'càstigs' per nens de dos anys i mig

[entrerius]

Julyet, ens hem creuat i he dit pràcticament el mateix que tu.... perdoneu per repetir

[entrerius]

lo del bassal és molt entenedor.

El nen cada cop que en veu un se n'hi va disparat: és divertit, la mama no vol, és diferent....

La mama cada cop que veu la intenció pràcticament ja li surt el NO de la boca, i intenta dissuadir-lo com pot per que no s'hi posi: et mullaràs els peus, fa fred..... i ell accedeix... però quan en veu un altre apreta a córrer en aquella direcció.... i la mare altre cop s'hi llença per evitar-ho...

Aquesta actitud per mi no és susceptible de castigar. Per mi, el petit m'està demanant una confirmació del límit. En cap moment penso que se m'està pujant a la gepa. Jo la considero com a par del seu aprenentatge. El problema el tinc jo que em poc acabar posant nerviosa de tant haver de repetir el mateix cada cop......

[juliet]

Irinna, amb la meva filla sabia perfectament que si sortiem al carrer ella em demanaria de seguida l'abric, amb el Roger no m'hagués servit, llavors ho hagués conduit d'una altra manera, depenent del seu grau de tossuderia en aquell moment i de les presses. Si sortim de casa i no tenim pressa no és el mateix que anar a toc de rellotge per arrivar a la llar i corrents agafar el metro per anar a treballar. Si no tinc pressa el convenço, si tinc pressa li poso l'abric i si em fa rebequeria doncs pel camí cap a la llar anem dient el color dels cotxes, mirem si veiem un avió on hi va la tieta que viu lluny o cantem el "Sol solet" si fa sol o el "plou i fa sol" si plou...la qüestió és distreure'l cap una altra cosa.

T'he posat l'exemple del Roger amb el tema de l'abric, però mai m'ha passat, amb l'abric en concret, però sí amb el gorro i la bufanda
Jo tampoc em vull repetir, però el que anava a dir va en consonància amb el que han dit la Julyet i l'Entrerius
per cert Julyet, als meus fills també els encanta xipotejar als bassals, i si duen les botes d'aigua els deixo i m'encanta veure com disfruten!!...ma mare tampoc em deixava...

[marchita]

Per a mi hi ha una diferència entre quan castigues i una conseqüència lògica amb el que està passant. Per exemple, estem al parc i el nen comença a pegar, i despŕés de dir-li ho segueix fent. Doncs marxem. Jo no ho veig com un càstig, sinó que els altres nens tenen dret a jugar sense que ningú els hi pegui i no els hi permets..

A vegades és nomès qüestió de com li diem a les mateixes coses.. per a mi marxar del parc i que per tant el peke no s'hi pugui estar més.. és el càstig... marxes perquè no es porta bé... i ell apren que si es porta bé, es pot quedar jugant.

Per a mi hi ha una diferència entre quan castigues i una conseqüència lògica amb el que està passant. Per exemple, estem al parc i el nen comença a pegar, i despŕés de dir-li ho segueix fent. Doncs marxem. Jo no ho veig com un càstig, sinó que els altres nens tenen dret a jugar sense que ningú els hi pegui i no els hi permets. ).

Pues este es el tipo de "castigos" de los que hablamos nosotras, la diferencia esta en el nombre que le das a ese acto, pero no dejas de estar "castigandolo" pq si te vas del parque es por lo que ha hecho y le quitas algo que le gusta: estar en el parque. Dudo que sea él que te diga "mami vámonos del parque pq estoy pegando y hago mal"...Aqui esta el acto-consecuencia. Lo mismo que hacemos nostras, ni mas ni menos.

HEMOS DICHO LO MISMO ....Nos hemos cruzado, ahora repaso lecturas y lo he visto

[juliet]

Entrerius acabo de veure que també ens hem creuat
El tema de la passió dels nens pels bassals està als contes i a les cançons infatils.
Seria com el cas d'embrutar-se al parc, que xipotegin una estona, amb botes clar! i si s'embruten una mica doncs ja rentarem quan arribem a casa

[entrerius]

Entrerius acabo de veure que també ens hem creuat
El tema de la passió dels nens pels bassals està als contes i a les cançons infatils.
Seria com el cas d'embrutar-se al parc, que xipotegin una estona, amb botes clar! i si s'embruten una mica doncs ja rentarem quan arribem a casa

Es clar, nosaltres mai hem sortit amb botes d'aigua, i ara fa molt fred per anar amb els peus molls pel carrer (estem al pre-pirineu) i per això sempre intento que no ho faci. A l'estiu ja veurem com reaccionaré...

Sembla un debat ben animat.... ens estem creuant totes

[Julyet]

Amb el meu exemple entre el que jo diferencio entre "conseqüència" (marxar del parc) i "càstig" (anar a l'habitació a pensar) (ah, tots dos exemples són aleatoris que m'han vingut al cap de tot el que s'ha dit) és:

- En la conseqüència treballem un valor. Donem peu a una alternativa (en aquest cas a casa podem seguir jugant, i fins i tot treballar el que ha passat: agafem els ninos i juguem a que estan al parc i un pega, que han de fer les mames i els altres nens i el nen que pega).
- El càstig és algo "artificial" que decidim en el moment (o ja ho portem preparat, segons com ens organitzem). Dic artficial perquè si estem pintant la paret i anem "a pensar" no trobo que sigui algo relacionat i que es treballi un valor (com en canvi seria anem a netejar-ho, quines parets t'agraden més si les netes o les brutes, on podríem pintar perquè no embrutem...).

La meva experiència en primera persona és que quan era petita els meus pares no em castigaven mai, i jo era "bona nena" (no sé si ho era per això o pura casualitat). Si feia alguna malifeta em renyaven i prou (i moltes vegades no entenia el per què). Un exemple: quan tenia uns 3 o 4 anys cada dia anàvem a comprar el pa i em donaven el típic bastonet. Tal i com me l'estaven donant la meva mare deia "què es diu???" i jo ja tenia assumit "gràaaacies" i no li entenia la gràcia. Un dia a l'entrar al forn la meva mare ja va dir "què es diu???" i jo vaig flipar, perquè ningú m'havia donat res, però vaig dir "gràaaacies". Però resulta que pretenien que digués "bon diaaaa"... i jo no vaig entendre res (i aquesta anècdota no me l'han explicada, sinó que la recordo jo perfectament i la sensació de "de vegades no faig les coses bé perquè no les entenc").
Quan era adolescent sí que em castigaven i em fotien unes bronques descomunals. Solució: fer les coses sense que els meus pares se n'enteressin. Què no em deixaven sortir? Els hi deia que anava a casa d'una amiga a dormir, etc.

[Irinna]

Doncs... ara que ja ens entenem totes una mica més i viem a què li diem cada cosa.. dic: soc mare més de conseqüències que de castigs:

Si pegues al parc... i t'ho dic i no fas cas... marxem
Si no vols posar-te l'abric... o no surtim-.. o te'l poso i la rebequeria ja se't passarà...
Si no menges una mica del dinar.. no menjaràs el postre...
Si pintes reiteradament les parets.. et treuré els colors una estona.. perquè vegis que no es pot fer...
Si em pegues.. m'enfado.. i t'ensenyo a dir guaapa.. i a fer-me una carantonya
Si em toques el portatil li tanques la pantalla a lo bèstia (com ja li he dit que no ho faci)... li dic que no ho ha de fer (renyar) i li trec la seva cadira, que és on s'hi puja per fer-ho...

etc!...

Per a mi el que en diueu conseqüències son càstigs.. és a dir, conseqüències educatives...

perquè per mi.. les conseqüències son aquells resultats de les accions que no es determinen a voluntat: ex. el nen salta damunt un toll d'aigua i es mulla (aquesta és la conseqüència).. quan la conseqüència dels actes la determino jo, quan ha fet una cosa mal feta li dic càstig.. quan la conseqüència és positiva, la nena ha fet algo bo... li dic premiar (reforç positiu)...
i que consti que aquest premiar no té perquè ser a mode de xantatge o material tipus (si fas això et dono allò, o com no fasis això no tindràs allò) cosa que no faig mai!! però si del tipus:
com que t'has menjat tot el dinar i el iogur.. si ara vols una galeta te la donaré! (si me la demana)

[Lau]

És que jo crec que fa estona que parlem del mateix, simplement que unes posem la paraula càstig al què altres en dieu conseqüència.

Jo no he castigat cap dia al meu fill amb crits escandalosos, com crec que s'està interpretant aqui. Ni castigaré perquè un dia faci una rebequeria i no es vulgui posar l'abric, ni castigaré perquè un dia fa el ronso i no vol dinar...

Ada, si, 3 mesos és poc... però repeteixo, no és l'habitual, no estem tot el dia amb crits ni renyant... sino que com moltes, durant el dia estem fent explicacions, mooooltes explicacions, paciencia, petons... un incís, a l'orfenat miraven la tele toooooooota la tarda, m'està costant horrors que només miri el vídeo de dibuixos l'estona que la mama fa el sopar, perquè li agrada molt. No vaig com una sargento dient-li que no pot mirar dibuixos tot el dia, simplement, recondueixo la situació ... juguem junts, pintem, fem puzzles, sortim...

Lo de l'autoritat... crec que també se'm malinterpreta... no estic seguint la disciplina de l'orfenat, és que ja no sé com dir-ho... però si que el meu fill necessita un referent i aquest referent ha de ser amb un to de veu contundent, no cridant, no amb to militar... simplement amb to... (jooo, és que no sé quina paraula posar-hi perquè no em malinterpreteu)

Per mi també és una forma de càstig (per tan estem parlant del mateix) el fet de que si està fent una cosa dolenta al parc, es marxa del parc... no n'hi voleu dir càstig? val, d'acord... però per mi ho és... és un acte dolent = conseqüència que no t'agrada.

Potser si, m'equivoco posant el càstig que no tingui a veure amb l'acte... em fas mal = no veus vídeo. No sé... per això vaig obrir el post per saber com ho fèieu els altres.

Ah! i el què si penso que es poden perdre els nens, és com per exemple heu dit... el dia que anem bé de temps expliquem amb tranquilitat que s'ha de posar l'anorac, quan anem amb presses li posem i punto. En aquest cas? el nen ho entén? enten que hi ha dies que se li expliqui i dies que se li obligui?

[Irinna]

Lau... jo penso que no sempre es pot fer una conseqüència o càstig (dieu-li com vulgeu) que estigui directament relacionat amb la malfeta... però si per exemple.. esteu jugant tu i el teu fill i ell t'estira els cabells.. després d'haver-li dit que això no es fa.. pots deixar de jugar amb ell una estona...
Si veia la tele mentre fa la malfeta.. li treus la tele...

Però no sé! un exemple que em ve al cap... imaginem-nos que ha de fer els deures i després sempre veu uns dibuixos... doncs fins que no els fa no els veurà.. si no vol fer els deures, no veurà els dibuixos.. és com lo de menjar-se el dinar i després el iogurt..
Com li fas una conseqüència al teu fill que sigui relacionada amb els deures? si no els fas,... suspendràs??? nooo!!! alguna cosa s'ha de fer perquè ho faci!

però vaja! l'important penso és que al teu fill li va quedar clar que no s'han d'estirar els cabells! i sigui una conseqüència relacionada o no amb l'acte, no és pas aquesta descomunal ni exagerada!!

Penso que ho estàs fent molt bé Lau jeje

[juliet]

Ah! i el què si penso que es poden perdre els nens, és com per exemple heu dit... el dia que anem bé de temps expliquem amb tranquilitat que s'ha de posar l'anorac, quan anem amb presses li posem i punto. En aquest cas? el nen ho entén? enten que hi ha dies que se li expliqui i dies que se li obligui?

Lau no és cap contradicció, bé, objectivament si ho prens fil per randa sí, però a l'exemple que posem deixem clar que no hi ha temps, llavors la mare ha de buscar una alternativa que no sigui renyar, no? doncs la millor opció és posar-li la jaqueta, si després ve una rebequeria desviar l'atenció i després un cop arrivats a l'escola i ajudar-lo a treure's la jaqueta dir-li "ens treiem la jaqueta perquè aquí no fa fred però quan tornem a sortir, com que a fora fa mooooolt fred ens l'haurem de tornar a posar, com la mama que porta jaqueta per sortir al carrer".
Dic que no és perdre la criatura perquè en el moment que li poses la jaqueta i fa la rebequeria, tan és que li diguis o expliquis el que vulguis, no t'escoltarà..per tant desvies l'atenció i quan ja està calmat li recordes perquè ens posem la jaqueta quan sortim al carrer, i a més ho fas en el moment que se la treu perquè ja no està al carrer, cosa que reforça el fet d'entendre el "ritual" de treure's i posar-se la jaqueta.
Per mi aquesta seria la resolució a l'exemple que hem posat

Acabo de llegir un article d'avui on el ministre d'educació Angel Gabilondo entre d'altres coses, diu el següent:
"La millor manera de saber si algú està ben educat és veient la seva capacitat d'entendre"
M'he quedat amb la frase perquè m'ha agradat i la poso aquí perquè trobo que té relació amb coses que s'han dit en aquest post.
En subratllo l'essència

[entrerius]

El “CÀSTIG” (el crit, els nervis.......) per mi representa una batalla perduda a nivell personal...... és a dir, no tinc cap més recurs que castigar-lo!.... no tinc cap idea, no puc gestionar-ho d’una altra manera....... Suposo que ho considero com que la situació m’ha desbordat i no he estat capaç d’oferir una alternativa, de pensar amb tranquil.litat i actuar serenament...... no sé si m’explico. I compte.... això no vol dir que jo sigui la “serenitat” en persona, ni molt menys.... hi ha moments que la situació em supera i acabo cridant .... però aleshores em sento fatal, com si hagués perdut el nord i hagués entrat en una batalla de poder en la que de moment en surto guanyadora......

Julyet, això que has comentat de la “conseqüència” es el que intento, no sempre amb èxit, quan corregeixo al meu fill. M’agradaria poder brindar-li sempre una explicació al seu nivell cognitiu, i de vegades no és gens fàcil. M’ha agradat i miraré d’aplicar-ho quan toqui.

Irinna, lo que comentes de primer fer una cosa abans de l’altra........ doncs precisament fa unes setmanes que ell ha entès perfectament el “primer això i desprès lo altre”.... per que resulta que ell mateix ja fa servir la mateixa tàctica. Quan li mano alguna cosa, ell diu: “pime X”... i jo li dic: “no!! Primer Y i desprès X”.... i ell em torna a dir: “no, pimé X” .... per tant ell comença a posar les seves normes imitant la meva forma de fer.
Com actuo jo?... docs depèn del moment i de lo que ell em demani. Si és alguna cosa possible i fàcil de solucionar, doncs accedeixo.... estem negociant. Si no pot ser, doncs no pot ser i primer “Y” tal com diu la mama. Alguns cops la balança es decanta cap a ell i d’altres cap a la mama.


Lau, entenc el que vols dir de l’autoritat que té com a referència el teu fill. Suposo que intentes donar-li temps a que s’adapti a la nova situació... però també penso que a l’amor, al contacte i a la paciència de la mama s’hi adaptarà molt millor que no pas si fos al contrari. El meu petit hi ha moments en que també necessita un límit ben marcat, o que jo prengui la decisió per ell i li imposi. Hi ha situacions que ells no saben gestionar.
El que comentes de l’anorac.... el meu fill crec que entén perfectament el dia que la mama té pressa i el dia que es pot entretenir, el dia que podem negociar i el dia que anem a cop de pito..... no em diguis com, però és així..... de moment..... això de ser mare canvia cada dia de forma i el que serveix avui demà s’ha de canviar......estem en evolució continua, al menys a casa nostra......

Juliet, això és el que m’agradaria, que pogués entendre, primer a ell mateix i desprès l’entorn.

[Julyet]

Me n'alegro si al final hem arribat al punt que no castigar no significa no educar. Però m'agradaria aclarir que jo no em referia només a terminologia. Si algú ho entén així, és que no ho he sapigut explicar.

Entrerius, encara que per a mi la meta sigui aquesta que he plantejat (evitar el càstig però no les conseqüències i reconduir-les per crear valors) no vol dir que en cada situació sàpiga què fer... Precisament em resultes bastant inspiradora a l'hora d'afrontar aquestes situacions (i sort meva de tenir contacte amb mares que tenen nens més grans i compartim l'enfocament de criança!).
Com un cop em va dir un professor: "els ideals són com les estrelles: no hi podem arribar, però ens guien el camí".

[entrerius]

una de les coses que m'agrada més del fòrum es precisament llegir d'altres experiències i aprofitar-ne sempre el que pugui.....però sobre tot és comprovar que el que fa el meu fill no es gens estrany, ni dolent, ni especial...... si no que simplement forma part del desenvolupament.
Per mi això és la millor lliçó.

[juliet]

"els ideals són com les estrelles: no hi podem arribar, però ens guien el camí"

aquesta me l'apunto

per cert, l'anècdota personal que has explicat, apart que m'ha fet riure molt, és l'exposició més clarificadora de la importància en l'educació dels nostres fills de fer que entenguin les coses per ells mateixos, i per aconseguir això és imprescindible que nosaltres com a pares els guiem. Ningú diu que sigui fàcil, ja a l'inici del post hem dit i crec que totes estem d'acord que educar no és fàcil, l'important és com ho fem.
Les circumstàncies del moment poden no ajudar a fer-ho com realment un voldria, en segons quins moments o quines situacions, però l'important és, i, amb el teu permís anomeno a la frase que has posat
els ideals són com les estrelles: no hi podem arribar, però ens guien el camí

[Lau]

Hola,
ahir feia conya amb que hauriem de demanar audiència a TV3 pel banda ampla... i resulta que acabo de veure l'anunci del banda ampla d'avui i parlen de l'educació dels fills... i mentre anuncien el programa es veu un nen pintant en una pissarra d'aquestes blanques de paret.
Lau.

[entrerius]

a veure si el puc veure

[sandrajuli]

Jo he pensat el mateix smb el banda ampla... a veure què tal...

[pucpuc]

sabeu si es pot trobar aquest banda ample de que parleu, algu mes "espavilat" que jo pot posar l'enllaç. Gracies!!!!

[entrerius]

http://www.tv3.cat/bandaampla/videos

crec que és aquest