un tercer fill

[vrio]

Hola guapetonas!

Y yo abriendo un post que ya existe, vaya!

Yo tengo dos hijos, Evan de dos años y medio y Leia que ha cumplido anteayer su primer añito. Se llevan 17 meses, bastante poquito y me dejan muy poquito tiempo libre. Antes de ellos tuve un aborto espontáneo a unas pocas semanas, pero ninguna necesidad de legrado ni nada, así que bien dentro de lo que cabe...

No tengo claro lo de tener un tercero aún... Nosotros tenemos trabajo estable los dos (al menos de momento). Acabamos que mudarnos a una casa nueva y tenemos habitación si tuviéramos un tercero (lo que ahora es el despacho). Así que tema trabajo y espacio no hay problema. Tampoco por el coche, hace unos meses nos compramos un C4 Gran Picasso.

Pero no sé, hay veces que me apetecería tener otro bebito, que quiero vivir un parto más natural (los dos fueron provocados), volver a probar hacer funcionar la lactancia... no sé... varias cosas...

Yo tuve dos embarazos difíciles y los partos también, largos y difíciles, con oxitocina, fórceps, ventosa... muchos puntos... en fin... la lactancia también una odisea...

Todo ésto para deciros pues que no sé... al principio pensábamos tener dos lo más seguidos posible para que crecieran juntos y así una vez hubiéramos terminado con los pañales pues éso, se habrían terminado los pañales! Pero mi marido dice que a lo mejor dentro de unos años... pero no sé... el embarazo me da bastante palo, sobretodo con los dos ahora que nos necesitan aún mucho... pero por otra parte si no tengo otro me quedaría ahí el gusanillo o algo no sé... la gente dice que tenemos niño y niña y que es perfecto y que nos plantemos, pero qué narices! No será la gente la que los para ni los cuide ni nada, decidir decidimos nosotros!

En fin, a lo mejor algunos estáis como yo... a ver si me leo el post con calma.

Un besote!

Vanessa

[nienna]

Vrio, yo estoy como tú... tengo 2, el niño cumplirá 4 en septiembre y la niña tiene casi 8 meses. Al principio queríamos sólo 2, pero ahora estoy dándole mil vueltas al tema porque mis hijos se llevan exactamente lo que nos llevamos mi hermano y yo, 3 años y 3 meses y voy recordando mi infancia y me doy cuenta de que prácticamente me crié sola, que casi no jugaba con mi hermano porque somos caracteres diferentes, él era muy calmado y yo muy movida, vamos, como mis niños ahora. Y pienso, ufff, igual si son 2 crecen más acompañados, juegan más, disfrutan más... sin duda, con 3 es diferente. Mi marido tiene 2 hermanos, y él con el pequeño no tiene mucha cercanía, pero el mediano se lleva muy bien con los 2 y así media entre ellos. No sé, me queda este gusanillo.

Nosotros también tenemos trabajo estable, el piso no lo tenemos muy grande, pero estamos de alquiler y por lo que estamos pagando podríamos encontrar algo más grande, porque han bajado bastante, pero... tenemos estos peros:
- nos queremos ir dentro de 2 años a vivir a UK... y no sabemos si tenerlo antes o después. No quiero que se lleven mucho y tampoco será cuestión de empezar a trabajar ahí y tener un hijo. Lo mejor sería tenerlo ya para entonces.
- no tenemos coche ni carnet, con 3 en tren o avión de vacaciones puede ser brutal. Hay alguna que tenga 3 y no tenga coche? Cómo se lleva?
- no tenemos a nadie aquí que nos pueda echar una mano. Mis padres son de fuera y mi madre me viene a ayudar unos meses al año, pero lo demás estamos solos y no sé para una emergencia si una canguro se quedaría con los 3... no he tenido nunca canguro, así que ni idea
- mi marido a veces está convencido, otras veces no... imagino que esto será acabar de asimilarlo o pensarlo
- por familia numerosa hay plaza segura en guardería pública? porque vivimos en barcelona y la guardería son 400-500 euros, más 250 de cole de cada uno de los otros 2 es muerte segura...
- tema vacaciones... como no tenemos coche y normalmente vamos de hotel, encontraríamos hotel para los 5 en algún sitio? también sería bueno que nos sacaramos el carnet, pero yo no me veo y mi marido tampoco

Pues eso, más que aclararte dudas, apunté más... me fui leyendo el hilo y vi experiencias mejores y peores, lo que sí está claro, es que la alegría que traen 3 niños en casa no se paga con nada en el mundo

[vrio]

Yo creo que lo del carnet es imprescindible con niños, sobretodo con 3! Estaría bien que al menos uno de los lo tuvierais, a ver si os animáis, os facilitara la vida, eso seguro!

Yo tampoco tengo aquí familia mía, yo vivo es Suiza y mi familia en spain...

Yo tengo dos hermanos, uno mayor y otro mas joven. Mi marido solo tiene 1 hermano mayor.

[annap]

Hola!
Us comentaré per sobre el meu cas... Vaig tenir bessons (al setembre faran 4 anys) i un petit de 1 any (farà el mes que ve) Jo tinc la sensació que tinc 2 fills i no tres... encare que la feina es de 3 o mes jajajaja pero quan algú em diu uiiiiiiiiiii 3!!!!!! però serà perque he viscut 2 experiències com a mare... encare que el resultat en son 3 (aviso que potser estic boja i no ho se... ) Varem anar a buscar al petit, i ja varem decidir que es l'ultim, però tenia la sensació que era un segon fill...

Vrio.. et diré que vaig tenir un molt mal embaras amb els bessons, part amb cesària... i volia consolar-me tenint la oportunitat de tenir un altre fill, amb la intenció de un part natural... doncs.. desgraciadament no ho vaig aconseguir... 2 setmanes abans de que ell vulgues néixer es va desencaixar, tot i que el dia que el va voler sortir (a les 38s) vaig estar-me a casa tota la nit amb contraccions (van començar a les 20h)eren cada 15m... 10m.... fins que portava 2 hores cada 4 min i cada 2 i mig 2 quan estava de peu, per el mati (11h) varem anar els 4 al hospital ja que volia que fos part natural, em van deixar provar-ho, caminant per l'hospi, pilotes, dutxe de aigua calenta... però les contraccions anaven a mes (cada minut i mig) vaig trencar aigua i no parava de empenya, i desgraciadament el cap del nen esta a dalt i el meu cos feia l'esforç de l'expulsió i res...(ja no podia mes el dolor era insuportable) finalment a les 17h cesària... no serà per aver-ho intentat, però saps que?? jo ja tinc 3 fills... si en tingués 2 m'animaria a per el tercer ho tinc clar!! però... clar 3 + 1 son 4!... cotxe de 5 ja no...hab? si em surt un altre nen 3 a la hab?? i el cost de mantenir-lo. (perdona per el rotllo eh!!! )


Jo personalment , m'esperaria que el peque fes 2 anys, que ja caminarà, mig s'explicarà, però vamos es la meva opinió mes que re que tindràs 2 mes al davant, els meus es porten 2 anys i 10 mesos i dies i per sort van començar al cole, vaig poder estar mes per el peque, i com van a escola publica sols pagava al principi de curs. inconvenient anar a munt i a vall per portar-los a l'escola, si aquella nit no has dormit es lo que hay!! però imaginat tenir que portar un al cole, l'altre a casa i amb un bebe tb a casa? :s ho veig mes enrenou!! Però com som Super Mamis, tot es possible!! :)

[Keta]

Hola,

Penso que el número de fills és una cosa molt personal, bàsicament et diria que és molt important tenir el recolzament de la parella ja que si llavors les coses es torçen, o si tot va bé però al principi es va molt de bòlit, es porta molt millor si el desig és compartit (opinió personal).

També penso que un factor molt important és l'ajuda que es pot tenir, és molt diferent tenir tres fills no treballant o fent reducció de jornada, que treballant tot el dia o que el marit viatgi, quan es pot comptar amb avis, etc.

Pel que fa a l'edat, 34 anys crec que no és una edat com per tenir la sensació que s'està perdent un tren, ho dic per treure't pressió. Diuen que des del punt de vista de la fertilitat, la "frontera" és als 35, però tot i disminuir la fertilitat, encara hi ha probabilitats de quedar-s'hi després, i més si en els altres embarassos no s'han tingut problemes. Avui en dia hi ha moltes dones que tenen fills als 40 anys d'edat, i hi ha molts recursos per monitoritzar i controlar l'embaràs per evitar riscos. Tot i així, la garantia al 100% no es pot tenir, però crec que et pot ajudar el fet de pensar que si t'esperes una mica, tenint 34 anys, no fas tard.

Jo tinc tres fills, els dos grans es porten 18 mesos i amb el tercer 3 anys. En el meu cas, he pogut gaudir més amb el tercer ja que quan va néixer, almenys el segon ja no portava bolquers i no era tant depenent de mi. En canvi quan va néixer el segon, el gran era molt petit, encara no parlava, portava bolquers, prenia el pit, i hi havia moments en què se'm feia difícil poder dedicar temps als dos perquè em necessitàven molt.

Tot i així, no deixa de ser la meva situació, potser tu tens el tercer de seguida i et va molt bé. El primer és pensar amb el que tu i la teva parella desitjeu,i a partir d'aquí, endavant i molts ànims!
Keta

[Escauna]

Hola a totes,

soc nova en aixo del foro pero llegint m'ha fet gràcia i he pensat en escriure.

Jo també m'estic plantejant un tercer fill, tinc dos nens i si em faria gràcia una nena, peró si es un altre nen cap problema. Els meus nens ja tenen 8 i 5 anys ara ja comencen a ser una mica menys exigents. Tambe em fa una mica de por el tema económic, jo no tinc una feina fixe, vaig fent substitucions, el tema de l'espai també m' agobia una mica. Peró es que sempre he volgut familia numerosa...
Ara ja tinc 35 anys tambe em fa mes por que la cosa no vagi bé. Agggg, estic dels nervis!!!!!
No se que fer, pero em sembla que anirem a per el tercer i que sigui el que Deu vulgui!!!

[Dana81]

Hola marones! Benvingudes les noves!!!! Jo crec que la feina de tres nens es pot anar portant millor o pitjor... és organitzar-se, però el buit de no tenir un fill que desitges no és pot treure. Jo tindré el tercer no sé quan.... però segur que l'anem a buscar. Això sí tenim el gran dubte:

- Els dos "grans"es porten 28 mesos i no sé si millor esperar que el segon tingui 4 o 5 anys o tirar-me a la piscina i que es portin dos anyets o dos i poc com els altres dos....

Petons!

[xasevi09]

Hola noies,

Bombolla, doncs si que anem en serio... estem en plena planificació... llàstima que els recursos siguin limitats!!!

Dana, com diuen les companyes això és una opinió molt personal però nosaltres pensem en tenir el tercer seguidet (els dos primers es porten 21 mesos i ens agradaria que el tercer es portes dos anys i mig com a màxim amb el del mig) perquè volem que puguin jugar i divertir-se tots tres, i no volem que l'últim ens quedi penjat... no se, la nostra inteció (desprès ja és veura perquè una cosa és el que és vol i una altra el que és) seria que tots tres fossin seguidets.

I evidentment ens agradaria la nena, però si fos un nen no passaria res...

Tema espai del pis em preocupa relativament... evidentment quan la canalla ja no fos canalla i tignuessim adolescents (cosa que ja veig molt lluny...) possiblement ens hauríem de plantejar un canvi de pis... per ara, siguent petitons aniríem força bé ja que naltres volem que mentre siguin petits compartexin habitació tots tres.

[angelina]

Nosaltres el rpoblema principal que tenim es que al pis no hi caben els trastos nosalters si be es un pis amb oc espai per endreçar, hi han una afrmaris empotrats a cada habitació que no donen per massa trobo, un celler on entre cotxet, banyera i maletes ja no hi cap res i el garatge es compartit no es a dir no hi podem entrposar res! Tenim 2 habitacions però petitones a la del walid no hi caben 2 llits a no se que fossin lliteres però vist q es porten poquet no veig que cap dels dos sigui capaç de dormir en lliteres jajaj
Jo hi penso molt, segons quins moment m'hi posaria ja, però quan tinc una nit del lloro i em reclamen els dos i me'ls poso al llit ajaguts amb mi un a cada banda... penso pobret si tingués un tercer molt proxim un es quedaria sense mimos!! Tot i aixi no vull que siguin d'edats molt distants (falta q em segueixi el meu home!) però penso que ben bé fins els 4 o 5 anyets del walid haurem d'esperar... no em veig amb 3 bebes, cap que parla, tots amb bolquers,... etc etc... penso que serà més en funci+o de l'evolució i autonomia dels nens que qüestió de pis, espai o cotxe!

[sònia-2]

Hola noies!!

Veig que estem totes més o menys igual.

A mi m'agradaria que es portessin poquet també. Em fa gràcia que creixin els tres alhora.

Les dues nenes es porten quasi 27 mesos i m'agradaria que es portessin això o menys.

Ara falta que les coses canviin perquè el meu home digui que sí.

En fi, mentrestant a matxacar-nos mentalment....

[lila]

Hola noies,
doncs jo acabo de tenir "un susto" (vaja, que em pensava que estava embarassada, de fet, encara no ho he descartat del tot i estic "fatal", ja que el meu marit té clarissim que ara no és el moment i està molt xafat) i a mi m'han vingut tots els dubtes de cop: de si cal tenir-ne un altre, de si podré dedicar prou temps a cadascun (i prous diners), de si no en tinc prou ja amb dos, de per què "cal tenir" un tercer fill... Em vénen pors i més pors...

Aix, tan de bo es quedi només en un ensurt i si mai tenim el tercer que realment sigui perquè ho hem decidit entre els dos i ho tenim clar... perquè ara tinc una mala sensació amb tot plegat...

[llumer]

noies com s'ha activat el post!!!!!
Doncs jo com sabeu ja hi soc de cap. Estic embarassada del tercer/@. A mi m'agradaria una altra nena, al meu marit el nen...
El 29/07 vam anar al gine, va confirmar el batec i que estava de 6-7 setmanes... Ara tenim hora el 23/08.
Pel tema espai, tenim habitacions per cada una, pel cotxe... ja veurem si hi caben 3 cadiretes... pero tot aixo ho anirem veient i "solucionant" en la mida de lo possible...
Bé noies, anims!!!!

[sònia-2]

llumer me n'alegro que tot estigui anant bé. Enhorabona de nou. Quina il·lusió!!!

lila, em sap greu que estiguis passant per aquest estat d'angoixa. Espero que surti el que vosaltres voleu. Que et vinguin tots els dubtes i pors crec que és normal. Tant si fos un embaràs buscat com sinó. Sempre t'ho qüestiones. I surti el que surti estic segura que ho enfrontaríeu molt bé.
Molts ànims i ja ens informaràs.

I la resta com esteu?

[Nima]

Lila com t'entenc.... em va passar el mateix tots els dubtes de cop oi?
Sobretot no et posis nerviosa... al meu interior continuu pensant que els nervis que vaig agafar no van anar bé
Així que intenta agafar-te les coses amb una mica de tranquilitat i ànims !!!

Jo encara li dono voltes però no es gens fàcil sóc una cagadubtes

[lila]

Hola, doncs finalment, com esperava inicialment, s'ha quedat en un bon susto i prou...

La veritat, com bé has dit Nima, es que m'he fet un fart de passar nervis, i amb aquesta "experiència" he vist clar que vull esperar una mica a tenir el tercer, almenys fins que la petitona tingui un parell d'anys, que sigui una mica més autònoma i que tan jo com el pare (com les nenes) poguem gaudir amb calma de tenir de nou un bebè (i més pensant que en principi seria el tercer i el darrer...)... ostres, és que m'imaginava amb la gran que encara no tindria els 4 anys, la petita amb 19 mesos i amb un nadó acabat de néixer als braços i em veia molt i molt atabalada, la veritat, més que no pas gaudint de les meves filles...

Gràcies per les respostes que m'heu donat...

Aix, llumer, no he fet més que pensar en tu, en lo valenta que ets tenint-los tan seguits! Felicitats!!!
I també en tu, Sònia, per les ganes que tens de posar-t'hi ja mateix! Com ho portes??

[sònia-2]

Hola noies.

lila, me n'alegro molt que al final hagi estat un ensurt. Tots els nervis i l'angoixa que has passat ja han desaparegut.

Respecte com porto el tema, estic intentant canviar una mica el xip per canalitzar-ho diferent perquè per ara és una angoixa i pensament diari que em matxaca bastant. Paciència...

I la resta, com esteu?

[llumer]

lila, m'alegro que hagi quedat en un susto! Hem d'estar ben convencudes, perque amb la feinada que se'ns girara...

[Escauna]

Hola noies,

nosaltres ja estem buscant !!!! estem il.lusionats, peró de moment no hem tingut sort!!!
t'han rapid que van ser els altres dos!!! serà perque estic a punt de fer 36 anys? em faig unes menjades de tarro!!! a veure si hi haura sort!!!

[sònia-2]

escauna, molts ànims! Ja veuràs que quan menys t'ho pensis ens escriuràs la gran notícia.

llumer, quina ilusió ja el 3er lilypie!!! (perdó no sé quin nom tècnic té) Com et trobes?

[Nima]

Doncs sí sí que valentes que sou totes... felicitats noies !!

Intento no pensar-hi massa pero veig que em vaig fent a la ideia de que per mí un nou embaraç s'ha acabat. Penso en tot lo positiu i així el sentiment d'anyorança s'esborra una miqueta

Ànims i salut per totes