El meu part de natges a l'hospital de Sant Pau

[iluna]

Hola noies!
Com algunes ja sabeu, la meva petita venia de natges (es va girar cap a la setmana 34 i així es va quedar fins al final). Al CAP em van dir que complia els requisits per a intentar un part vaginal (pes i mesures de la nena, posició del cap), així que vam decidir que tindríem un part. Tots dos, la meva parella i jo, ho teníem clar, això sí, sempre tenint en compte que la nena no hagués de patir. Com a últim recurs sempre quedava la cesària.
El dilluns 1, de matinada, vaig començar a tenir contraccions, que van anar augmentant, i cap a les 6:30 vam decidir anar cap a l'hospital, perquè ja eren cada 5-6 minuts, i m'havien dit que en el meu cas havíen de tenir el part controlat.
Així que vam arribar (caminant), la llevadora em va dir que estava de 2 cm i em vaig quedar ingresada, amb les corretges, la via i tot això. Al cap de poca estona em van fer una eco per confirmar que es podia continuar endavant amb el part. Tot estava bé, les mesures, la posició del cap, així que em vaig quedar a la sala de dilatació, pasant les contraccions com podia.
A les nou hi havia canvi de torn, el gine que em va tocar era molt jove, però tot i així semblava molt segur del que feia, i ja tenia experiència amb parts de natges. Em va animar molt, però tot i així la dilatació anava molt lenta, i no acabava de trencar aigües.
Ens van oferir d'accelerar el procés amb oxitocina, o bé trencar la bossa d'aigües, i vam optar pel primer. Ens van dir que quan venen de natges no poden fer tanta pressió com els que venen de cap i la dilatació pot durar moltes i moltes hores. Eren ja les 10 i no havia progressat massa, així que em van posar oxitocina i vaig estar fins les 12h amb unes contraccions molts seguides i doloroses... Aleshores em van dir que ja que m'havien de posar l'epidural de totes totes, si volia me la posaven ja, i la veritat és que em costava molt aguantar el dolor, i encara estava de 4-5 cm... Quedava molt per endavant, i vaig dir que sí.
Amb l'epidural, ja estirada al llit, van anar pasant els minuts, però la bossa no es trencava... No sé quanta estona va passar, que va tornar el gine i em va dir que s'havia de trencar la bossa, que hi havia molt de líquid amniòtic i que sola no es trencaria...
Un cop ho va fer, vam veure que les aigües estaven tenyides de meconi (en els bebés de natges sol passar), i la dilatació va augmentar més ràpidament.
Un altre cop va haver canvi de torn, la gine que entrava era una de les sènior, que em van dir que són qui tenen més experiència amb els parts de natges. L'altre gine, el jovenet, es va venir a acomiadar i em va dir que li sabia greu perdre's-ho, que li encantaven els parts de natges, i que segur que tot anava molt bé. La veritat és que em vaig quedar encantada amb aquell gine
La nova doctora també semblava amb les idees molt clares, i em va agradar des del principi.
Cap a les 16h em van passar a la sala de parts, i aleshores ja tenia ganes d'empènyer, notava molta pressió i em van dir que anès fent, que anès empenyent quan tinguès ganes. Així van passar els minuts, la gine anava entrant i mirant com anava la cosa, ja estava dilatada del tot i es veia el culet, però la nena estava de costat, s'havia de girar per poder sortir...
Aquí és on ho vaig passar malament. Jo empenyia i empenyia (la gine em deia que ho feia molt bé ) però el culet no acabava de sortir (això sí, anava deixant caure caquetes que deu n'hi do
El dolor (tot i l'anestèsia) de la presió que sentia va anar augmentant, vaig vomitar varies vegades i un cop més van anar passant els minuts.... Cap a les 17h o més tard, la doctora va entrar, va veure la situació, va sortir un moment i tot d'una la sala es va omplir de gent amb bates i mascaretes (tothom vol veure com és un part de natges).
Em van dir que anès empenyent i vaig anar fent, em deien que ho feia molt bé, però un parell de vegades els batecs del cor de la nena van baixar molt, jo em vaig espantar perquè vaig veure que els metges s'ho miraven molt seriosos, vaig preguntar que passava i em van dir que res. que era normal, que la nena s'estressava molt durant les contraccions; vaig respirar fondo varies vegades i vaig continuar empenyent (el culet encara no sortia...)
Aleshores la gine va fer un nou intent de girar la nena perquè el culet pogués passar, vaig sentir com si em remoguessin les entranyes (tot i l'anestèsia la presió era enorme), i finalment... el culet (i la caqueta ) va sortir, seguit de les cames i el tronc, bastant ràpid segons la meva parella que s'ho mirava tot flipant.
Vaig continuar empenyent seguint el ritme de les contraccions, realment estava esgotada i sentia que allò no s'acabaria mai, però finalment va sortir el cap. Ràpidament me la van ensenyar un moment i se la van endur a un costat (la van haver de reanimar) i al cap de poca estona vaig sentir el seu plor.
La meva parella es va posar a plorar, i jo amb ell. Tothom em va felicitar, dient que ho havia fet molt bé, i en un estoneta més ja tenia a la petita als braços i li intentava donar el pit.
Després del part em va pujar la febre a 38, això va fer que m'hagués d'estar més estona a la sala de parts, em van fer dos analítiques en una hora per descartar que hi hagués una infecció, i també a la nena li van haver de treure sang, pobreta.
Però finalment no va ser res, així que em vaig quedar allà fins que la febre va baixar, amb antibiòtics, i esperant que ens traslladessin a la planta de Maternitat. Vam haver d'esperar fins les 22h perquè no hi havia habitacions (aquesta és la única queixa que tinc ), però després de tenir la nena als meus braços, ja em donava igual...
Finalment van ser unes 12 hores de part, que per a ser el primer i venir de natges, no està gens malament.
Ara començo l'aventura de ser mare... Ja us aniré preguntant dubtes, que segur que em surten moltes
Moltes petons i gràcies per la vostra companyia durant el viatge

[marilluna]

felicitats valenta!!!! m'has emocionat!!!!!!!!!!!

[kabbisa]

moltes felicitats, iluna!!! quina experiència, de natges i part vaginal... no és massa comú avui en día, no?

[anoa]

Moltes felicitats! Quin part, que valenta!

[aire]

Enhorabona Iluna!

M'ha emocionat molt la teva experiencia. La veritat es que ets una lluitadora nata!
Disfruta de la teva nena!

Un peto i felicitats de nou!

[neuetes]

Moltes felicitats!!!

[nienna]

Moltes felicitats! Jo vaig tenir els meus dos fills a l'hospital Sant Pau i n'estic encantada. Son molt bons profesionals. Disfruta molt de la maternitat!

[dinser]

Iluna felicitats!! m'he emocionat llegint la teva experiència.

Ara et toca disfrutar de la teva nena.

Enhorabona família!!!

[anet30]

ILUNA FELICITATS!!!quin part més emotiu!!!!!!!ara a disfrutar de la petitona!!!

[aixamb]

Enhoraboba per haver tingut aquest part tant bonic i respectat!!

[soleilua]

Enhorabona! Que valenta d'intentar un part de natges! Jo fa temps que m'ho plantejo... la meva àvia, les meves tietes i jo mateixa vam néixer de natges en parts vaginals (a la meva àvia li van trencar la cadera pobra, d'estirar, clar que eren altres temps!), i nosé perquè tinc el pressentiment que la meva nena també es posarà de natges... Si és així espero poder gaudir d'un part com el teu!

[montpra]

Ostres que emocionantttttttttttttttt !! Que valenta que has sigut reina !!

[iluna]

Moltes gràcies a totes pels comentaris i les felicitacions!!
La veritat és que estic molt contenta de com va anar tot, i també amb el tracte dels metges i llevadores de l'hospital. Durant els dos dies que vam estat després del part em van ajudar molt amb la lactància (al principi ho vaig passar malament perquè la nena no s'agafava... encara li costa una mica, però amb molta paciència anem fent
soleilua, espero que et vagi molt bé i que si la nena es posa de natges puguis tenir un part vaginal; si es compleixen els requisits no hi ha més perill que el que pugui haver en un part en cefàlica, i realment l'experiència del part val molt la pena Molta sort!!

[TXETA]

Pels metges i per tu!

[Ayrs]

Felicitats!!
Me n'alegro molt que t'animessis a provar el part vaginal de natges, jo la majoria de casos que sé que ho han provat han anat bé, només he conegut algun que fos cessària i ho va ser perque no progressava el part.
La meva filla també va neixer així, i moltes coses son similars: la gentada al paritori mirant, que els bebitos es fan caca sortint... aquí el tens si el vols llegir viewtopic.php?f=12&t=7377
També es bona noticia que a Sant Pau hi hagi tants gines favorables al part de natges!!

[iluna]

Moltes gràcies Txeta
Ayrs, ja havia llegit la crònica del teu part fa uns mesos, quan vaig estar investigant una mica sobre els parts de natges i em va semblar impresionant!! Et vas aguantar tota l'estona a casa amb les contraccions, deu n'hi do que valenta!!!
Jo vaig acceptar l'epidural a les 8 hores d'estar amb contraccions, clar que ja portava 6 hores a l'hospital i ja no sabia què fer ni com posar-me... sort de la pilota!! , a mi el que em va passar era que no acabava de trencar aigües i per això la dilatació anava molt lenta (tot i que em van posar oxitocina...)
Però sí que s'assemblen algunes coses: el tema de la caqueta i la gentada mirant-s'ho tot, en el meu cas també em van fer episiotomia (encara em fal mal... ) i l'expulsiu va ser força llarg (unes dues hores).
El que tinc clar és que no canviaria per res el haver escollit un part vaginal