estic desesperada i necessito ajuda per no desesperar-me mes

[nuco]

Hola, escric perquè ja estic molt desesperada i necessito ajuda per no desesperar-me mes.
Us explico. Tinc una nena de 13 mesos, sempre ha estat de menjar molt poc i de fet es nota en el seu pes i talla. Però és que cada vegada anem a pitjor... no vol tastar res.. ni fruita ni cereals ni verdura.... dos cullerades si arriba i ja en te prou. Mai ha volgut iogurts ni formatge ni pa amb pernil ni llet que no sigui del pit... res de res... li agraden quatre coses contades i prou.
La qüestió és que crec amb pren el pèl. Fins al Juliol anava a l'escola bressol i allà almenys es menjava uns bons plats de verdura i aquests primers 15 dies d'agost dinava a casa els avis i també menjava la verdura.
Amb mi mai a volgut menjar res... ja els caps de setmana durant l'any eren un horror i ara tota la setmana.
Jo hem poso molt nerviosa quan veig que no menjar res de res... i suposo que això ho nota ella i cada vegada la liem més.
Necessito ajuda d'un professional ( a Girona si pot ser) que m'indiqui com tracar-la la l'hora dels àpats perquè no siguin un caos cada dia.
Coneixeu algún pedriatre especialitzat en alimentació o algun consell vostre o experiència que hem pugui ajudar..
Moltes gràcies

[estalada]

em sap greu no et podre ajudar l'unic que et puc dir el que em passava a mi i aixi poder comprenguis una mica a la teva filla.

jo quan era petita era de menjar poc o com dius tu gens, es dur per tu com per la nena jo ho vaig passar bastan malament quan arribava a casa i no tenia gens de gana vaja que no menjaria gaire res i a més et posen una cosa que ja no t'agrada, si et posen una cosa que trobes bona i no tens gana santa paciencia pq t'ho menges sense gana pero si et posen una cosa que no t'agrada o no et diu gaire res pos buffff es dur.

jo vaig plorar molt per no menjar i dp quan vaig ser mes gran van ingressar el meu avi a l'hospital i el primer que em va dir com t'entenc ara que es dur haver de menjar sense gana, pq a l'esta alla se li havia tret la gana i a l'hospital tothom et diu va menja encar que sigui una mica... pos aixo.

no et se donar la solucio nomes et puc dir paciencia pq tambe ho passa mal ella i jo vaig ser fins els 18 anys de manjar molt i molt poc i cada dia a la taula discusions.

[Sesita]

Bones nuco!

Primer de tot, si la nena esta bé (juga, dorm, riu, té energía...) Intenta no preocupar-te, sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho... pero al menys que et serveixi de tranquilitat.

Pel que entenc, la nena segueix fent pit, i amb altres persones si que menja ( avis, escola...) però amb tú no, poder es que si estàs tu, prefereix fer pit. Pensa tb que amb la calor, ténen menys gana i segurament els hi bé més de gust els líquids.

No conec cap professional a Girona especialista en el tema, però si et serveix d'ajuda, podríes venir al grup de lactancia que ens reunim al cap de santa clara tots els primers i tercers dimarts de cada mes... Allà totes expliquem la nostra experiència i pot ser d'ajuda, també hi ha una llevadora i una infermera i t'assessoren. Jo vaig començar a anar amb el meu primer fill just quant va començar amb la complementària i em va ser molt útil.

Una abraçada i ànims!!

[dinser]

Nuco, com t'entenc!! T'explico el meu cas. Tinc un nen de 15 mesos. Fins als 6 mesos feia lactancia exclusiva i estava bé d epes i talla. Mai havia vomitat. Pero un cop vam començar amb les papilles tot va canviar. Va començar a vomitar als 7 mesos i fins ara. És un suplici. quan no vol alguna cosa, ho treu fora.
Hi ha èpoques que sembla que menji millor però després tornem endarrera. Crec que ens prenen el pel. Ademés el meu fill sempre está malalt. Ja ha estat ingressat varies vegades per varies coses. I a l'hospital torna a perdre el poc pes que havia agafat en els últims mesos. I tornem a començar....
Pesa 8,6 kg i medeix uns 72 cm. Ven menudet.

Entenc perfectament la frustració que sents quan no aconsegueixes que dini o sopi com toca. el meu home i jo sentim el mateix.
L'any que ve ens voliem plantejar donar-li un germanet però no sé si som capaços de tornar a passar pel mateix, o que ens passi amb dos a l'hora.

Sense anar més lluny, acabem d'etar casi una hora intentant donar-li de menjar. Hem aconseguit que menjés 100 ml i ho ha tirat tot fora. Buf... Que dur!!!

Últimament estem donant-li quesitos. Sembla que li agraden.

Crec que no ens queda més que tenir paciència i esperar que la cosa canvii.

Pel tema del pediatre, tots els pediatres et poden assessorar però fins als dos anys crec que hem d'aguantar com puguem. Llavors ja menjaran sòlid i pots jugar més amb lo que li agrada i com. En canvi, jo crec que ara al meu fill només li agrada marranejar una mica del que nosaltres dinem i ja està.

Molta sort i si trobes la solució avisa'm. De moment paciència.

[MARUXA]

Hola Nuco,
Potser ja has llegit aquest llibre, "Mi niño no me come" del Carlos González, si no tel recomano molt, tracta aquest tema precisament.
El meu nen és més gran que la teva petita, però bé, et puc dir que tan l´estiu passat com aquest en quan ha arribat la calor, patapam! se li ha tret mooolt la gana, no menja ni la meitat. No penso que al teva petita et prengui el pel, només és que no té gana.
Molts Ànims!

[Niu]

A mi e

[aral]

Jo tinc la meva nena que aviat farà 5anys, que de petitona menjava bastant, però quan vàrem començar amb el menjar sòlid, no hi havia manera, li costava i encara ara li costa, cada hora d'apat és un suplici, que si Alba menja, que si només unes quantes cullerades, etc. La meva mare que és qui la té quan van a l'escola també està desesperada, perquè menja però molt poc i amb molta estona, i quasi sempre rabiant (que si tinc mal de panxa, que no en vull més ...) és molt cansat. Li he comentat a la seva pediatre, però com que la nena està en el seu pes, no li dona importància, però si no li estiguessim a sobre, molts dies no menjaria, o molt molt poquet.
Que tinguis molta sort.

[kinderbu]

bueno, m'afegeixo al club....
La meva petita la setmana vinent farà 14 mesos i ho portem molt malament, ella crec que ara farà un 8.600kg...així que et pots imaginar...
A mi aixó m'està portant moltíssimes ploreres, baralles....et desestabilitza tot.....afecta a tot els àmbits....

Com experiència personal et puc dir:
en aquest casos extrems no facis cas ni de llibres ni de res.
els pediatres es renten les mans, no et faran cas fins que estigui molt malament o fins que baixi molt de percentil i encara et faran sentir pitjor.
dona-li tot el pit que puguis.
si vomita li fas un altre, i si te'l vomita li tornas a fer (jo tinc dies que faig 4 esmorzar, 3 dinars, 3 berenars i 2 sopars....pero intento que com a mínim la meitat li quedi dins)
si algun pot venir a ajudar-te a donar-li de menjar que vingui, per lo menos et farà suport....
si li poses els dibuixos s'entretenen molt, potser només aguanta 5 minuts, pero si en aquest 5 minuts son 4 cullares, doncs ja es algo

sobretot, davant d'ella ni ploris, ni li parlis malament (a vegades es imposible i es perden els nervis....) i molta molta paciència, per qualsevol cosa ja saps on soc, jo ho estic passant molt molt malament amb aquest tema....

[neuetes]

A mi el meu nen em "prenia el pèl" pq només volia bibis a la nit. Solució: no vols menjar? No mengis (no es morirà pas). A la nit aigua amb sucre (pel tema de la cetona o com s'escrigui) i un parell dies a dejú. Se li va obrir la gana de cop.

Que dràstica!!!

Hola Nuco,
Potser ja has llegit aquest llibre, "Mi niño no me come" del Carlos González, si no tel recomano molt, tracta aquest tema precisament.
El meu nen és més gran que la teva petita, però bé, et puc dir que tan l´estiu passat com aquest en quan ha arribat la calor, patapam! se li ha tret mooolt la gana, no menja ni la meitat. No penso que al teva petita et prengui el pel, només és que no té gana.
Molts Ànims!

Fantàstic consell!! llegeix-te el llibre que et recomana la maruxa, és molt fàcil de llegir i tot el que els hi passa als nens amb el tema menjar és veu del tot retratat i t'asseguro que tranquilitza molt. Tinc entès que el Carlos Gonzàlez té consulta, li podries consultar si vols estar més tranquil.la.

Primer, si és poc menjadora ja des de sempre, no la podràs fer canviar pas. En tot cas, per mi és molt significatiu el que expliques que només amb tu no vol menjar, menja amb els avis o a l'escola bressol, però amb tu no. T'has parat a pensar que potser detecta el teu nerviosisme quan arriba l'hora del menjar?. Al llibre que et recomanem la maruxa i jo ho explica clarament.
A mi em passava una cosa semblant: la fruita no la volia mai a casa, quan jo li donava, però si a casa de l'àvia o a l'escola bressol. Solució, doncs que mengi fruita per postres del dinar (que era el moment que jo treballava i per tant, li donaven terceres persones) en comptes del iogur que li donava jo per berenar. Vaig arribar a aquesta conclusió perquè veia que jo la presionava molt perquè se la mengés, cosa totalment injusta perquè mai n'ha sigut una fan, i al final va associar el berenar amb quelcom desagradable per les dues i moltes vegades, tot el menjat ho vomitava, cosa que em provocava encara més nerviosisme i ansietat. El dia que vaig veure que es menjava la fruita que li donava el seu pare, vaig canviar el xip.

Referent al que diu la kinderbu, jo no la forçaria amb tornar a menjar si ha vomitat, penso que encara ho agraves més.

No sé si aixó que t'he explicat ho pots extrapolar al teu cas. No et puc recomanar cap metge/pediatra ja que no sóc de la teva zona, però si realment necessites ajuda, doncs fas bè de demanar-la.

[neuetes]

Mira't aquest video, és el Carlos Gonzàlez (l'autor del llibre que et recomanem) en una conferència a València sobre l'alimentaciò complementària.

http://youtu.be/vKioOmhIfGU

[Ítaca]

nuco si et serveix de consol (segur q no), la meva nena fa el mateix...
Ella no va a la llar, i la cuiden els meus pares, i ma mare no té mai cap problema ni amb els dinar ni amb el berenar.... ara, quan arriba el cap de setmana i li haig de donar jo el dinar, ja hi som.... tot són rondinades, plors i menja res (en comparació amb el q menja entre setmana). Tinc clar q m'ha pres el pèl.... i vem deixar el pit als 6 mesos i demà ella fa 2 anys.... i gana en té, pq entre setmana es menja uns bon plats...

[Niu]

[quote="neuetes"][quote="Niu"]A mi

[nuco]

Moltissimes gràcies a totes, és bo saber que no sóc la única. Jo també penso que amb el meu nerviosisme a les hores dels àpats, ella ho nota i ja la tenim montada. Necessito controlar aquests nervis per no explotar davant d'ella i no se com fer-ho . Ara estic sola amb ella o sigui que ningu més hem pot ajudar i al vespre que és quan hi ha el meu home... no hem puc fiar d'ell, alhora dels àpats enlloc d'ajudar-me desapareix... Ni un trist dia ha provat de donar-li en menjar ell.

[neuetes]

nuco, doncs si ja has detectat el problema ara és més fàcil posar-hi solució. Molta sort i molts ànims!! Ah! i no em vull fer pesada, però insisteixo a que et llegeixis el llibre, t'ajudarà molt.

[sunset1980]

nuco, reina, t'entenc perfectament. La meva nena té 15 mesos i estem igual, és molt mal menjadora i les hores dels àpats són una desesperació. Avui, per exemple, ha estat un dia moooolt dur, em sento impotent, sense saber què fer, no entenc perquè no vol menjar, perquè no obre la boca..... en aquestes situacions exploto i em faig uns bons tips de plorar. Ens hem de passar molta estona entretenint-la, o davant de la tele, i quan estigui embadalida amb alguna cosa aprofitar a que es mengi algunes cullerades, fins que torna a ser conscient que està menjant i diu prou.
Encara continuem amb el pit, i moltes vegades penso que potser és per això que no vol menjar perquè sap que tindrà pit. Avui, quan després de casi 1 hora no ha volgut menjar res i em demanava pit, he intentat no donar-li durant una bona estona, no sabeu la mala estona que hem passat les dues . Al cap d'una bona estona quan hem estat més calmades ho hem tornat a intentar i res de res, així que li he acabat donant pit.
Aishhh, em sembla que no t'estic ajudant gaire, però avui precisament necessitava parlar-ne amb algú, és molt dur i no és pot entendre si no hi passes.
Jo també havia pensat en portar-la a algun especialista. Algú m'ha comentat que l'osteopatia la podria ajudar. Algú ho ha provat?
Bé, espero que estem en contacte i que ben aviat la situiació millori per totes les mamis i petitons/es d'aquest post.
Petons a totes!

[dinser]

Em compraré el llibre del Carlos González, però no en tinc gaire fe. M'imagino que hi dirà al respecte, ja en tinc dos més d'ell.

Neuetes el meu nen es provoca el vòmit quan no vol menjar més. Primer feia cas i no li donava més, però no agafava pes. La pediatra em va dir que ens estava fent un pols i ens estava guanyant.
Ara quan vomita, continuem donant-li de menjar. Quan ja no vol més comença a provocar-se tos, avisant que ho treura tot si continuem. En Marc et gira la cara des de la primera cullerada. És desesperant!

Al final el que compta és el menjar que li queda dins, que és el que li fa profit.

Aquests nens són molt llestos...

[sunset1980]

Jo tinc el llibre del carlos gonzález i sí que mentre el llegeixes t'encoratja i t'anima, però a la pràctica..... bufff almenys per mi no hi ha llibres que valguin! quan et trobes en la situació no saps per on tirar. Perdoneu però és que avui ho veig tot negre!
Petons.

[dinser]

Ja som dos Sunset. Segur que demà ho veurem diferent.

[neuetes]

Molts ànims a totes!!

[sunset1980]

Això espero dinser, perquè si no aquesta situació podrà amb mi. Espero que demà tinguem millors notícies!
Per cert, he provat amb els kellogs per esmorzar (referent a l'altre post) i no hi ha hagut èxit....
Anirem provant...