M'ajudeu una miqueta?

[amunt!]

Hola maques!

Us explico la meva experiència esperant que em pugueu ajudar una miqueta. He patit un abortament fa una setmaneta. Ha estat espontani i com que vaig anar a urgències em van aspirar les restes que quedaven i em van dir que ho tornés a intentar al cap de dues menstruacions.

Era el meu primer embaràs i ara, encara que no tinc cap dubte de que ho tornaré a intentar, tinc molta por de que em torni a passar.

M'aniria molt bé en aquest moment que alguna de vosaltres, si ha passat per la mateixa situació i després s'ha quedat embarassada i ha tingut al seu bebé, m'expliqués la seva experiència. De veritat que us ho agrairia molt.

Per altra part, la ginecòloga que em va atendre a urgències em va dir que no calia que anés al ginecòleg, que al cap de dues menstruacions ho tornés a intentar i fora... vosaltres hi anirieu de totes maneres?

Moltes gràcies i bé... espero que molt aviat de nou.

Petonets, maques

[aRaSaL]

Hola amunt!
Jo no ho he patit pero una de les meves millors amigues si. Ella va anar igualment al ginecoleg i li van dir el mateix que a tu, va continuar amb la cerca i es va quedar als 5 mesos i va tenir una nena molt sana i super bonica (que vols que et igui jo que soc la seva tieta postissa jejeje). A més a més va tenir un embaras bonissim sense molesties de cap tipus ni res.
Si vols quedar-te més tranquileta ves al gine a veure que et diu...
De totes maneres, molts anims i un petonas!

[JOMAX]

Hola guapa!!!!
Tranquila que això que t'has pasat és "el pa de cada dia", en el bon sentit de la paraula ehhhhhhhhh
Jo vaig patir un abortament espontani en el meu prim er embaràs, no em van haver de fer raspat ni res. Al cap de 3 mesos em vaig quedar embarassada de la Joana.
Més tard vaig tenir un altra abortament, aquest ja era de 13 setmanes i em van haver de fer raspat. Al cap també de res mesos em vaig tornar a quedar embarassada d'en Max. Ara ja som quatre a la família.
Tranquila... ara descansa aquests dos mesos i a tornar-ho a provar. és normal que tinguis por però hi ha una dita "dona abortada, dona prenyada"!
ànims i un petó molt forttttttttttttttt

[yana.0]

hola Amunt,
Jo també he patit 2 aborts espontanis, abans del meu primer fill vaig tenir un embaras i als 2 mesos vaig començar amb perdues, als 15 díes vaig tenir un abort. Entre aquest abort i el segon embaràs varem trigar gairebé un any, més que res perque les meves menstruacions eren molt irregulars, cada 60 díes o més!
Ara a l'anar a buscar el segon embaràs també vaig tenir un abort als 2 mesos aproximadament, aquesta vegada sense pèrdues, el dia que vaig començar a sangrar ja vaig expulsar al fetus. Igual que tu vaig anar a urgències i em van dir que no feia falta que anés al ginecòleg, que deixés passar una menstruació i ho tornés a intentar. De fet és el que varem fer i diana a la primera, ara ja estic de 29 setmanes.
T'he de dir que jo vaig viure de manera molt diferent els dos aborts, en el primer estava molt preocupada i tenia por de no poder tornar-me a quedar o de quedar-m'hi i tenir que passar pel mateix... en aquest segon com que ja sabia que podia tenir fills sense problemes i que no tots els embarassos son iguals, em va fer molta pena però no em vaig engoixar gens. Tal i com diu la conxi_r "dona abortada, dona prenyada!"
Pren-t'ho amb calma i que torna-ho a intentar quan et vegis segura, si anar al ginecòleg et deixa més tranquila doncs ves-hi, jo de fet sempre hi he anat per si de cas.
Ànims que es dur però segur que la pròxima tot surt molt bé.

[Castanyeta]

Hola,

sento el que t'ha passat.

Passa per l'apartat "Quan les coses no van bé" i el fil "Les que hem patit un avortament i ho volem tornar a intentar". crec que allí trobaràs el que busques i un grup de suport mutu molt maco: viewtopic.php?f=41&t=3822

Jo també he tingut dos avortaments abans del primer fill; el primer espontani retingut a les 12 s. i el segon interrupció voluntària per malformacions detectades a les 12 s. també. El següent embaràs va anar bé i aquest d'ara de moment també, però realment costa creure-s'ho fins que no superes les dates clau en què la cosa se'n va anar en orris en les ocasions anteriors.

Ànims i mira endavant :-*

[martuchi]

Jo també vaig tenir un abortament en el meu primer embaras, a les 11 setmanes, pero com pots veure pels tickers, després vaig tenir dos embarassos sense cap tipus de problemes, amb moltes pors, això tampoc t'ho negaré, perquè saps el que pot passar...però no perquè t'hagi passat una vegada tens més numeros perque et torni a passar.

Anims i ja veures com d'aquí a no res tornes a veure un positiu en el test!

[ninetapetita]

amunt!, sóm moltes les que hem passat per una avortament. Jo vaig tenir un fa gairabé 4 mesos, per legrat, i ara estem en plena cerca.

el SP està ple de dones que ho han patit i que ara tenen o esperen un fill. Molts ànims i aquí estem per si ens necessites.... un petó!

[nusi_nusi]

Amunt, jo et puc explicar que al primer embaràs vaig patir un abortament a les 7 setmanes, i si que a l'hospital ens van dir que anessim al metge i ens va recomanar 1 regla, en vam esperar 2 i ens vam quedar a la primera! i ara tenim al peque amb nosaltres!
Molts ànims guapa pq t'hi quedaràs ben aviat! i a mi quan em vaig quedar del peque vaig tenir moltes pors però de cop tot canvia i ja pateixes diferent! tot anirà molt bé!

[amunt!]

Moltíssimes gràcies a totes!

La veritat és que aixó anima moltíssim. És ben cert que patir un abortament és una cosa frecuent i comuna, però mai aconsegueixes que aquesta part racional i estadística tingui més pes sobre la part emocional que comporta perdre el que tu ja consideres el teu fill, encara que ni tingui ni la mesura d'una llentia.

Jo estic millor, més animada, però tinc encara un nus, com alguna cosa que m'estrenyés i de moment no me la puc treure de sobre. Estic molt impacient per tornar a començar la cerca i.... clar,molt amoinada de que torni a passar. Però bé, el que hagi de ser serà. A totes vosaltres, moltes gràcies! Sou molt maques per respondre'm

Petons

[anoa]

Amunt bonica, sento molt la teva pèrdua. A mi també em va passar, vaig tenir un avortament retingut al novembre del que era el meu primer embaràs. A mi em van recomanar anar a la meva ginecòloga després de la primera regla per revisar que no hi hagués restes i que tot estava bé. Demana cita, la revisió és una tonteria, però així et quedes més tranquil·la. Nosaltres encara no hem començar a buscar de nou, però no perquè no m'hagin donat llum verda sinó perquè m'he agafat un temps una mica de recuperació per desconnectar.
Possiblement després de la propera regla ens tornarem a posar :)

Es necessita temps, però et puc dir que poc a poc t'aniràs trobant millor. Molts ànims i si necessites parlar-ne a l'altra banda del foro (en "quan les coses no van bé") estem totes les que hem passat per una experiència semblant. A mi em va ajudar molt llegir a altres noies i explicar tot el que em passava pel cap, no puc estar més agraïda a totes les dones que "virtualment" han estat al meu costat aquests darrers mesos, sense elles aquest procés encara hauria estat més dur.

Molts ànims i una forta abraçada.

[amunt!]

Hola maques,

Perdoneu l'absència, la meva vida ha estat una mica extranya aquests dies.

Us agraeixo molt les vostres paraules. L'altre dia vaig anar al ginecòleg, avanç del meu primer cicle, i em va dir que tot estava perfectíssim i que ho tornés a intentar en el moment que em baixés la regla si em veia amb cor perquè físicament tot està bé. Li vaig preguntar si el fet d'intentar-ho tan aviat no podria suposar risc de que l'embrió no enganxés bé perquè l'úter estigués feble i em va dir que no, que els gines quan estableixen temps d'espera després d'un abort és més per un tema de salut psicològica que no pas física.

Tinc moltes ganes de tornar-ho a intentar, però alhora tinc molta por de que torni a passar, cosa que suposo és normal i ens ha passat a totes. El que és més dur de tot és que aquest tema m'ha deixat amb sentiments molt contradictoris. Vaig ser optimista des del primer moment, malgrat la pena i el dolor de la pèrdua, però des de llavors no sóc capaç d'experimentar gaire felicitat, com si l'única cosa que podria fer-me sentir de nou feliç fos un embaràs que arribés bé a terme. I tinc tants motius per ser feliç: el meu marit és, literalment, meravellós, una persona extraordinària que m'estima moltíssim; acabo de treure'm la carrera de mestra i ja he trobat una feina a una escola (una subtitució, però per alguna cosa es comença), quan plegui d'aquesta feina i torni a l'atur, encara em quedarà més d'un any i sis mesos de tranquilitat per continuar cercant feina o gaudir del nou embaràs. La vida en general em va bé, però tot ho eclipsa no la por a tornar-me a quedar embarassada, sinó la por a que no vagi bé. I malgrat com soni això, no em sento obsesionada per res amb el tema, de veritat, vull intentar-ho ara, quan la regla es retiri, suposo que el que reman és la por.

Jajajaja, ho sento noies per la "xarla", potser és que com estic amb la regla tinc les hormones una mica descontrolades.

Moltes gràcies a totes.

Petonets!!

[pilareta]

Hola noies!

El tema d'un abortament no ha sigut el meu cas però et puc assegurar que conec un munt de dones i noies a qui els hi ha passat i després s'han quedat embarassades sense problemes.
El cas més pròxim és el de la meva millor amiga: li van fer un raspat i li van dir que ho tornés a provar al cap de 2 mesos, que era al juny i a principis d'agost...diana! Ara té una gran panxolina i tot li va molt bé!

Molta sort!

[amunt!]

Hello

La veritat és que cada cop estic més decidida a intentar-ho. El que penso és que si ha de tornar a passar passarà ja m'esperi un cicle, que dos, que un any senser. Jo tinc la llum verda per part del meu ginecòleg, o sigui que... cap endavant i que sigui el que Déu vulgui.

Petonets! Sou totes molt maques.