Plora desesperada al pit

[tortellini]

Hola! Sóc mama novatilla d'una nena preciosa d'un mes i dies i estic plena de dubtes que anem solucionant poc a poc. Però ja fa dies que passa això de que plora mentre mama. No passa sempre, la majoria de vegades al vespre i alguna de nit o matinada. Comença normal però de cop s'atura i engega un plor desesperat i molt intens, se separa del pit, la incorporo per fer un rotet i, tant si el fa com si no, segueix plorant i buscant, la poso al pit un altre cop, fa dos segons i torna a arrencar amb plors, ja no té calma i així anem seguint aquest joc d'ara agafo ara el deixo. Hem provat diverses coses, canvi de postura, ens aixequem, etc i res. És com si tingués gana però el fet de menjar li provoqués dolor o una molestia important. Fa patir bastant quan passa i, pobreta, no sé què té ni com calmar-la. He llegit alguna cosa del refluxe i que molesta quan mengen, però també he llegit que pot ser alguna intolerancia o fins i tot alergies! Estic perduda amb aquest tema, tot i que he de dir que s'està engreixant perfectament i la resta de dia sembla tranquila. D'aquí a uns dies tenim pediatra i ja li preguntaré, però us agraïria si a algú li ha passat o li està passant ho comentessiu, sobretot si sabeu què li pot passar i com solucionar-ho o ajudar-la. No sé si ja hi havia alguna entrada amb aquest tema, no he tingut temps de mirar-ho, així que ho sento si em repeteixo!
Moltes gràcies!

[neuetes]

Té tota la pinta de ser còlics. Si és això no hi pots fer res, ja se li passarà sol. Mentrestant, hauries de fer-li els massatges per fer-li alliberar els gasos de la panxa. Consulta-ho al teu pediatra.

[msi251]

coincideixo amb la neuetes, tot pinta a què són còlics

[immabebo]

hola torellini, com t'han dit les companyes, sembla que puguin ser còlics. La llet materna rarament fa alègies ... és el millor per la teva prinesa. El que hauries de mirar és la teva alimentació: sobretot NO menjar làctics, res de llet de vaca ni soja, tomàquet, enciam, etc (eliments crus ni de lluny). Veuras com millora...fan patir molt quan ploren. Jo a la nostra, la posava amb la panxa tocant al braç (de voca terrosa) i movent-nos...sort i paciència !

[Neus2010]

Torllini, mira aquest link. http://albalactanciamaterna.org/lactanc ... recimiento
La meva nena també ho feia. Possiblement sigui una crisi de creixement.
Pel tema alimentacio jo provaria de deixar lvaca i derivats unicent. Per la resta menja normal. Moltíssima sort i qualsevol dubte que tinguis ja saps que estem aquí.

[sil30]

Hola Tortellini!!

Tortellini, a mi em passa completament el mateix amb la meva nena. Ara té 18 dies i en portem uns quants amb aquests plors donant el pit, sobretot al final. Com a mínim un parell de cops al dia ho fa, i quan comença a plorar no la puc calmar. A vegades també ho fa sense mamar. Jo també crec que són còlics o gasos, fins i tot la setmana passada vam anar d'urgències perquè a més no parava de vomitar. Em van dir que estava bé, que en general és molt petita i necessita un temps d'adaptació, ufff, i jo que no la puc veure plorar d'aquesta manera!! I que si són gasos no podem fer res, el que comenten massatges i calmar-la com poguem. Paciència. Ja explicaràs que t'ha dit el pediatre, qualsevol consell és útil!! Sort!!

Noies, això que comenteu de l'alimentació és realment tant important? A mi em van dir que no abusés dels làctics però no tinc gaire informació. Els hem de deixar del tot? Jo em prenc el café en llet del matí, i un o dos iogurs o similars. De tant en tant formatge, però no gaire. Només hem de deixar els de llet de vaca? Podem menjar formatge de cabra? I si no podem prendre tampoc llet de soja, quina preneu? La llet sense lactosa serviria? I tot això que comenteu dels aliments crus tampoc ho sabia, jo d'amanides en menjo cada dia!! Només havia sentit que evitessim els que són forts. Ostres, que perduda vaig.

[tortellini]

Moltes gràcies per les respostes! I gràcies pel link neus2010! La veritat és que el que explica és ben bé el comportament de la petita. No sé, còlics, crisis de creixement, tot pot ser, per desgràcia no podem saber-ho tot ni sembla que hi hagin solucions exactes per cada moment, així que no queda més que tenir paciencia, fer el que et dicti el sentit comú i intentar que els mals moments els passin almenys acompanyats, és el que faig al final, si no para de plorar de cap manera, l'abraço i la bressolo i li explico cosetes, com que tot passarà, que el dolor marxarà, etc. És que fa tanta peneta que pateixi!
En fi, moltes gràcies a totes i després del pediatre ja informaré si em diu alguna cosa interessant. Bona nit!

[giuliette]

Hola!!

A mi hem pasa el mateix, o similar, el meu peke te 1 meset i 1 setmana i desde fa uns dies, quan popem al portar entre 8 i 10 minuts al mateix pit, comença a neguitejar, s'estira, emportantse el meu mugro (i fa un mal!!) i comença a donar cops a la popa amb les mans, com apretant... i finalment acaba en plor, no solta el pit, plora amb el pit a la boca fins que al rato el solta, el canvio de pit i tot ok, fins que portem altre cop 8 o 10 minuts i altre cop el mateix... a mi hem dona la impresió que li molesta tenir que succionar mes per la llet del final... no se, les vegades que hem arribat a aquest extrem amb els dos pits, que això no passa sempre, a vegades es sacia nomes amb una mica del segon, uns minutets, pero quan arribem aqui, al final, algun cop l'he tret, li poso el xumet i es calma fins que s'adorm.. la veritat es que hem desconcerta bastant, no entenc pq fa això...
Tema de colics, penso que si ho fossin tb li faria mal quan el paso a l'altre pit no? i això es una altra, sempre mama dels dos pits, cada hora i mitja, dues horetes, arriba algun moment que nomes mama de un? es que tinc els mugrons adolorits i tela cada vegada els dos!!
petons!!!

[Senta]

Hola maques!
No vull atabalar-vos Giulette i Tortellini però us vaig a donar una altra possibilitat del que els pot passar als vostres petits. El meu quan portava una estoneta mamant, sobretot a la tarda-nit, es posava a plorar. L'havia de calmar el papa. Vaig anar a una reunió del grup de lactància ALBA i els ho vaig explicar. Em van mirar el nen i el que li passava és que tenia la llengua agafada, és a dir, que tenia "frenillo". El que passava, doncs, és que li costava treure la llet del final! Ni a l'hospital ni la pediatra ho havien mirat perquè anava bé de pes.

[giuliette]

Ostres Senta, això que comentes tindria la seva llògica!! pq comença a mamar, i pubret plora, i ho intetna pero li costa... i això si vaig al pediatra li mirara? o potser mirare de demanar hora a la llevadora que es mes prolactancia.. merci guapa!!

[Senta]

Giulette, si vas al pediatra segur que li mirarà, però en el meu cas no van voler tallar-li. Em van dir que la SS no ho cobria. Vaig haver d'anar a un pediatra privat pagant.Sort!!!

[giuliette]

Okis!! he demanat hora per dijous! a veure si es de això o què! esque pubret, hem fa peneta, pq plora iplora i no solta el pit, fins que el plor es desesperat però clar, a mi hem fa mooolt mal!!!
Merci per tot guapa!

[tortellini]

Hola a totes! Ahir finalment vem anar al pediatre i va poder comprovar en directe com plora al pit, tal com ho vaig explicar aquí. Em va dir que és normal en nadons, que és el reflexe gastro-còlic va dir. Va explicar que mentre mamen, en anar fent la llet el seu recorregut pel sistema digestiu, que és inmadur encara, es poden anar creant gasos en raconets (també ajuda que poden tragar aire) que costen de treure. A la vegada, la manera que tenen de calmar aquestes molesties és seguir mamant, per això aquest estira i arronsa amb el pit. Una cosa que es pot provar és donar-li el pit amb el nadó col.locat el més vertical possible per afavorir la digestió i/o explulsió de gasos (per dalt o per baix) i em va recomanar mirar sempre de que fagi el rotet, i ajudar-la a treure els pets quan és evident que en té. També em va comentar que tranquilitat, que hi ha nens que els passa més i n'hi ha que menys i n'hi ha que no hi ha manera de calmar, però que tal com passa deixa de passar, el temps de durada són els tres mesos + o - va dir.
En fi, no vull dir que sigui el cas de totes, però potser a alguna us ajuda aquesta explicació dels coneguts còlics o diga-li com vulguis. De totes maneres trobo que val la pena comentar-ho al pediatre i que et doni una bona explicació sigui el que sigui, en el meu cas em va tranquilitzar molt.
Petons que la petiteta ja reclama!