint-ho perque em costa molt, pero per la resta, el dia a dia que es l'important , estic molt bé!
L'Isaac va néixer el 15 de setembre. Un mes i mig abans del previst
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Nonix1 moltes gràcies pel teu missatge!!!!!
No saps com me n'alegra llegir q estàs bé i q estàs més tranquil·la!!!!!!! Em dones moltes forces per seguir lluitant, gràcies!!!!!!!
Quant vagis a les visites i tot també ens ho explikes, ok? Que sempre fa ilu saber què t'han dit, com va la cosa i també com has estat tu! (q segur q estaràs bé, ja veuràs!)
Bueno preciosa, ara a disfrutar de la teva panxulina!!!!!!!!!!!!!!!!!
Petonets!!!!!
No saps com me n'alegra llegir q estàs bé i q estàs més tranquil·la!!!!!!! Em dones moltes forces per seguir lluitant, gràcies!!!!!!!
Quant vagis a les visites i tot també ens ho explikes, ok? Que sempre fa ilu saber què t'han dit, com va la cosa i també com has estat tu! (q segur q estaràs bé, ja veuràs!)
Bueno preciosa, ara a disfrutar de la teva panxulina!!!!!!!!!!!!!!!!!
Petonets!!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |